2021, l’any en què comença el canvi
La fi dels plàstics d’un sol ús és a prop. A les mesures que es van prendre anys enrere, com el cobrament per les bosses als supermercats i altres comerços, ara se sumen nous esforços enfocats a prevenir i reduir la generació de residus i l’impacte que tenen en el medi ambient. Es tracta del projecte de Llei de residus i sòls contaminats, una proposta que posa límit per primera vegada a fer servir plàstics d’un sol ús en alguns àmbits, com el de l’alimentació, i incorpora restriccions a la seva venda. A més, fixa objectius per a reciclar-los, com la recollida separada d’ampolles de plàstic, igual que ja es fa amb el vidre, el paper i altres envasos. És un pas nou per a actuar davant un problema que cada vegada és més urgent: si tot segueix com fins ara, el 2050 hi haurà més plàstics al mar que peixos, segons un informe de la FAO sobre la presència de microplàstics.
Impost als envasos
Tocar la butxaca dels consumidors i dels fabricants sembla que és una opció eficaç per a disminuir el consum de plàstic. Per això, una de les mesures clau d’aquest projecte de llei, encara en tràmit per a l’aprovació final, és un impost de 0,45 euros per quilogram als envasos de plàstic no reutilitzables. “Aquest impost està concebut perquè el paguin els fabricants, però segurament incorporaran el cost del tribut al preu per a recuperar-lo. O bé hauran de retallar el seu marge de benefici”, explica Luis del Amo, portaveu del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF).
Com passa amb altres impostos mediambientals, la taxa al plàstic té dues finalitats. “Una és l’habitual, és a dir, la recaptatòria, i l’altra és la de protegir el planeta incorporant al preu el cost ambiental de l’ús de plàstic”, matisa Del Amo. És a dir, als fabricants els sortirà més car produir i vendre els seus productes en plàstics no reutilitzables, per això en disminuiran la quantitat i buscaran alternatives, com l’ús de plàstic reciclat –al qual no s’aplica aquest gravamen– o l’ús de nous materials més sostenibles. Però, a més, una part de la recaptació repercutirà en millores ambientals, amb el benefici de la societat i la reducció d’altres costos associats.
Amb aquesta taxa, similar a la que es vol implantar en altres països com el Regne Unit o Itàlia, el Govern preveu recaptar uns 700 milions d’euros i augmentar la fiscalitat ambiental d’Espanya, més baixa que la mitjana dels països de la Unió Europea (UE). En concret, els ingressos derivats de la fiscalitat verda a penes van suposar el 1,83% del PIB espanyol el 2017, enfront d’una mitjana de la UE del 2,40%.
La comunitat autònoma de les Illes Balears es troba a l’avantguarda de la lluita contra els plàstics d’un sol ús. A començament de 2019, el Govern insular va aprovar la seva Llei de residus i sòls contaminats. Ho va fer a partir de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reduir el volum de residus un 10% respecte del 2010, i un 20% el 2030. Així, per al gener de 2021 –data endarrerida fins al març per l’aturada obligada de l’estat d’alarma–, Balears queda lliure de productes de plàstic convencional (sí que permeten els compostables), com ara palletes, bosses, safates i embolcalls per a empaquetar. En comptes d’això, es faran servir materials reutilitzables o biodegradables. Aquesta llei també prohibeix els productes que continguin microplàstics i les versions no reutilitzables d’articles com maquinetes d’afaitar, cartutxos d’impressió, càpsules de cafè o encenedors. L’objectiu principal és alliberar l’arxipèlag dels residus plàstics i frenar el deteriorament del seu medi ambient. Per a aconseguir-ho, aquesta llei preveu sancions que van dels 300 euros als dos milions d’euros, en els casos més greus.
No més bastonets ni palletes
Al costat d’aquest gravamen, el projecte de llei també inclou altres mesures que són importants de conèixer. El 3 de juliol de 2021 serà una data clau en aquesta batalla contra el plàstic d’un sol ús, perquè es prohibirà la introducció al mercat d’una sèrie de productes. Es tracta dels bastonets de cotó, permesos només en l’àmbit sanitari; coberts (forquilles, ganivets, culleres, escuradents); plats; palletes i agitadors de begudes; varetes destinades a subjectar i anar units a globus, excepte els que són d’usos industrials o professionals que no es distribueixen als consumidors, i els recipients i els gots per a aliments i begudes fets de poliestirè expandit, inclosos les tapes i els taps.
Els nous reptes de les empreses
A més, la meta és reduir els envasos de plàstic no reutilitzables en un 50% per al 2026 i en un 70% per al 2030, prenent com a punt de partida l’any 2022. Per tal de complir aquests objectius, tots els agents implicats en la comercialització hauran de fomentar l’ús d’alternatives reutilitzables o de components diferents al plàstic. “Les empreses s’han avançat en determinats assumptes a la nova mesura, ja que han substituït els materials per d’altres que tenen millor reutilització i reciclatge”, expliquen fonts de l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats (ACES). Tot i això, admeten nous reptes que impliquen un esforç extra per a aconseguir els objectius marcats des del Govern i la UE. Per exemple, “hi ha obligacions i calendaris diferents en funció de cada comunitat autònoma, i això complica poder treballar d’una manera harmonitzada”, matisen.
Reduir el gruix dels envasos o substituir-los per materials reciclats o més sostenibles que el plàstic són algunes de les mesures que ja porten a terme les cadenes de distribució. Com explica ACES, que agrupa més de 3.300 establiments a tot Espanya, “s’analitza cada envàs cas per cas per detectar excessos d’envasament i posar-hi solució o per trobar materials compostables o biodegradables”. Tot i això, aquesta substitució d’un material per un altre no sempre és fàcil, perquè “el producte ha d’arribar al consumidor amb totes les garanties i seguretats”. A això se suma una legislació sanitària “complexa i lenta per a autoritzar determinats usos i materials, com passa amb la introducció del material reciclat”, asseguren a l’associació. A més, al cost dels materials compostables “cal afegir el del punt verd associat per a la recollida i la gestió posterior”, que podria arribar a afectar el preu de determinats productes que tenen un canvi de material més complicat de dur a terme. En qualsevol cas, a partir de 2023, cada envàs de plàstic amb menjar o beguda es cobrarà als consumidors, i estarà diferenciat en el tiquet de la compra.
2021 (Juliol)
- Prohibició dels envasos de poliestirè expandit.
- Prohibició de comercialitzar bastonets de cotó, coberts, plats, palletes i agitadors de begudes, i varetes de globus.
- Prohibició de l’ús de microesferes de plàstic.
- Prohibició del plàstic oxodegradable.
- Nou etiquetatge per a les tovalloletes i les compreses.
2023. Cobrament dels envasos de menjar i beguda per a emportar-se.
2025. Recollida separada del 77% de les ampolles de plàstic.
2026. Reducció del 50% dels envasos de menjar i beguda per a emportar-se.
2029. Recollida separada del 90% de les ampolles de plàstic.
2030. Reducció del 70% dels envasos de menjar i beguda per a emportar-se.
Cosmètica sense plàstics
Però han d’arribar més canvis. A escala europea, es treballa en la prohibició de l’ús de microesferes de plàstic en els cosmètics. Aquestes boletes plàstiques diminutes estan presents en molts productes quotidians intencionadament, com ara en les pastes de dents, els xampús, els gels per a l’exfoliació de la pell i fins i tot en els detergents. L’eficàcia que tenen per a arrossegar brutícia i impureses no en justifica la presència, perquè té un gran impacte en el medi ambient. La majoria de vegades, aquests productes acaben arribant al mar per mitjà dels desguassos i, tot i que per la mida que tenen no provoquen ennuegada a la fauna marina ni embussos en les canonades, la seva presència a gran escala sí que pot causar intoxicacions.
D’altra banda, des de juliol de 2021 no es podran comercialitzar els productes de plàstic oxodegradable. Aquest material –que es fa servir, per exemple, per a fer bosses–, encara que és degradable, inclou additius químics que acceleren el procés, de manera que el seu reciclatge es troba en una mena de llimbs perquè no és adequat ni per al reciclatge tradicional ni per al compostatge. De fet, encara no queda clar l’impacte que té en el medi ambient, perquè els experts tenen dubtes sobre si vertaderament es degraden i sobre les conseqüències dels additius.
Finalment, el 2021 les tovalloletes humides estrenen etiquetatge. Aquest canvi està vinculat amb l’anomenada responsabilitat del fabricant. A fi de garantir-ne una gestió correcta al final del seu cicle de vida, hauran d’incloure en l’etiqueta advertiments sobre l’impacte mediambiental i el contingut de plàstics. Aquest etiquetatge s’inclourà, a més, en altres productes d’ús comú com les compreses higièniques.
