Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Millorar el refredat | Bases de dades alimentàries | Característiques de la vitamina D | Llet de vaca i mucositat | La cafeïna i els lactants

6 claus per a millorar el refredat i la irritació de gola, propis dels canvis d’estació

/imgs/20090501/alimenacion2-3.jpg

  1. Un got de suc de taronja a l’esmorzar aporta gairebé el doble (100 mg) de la dosi mínima diària de vitamina C (60mg), un nutrient elemental per al sistema immunològic. A més, es poden prendre altres fruites riques en aquesta vitamina com són la pinya, el kiwi, les maduixes, la taronja, la papaia, la guaiaba i verdures com els pebrots, el tomàquet i els espinacs crus.
  2. Una culleradeta de mel sola, amb suc o amb llet, té efecte antisèptic i suavitza la irritació de gola. És més recomanable la mel sense pasteuritzar (la de consistència més dura), ja que la calor destrueix part dels components actius de la mel.
  3. Caldo de borratja com a entrant als àpats. La borratja és una planta depurativa i facilita l’expectoració. Un caldo calent resulta reconfortable davant qualsevol malestar.
  4. Carabassa com a ingredient de sopes, cremes i altres receptes. És rica en vitamina A i mucílags (fibra), dos nutrients amb qualitat per a regenerar la mucosa de la gola irritada.
  5. Aigua durant tot el dia, o infusions, caldos i sopes, ajuda a hidratar les mucoses, a alleujar la irritació i a expulsar la mucositat.
  6. L’Echinacea és un complement dietètic apropiat per a enfortir les defenses i el pròpolis resulta útil si el punt dèbil és la gola i les vies respiratòries.

Actualitat: Xarxa BDECA, Base de Dades Espanyoles de Composició d’Aliments

/imgs/20090501/alimentacion2-2.jpg
El 2006, el Ministeri d’Educació i Ciència va impulsar la creació de la Xarxa BDECA, una base de dades espanyoles de composició d’aliments per a harmonitzar totes les dades disponibles per part del Ministeri de Sanitat i Consum, per diversos centres nacionals d’investigació i per la indústria alimentària. L’objectiu és que Espanya pugui integrar-se en el Projecte EuroFIR (European Food Information Resource Network, ‘Fonts Europees d’Informació d’Aliments’), la primera font integrada d’informació europea sobre composició d’aliments. I el mes de desembre passat, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) en va fer la presentació inicial.

Aquestes bases de dades proporcionen informació sobre la composició dels aliments, normalment per a un país en particular. Entre altres components de la dieta, indiquen els valors d’energia i els nutrients (carbohidrats, proteïnes, greixos, fibra, vitamines i minerals) de cadascun dels aliments inclosos. Aquests valors estan basats en anàlisis químiques que s’efectuen en laboratoris analítics o són estimats a partir d’altres dades. La unificació d’aquestes dades, de primer per països i després en l’àmbit europeu, fa possible aplicar criteris comuns en la realització d’estudis en aspectes nutricionals amb el màxim rigor científic i tècnic.

A més, a partir d’aquestes bases de dades s’elaboren en diversos formats les anomenades Taules de Composició d’Aliments, una eina elemental en l’avaluació nutricional d’una població al llarg de la vida, tant en situacions de salut com de malaltia.

L’ABC de la Nutrició: Vitamina D

/imgs/20090501/alimentacion2-1.jpg
És una vitamina liposoluble essencial per al manteniment de la salut òssia. La molècula precursora de la vitamina D en l’organisme és el 7-dehidrocolesterol, inclosa en els teixits animals i en les plantes. Per a convertir-se en provitamina necessita l’acció del sol i, una vegada al ronyó, es produeixen les formes metabòlicament actives, el calcitriol (procedent d’aliments d’origen animal) i l’ercalcitriol (que procedeix dels aliments vegetals). Les formes actives de la vitamina D afavoreixen l’absorció intestinal de calci i n’estimulen la reabsorció renal; és per això que, entre altres coses, contribueixen a la mineralització i la salut d’ossos i dents.

Consultori
/imgs/20090501/alimentacion-consultorio.jpg

És cert que la llet produeix flegmes i que aquesta situació empitjora l’excés de mucositat?

/imgs/20090501/alimentacion2-4.jpg
L’associació del consum de la llet de vaca amb l’excés de mucositat és una qüestió molt debatuda i per a la qual les investigacions donen resultats contradictoris. La revisió més recent sobre aquest assumpte l’ha realitzat la unitat d’Al·lergologia del departament de Dermatologia de l’Hospital Universitari BW a Zuric (Suïssa), publicada el 2005 en el Journal of the American College of Nutrition. Els autors no troben proves científiques fermes que expliquin el mecanisme pel qual augmenta la mucositat després del consum de llet o de lactis i ho expliquen com un procés de suggestió. De fet, s’ha comprovat en diversos estudis que les persones que estan convençudes de l’associació entre llet i mucositat mostren més símptomes respiratoris i un malestar més gran causat per una major sensació de secreció.

És possible que la barreja d’una emulsió, com la llet amb la saliva, pugui explicar en part aquesta sensació, ja que no s’han trobat canvis significatius en la funció pulmonar i respiratòria abans i després de prendre llet o lactis. En tot cas, les persones amb problemes respiratoris (o asma) que eviten els lactis hauran de compensar amb altres aliments la possible falta de nutrients que aporten aquests aliments, com ara el calci i la vitamina D.

S’alteren els lactants si les mares prenen cafè?

/imgs/20090501/alimentacion2-5.jpg
La cafeïna és una substància excitant i l’abús de cafè i altres begudes que en continguin pot produir inquietud i insomni en els nadons que prenen llet materna. En aquests casos convé reduir el consum d’aquests aliments: no superar els dos cafès suaus al dia i, en el millor dels casos, substituir-lo per descafeïnat. Es pot repartir la quantitat d’un cafè en dos per a fer les begudes més suaus en comptes de prendre’n un de fort. El temps mitjà de metabolisme i permanència de la cafeïna en l’organisme és d’entre cinc i sis hores i s’elimina per l’orina. Per això, convé allunyar en el temps la presa de llet respecte del consum de cafè. Després de prendre’n es pot beure molta aigua per a augmentar la quantitat d’orina i afavorir l’eliminació de la cafeïna.

A més del cafè, hi ha altres aliments que contenen substàncies excitants i que poden alterar el nadó. Es tendeix a pensar, per exemple, que la teïna és menys estimulant que la cafeïna, però són substàncies químicament molt semblants i també pot perjudicar el nadó. A més dels refrescs de cola, hi ha altres begudes, generalment refrescs, que contenen cafeïna, teïna o guaranà, composts amb efecte excitant i als quals convé renunciar durant els mesos de lactància.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte