Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei de residus: Els plàstics d’un sol ús tenen els dies comptats : 2021, l’any en què comença el canvi

Protegir el medi ambient i la salut del planeta, entre altres accions, passa per reduir el consum de plàstics i impulsar el reciclatge. La croada contra aquest material altament contaminant ha esdevingut una prioritat per a les autoritats.

La fi dels plàstics d’un sol ús és a prop. A les mesures que es van prendre anys enrere, com el cobrament per les bosses als supermercats i altres comerços, ara se sumen nous esforços enfocats a prevenir i reduir la generació de residus i l’impacte que tenen en el medi ambient. Es tracta del projecte de Llei de residus i sòls contaminats, una proposta que posa límit per primera vegada a fer servir plàstics d’un sol ús en alguns àmbits, com el de l’alimentació, i incorpora restriccions a la seva venda. A més, fixa objectius per a reciclar-los, com la recollida separada d’ampolles de plàstic, igual que ja es fa amb el vidre, el paper i altres envasos. És un pas nou per a actuar davant un problema que cada vegada és més urgent: si tot segueix com fins ara, el 2050 hi haurà més plàstics al mar que peixos, segons un informe de la FAO sobre la presència de microplàstics.

Impost als envasos 

Tocar la butxaca dels consumidors i dels fabricants sembla que és una opció eficaç per a disminuir el consum de plàstic. Per això, una de les mesures clau d’aquest projecte de llei, encara en tràmit per a l’aprovació final, és un impost de 0,45 euros per quilogram als envasos de plàstic no reutilitzables. “Aquest impost està concebut perquè el paguin els fabricants, però segurament incorporaran el cost del tribut al preu per a recuperar-lo. O bé hauran de retallar el seu marge de benefici”, explica Luis del Amo, portaveu del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF).

Com passa amb altres impostos mediambientals, la taxa al plàstic té dues finalitats. “Una és l’habitual, és a dir, la recaptatòria, i l’altra és la de protegir el planeta incorporant al preu el cost ambiental de l’ús de plàstic”, matisa Del Amo. És a dir, als fabricants els sortirà més car produir i vendre els seus productes en plàstics no reutilitzables, per això en disminuiran la quantitat i buscaran alternatives, com l’ús de plàstic reciclat –al qual no s’aplica aquest gravamen– o l’ús de nous materials més sostenibles. Però, a més, una part de la recaptació repercutirà en millores ambientals, amb el benefici de la societat i la reducció d’altres costos associats.

Amb aquesta taxa, similar a la que es vol implantar en altres països com el Regne Unit o Itàlia, el Govern preveu recaptar uns 700 milions d’euros i augmentar la fiscalitat ambiental d’Espanya, més baixa que la mitjana dels països de la Unió Europea (UE). En concret, els ingressos derivats de la fiscalitat verda a penes van suposar el 1,83% del PIB espanyol el 2017, enfront d’una mitjana de la UE del 2,40%.

Balears agafa avantatge

La comunitat autònoma de les Illes Balears es troba a l’avantguarda de la lluita contra els plàstics d’un sol ús. A començament de 2019, el Govern insular va aprovar la seva Llei de residus i sòls contaminats. Ho va fer a partir de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reduir el volum de residus un 10% respecte del 2010, i un 20% el 2030. Així, per al gener de 2021 –data endarrerida fins al març per l’aturada obligada de l’estat d’alarma–, Balears queda lliure de productes de plàstic convencional (sí que permeten els compostables), com ara palletes, bosses, safates i embolcalls per a empaquetar. En comptes d’això, es faran servir materials reutilitzables o biodegradables. Aquesta llei també prohibeix els productes que continguin microplàstics i les versions no reutilitzables d’articles com maquinetes d’afaitar, cartutxos d’impressió, càpsules de cafè o encenedors. L’objectiu principal és alliberar l’arxipèlag dels residus plàstics i frenar el deteriorament del seu medi ambient. Per a aconseguir-ho, aquesta llei preveu sancions que van dels 300 euros als dos milions d’euros, en els casos més greus.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions