Hisenda no perdona ni en crisi

Hisenda no perdona ni en crisi

/imgs/20090501/economia1.jpg
Bàlsam o angúnia. Així conceben enguany els contribuents la seva cita anual per a declarar tots els ingressos i moviments del patrimoni fets en l’exercici 2008. Per als qui hagin de rebre una suculenta devolució, fer balanç amb el fisc serà la millor teràpia antiestrès i una bona manera d’alliberar les tensions que crea la crisi en moltes llars. A uns altres, en canvi, l’Agència Tributària els mostrarà la cara més amarga quan vegin que el resultat de la seva declaració és positiu i han de pagar. En qualsevol cas, el moment actual demana més calma que mai a l’hora d’emplenar i presentar la declaració de l’IRPF. Tant si surt a pagar com a tornar, cal convertir-se en un avesat investigador capaç de descobrir qualsevol error en l’esborrany o en les dades fiscals que pugui suposar rebre un euro menys del que correspon. En aquest moment de trasbals econòmic, Hisenda ofereix una sèrie d’ajudes que seran molt ben rebudes a les llars més ofegades, per la qual cosa no serà sobrer tenir-les en compte. Poden servir, com a guia, els consells següents:

Alerta amb l’esborrany:

Enguany, Hisenda ha enviat l’esborrany de la Declaració a més de sis milions de contribuents. Tots ells, si així ho desitgen, podran confirmar les dades i esperar la devolució corresponent o el pagament compromès des d’ara. Els esborranys contenen les dades més importants sobre els ingressos i els moviments bancaris que han fet els ciutadans. Tanmateix, poden contenir omissions, sobretot de deduccions que suposen un estalvi important en el pagament d’impostos. L’esborrany es pot confirmar fins al final de juny, però el més encertat no és donar-hi el vistiplau de seguida, a fi de cobrar immediatament (enguany, l’Agència Tributària accelerarà les devolucions, un 85%, abans d’agost), sinó fer-ho bé. Cal assegurar-se de no deixar passar per alt cap possible omissió.

Revisió de dades:

/imgs/20090501/economia2.jpg
Nombrosos contribuents confirmen els seus esborranys tan bon punt els reben. Mostren una confiança cega amb Hisenda i, per evitar-se maldecaps, opten per la solució fàcil: confirmar les dades que té l’Agència Tributària i oblidar-se de l’IRPF. Aquesta senzilla via, però, no té per què ser sempre la més rendible. De fet, si es confirma l’esborrany sense revisar-lo, el contribuent pot haver renunciat a suculents beneficis en el pagament d’impostos. Per això, convé revisar els documents on figuren les retencions de pagaments facilitades per les empreses amb els quals el contribuent mantingui una relació dinerària (solen arribar per correu ordinari).

Dades personals:

Una altra informació que convé revisar en els esborranys d’Hisenda són les dades personals familiars, com ara les relatives al nombre dels fills i l’edat, que influeixen en les deduccions per família nombrosa; la mort de membres familiars, etc. Una informació equivocada sobre el nombre de fills en una família nombrosa pot portar a perdre deduccions importants, no tan sols generals sinó també autonòmiques.

Comprovar les deduccions:

Una vegada verificades les dades cal revisar les deduccions a què es té dret. En molts casos no es reflecteixen en les dades dels esborranys, per tant convé no confirmar-los per a no perdre el dret a la reducció d’impostos que impliquen.

Deducció per habitatge habitual:

L’omissió més freqüent que poden contenir alguns esborranys és la deducció d’un habitatge habitual, amb una desgravació que pot arribar als 900 euros en el cas d’una hipoteca compartida per una parella, matrimoni o no, sempre que decideixin fer la declaració de forma individual. Els contribuents que resideixen a Biscaia, Àlaba o Guipúscoa, en aquells préstecs destinats a l’adquisició o la rehabilitació de l’habitatge habitual, es poden deduir, de forma general, el 18% de les quotes pagades durant l’any (amortització més interessos) amb el límit del màxim de deducció anual de 12.000 euros. En la resta de comunitats, la deducció màxima és del 15% de les quotes pagades durant l’any (amortització més interessos) amb un límit de 9.015 euros.

A més, el primer any en què es declara la compra d’un habitatge es poden deduir les despeses d’escriptura, notaria i assegurances subscrites, una opció que no s’inclou en els esborranys. De la mateixa manera, les deduccions per ingressar diners en un compte d’estalvi habitatge tampoc no es recullen en aquests documents. Si fos així, el contribuent perdria l’opció de gaudir de desgravacions de fins a 9.015 euros com a màxim (en totes les comunitats excepte al País Basc). Un altre dels errors més comuns es troba en les referències cadastrals de garatges vinculats a l’habitatge habitual, que, de vegades, es consideren un altre immoble i, per tant, són mal tributats.

