Mètodes per a perdre pes, a debat
El fi justifica els mitjans. Adolescents, joves, adults de totes les edats i, fins i tot, infants fan d’aquest sil·logisme la seva màxima a l’hora de perdre pes i, per aconseguir-ho, no dubten a iniciar mètodes d’aprimament davant els quals convé mostrar-se alerta, ja que no s’ha provat l’eficàcia que tenen sense riscs. Les darreres investigacions científiques, però, afirmen que els substituts del menjar en forma de barretes o batuts són segurs i útils per a saciar i calmar la gana i que poden ser una bona manera de perdre pes, sempre que es consumeixin amb moderació i sota la supervisió d’un professional.
Com és habitual a hores d’ara, el compte enrere ja ha començat i, com cada any, animats uns i aterrits els altres perquè els dies per a gaudir de la platja, la muntanya i els esports a l’aire lliure ja s’apropen, s’agafen al flotador de salvament en forma de complements dietètics per a ajudar a perdre pes. És gairebé inevitable l’atracció pels missatges com “controla la ingestió i l’absorció de greixos i, d’aquesta manera, redueix el pes corporal” o “acció reductora de l’acumulació de greixos”, inclosos en el prospecte de productes que s’elaboren amb quitosan, te verd o L-carnitina (suposades substàncies cremadores de greix). Al seu torn, la Xarxa acompleix un paper cada vegada més important en tot allò referent a dietes i mètodes d’aprimament, ja que és habitual trobar en línia ajudes suposadament terapèutiques de les quals convé desconfiar, com són, per exemple, els test genètics que proporcionen una llista d’aliments permesos i altres que presumptament cal evitar a fi de perdre pes. En les revistes impreses, d’altra banda, abunda la publicitat de dietes hipocalòriques en les quals es poden llegir missatges tan poc creïbles com ara “dues talles menys…”, “perd fins a 3 quilos per setmana” o “5 quilos en 10 dies!”.
El mes de febrer passat, la prestigiosa American Dietetic Association (ADA) va publicar en la seva revista oficial el seu posicionament sobre els mètodes saludables per a la pèrdua de pes d’acord amb l’actual evidència científica. La qualitat científica i mèdica de la publicació fa que es tracti d’un document que tot dietista-nutricionista que pretengui ajudar a aprimar de manera saludable i eficient ha de conèixer i posar en pràctica. Aquest document no inclou com a mètodes d’aprimaments segurs ni els productes o complements dietètics que suposadament ajuden a perdre pes ni els anomenats test genètics, i adverteix contra determinades dietes l’eficàcia de les quals sense riscs no s’ha pogut provar. No obstant això, afirma que les barretes o els batuts de sabors dissenyats per a substituir els àpats proporcionen la quantitat òptima de nutrients necessaris en una dieta equilibrada i a més, sacien i calmen la gana.
El document de l’ADA examina els mètodes dietètics amb evidència provada per a la pràctica clínica del control del pes, avalua les dietes de molt baix valor energètic (d’ús exclusiu en clínica) i valora la influència de la freqüència de consum en la pèrdua de pes, sense oblidar altres punts de suport indiscutible en el control eficient de la pèrdua de pes com és l’activitat física, les teràpies conductuals i, en els casos indicats, la farmacoteràpia i la cirurgia.
Els substitutius dels menjars com ara les barretes i els batuts de sabors dolços i apreciats com la xocolata es conceben per a no renunciar al plaer de menjar alguna cosa dolça i saborosa, fins i tot estant a dieta. Cada porció conté l’energia i els nutrients suficients per a reemplaçar un o dos àpats diaris i per a saciar i calmar la gana. Per tant, aquests productes són una elecció interessant per als qui segueixin una dieta però que hagin de fer un àpat fora de casa o no disposin de temps o ganes de cuinar.
L’Associació Espanyola de Dietistas-Nutricionistas (AED-N) va avalar el 2008 un estudi per valorar les sensacions d’apetit, gana i sacietat per mitjà de l’ús de barretes. La conclusió va ser que els substitutius del menjar van oferir la mateixa sensació d’apetit, gana i sacietat que un menjar equilibrat, tot i aportar una quantitat sensiblement inferior de calories i de fibra dietètica. En el moment immediat després de menjar, el desig d’ingerir alguna cosa grassa, salada, dolça o saborosa va ser menor en el grup que va prendre substitutius del menjar. En un altre estudi, l’AED-N va comprovar que els substitutius del menjar, en un pla de dieta equilibrada, poden ser tan eficaços i segurs en la pèrdua controlada de pes com un tractament dietètic convencional. Amb tot, aquesta associació creu necessària la realització de més estudis -amb un nombre més gran de voluntaris i de més durada- per a extreure conclusions definitives, encara que valora la utilitat d’aquesta estratègia d’aprimament en determinades circumstàncies i amb assessorament professional. L’ADA inclou en el seu document diversos estudis que han arribat a les mateixes conclusions d’eficàcia i seguretat en la pèrdua de pes, i en el manteniment posterior, dels substitutius dels menjars.