Frenar una plaga
Així mateix, veurem menys ampolles d’aquest material. De fet, la Llei de residus estableix dues mesures específiques: obliga a oferir aigua gratis de l’aixeta als bars i restaurants per tal de disminuir el consum d’aigua envasada. En xifres, els objectius són la recollida del 77% a partir de 2025, i del 90% a partir de 2029. Malgrat això, aconseguir-ho no serà una tasca fàcil i obligarà a millorar el sistema actual de recollida o a establir altres alternatives. Ecoembes, responsable a Espanya del reciclatge dels envasos de plàstic i del paper, ja promou una iniciativa, anomenada Reciclos, que incorpora la tecnologia mòbil i el big data a la gestió dels residus i gratifica el reciclatge. Amb una aplicació, els usuaris escanegen els codis dels envasos i aconsegueixen descomptes en mobilitat verda, consum de proximitat o ajudes a ONG. Aquesta iniciativa aprofita els contenidors grocs que ja es fan servir. Per això, organismes com Ecoembes i l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats (ACES) ho consideren com l’opció més eficient.
Altres organitzacions opten per recuperar la possibilitat de retornar l’envàs usat a la botiga com es feia anys enrere. És l’anomenat sistema de dipòsit, devolució i retorn, conegut per les seves sigles SDDR. En aquest mètode de gestió de residus, els responsables de posar els envasos en el mercat cobren un dipòsit per cadascun als altres agents de la cadena: des dels distribuïdors fins al consumidor final. És a dir, quan un usuari adquireix el producte, paga un extra per l’envàs, que es recupera si el porta a la màquina de devolució. Aquest sistema penalitza el consumidor que no recicla, enfront de l’opció de Reciclos, que premia el consumidor que sí que ho fa.
Cal reciclar més
La llei estableix uns objectius molt ambiciosos pel que fa al reciclatge. El canvi principal és la implantació de noves recollides separades. Els bioresidus tindran el seu contenidor específic el 2022 als municipis de més de 5.000 habitants, i el 2024 a la resta. A més, els tèxtils, l’oli de cuina usat i els residus domèstics perillosos tindran el seu contenidor abans del 2025.
La norma també estableix objectius més alts de reutilització i reciclatge dels residus municipals. El 2025, haurà de ser del 55%; el 2030, del 60%, i arribarà al 65% el 2035. De fet, el marge de millora en aquest aspecte encara és ampli, perquè el 2017, a Espanya es van reciclar el 46,1% dels residus municipals, en línia amb la mitjana europea (46,9%). En aquest sentit, hi haurà una regulació per a eliminar els residus d’una manera segura i sotmetre’ls a un tractament previ abans del seu dipòsit a l’abocador. Finalment, aquest projecte també proposa sancions per a qui atempti contra el medi ambient, bé per la introducció de residus a Espanya des d’altres països o per a qui els llenci a la natura. Les multes parteixen dels 1.000 euros i poden arribar als dos milions si són residus perillosos.
Avantatges de l’economia circular
El Govern també ha aprovat l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular (EEEC), batejada com a “Espanya Circular 2030”. Es tracta d’un full de ruta per a repensar l’economia, la societat i la relació amb el medi ambient d’una manera integral. En definitiva, fixa les bases per a transitar d’un model lineal a un de circular.
- Lineal. És el model actual. Es caracteritza per una dinàmica de comprar, usar durant un temps escàs, de vegades fins i tot segons, i llençar. Això genera una gran quantitat de residus i posa el planeta contra les cordes.
- Circular. Els recursos, els materials i els productes es mantenen en l’economia el màxim temps possible i els residus es redueixen al mínim, aprofitant els que no es poden evitar. Aquest model permet estendre la utilitat dels productes per a dotar-los d’una segona vida i recuperar els materials.
El projecte de Llei de residus també determina quan un residu es pot utilitzar una altra vegada i hi estableix dues categories.
- Residus que són, en realitat, un recurs per a tornar a fabricar el mateix producte. Un exemple seria la calcina, que s’obté després de triturar els residus del vidre i es converteix en un nou producte per a la indústria.
- Residus que es converteixen en un subproducte –producte secundari derivat de processos industrials–, com és el cas dels residus generats per la indústria alimentària que s’utilitzen per a fabricar pinsos.