La desforestació avança sense treva
Actualment hi ha 8.000 espècies d’arbres en perill d’extinció en la seva forma silvestre, amb 976 en una situació crítica. Organitzacions ambientals com FFI (Flora i Fauna Internacional) i PNUMA (l’agència mediambiental de l’ONU) han iniciat una campanya la finalitat de la qual és establir un pla per a crear boscs sostenibles. Una eina molt útil per a materialitzar aquest pla serà l’elaboració d’un Atles Mundial d’Arbres Amenaçats. Segons els investigadors, ja estan funcionalment extintes nombroses espècies rares d’arbres en els tròpics. Estimen, a més, que quasi la meitat de la fusta tropical del mercat internacional ha sigut talada il.legalment. D’altra banda, es calcula que entre 1960 i 1990 van desaparèixer més del 20% dels boscs tropicals (un 33% a Àsia i el 18% a Àfrica i Hispanoamèrica). Avui, la desforestació de l’Amazònia es produeix a un ritme encara més accelerat que en la dècada de 1980, quan el problema va començar a suscitar interès a escala mundial. I malgrat totes aquestes dades, seguim sense prestar l’atenció deguda a les conseqüències de la pèrdua dels boscs.
Impactes negatius locals: per als pobles que habiten els boscs o que en depenen, la desforestació significa la pèrdua de les seves possibilitats de supervivència com a cultures autònomes. Apareixen problemes de desnutrició (falten aliments essencials que estan en els boscs), augmenten les malalties i l’emigració i desapareix la comunitat mateixa. Impactes negatius regionals: atès que els boscs asseguren la conservació de l’aigua, dels sòls, la flora i la fauna, la seva eliminació comporta grans inundacions. S’agreugen les sequeres, l’erosió de sòls i la contaminació dels cursos d’aigua, al mateix temps que apareixen plagues pel trencament de l’equilibri ecològic. Tot això influeix en activitats productives com l’agricultura, la cria de bestiar, la pesca, etc. Impactes negatius globals: els boscs acompleixen funcions importants en matèria climàtica i la seva desaparició afecta la humanitat en conjunt. D’una banda, perquè l’enorme massa vegetal dels boscs ajuda a regular el clima global, tant en matèria de precipitacions com de temperatura i règim de vents. D’una altra banda, perquè constitueixen una reserva enorme de carboni i la seva eliminació contribueix a l’agreujament de l’efecte hivernacle. Finalment, perquè alberguen gran part de la biodiversitat del planeta, de manera que tant les espècies animals com les vegetals desapareixen juntament amb els boscs.
- La substitució dels boscs per altres activitats (agricultura, ramaderia, plantacions forestals, etc.)
- L’activitat de les empreses fusteres amb tales indiscriminades
- La urbanització i la construcció d’infraestructures
- L’explotació minera i petroliera
- La pluja àcida
- Els incendis forestals
- La construcció de grans preses hidroelèctriques (que inunden extenses àrees de boscs).
- Les grans plantacions forestals que són promocionades com “boscs plantats”, que en realitat no són boscs, sinó cultius la implantació de les quals està precedida generalment per la tala de l’ecosistema forestal natiu i la seva substitució per monocultius a gran escala d’espècies exòtiques.
- La política en matèria de distribució de terres
- L’emigració a zones on l’activitat fustera és una sortida econòmica.
- Els mercats de consum de fustes tropicals als països rics.
En primer lloc, cal identificar les causes directes i subjacents que determinen la desforestació en cada cas, així com els actors involucrats, i adoptar mesures estratègiques per a solucionar-ho. La implantació del Certificat Forestal (FSC) és un element que ajuda a aquesta defensa dels boscs. Es tracta d’un gran instrument de mercat que garanteix i demostra al consumidor que la fusta o qualsevol altre producte forestal (suro, resines…) procedeix d’un bosc gestionat de manera responsable i sostenible.
Per a la ONG Adena/WWF són molts els agents que poden frenar la desforestació:
- Consumidors: podem buscar el segell FSC en els productes de fusta que adquirim i informar els amics sobre la problemàtica dels boscs i la importància del consum de productes FSC. Si es tracta de fusta sense certificar, podem preguntar al comerciant si disposa d’un altre tipus de garanties que avalin que la fusta procedeix d’una gestió responsable.
- Propietaris i gestors forestals: poden implantar el certificat forestal FSC en la seva muntanya.
- Empreses transformadores: han d’exigir als proveïdors productes procedents de boscs certificats pel FSC.
- Comerços: han de demanar als proveïdors productes etiquetats amb el segell FSC. Si no el tenen, almenys han d’exigir proves que la fusta procedeix d’un bosc explotat legalment.
- Arquitectes: han de requerir productes etiquetats amb el segell FSC.
- Ajuntaments i organismes oficials: han de promoure la utilització de fusta i productes FSC en l’execució de les obres públiques. A més, poden incentivar el consum de productes responsables ambientalment i socialment entre l’opinió pública, la indústria i els comerços. També poden llançar campanyes informatives sobre la destrucció dels boscs al món i la importància del consum responsable de productes forestals.
Els boscs primaris són grans extensions d’ecosistemes forestals que no han sigut alterats per l’activitat humana, per la qual cosa es consideren reductes del que van ser els boscs originals del planeta. Tot i la seva importància vital per a la Terra i els seus habitants, estan desapareixent ràpidament i de manera irreversible, segons Greenpeace. Més del 75% dels boscs primaris es localitzen en tres grans àrees: els boscs boreals del Canadà i Alaska, els de Rússia i els boscs tropicals de l’Amazònia i l’escut de les Guaianes. A Espanya ja no queden boscs primaris, tot i que encara hi ha petites superfícies de bosc on no ha arribat l’activitat humana, com algunes zones dels Pirineus o de la serralada Cantàbrica. No obstant això, són espais massa reduïts per a ser considerats boscs primaris. Tot i així, és fonamental conservar aquests boscs vells i madurs, perquè alberguen gran part de la biodiversitat forestal amenaçada dels boscs ibèrics.
És l’arbre emblemàtic de la Patagònia xilena i argentina. Sobreviu en pocs llocs del món, i una de les zones a què s’ha adaptat és precisament aquest territori inhòspit de Sud-amèrica. Allí, on només els arbustos més durs poden resistir els crus hiverns de vents i temperatures quasi insuportables, l’araucària continua creixent com si tractés d’atènyer el cel amb les seves branques punxegudes. Els boscs d’araucària viuen a més de 1.000 metres sobre el nivell del mar i el seu desenvolupament és lentíssim, però poden aconseguir altures de fins a 40 metres i viure entre 500 i 1.000 anys. Fins i tot alguns dels exemplars més antics de Sud-amèrica tenen fins a 3.000 anys. La seva fusta, d’una qualitat excel·lent, és una de les causes de la seva desaparició gradual, així com els incendis que es registren en aquestes latituds.