El risc principal que acompanya el consum d’aquests substitutius és que les persones que hi recorrin no aprenguin a menjar bé, és a dir, a seleccionar aliments saludables en proporcions adequades i que tinguin problemes per a mantenir-se en el seu pes una vegada finalitzat el règim d’aprimament. És llavors quan més s’han de seguir els consells del dietista-nutricionista que assessorarà en educació alimentària.
Aquest tipus de dietes són les que limiten al màxim els aliments rics en midó com ara l’arròs, la pasta, les patates, els llegums, el pa, i en sucres, com és el mateix sucre i els aliments que en continguin en abundància, com ara els dolços, els pastissos, els refrescs, etc. Amb una dieta molt baixa en carbohidrats (20%-35% del total de l’energia diària, davant el 50%-55% recomanat), s’esgoten les reserves de glucogen (en fetge i músculs) i això s’acompanya d’un augment de la diüresi (l’orina) i, per tant, d’una gran pèrdua de pes inicial. Es pot interpretar que la dieta és molt efectiva, però el pes perdut en les primeres fases és aigua, no greix. Amb una dieta molt baixa en carbohidrats, l’organisme produeix cossos cetònics per sostenir l’ús de combustible al cervell, fet que pot redundar en una sensació de menor gana i en una pèrdua de greix, contraproduent per a la salut en determinats casos.
Segons informa l’ADA en el seu document, després de l’avaluació dels últims assaigs ben dissenyats sobre l’ús d’aquest mètode, les persones que van seguir una dieta baixa en carbohidrats ad limitum (sense límit en la ingesta d’aliments) van perdre més pes en els sis mesos inicials que les persones que van seguir una dieta hipocalòrica amb baix contingut en greix. Ara bé, aquesta diferència no era significativa al cap de 12 mesos de començar la dieta. Per tant, reduir la ingesta de carbohidrats pot ser una estratègia de pèrdua de pes eficaç a curt termini però amb limitacions. A més, estan contraindicades per a aquelles persones que pateixin d’osteoporosi, trastorns renals, colesterol alt i diabetis.
S’han elaborat diversos estudis sobre la forma com influeix el nombre d’ingestes diàries en el control del pes corporal, però amb resultats confusos i poc concloents. Els estudis més fiables, però, consideren que fer un esmorzar saludable i complet ajuda a seguir una dieta més equilibrada i a gestionar millor el pes. En part, la falta de l’esmorzar compromet l’aportació de nutrients essencials com el calci i la fibra, entre d’altres. A més, un horari d’àpats irregular condueix a menjar entre hores aliments més energètics, com ara els que hi ha a les màquines expenedores, o a picar aperitius dolços i salats per a saciar la gana fins a l’hora de l’àpat.
La posició de l’ADA en aquest sentit és considerar com a “acceptable” la recomanació que, davant el desig de perdre pes, l’aportació calòrica total ha de distribuir-se al llarg del dia, amb el consum de quatre a cinc àpats, esmorzar inclòs. Convé, a més, que la ingesta més gran d’energia es faci durant la primera meitat del dia.
CONSUMER EROSKI ha comprovat en un estudi exclusiu que l’eficàcia en el tractament de l’excés de pes de 12 productes per a perdre pes de venda en farmàcies no es basa en evidències científiques sòlides, que sustentin els seus missatges publicitaris ni el màrqueting que els embolcalla.
Aquests productes basen els seus suposats beneficis en l’eficàcia d’alguna (o diverses) de les substàncies següents: carxofa, cafeïna, polifenols, calci, càscara sagrada, quitosan, taronger, CLA-àcid linoleic conjugat, cua de cavall, fucus, fructooligosacàrids, glucomanan, L-carnitina, nopal i te verd. Però cap dels estudis que associen la reducció de pes o la disminució de greix corporal amb la ingesta d’aquests 14 aliments o complements alimentaris no són convincents ni, menys encara, concloents.
Aquestes conclusions coincideixen amb la publicació d’un document de posicionament elaborat en aquest sentit per l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AED-N). El Grup de Revisió, Estudi i Posicionament (GREP) de l’AED-N desaconsella l’ús de complements alimentaris o suplements dietètics per a perdre pes, i assegura que ni han estat comprovats de forma adequada ni se n’ha contrastat prou la qualitat, la seguretat i l’eficàcia.
Més informació en l’informe exclusiu CONSUMER EROSKI Productes per a ajudar a perdre pes https://www.consumer.es/alimentacion/aprender-a-comer-bien/perder-peso/