Somriures gens aparatosos
Un nen de 8 anys, una jove de 20, un home de 34, un altre de 43 i una dona que supera els 50. Aquesta és la radiografia actual de la sala d’espera d’un dentista. El diagnòstic és el mateix per a tots: dents torçudes cap endins, cap enfora, desgastades, mandíbules desencaixades… El tractament també és idèntic: ortodòncia. Aquesta elecció, que fins fa pocs anys es limitava sobretot a infants i joves que poques vegades superaven la majoria d’edat, s’ha estès entre una població més gran, fins al punt que els últims cinc anys l’ortodòncia en adults s’ha triplicat, de manera que el 35% d’aquestes es col·loquen en pacients més grans de 18 anys, principalment en edats compreses entre els 25 i 45 anys, segons la Societat Espanyola d’Ortodòncia Invisible. El fi no és cap altre que lluir un somriure bonic i una boca saludable, per aquest ordre, tal com revela l’última enquesta efectuada per aquesta organització (el 70% asseguren que se sotmetrien a un d’aquests tractaments per a millorar l’aspecte del seu somriure).
Els últims avanços tecnològics han fet possible l’aplicació dels tipus d’ortodòncia més sofisticats sense límit d’edat. Encara que la major part d’ortodòncies col·locades es concentren en persones amb edats compreses entre els 25 i els 45 anys, també hi ha qui hi recorre amb 50 i 60 anys. Malgrat que, en molts casos, l’edat apropiada per a iniciar el tractament se situa entre els 12 i els 15 anys (quan la dentició ja és completa), cal visitar l’ortodontista per primera vegada a partir dels 7 anys, tret que s’hagi detectat amb anterioritat a aquesta edat un problema dental. El desenvolupament correcte de la boca depèn de nombrosos factors com són l’alimentació, els hàbits i l’herència genètica. Davant qualsevol problema dental que sorgeixi durant l’etapa de creixement, només un tractament precoç evitarà danys irreversibles que puguin aparèixer en un futur.
Aquest és, precisament, un dels principals problemes a què s’enfronten els adults, a qui, finalitzat el període de creixement, és impossible canviar la forma, la grandària dels ossos de la boca i la part inferior de la cara. També contribueixen a empitjorar la seva salut dental les dents perdudes des de fa molt de temps i les malalties localitzades a les genives com a conseqüència d’altres tractaments dentals realitzats en el passat. En definitiva, la majoria van al dentista amb la intenció de lluir una dentadura ben encaixada i de mostrar un somriure atractiu i un rostre harmònic. Aconseguir-ho no recompensa només amb una bona salut dental i bucal, sinó també psíquica, ja que l’autoestima és més gran.
Si bé les raons estètiques són les que més pesen en la decisió de portar una ortodòncia durant un llarg temps, aquestes no són les úniques que animen a optar per aquest tractament. Les tècniques ortodòntiques poden esmenar problemes de salut, com la patologia de mandíbula curta, que facilita l’aparició del ronc i l’apnea del son, a més de dificultar una possible intubació orotraqueal. En aquests casos, és especialment indicat efectuar un allargament mandibular que combini ortodòncia i cirurgia.
Per això, aconseguir el posicionament correcte de les dents i una bona funció de la boca pot ser més complex que en els infants i requereix el treball coordinat de l’ortodontista (dentista especialitzat en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les anomalies de les dents i les estructures que les envolten), el periodontista (dentista especialitzat en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties periodontals, com les de les genives), el dentista i el cirurgià maxil·lofacial. Són, precisament, els adults els qui més recorren a la col·locació d’aparells estètics més discrets, fins i tot invisibles, respecte dels que s’apliquen als infants, la qual cosa requereix una especialització i una formació de l’ortodontista superiors.
Els diversos tipus d’ortodòncia es resumeixen en dues, l’amovible i la fixa
- Amovible: Són aparells de “posar i treure”, usats generalment durant el creixement de l’infant a fi de corregir anomalies funcionals, esquelètiques o hàbits en el desenvolupament. Aquests aparells són diferents d’acord amb l’anomalia que pateixi el menor.
