Quasi la meitat suspenen l'examen de qualitat i seguretat

Quasi la meitat suspenen l'examen de qualitat i seguretat

/imgs/20040701/tema01.jpg
Aquest estiu, un any més, les àrees de servei de les nostres carreteres es converteixen en un element fonamental de seguretat i comoditat dels automobilistes, ja que els proveeixen de la infraestructura necessària per al descans en els llargs viatges de desplaçament fins al lloc de les vacances i, no menys important, per a estirar les cames, anar al lavabo, prendre un refrigeri o menjar. Es considera que cada 200 quilòmetres o dues hores de trajecte continuat és convenient parar uns minuts per descansar. Les desorientacions causades per la fatiga i el son estan darrere de bona part dels accidents de trànsit, per això és important concedir-nos prou períodes de descans quan conduïm trajectes llargs.

Tècnics de CONSUMER van visitar el passat mes de juny i fent-se passar per usuaris, un total d’àrees145 de servei situades en diverses de les carreteres espanyoles més transitades aquest estiu. Es van fer aquests vuit recorreguts: l’A-1 i AP-1 en el tram que uneix Madrid, Burgos, Vitòria i Sant Sebastià; l’A-6 i AP-6 des de Madrid fins a la Corunya; l’A-3 de Madrid a València; el trajecte entre Madrid, Jaén, Granada i Màlaga (A-4, A-92, A-44, A-45); el tram que passa per Sant Sebastià, Bilbao, Santander i Oviedo (A-8 i AP-8); el que uneix Bilbao, Logronyo, Saragossa i Barcelona (AP-68 i AP-2); l’AP-7, que uneix Barcelona, Tarragona, Castelló i València i, finalment, l’AP-7 i l’A-7 al seu pas per València, Alacant, Múrcia i Almeria. En total, es van fer amb cotxe més de 7.500 quilòmetres, en els quals tindran lloc bona part dels quasi 20 milions de desplaçaments que es faran al nostre país durant els mesos de juliol i agost d’enguany.

La investigació ha analitzat la qualitat i la diversitat dels serveis oferts a l’automobilista i els seus acompanyants en estes àrees de servei, la seguretat vial en l’interior de la zona, l’estat de manteniment i de netedat de les instal.lacions, els preus, i l’accessibilitat per a usuaris discapacitats.

El més destacable és que el 43% de les àrees de servei analitzades suspenen l’examen de CONSUMER, si bé més de la meitat d’aquestes ho fan amb un “regular” i es queden a les portes de l’aprovat.

No totes les carreteres són iguals

D’entre les rutes realitzades, la que millors resultats obté per a les seves àrees de servei és la del Mediterrani AP-7 entre Barcelona i València, amb un 92% d’aprovats i un “bé” de mitjana global, seguida de les situades en el recorregut València-Almeria amb un 73% d’aprovats i un altre “bé” de mitjana final. El 75% de les àrees de servei del trajecte Madrid-Sant Sebastià van aprovar, però la mitjana va ser només d'”acceptable”. En l’altre extrem, la proporció més alta d’àrees de servei amb un suspens es va trobar en el vial que uneix Madrid amb Màlaga, amb només un 23% d’aprovats i un “malament” de mitjana, i en l’itinerari que comunica Madrid amb Lugo i la Corunya, amb un escàs 37% d’aprovats i un altre “malament” de mitjana. Parlant en general, els punts forts de les àrees de servei són la qualitat i diversitat dels serveis, i la senyalització (ambdós, amb un “bé” de mitjana), mentre que la higiene i el manteniment, l’accessibilitat per a usuaris en cadires de rodes i la seguretat tenen prou coses a millorar, ja que només van aconseguir un “regular”.

El que ha de millorar

Alguns dels aspectes crítics de les àrees de servei són la inexistència d’àrees de descans a l’aire lliure (més de la meitat no n’ofereixen) i de font d’aigua potable a lliure disposició del públic (no n’hi havia en el 55% d’àrees), la implantació insatisfactòria de la recollida selectiva de fems (el 63% de les àrees no tenen contenidors específics per a cada tipus de residu), la marginació a què se sotmet els usuaris de cadires de rodes (un exemple: la meitat de les gasolineres no disposen de lavabos adaptats) i la manca de zones per a no fumadors als restaurants (el 71% dels visitats a les àrees de servei no en disposen). Però això no és tot: només el 28% d’aquestes àrees compten amb una zona de jocs per a nens, en el 65% no hi ha passos de zebra a l’aparcament, en vuit de cada deu no hi ha sistema de videovigilància a l’aparcament i en quatre de cada deu no es van veure senyals de limitació de velocitat en l’àrea de servei.

