LA PRIMERA VEGADA (AL GINECÒLEG)

Suors, tremolor de cames, el cor a mil... Travessar per primera vegada la porta de la consulta del ginecòleg pot provocar aquests efectes. I més quan toca pujar a la llitera i tombar-se amb les cames als estreps: sembla que el temps s'aturi, però passa de seguida. Saber què succeirà en aquesta primera visita farà que les joves se sentin més segures i dissiparà les seves vergonyes i temors. I potser els de la seva família.
1 Octubre de 2018
Img salud 3 listado

LA PRIMERA VEGADA (AL GINECÒLEG)

/imgs/20181001/GettyImages-760158417.jpg

La primera vegada sempre costa. Por de no saber què passarà darrere la porta, el boca-orella d’una mala experiència i la vergonya de mostrar el propi cos pesen en el cap de les nenes i adolescents que s’estrenen en la consulta del ginecòleg. Per això, moltes en retarden la visita. Segons l’última Enquesta Nacional de Salut d’Espanya de 2017, el 74,12% de les noies de 12 i 19 anys mai s’han sotmès a una citologia vaginal, una prova bàsica per a descartar el càncer de cèrvix o coll d’úter. Aquest és el segon tipus de càncer més comú entre les dones de 15 i 44 anys, en l’origen dels quals intervé el virus del papil·loma humà (VPH), transmissible en les relacions sexuals.

MÉS VAL PREVENIR

Si no hi ha un problema ginecològic (com ara infeccions vaginals o pubertat precoç, per exemple) ni els progenitors sospiten que la seva filla s’hagi iniciat en les relacions sexuals, les noies menors de 16 anys no solen trepitjar la consulta d’aquest especialista, ni pel sistema públic ni pel privat. En l’adolescència la visita no és obligatòria, però sí que és altament recomanable per a les joves que són actives sexualment, comenta Manuel Marcos, coordinador de Ginecologia d’HM Hospitales. L’objectiu és fer-los la prova de Papanicolaou (citologia), a més de prevenir-los sobre embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual (MTS). Però també s’aconsella avançar-la a 12-13 anys. I no perquè la pubertat comença cada vegada més aviat -hi ha treballs científics que ho atribueixen a l’obesitat infantil-, sinó per a valorar el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris (pits, borrissol, genitals…) i l’establiment de la regularitat menstrual. Així les noies es familiaritzen amb les revisions i solucionen tots els dubtes sobre el seu cos, les llegendes urbanes de la regla, la higiene íntima, els hàbits saludables, la prevenció de MTS i fins i tot els mètodes anticonceptius. “La primera consulta no sol requerir exploració. El que volen és informació”, reconeix Núria Parera, cap de la Unitat de Ginecologia de la Infància i de l’Adolescència de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona.

/imgs/20181001/GettyImages-892358058.jpg

PREGUNTES INCÒMODES

Però abans de respondre als interrogants, el professional sanitari necessita obrir l’historial de la nova pacient amb les seves dades personals i mèdiques (operacions, al·lèrgies, medicaments, vacunes…), per la qual cosa anar-hi amb els pares resulta molt útil. No falten preguntes al voltant de la regla: a quina edat va ser la primera, quan l’última, si té un cicle regular o no, si és dolorosa o si fa servir compreses o tampons. Per descomptat, vol assabentar-se si la nena està preocupada per alguna cosa o si té cap problema. També, sí, hi ha qüestions íntimes més complicades: si ha tingut relacions sexuals, si fa servir anticonceptiu (i quin), i si té una parella o més. Si l’acompanya una amiga o un familiar -la mare, en general-, aquesta última part de l’entrevista es fa a soles. La confidencialitat està assegurada. És el moment de consultar amb total llibertat i, més que mai, de respondre amb la veritat. L’examen ginecològic dependrà de si hi ha hagut relacions i que la jove accepti fer-ho. Però, en tot cas, perquè l’exploració sigui tan poc traumàtica com es pugui, la informació de l’expert abans i durant és fonamental. El metge intentarà transmetre tranquil·litat i procurarà ser acurat. Però si hi ha alguna cosa que fa por abans o que fa mal durant l’exploració, no s’ha de callar. “Cada vegada van amb menys por i sabent que la ginecòloga triada és una dona d’edat mitjana amb la qual es poden sentir pròximes i empatitzar”, assenyala Marcos.

COM CAL PREPARAR-SE

Sense la regla, neta com sempre i molt tranquil·la. La infermera li deixarà una bata per a cobrir-se, li explicarà com s’ha de col·locar a la llitera ginecològica i l’ajudarà a fer-ho. Tombar-se en aquesta llitera, amb les cames obertes i sobre els suports fixats a cada costat, resulta una mica complicat. Només caldrà respirar amb calma i profundament. Passa aviat. Després de palpar els pits, el ginecòleg mirarà la regió pubiana; és a dir, els llavis i l’entrada de la vagina. En determinats casos, amb l’ajuda d’un separador anomenat espècul, observarà la paret vaginal, el coll de l’úter i l’orifici del coll. I, de vegades, extraurà una mica de secreció vaginal per analitzar-la. Les molèsties són com les que es noten en introduir-se un tampó. A més, si la noia és sexualment activa, hi haurà tacte vaginal, que en principi tampoc no fa mal, encara que pot ser una mica desagradable. Amb molta cura, el ginecòleg ficarà un dit a la vagina per palpar l’úter i els ovaris, amb la finalitat d’avaluar-ne la posició, la talla i la mobilitat. Ja està. Potser el metge veu necessària una ecografia o una anàlisi de sang. En total, han passat només uns 20 minuts.