Deducció per lloguer:

És habitual que en l’esborrany de la Declaració no figuri la deducció per lloguer que, amb caràcter general, arriba fins a un 10% del que s’ha aportat. Així, si s’han desemborsat 10.000 euros durant tot l’exercici 2008 en concepte de lloguer, es té dret a una reducció de 1.000 euros.

Desgravació de l’estalvi:

Una altra desgravació que no sempre es reflecteix en els esborranys és la relacionada amb aportacions a plans de pensions i EPSV. Tots aquells contribuents que hagin efectuat ingressos en aquests productes d’estalvi a llarg termini al llarg del 2008, han de comprovar que les dades que conté el seu esborrany són exactes. La reducció d’impostos derivada de subscriure i estalviar mitjançant aquests productes és una de les més voluminoses. En concret, al País Basc, les persones de fins a 52 anys es poden reduir de la base imposable general fins a 8.000 euros anuals aportats a aquests instruments. Els majors de 52 anys poden gaudir d’una reducció de la base imposable de fins a 8.000 euros anuals més 1.250 euros per cada any d’edat que excedeixi de 52 anys. Al territori general, per als adults de fins a 50 anys la deducció serà la menor de les dues quantitats següents: 10.000 euros anuals o el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques, percebudes individualment en l’exercici. Els majors de 50 anys es poden deduir fins a 12.500 euros anuals o el 50% de la suma dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques percebudes individualment en l’exercici.

Deduccions autonòmiques:

Nombroses comunitats autònomes han incorporat els darrers mesos deduccions que, de vegades, tampoc no apareixen reflectides en els esborranys d’Hisenda. Ajudes per lloguer, per a discapacitats, per fer aportacions a ONG o a altres institucions benèfiques, per abonar quotes en un sindicat, per contribuir a la millora del medi ambient, per contractar una assistenta social… Les deduccions són molt nombroses i de molt diversa índole. Per això cal informar-se sobre les ajudes fiscals de la comunitat autònoma on es resideix. Cada any, a més, les comunitats autònomes amplien aquestes ajudes, per la qual cosa convé acudir a una font fiable i oficial (com ara una delegació de l’Agència Tributària) per a informar-se amb dades actualitzades.

Contactar amb un assessor:

Si es tenen dubtes a l’hora de fer la declaració, el més apropiat és sol·licitar una cita amb l’assessor de l’entitat bancària de la qual siguem clients i on lliurarem l’IRPF emplenat com cal. De forma gratuïta, les entitats posen els seus assessors a disposició dels clients perquè aquests s’informin i puguin aclarir tots els dubtes. De la mateixa manera, a l’Agència Tributària també es pot demanar cita amb un assessor fiscal, que ajudarà el titular a emplenar totes els documents de la declaració d’Hisenda. Es pot demanar cita prèvia al telèfon de l’Agència Tributària 901 22 33 44 de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores, fins al 29 de juny del 2009.

Sol·licitar un ajornament del pagament d’impostos:

Els contribuents amb declaracions negatives poden pagar un 60% del deute al juny i el 40% restant al novembre sense pagar cap tipus de penalització, i si la seua situació econòmica actual és crítica (llarg temps en l’atur, endeutament elevat…) poden ajornar el pagament durant més temps.

Aquest ajornament, però, comporta la meritació de l’interès de demora pel temps comprès entre el dia següent al del venciment del termini d’ingrés en període voluntari i la data del venciment del termini concedit. El tipus actual d’interès de demora està fixat en el 7%. És a dir, empreses i particulars han d’aplicar aquest tipus quan tornen al fisc el deute ajornat. Tanmateix, el Govern, a petició de nombrosos assessors fiscals, economistes i diverses associacions, ha comunicat recentment que estudiarà rebaixar aquest interès fins al 5%.

La sol·licitud d’ajornament del pagament d’impostos, ja sigui de l’IRPF o de qualsevol altre gravamen, es fa davant l’administració tributària corresponent, acompanyada d’una explicació de les dificultats financeres o de tresoreria per les quals passa el contribuent i la forma com pensa fer front a aquests deutes. En concret, la sol·licitud ha d’incloure una garantia, un aval solidari d’una entitat de crèdit o societat de garantia recíproc o un certificat d’assegurança de caució. Es poden admetre altres garanties si es justifica que no és possible obtenir les anteriors o sol·licitar la dispensa de garanties per quanties inferiors a 6.000 euros i per a altres quantitats més altes, sempre que s’acreditin les circumstàncies que justifiquin aquesta petició.

Una vegada presentada la sol·licitud cal esperar una notificació d’Hisenda en què la institució expressarà si concedeix l’ajornament o el denega. Si el concedeix, Hisenda establirà també un calendari de pagaments per a abonar el deute pendent, amb els interessos corresponents.