Altres aspectes manifestament millorables: en una de cada quatre àrees de servei els lavabos estaven bruts, en la meitat les cabines de telèfon no permeten l’ús de targetes, en una de cada cinc (d’entre les poques que en disposaven) la zona de jocs infantils estava descuidada i en una proporció semblant el seu ús podia comportar perill, en una de cada cinc el restaurant no ofereix menú del dia als clients, i en aquesta mateixa proporció no hi ha aparcaments diferenciats per a vehicles pesants. A més, en una de cada sis àrees de servei es van detectar perills potencials, com ara excés de trànsit desordenat, o camions i autobusos fent maniobres o manca de tanca que separi el trànsit de la zona de vianants, i en una de cada cinc es van observar perills en la zona de jocs infantils: gronxadors oxidats o trencats, torçats o massa vells.

Preus superiors a l’habitual

Aquest informe ha servit també per a constatar el que ja és sabut: els preus que hi ha a les àrees de servei són superiors als que l’usuari està acostumat a pagar en establiments semblants (botigues, bars, restaurants) fora d’aquestes. Les dades indiquen que el menú del dia en un restaurant d’aquests espais per a descans de l’automobilista costa 9 euros de mitjana, i arriba fins als 11 euros de mitjana en l’AP-7, que uneix Barcelona amb València, si bé es queda en menys de 8 euros de mitjana en el tram entre València i Almeria. Els més barats cobraven 6 euros i el més car, quasi 19 euros; aquesta cridanera diversitat de preus es va trobar fins i tot en un mateix recorregut, Madrid-Màlaga, per la qual cosa convé conèixer els preus que hi ha en aquests restaurants abans d’aturar-se en les àrees de servei per a menjar.

També es va comprovar quant costava un refresc al bar o cafeteria d’estes àrees de servei: el preu mitjà va ser d’1,5 euros. Els més cars es van veure en les rutes Bilbao-Barcelona i Barcelona-València (1,7 euros de mitjana) i els més econòmics (1,1 euros de mitjana) en el trajecte que uneix València i Almeria. El bar que el venia més barat exigia 0,9 euros i el més car, 2 euros. Finalment, l’opció de consum més modesta que té el viatger, adquirir una ampolla d’1,5 litres d’aigua en la botiga de la gasolinera, també va ser cara: va significar un cost mitjà d’1,1 euros; el recorregut amb preu mitjà més car (1,3 euros) va ser el de Barcelona-València i el més car que es va pagar va ser d’1,5 euros, mentre que el més barat va representar 0,6 euros de desembors. En tots els casos, són preus molt superiors als que fixen la majoria dels comerços per una simple ampolla d’aigua mineral.

Els lavabos, millor del que es preveia

Descansar, fer una migdiada, prendre un refresc o un cafè, estirar les cames i desentumir els músculs, menjar alguna cosa per a reposar les forces, trucar per telèfon, que els nens surtin del cotxe i juguin una mica o es distreguin… són moltes i molt diverses les motivacions que impulsen l’automobilista i els seus acompanyants a desviar-se de la carretera i dirigir el seu vehicle a una àrea de servei. Però en queda una que, de vegades, és la més important: complir amb les nostres necessitats fisiològiques, rentar-nos o refrescar-nos una mica la cara. I, amb freqüència, de com resulti aquesta operació dependrà el grau de satisfacció de l’usuari amb l’àrea o estació de servei. Doncs bé, els resultats d’aquest informe pel que fa a l’estat i equipament dels lavabos d’aquestes àrees de servei són millors del que es podria imaginar: hi havia tovalloles de paper, dispensadors de sabó i papereres en el 90% dels lavabos de les gasolineres i paper higiènic als inodors en quasi 19 de cada 20 inodors. Quant a la netedat, es va comprovar que només era manifestament millorable en un de cada quatre lavabos. I als lavabos dels bars, cafeteries i restaurants de les àrees de servei que disposen d’aquests establiments, la situació era encara millor. El dèficit de netedat només es va detectar en un de cada deu lavabos, i l’equipament va ser en general més satisfactori que en els de les gasolineres, amb la curiosa excepció dels dispensadors de tovalloles de paper, si bé la dotació d’eixugadors automàtics per a mans era una mica superior en els bars i restaurants. En aquests, es va comprovar també l’estat de netedat del terra: només en quatre de cada deu es van observar papers i deixalles al terra i únicament en un de cada vint podien ser descrits com a molt bruts.

