Cada una d’aquestes normes té un nivell d’exigència diferent, però totes tendeixen a prestigiar en major o menor grau la platja que aconsegueix aquests títols i, per tant, la comarca, província, comunitat autònoma o país que en major mesura n’obté. A més, es configuren com una eina de promoció i publicitat per a les platges.
Platges certificades
La importància d’acreditar la qualitat i la gestió de les platges es manifesta en el fet que el territori espanyol compta amb 3.000 punts catalogats com a platja, algunes de les quals reben més 30.000 visitants diaris. Tampoc es pot menystenir l’impacte econòmic que suposa l’aprofitament de la platja: amb només el 0,001% del territori, l’economia generada per les platges suposa el 10% de la renda del nostre país. Millorar i acreditar aquesta millora, juntament amb la salubritat i el respecte cap al medi ambient es converteixen, per tant, en un element essencial per a captar i conservar visitants.
El sistema més conegut per consumidors, usuaris i turistes és la Bandera Blava, acreditació que suposa una fotografia, una imatge estàtica, de la situació d’una platja en un moment determinat després de la inspecció per part dels membres de la ONG Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i que any rere any cal renovar. La concessió de la Bandera Blava no és per a tota la vida, ja que hi ha una renovació anual. No obstant això, la inspecció es fa en un moment concret i no valora les millores o l’empitjorament d’una platja. Si compleix els requisits, se li lliura la bandera sense analitzar si s’ha produït un empitjorament des de l’any anterior.
Encara que els últims anys el prestigi d’aquest guardó s’ha posat en dubte, el lliurament de la Bandera Blava continua sent un acte emblemàtic a les platges espanyoles. Aquest estiu, un total de 450 platges i 68 ports han rebut el guardó, que lliuren la Fundació Europea d’Educació Ambiental (FEEE) i l’esmentada ADEAC, organització espanyola que pertany a la Fundació encarregada de visitar i analitzar els emplaçaments que aspiren a aquesta distinció.
El consumidor pot reconèixer fàcilment la platja amb Bandera Blava: hi ha una ensenya ubicada a l’entrada de les platges. A més, a causa del prestigi que ha atorgat la concessió d’aquest guardó, és un motiu d’orgull per als responsables municipals, que acostumen a pregonar l’èxit a través dels mitjans de comunicació.
Per a aconseguir la Bandera Blava, les platges han d’acreditar uns mínims en aspectes relacionats amb la legalitat, sanitat, netedat, seguretat, informació i gestió mediambiental. Els ajuntaments passen l’examen al començament de l’estiu amb la visita d’inspectors que investiguen també les denúncies formulades pels usuaris.
La concessió de la Bandera Blava la fa un jurat internacional, sempre que la platja compleixi amb 27 criteris relacionats amb la qualitat de l’aigua, l’educació ambiental i informació, gerència ambiental, seguretat i serveis.
La incorporació de les normes ISO 9001 (Gestió de la qualitat) i 14001 (Gestió mediambiental) al certificat de les platges ha suposat un avanç en la millora contínua dels serveis i en la situació del litoral. Aquestes normes acrediten una millora constant, ja que les platges, igual que qualsevol empresa o entitat, han de renovar el seu certificat any rere any per mitjà de la visita anual dels auditors independents que verifiquen la millora de les instal.lacions, la qualitat de les aigües i de la sorra, els serveis, la gestió de residus, etc. Mentre que en la Bandera Blava és una organització la que pren la iniciativa per a la concessió del guardó, en les normes de gestió de la qualitat i de medi ambient són els consistoris els qui inicien el procés i s’impliquen fins al final en l’obtenció del certificat.
Els passos que han de seguir els ajuntaments comencen per la presa de consciència per a obtenir aquests certificats, i per gestionar amb qualitat i posar en marxa una política mediambiental. Per a fer-ho, cal elaborar un document que reflecteixi un compromís explícit de prevenció de la contaminació, de millora contínua i del compliment de la legislació ambiental de cada territori.
Posteriorment, s’han d’identificar totes les activitats que es desenvolupin en la platja i que poden provocar impactes mediambientals (escombraries, deixalles dels quioscs de begudes, residus sanitaris, restes d’utensilis de platja -plàstics, pilotes, pales, etc.- residus de motos aquàtiques -si hi està permès l’ús- etc.).