- Fixa: És una ortodòncia formada per la combinació de bràquets, elements metàl·lics o ceràmics enganxats sobre les dents, i d’arcs de metall que els travessen.
D’altra banda, l’ortodòncia pot ser visible -la clàssica- o invisible, la més sofisticada i més demanada pels adults, ja que és imperceptible i aconsegueix els mateixos resultats que la convencional. Com que una de les inquietuds principals de la població adulta quan se sotmet a un tractament d’ortodòncia és l’estètica, a més de l’econòmica, a continuació s’enumeren quines són les tècniques més atractives per ser les més desapercebudes:
- Els bràquets de ceràmica. Translúcids o transparents, s’enganxen a la superfície exterior de les dents i n’agafen el color, per la qual cosa pràcticament no es noten. No contenen metall visible, encara que els arcs de filferro que els uneixen són metàl·lics. Tampoc no interfereixen en la parla i el temps d’acomodació és curt. Combinen estètica i eficiència en la correcció dental. Preu: Els casos més habituals costen entre 3.000 i 3.500 euros i els més senzills, entre 1.600 euros i 4.300 euros.
- Invisaling. És una tècnica basada en alienadors dentals (petites fèrules que es col·loquen en determinades dents), totalment transparents, de “posar i treure”, que permeten col·locar les peces dentals en la posició desitjada de manera progressiva. Aquest sistema no utilitza filferros ni bràquets, es fa a mida i és còmode de portar. Preu: Els més senzills costen 2.500 euros i els més complexos, 6.500. El tractament més habitual costa al voltant de 5.500 euros.
- L’ortondòncia lingual. Es tracta d’aparells que es fixen a les dents per la cara interna, de manera que estan ocults. Com una part d’aquest tipus d’ortodòncia es troba el sistema Incognito, d’última generació, que suposa un gran avanç en el camp de l’ortodòncia invisible. Preu: Des de 3.000 euros fins a 8.000 euros, però els més habituals costen al voltant de 6.500 euros.
És la tècnica que ha crescut més ràpid quant al nombre d’usuaris: durant l’últim any, més del 200%. La innovació que aporta se centra, d’una banda, en l’ús d’aparells invisibles, ja que aquests s’enganxen a la part interior de les dents. D’aquesta manera, permet corregir la col·locació de les dents amb un funcionament adequat de la boca, sense interferir en les activitats diàries de les persones que els porten, no molesten i redueixen la durada dels tractaments d’ortodòncia de forma significativa.
D’altra banda, aquesta tècnica permet efectuar una individualització total dels aparells amovibles. Així, a partir d’una imatge tridimensional virtual digitalitzada de la boca del pacient, es dissenyen els bràquets per ordinador per a cadascuna de les dents, igual que els arcs de filferro. Gràcies a aquest sistema es poden fer perfils dels aparells tan fins que permeten un bon control del moviment dental i quasi sense molestar quan es parla (només interfereixen en la parla durant les dues primeres setmanes), fet que la distingeix de la resta de tècniques linguals.
Els avanços dels últims deu anys han permès una reducció considerable de la durada dels tractaments ortodòntics. Ara, els professionals disposen d’aparells d’alta tecnologia, com ara filferros amb memòria -als quals es dóna informació que s’expressa amb el temps- i bràquets nous que utilitzen un tipus de moviment dentari diferent, amb forces més lleugeres, més suaus, que molesten menys i que contribueixen que les dents es moguin més de pressa. Per mitjà d’aquesta nova tecnologia, la durada mitjana dels tractaments se situa entre els 12 mesos i els 18, la qual cosa significa que aquests progressos han aconseguit reduir aquest temps, en molts casos, a menys d’un 50%.