Els discapacitats, marginats

El tracte que reben en les àrees de servei els usuaris amb mobilitat física reduïda o en cadira de rodes deixa molt que desitjar. Les dades parlen per si soles: una de cada sis àrees de servei no tenen rampes en les seves instal.lacions tot i ser molt necessàries, només la meitat de les gasolineres ofereixen lavabos adaptats i senyalitzats per a usuaris de cadires de rodes (als lavabos de les cafeteries i restaurants la proporció descendeix a tres de cada deu), i únicament el 37% de les àrees de servei visitades disposen de places d’aparcament reservades i senyalitzades per a discapacitats. Finalment, només el 16% de les àrees de servei compten amb cabines de telèfon adaptades per a persones en cadira de rodes (a una alçada més baixa de les habituals).

Varietat i qualitat dels serveis disponibles

Quasi sis de cada deu àrees de servei manquen d’algun dels serveis assenyalats com a bàsics per la vigent Llei de Carreteres: aparcaments pavimentats per a vehicles lleugers i pesants, serveis higiènics i aigua potable, telèfon públic, bar o cafeteria i zones de descans per als usuaris. Una de les instal.lacions bàsiques és la zona de descans equipada amb taules i cadires i dotada d’espai verd amb arbres que proporcionen ombra, a més de fonts d’aigua potable d’ús públic, papereres i cabines de telèfon. No obstant això, només el 45% de les quasi 150 àrees de servei visitades en les carreteres que acolliran més trànsit aquest estiu al nostre país compten amb zones de descans. Ara bé, quasi totes es trobaven en bon estat de conservació. En vuit de cada deu d’estes zones de descans hi havia bancs i taules, imprescindibles si el que es pretén és, a més de descansar, menjar sense necessitat d’anar a la cafeteria o restaurant. En quasi nou de cada deu zones de descans hi havia arbres que donessin ombra, però, tan sols en el 45% es van veure fonts d’aigua potable.

Continuem: el 98% de les estacions de servei disposen d’una botiga on venen des d’aliments i begudes fins a revistes o premsa, articles per a l’automòbil o mapes. A més, en nou de cada deu àrees hi ha restaurant i en quatre de cada deu, hotel. En canvi, tan sols una de quatre ofereix zones de joc infantils, normalment en l’exterior. Aquestes zones de jocs infantils han d’estar delimitades i tancades, de forma que els nens estiguin controlats i es diverteixin sense perill d’accidents, però en el 15% dels casos no estaven delimitades ni tancades. A més, l’estat de manteniment de les zones de joc va ser deficient en el 20% dels casos i en una proporció semblant es van detectar perills per als nens: gronxadors i altres infraestructures lúdiques oxidats o trencats, torçats o massa vells, o deixalles a la zona (llaunes, plàstics, ampolles), i mal estat de la tanca circumdant.

Serveis menys comuns

El taller de reparació ràpida de vehicles es va veure en tan sols el 21% de les àrees visitades, les instal.lacions per a rentatge automàtic de vehicles, en el 45%); les dutxes a disposició dels usuaris, en una de cada tres àrees de servei; i els caixers automàtics en només quatre de cada deu àrees.

Encara més rares són les màquines neteja-sabates, les expenedores de preservatius, el fax a disposició de l’automobilista, les màquines expenedores de targetes telefòniques i l’assistència mèdica.