El pas següent és fixar metes per a prevenir la contaminació, aconseguir la millora contínua, etc. Per a desenvolupar aquest procés, els ajuntaments disposen d’auditors -empreses independents- que ajuden tant en la redacció del sistema de gestió ambiental com en els plans de prevenció i d’identificació dels focus de contaminació. Finalment, una altra empresa, la certificadora, s’encarrega de determinar si efectivament es compleixen els requisits que estableixen les normes ISO 9001 i 14001. Els visitants trobaran, al costat del plafó que informa dels serveis que ofereix la platja (dutxes, posta sanitària, etc.), el segell de l’empresa que ha certificat el servei. A més, els ajuntaments que obtenen aquests certificats utilitzen aquests segells en les seves polítiques de promoció, per la qual cosa és fàcil descobrir en els fullets informatius i en els mitjans de comunicació informació sobre l’obtenció del certificat.
Segons SGS ICS, multinacional certificadora implantada al nostre país, “l’obtenció d’un certificat, tant de qualitat de servei com mediambiental, és només el principi del treball, ja que és obligatori renovar-lo cada any, després de la inspecció d’auditors independents que avaluen no sols que es mantenen els nivells que exigeix la norma, sinó que es millora de forma continuada, principal característica dels certificats, enfront d’altres ensenyes que només valoren que es compleixin certs requisits”. Les normes de qualitat i de medi ambient ISO impliquen, per tant, un compromís amb una millora contínua, acreditada amb la renovació del certificat.
Sistema EMAS: el més exigent i prestigiós
EMAS (Sistema d’Ecogestión i Auditoria) és el sistema més prestigiós de la Unió Europea i exigeix, per a l’obtenció, el compliment estricte de la legislació vigent. Un ajuntament no pot inscriure les seves platges ni cap altre servei en el registre EMAS si mostra una sola mancança o disconformitat en l’informe realitzat pels verificadors. L’ajuntament que desitgi obtenir l’acreditació EMAS ha de fer una declaració mediambiental amb un resum de la seva gestió. Aquesta declaració és un document públic. En el sistema EMAS és la mateixa Administració, per mitjà de la figura de verificador, qui s’inscriu en un registre europeu, fet que suposa la prova del compliment amb el sistema.
EMAS aposta per la comunicació i la transparència cap a l’opinió pública. El sistema comença per una revisió mediambiental de les activitats que realitza l’ajuntament en les platges del seu municipi. En aquesta revisió es descriu l’impacte que ocasionen les activitats realitzades en l’entorn. Després es redacta el sistema de gestió mediambiental (efectiu i realista) i, finalment, cal promoure una declaració sobre els èxits obtinguts en relació a aquest compromís.
Diversos ajuntaments enclavats en zones turístiques estan immersos en el procés de redacció del sistema de gestió mediambiental, que implica des de la recollida de deixalles i el seu tractament, fins a la implicació dels treballadors i funcionaris en la posada en marxa de tot el sistema.
Atès que és un mètode de treball relativament nou, menys conegut i molt més exigent, la inscripció de municipis en aquest sistema és notablement inferior a el lliurament de certificats o Banderes Blaves.
És el certificat més nou que s’aplica a les platges. En el moment de redactar aquest informe s’estaven efectuant les auditories prèvies en les platges perquè es poguessin lliurar els certificats a mitjan juliol, coincidint amb l’època de major afluència a estos espais. Segons fonts de l’ICTE (Institut per a la Qualitat Turística Espanyola), és aquesta institució la que forma els auditors en les peculiaritats de cada sector perquè puguin conèixer perfectament els punts crítics i dèbils a què han de prestar atenció preferent. Per a mantenir la marca de Q de Qualitat Turística, la platja o empresa que l’obtingui ha d’auditar-se i ratificar anualment el certificat. L’ICTE ha informat a aquesta revista que, per manca d’auditors, en aquesta primera edició d’auditories a les platges no s’ha pogut atendre totes les demandes i sol.licituds.
La marca Q de Qualitat Turística avalua el que afecta l’usuari final: unitat de direcció, de seguretat, salvament i primers auxilis, informació, netedat i recollida selectiva de residus, manteniment d’instal.lacions i equipaments, accessos, serveis higiènics i oci. I fa el mateix amb tots els aspectes mediambientals. La principal diferència d’aquesta marca amb la resta de sistemes d’acreditació és que prové d’una institució espanyola que té l’objectiu de defensar i millorar els serveis turístics espanyols. Les normes són definides per empresaris, Administració i agents implicats i experts en el sector, per la qual cosa s’ajusten molt més, segons els seus promotors, a les necessitats i les demandes dels usuaris del servei turístic, en aquest cas de les platges. Per a identificar les platges amb la marca Q, l’ICTE ha dissenyat uns plafons que se situaran en l’entrada de les platges, al costat dels plafons amb informació dels serveis.