Ara bé, les dents es poden moure durant tota la vida, és una qüestió fisiològica; per això, els ortodontistes recomanen l’ús d’algun tipus de retenidor que les mantingui en la posició final del tractament ortodòntic. Es tracta d’aparells senzills que el pacient ni tan sols nota a la boca. En els tractaments que s’apliquen als infants, es recomana l’ús de retenidors durant uns quants anys, segons el tipus de defecte previ, mentre que en els adults la retenció s’aconsella per a tota la vida.
Els preus de l’ortodòncia difereixen segons el tipus escollit. Una ortodòncia externa -clàssica- costa al voltant de 3.000 euros, mentre que les ortodòncies invisibles poden arribar als 7.000. Aquests tractaments no estan subvencionats per la Sanitat pública, encara que algunes assegurances privades cobreixen els tractaments més bàsics.
Segons l’informe Sonrisa, elaborat per la Societat Espanyola d’Ortodòncia Invisible, es considera que un somriure és bonic quan, en el moment en què els llavis se separen, apareixen, en un context de simetria, unes dents blanques, ben alineades, en una arcada dental ampla, amb mides proporcionades i formes regulars i amb les genives que les cobreixen a l’altura adequada. Tanmateix, en un percentatge alt de boques adultes hi ha un mal encaixament entre les dents, per bé que aquesta malformació es pot donar a qualsevol edat i en diverses magnituds (des d’una peça o dues que surten de l’arcada fins a canvis generals en l’oclusió i en la posició dental). Amb els anys, gairebé totes les arcades dentals pateixen alteracions negatives, tant en la forma d’encaixar com en la posició de les dents. I unes dents torçudes i que encaixin malament s’acaben desgastant més de pressa, fet que afavoreix l’aparició de malalties a les genives i que per tant hipoteca, amb el temps, el bon funcionament de la boca. D’altra banda, i de manera indirecta, s’ha comprovat que l’ortodòncia comporta la prevenció d’altres malalties, ja que el pacient adquireix una disciplina d’higiene dental. Tendeix a cuidar-se més la boca i és menys procliu a patir problemes periodontals o càries, de manera que l’ortodòncia és una forma de consolidar una cura de la boca exhaustiva i a llarg termini.
L’ortodòncia requereix una sessió d’higiene exhaustiva cada nit. Les dents, les genives i els aparells s’han de raspallar a diari durant almenys tres minuts. Per a aquests, els raspalls interdentals resulten útils per a completar la neteja entre els bràquets i l’arc d’ortodòncia. Després dels àpats, cal fer un raspallat ràpid a fi d’eliminar les possibles restes d’aliments. De manera complementària, cal sotmetre’s a una sessió d’higiene professional de forma periòdica que, combinada amb el repàs de la higiene que es realitza en moltes de les visites a l’ortodontista, ajudarà a mantenir les dents netes i les genives sanes.
En l’ortodòncia fixa interior lingual, la part exterior de les dents no requereix cap atenció extra. S’ha de dedicar tot l’esforç a la cara interna de les dents i orientar cap a aquesta part el raspall de dents perquè accedeixi a la majoria de les superfícies dels bràquets i de les dents. A més, convé saber que els aparells d’ortodòncia, si són metàl·lics, poden registrar alguna interferència amb la ressonància magnètica, encara que és escassa.
- L’edat propícia per a acudir a l’ortodontista és a partir dels 7 anys.
- Las tècniques actuals d’ortodòncia permeten que l’adult es pugui sotmetre a un tractament que no es veu, que no fa mal i que és curt de durada.
- L’ortodontista és l’especialista en el tractament de les anomalies de les dents i és ell qui s’ha de coordinar amb el dentista general i amb els altres especialistes.
- Amb un manteniment mínim i sense causar cap molèstia, els resultats obtinguts amb l’ortodòncia es poden mantenir invariables en el temps.
- Los dents es poden moure a qualsevol edat i un bon ortodontista buscarà la millor solució amb la tecnologia més actual.
- Els avanços en ortodòncia permeten fer els tractaments en només un any.
Font: Arturo Vela, vicepresident de la Societat Espanyola d’Ortodòncia Invisible