Tot i l’auge del telèfon mòbil, un equipament bàsic de les àrees de servei és la cabina de telèfon públic. Les expectatives van ser acomplertes: tan sols en una de les 145 àrees visitades es va observar l’absència de cabina. No obstant això, menys de la meitat d’aquestes en permeten l’ús amb targeta de crèdit.

La investigació va permetre, d’altra banda, ratificar que l’autoservei s’ha imposat a les gasolineres: en quasi vuit de cada deu és el mateix usuari qui ha de subministrar carburant al seu vehicle.

El millor i el pitjor de les àrees de servei visitades, agrupades segons el territori i taula comparativa

El pitjor:

• Paviment de les àrees en mal estat: quatre de cada deu van presentar irregularitats.
• Falta de netedat i higiene en els lavabos de les gasolineres: set de cada deu estaven molt bruts o amb dèficit d’higiene molt evident. I el 65% no estaven adaptats per als minusvàlids. Aquesta proporció és del 55% en els lavabos de bars i restaurants.
• Tres de cada quatre manquen d’aparcaments reservats per a usuaris en cadires de rodes.
• Només tres de cada deu disposaven de zona de descans, i únicament el 15% de zona de jocs per a nens.

El millor:

• Tots els lavabos dels bars i restaurants es van trobar en bon estat de neteja.
• Tres de cada deu tenen sistemes de videovigilància als aparcaments.
• El 90% estan obertes les 24 hores.
• El 95% tenen restaurants amb menú del dia.

El pitjor:

• El paviment presentava defectes i irregularitats en quatre de cada deu àrees de servei.
• No hi havia sabó en dos de cada deu lavabos de les gasolineres.
• Tot i que són necessàries, en quatre de cada deu àrees no hi ha rampes que facilitin l’accés a les instal.lacions a usuaris en cadires de rodes.
• Zones de joc infantils no estan tancades correctament en un de cada tres casos. I dues de cada tres d’aquestes zones es trobaven en mal estat de conservació.
• Passos de vianants dins dels aparcaments: en el 75% de les àrees de servei visitades no n’hi havia.
• Cap àrea de les visitades tenia senyals en diferents idiomes.

El millor:

• Tots els lavabos dels bars i restaurants, ben nets.
• Horaris: tres de cada quatre àrees de servei les 24 hores de dia.
• Menú del dia: nou de cada deu restaurants n’ofereixen, i a més el preu mitjà (8,3 euros) és inferior a la mitjana d’aquest estudi.

El pitjor:

• Cap àrea disposava de cabina de telèfon adaptada per a usuaris en cadira de rodes.
• Només el 17% disposen de zones de jocs per a nens, encara que totes es troben perfectament tancades i delimitades i en bon estat de manteniment i conservació.
• Places d’aparcament diferenciades per a vehicles pesants: tres de cada deu àrees no en tenen.
• Passos per a vianants dins dels aparcaments: només en una de cada vuit àrees.

El millor:

• Cap àrea amb paviment en mal estat.
• El bon millor estat dels lavabos dels bars o restaurants i la netedat del terra d’aquests.
• Totes les àrees visitades tenien rampes d’accés per a usuaris en cadira de rodes i carros de nens.
• Limitació (senyalitzada) de velocitat dins de l’àrea: es va veure en el 95% de les àrees de servei.
• El preu mitjà del menú del dia en els restaurants: 8,3 euros.

El pitjor:

• Lavabos bruts en quatre de cada deu gasolineres.
• El 18% dels bars i restaurants tenen el terra de l’establiment molt brut, amb deixalles, papers, burilles, etc.
• Dos de cada tres lavabos de gasolineres no disposen de lavabos adaptats a usuaris en cadira de rodes. Tampoc n’hi ha en el 55% dels lavabos de restaurants o bars.
• Places d’aparcament per a discapacitats: més de vuit de cada deu àrees de servei no n’ofereixen.
• Molt poques zones de jocs per a nens: només n’hi havia en el 9% de les àrees.
• Menú del dia car: preu mitjà (9,5 euros) superior a la mitjana de tot l’informe (9 euros), i enormes diferències: des dels 19 euros del restaurant més car fins als 6 euros del més barat.