L'experta

Núria Parera, cap de la Unitat de Ginecologia de la Infància i de l’Adolescència de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona: “Sempre parlem de prevenció”

Com és la primera visita d’una noia al ginecòleg?

La primera revisió depèn de l’edat i del motiu de consulta. Per a les joves que encara no han tingut relacions sexuals no és traumàtic, perquè només mirem que les mames no tinguin bonys i que a la vulva estigui tot normal. No hem d’agafar cap mostra, ni fer cap exploració intravaginal.

Quin és el motiu principal de consulta?

El més freqüent és per problemes amb la regla. L’any passat, de les consultes que vam tenir en la nostra unitat, el 40% era per aquesta causa. I d’aquestes, el més habitual és perquè es retarda, els fa mal i els ve massa o poc, tant en quantitat com en freqüència. Algunes venen pensant que el que els passa no és normal, i no és així.

Quan hi ha exploració ginecològica, com l’afronten?

Quan ens entrevistem amb elles els expliquem el que farem perquè sàpiguen que en la majoria dels casos no és una exploració dolorosa i que dura uns pocs minuts. Com a màxim pot ser una mica desagradable o els pot fer vergonya pel fet d’ensenyar parts íntimes a persones que no coneixen. Però el més normal és que després de l’exploració la majoria de les noies ens confessin que no n’hi hagut per tant. En aquestes pors influeix molt el desconeixement.

Poden anar-hi soles?

/imgs/20181001/nuria.jpg

Depèn de la maduresa. A 14 anys reservem un temps per a mantenir una conversa amb elles soles i a 16 ja tenen la majoria d’edat sanitària, per la qual cosa sempre podran anar-hi soles. Però en cap cas no podem revelar informació sobre la seva sexualitat o que afecti la intimitat de la persona. I en les menors, sempre informarem els pares en el cas que calgui prendre decisions mèdiques en temes que podrien afectar altres persones i en problemes greus per a la salut de la pacient.

A aquestes edats la majoria tenen posada la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH), perquè en 6è de Primària apareix al calendari vacunal. En parlen?

En qualsevol consulta d’adolescents, vinguin pel motiu que vinguin, sempre parlem de prevenció. I a partir de certa edat, de malalties de transmissió sexual i anticoncepció. Així que quan obrim la història clínica, els preguntem si estan vacunades. Si no ho estan, els expliquem en què consisteix i els donem la informació. Aquí els pares tenen un paper molt important, perquè ells decideixen si es posa o no i per què. I quant a les reaccions, és com qualsevol altra vacuna, amb els seus casos excepcionals.

5 consells per a novençanes

PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA

/imgs/20181001/GettyImages-628883436.jpg

Entre els 9 i 15 anys el rellotge biològic activa l’hipotàlem i el sistema endocrí, i les hormones fan de les seves. L’inici de la pubertat depèn de l’edat, el sexe, l’estrès, la nutrició, l’hormona de creixement i les hormones tiroïdals, i també de factors socials i genètics. El cos pateix canvis: apareix la regla, acaba la pubertat i comença l’edat fèrtil. “Amb naturalitat i intentant que se sentin contestades”. Així és com cal tractar amb els fills la nova etapa que inicien, apunta Raquel Hurtado, sexòloga, psicòloga i coordinadora de l’àrea d’intervenció social de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE).

QUAN CAL VISITAR EL GINECÒLEG

Segons la ginecòloga Núria Parera, cal no retardar la visita a l’especialista en els casos següents: dolors durant les regles o fora, picor o irritació a la vulva o la vagina, flux vaginal o vulvar diferent de l’habitual, canvis en les mames (nòduls, secrecions, dolor…), cicles menstruals molt irregulars o sagnat molt abundant, retard menstrual (si a 15 o 16 anys encara no hi ha regla), trastorns de la pubertat, acne o excés de borrissol, abús sexual, necessitat d’informació sobre anticoncepció…

ON S’HA D’ANAR

A més del ginecòleg o dels programes de salut sexual i reproductiva del sistema sanitari, les joves tenen més llocs on es poden informar sobre aquesta primera visita i molt més. Són serveis amigables que atenen sobre sexualitat, ofereixen una atenció integral i sense cita prèvia, com els de la FPFE. “És important que coneguin el seu cos (els genitals, per a què serveixen i com funcionen) i veure que, igual que quan una part del cos no funciona bé, ens molesta o ens preocupa, visitem el metge, també aquí cal visitar l’especialista”, diu la psicòloga.

EDUCACIÓ SEXUAL

/imgs/20181001/GettyImages-760159641.jpg

Alguns pares i mares no senten que tinguin les eines de comunicació suficients per a poder abordar aquests temes amb els fills. En els tallers de la FPFE els connecten amb els recursos i els deriven als seus serveis o a la consulta d’atenció primària o ginecològica. Però les famílies tenen dos papers diferents dels del personal sanitari, indica Hurtado: “Inculcar valors, actituds pròpies que els seus fills s’encarregaran de verificar o de bandejar en la seva vida, i fer que se sentin dignes de ser estimats, respectats, cuidats… una cosa essencial de cara a les relacions de parella”.

COMPTE AMB LES MODES

No és un dubte molt freqüent en les consultes, però ja s’atreveixen a formular-la: i si em faig un pírcing genital? “No és recomanable fer-se una perforació cutània a l’àrea genital pel risc de rebutjos, esquinçaments i infeccions”, explica Manuel Marcos. Per a la sexòloga també és important que aquestes perforacions no es facin només per moda: “Els nostres desitjos són diferents, com també les coses que ens produeixen plaer”.