El millor:

• Recollida selectiva de residus en la meitat de les àrees visitades.
• Totes les zones de descans, en bon estat de conservació.
• Horari: 95% de les àrees obri les 24 hores.
• Senyalització en diferents idiomes: en el 36% de les àrees estudiades.
• Nou de cada deu àrees disposen de restaurant amb menú del dia.

El pitjor:

• Recollida selectiva de deixalles: només en el 15% de les àrees visites en aquest recorregut.
• Zones delimitades per a no fumadors dels restaurants: el 93% dels restaurants no disposa d’aquesta zona.
• Aparcament diferenciat per a vehicles pesants: el 35% de les àrees no en tenen.
• Càmeres de videovigilància en l’aparcament: només el 5% de les àrees.
• Horaris: només una de cada cinc obre les 24 hores del dia.

El millor:

• Cap amb el paviment en mal estat.
• Rampes d’accés per a usuaris en cadira de rodes, en el 90% de les àrees de servei.
• La meitat disposen d’aparcament específic per a discapacitats.
• Zona de jocs per a nens, en el 35% de les àrees estudiades.
• En totes hi ha menú del dia en el restaurant, i el seu preu mitjà és una mica inferior a la mitjana de tot l’informe (8,7 euros enfront de 9).

El pitjor:

• Lavabos bruts en tres de cada quatre gasolineres.
• Recollida selectiva de deixalles, només en el 6% de les àrees.
• El 92% no disposa de zones diferenciades per a fumadors i no fumadors als seus restaurants.
• Lavabos adaptats a minusvàlids a les gasolineres, només en el 7%.
• En quasi la meitat de les àrees no hi ha menú del dia. A més, el preu mitjà és superior a la mitjana de tot l’informe (10 euros enfront de 9).
• Els bars més cars per a prendre un refresc: 1,7 euros de mitjana enfront dels 1,5 euros de la mitjana de tot l’estudi.

El millor:

• Vuit de cada deu lavabos de bars i restaurants disposen de lavabos per a minusvàlids.
• Aparcaments específics per a minusvàlids, en el 88% de les àrees.
• Tres de cada quatre tenen àrees de descans.
• Zona de jocs infantils en quasi dues de cada tres àrees.

El pitjor:

• Recollida selectiva de deixalles, en només el 8% de les àrees.
• Preus: la meitat els restaurants no ofereixen menú del dia. I els que ho fan són els més cars de tot l’informe: 11 euros de mitjana enfront dels 9 euros de la mitjana de tot l’estudi. L’ampolla d’aigua més cara a la gasolinera: 1,3 euros de mitjana.

El millor:

• El 83% de les àrees tenia zona de descans.
• Tres de cada quatre compten amb zona de jocs per a nens.
• Tots els lavabos dels bars i restaurants estaven nets.
• El 83% dels restaurants disposen de zones delimitades per a no fumadors.
• Tots els bars i restaurants disposaven de lavabos per a discapacitats.
• Aparcament per a minusvàlids, en dues de cada tres àrees.
• Serveis complementaris: el 75% de les àrees disposa de caixer automàtic, el 91% de dutxes i el 92% de les cabines permeten l’ús de targetes.
• Totes tenien aparcaments per a vehicles pesants.
• Tres de cada quatre, senyals en diferents idiomes.

El pitjor:

• Només el 18% de les àrees disposen de zones de jocs infantils.
• Només el 7% dels restaurants distingeixen zones per a fumadors i no fumadors.
• Places d’aparcament específiques per a minusvàlids, en només el 18% de les àrees.
• Limitada la velocitat dins de l’àrea, només en una de cada tres àrees.

El millor:

• Recollida selectiva de deixalles, en el 55% de les àrees de servei .
• Totes les visitades tenien rampes d’accés per a usuaris discapacitats o carros de nens. I tots els lavabos de les gasolineres, i dels bars i restaurants, disposaven de lavabos adaptats.
• Aparcaments específics per a vehicles pesants, en el 96% de les àrees.
• Càmeres de vigilància als aparcaments, en quasi la meitat de les àrees.
• Els menús del dia més econòmics (7,9 euros de mitjana enfront dels 9 euros de la mitjana de l’estudi).
• Els refrescos més barats al bar o cafeteria: 1,1 euros enfront d’1,5 de la mitjana de l’estudi.

Taules informatives