L'ÚS SENSE CONTROL DEL MÒBIL NO NOMÉS ENGANXA, TAMBÉ DÓNA VIA LLIURE AL PERILL
Adolescència i mòbil: combinació arriscada. Que li ho diguin a un jove de 15 anys detingut fa uns mesos a Dènia per compartir amb els seus amics fotos i vídeos sexuals de la seva xicota de 13 anys. És un dels perills del sexting o intercanvi de continguts d’índole sexual a través del telèfon. I són molts els que ho practiquen; més dels que podríem pensar. Segons la revista ‘Jama Pediatrics’, un 15% dels menors de 18 anys ha enviat alguna vegada material sensible, i un 27% l’ha rebut.
El mòbil comença a formar part de la vida dels nostres joves molt de pressa. Cada vegada més. De fet, no parlem tant d’adolescència com d’infantesa. Ho asseguren les enquestes. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 25% dels nens de 10 anys ja en té un; a 11 aquesta xifra augmenta al 45%; a 12 puja al 75%, i a 13, al 83%. A partir de 14 anys, supera el 90%. I tot i que els experts recomanen esperar.
Segons un informe de la Comunitat de Madrid, l’edat recomanada per a comprar un mòbil oscil·la entre els 13 i 14 anys. Per als pares, l’ús d’aquests dispositius suposa un dilema: són eines molt útils que els permeten estar sempre en contacte amb ells, però també comporten una sèrie de perills com ara addicció, pèrdua d’intimitat, ciberassetjament, estafes, desemborsaments que afectin l’economia familiar (despeses en aplicacions o altres propostes de negocis), ‘sexting’ o factures de telèfon desorbitades.
No hi ha dubte que els telèfons mòbils sedueixen els joves. Però aquesta fascinació pot arribar a convertir-se en una addicció. Segons la Fundació per a l’Estudi, la Prevenció i l’Assistència a les Drogodependències (FEPAD), l’abús dels mòbils pot derivar en problemes com la reducció del rendiment escolar, l’aïllament social, la inestabilitat emocional i la mala conducta.
Un altre dels riscos és l’accés a Internet sense control, un lloc on es pot buscar i trobar sense límits. I no només informació, també persones. El Centre de Seguretat a Internet per a menors d’edat a Espanya, Internet Segura for Kids (IS4K), destaca que la Xarxa permet contactar amb persones afins que potser d’una altra manera seria impossible arribar a conèixer. De fet, es pot intimar molt i bé.
Però Internet també pot confondre aquests joves ansiosos de respostes. Per exemple, buscant informació poden accedir a continguts inapropiats, com la pornografia. Fins i tot hi ha la possibilitat que acabin contactant amb comunitats perilloses i que arribin a normalitzar conductes abusives o a generar una apreciació falsa de la realitat sobre les relacions sexuals i de parella.
Així, segons els experts d’IS4K, “els nostres fills han nascut immersos en les noves tecnologies i, de manera innata i poc reflexiva, aprofiten tots els avantatges que els poden oferir també en aquest terreny”. Això pot derivar en un ús maliciós d’aquests dispositius, com ara difondre vídeos poc adequats i fins i tot fer ciberassetjament. Dipositar un excés de confiança i d’informació personal en l’individu equivocat també es pot girar en la nostra contra.
A IS4K recorden la possibilitat que es produeixin pràctiques com el ‘sexting’ o el ‘revenge porn’ (difondre per Internet contingut sexual explícit sense el consentiment de la persona representada, normalment com a revenja després d’una ruptura). És probable que, sota aquesta confiança cega en la persona amb què es manté una relació virtual, s’hagin compartit imatges o vídeos íntims, moguts per l’impuls de semblar atrevit o buscar aprovació. En definitiva, d’agradar l’altra persona. El problema d’aquesta pràctica és que, una vegada que es comparteix aquest contingut, se’n perd el control, i es dona lloc, fins i tot, a sextorsió.
Hi ha dos aspectes que afavoreixen l’engany: l’anonimat (malgrat haver intercanviat contingut multimèdia) i la distància física. “És possible que tot el que hagi explicat aquesta persona sigui mentida. S’ha de tenir en compte que quan es menteix o s’oculta alguna cosa és per algun motiu”, expliquen a IS4K. I animen a no oblidar que l’engany a la xarxa és la forma de vida per a algunes persones i que la situació es pot agreujar.
Hi ha casos en què aquella persona amb qui hi havia alguna cosa especial decideix trair la confiança i revelar informació personal o contingut sensible compartit, i arribar fins i tot a situacions de ciberassetjament. També destaquen la possibilitat que es produeixi ‘grooming’ (accions que duu a terme un adult per establir llaços d’amistat amb un menor amb intencions sexuals).
Les noves tecnologies han afavorit que aquests depredadors puguin arribar amb més facilitat als nens i adolescents, guanyar-se la seva confiança i aconseguir mitjançant diferents estratègies el seu objectiu: trobades sexuals, explotació sexual, producció de pornografia infantil… Els mòbils també poden contaminar les relacions i fomentar el control de l’altre, una situació pel que sembla molt comuna entre les parelles adolescents.
De fet, en la Línia d’Ajuda d’IS4K han observat que aquests comportaments es normalitzen i es justifiquen. El desequilibri en les relacions i la cerca d’identitat i d’acceptació social comporten de vegades que els adolescents assumeixin certes idees alienes com a pròpies i, fins i tot, arribin a formar part de comunitats perilloses.
El mòbil en nens i adolescents requereix un procés d’aprenentatge. Pot sonar absurd, ja que parlem de nadius digitals, però és fonamental posar normes i tenir un control sobre l’ús que nens i adolescents fan d’aquests dispositius. La psicòloga especialitzada en problemes de la infància Silvia Álaba recorda que una vegada que el nen té un mòbil, els pares no se’n poden desentendre: “Els
han d’ensenyar a utilitzar-lo correctament. No només com a precaució, sinó amb finalitats educatives: cal explicar-los com han de navegar per Internet, què es pot pujar a les xarxes socials i què no… En definitiva, educar els nens en l’ús correcte de les noves tecnologies”.
FEPAD, d’altra banda, estableix una sèrie de consells per a prevenir aquests problemes: mantenir un ambient agradable i dialogant, escoltant i respectant les opinions dels fills; retardar la compra del mòbil; triar millor un dispositiu amb targeta prepagament que no de contracte per a evitar factures excessives; fer que l’adolescent es faci càrrec de les despeses del seu telèfon o, almenys, d’una part; observar el comportament del jove respecte de les tecnologies; ensenyar-los a analitzar la despesa del mòbil i a ser crític amb la publicitat, i posar regles clares sobre quan s’ha de fer servir i com.
Un primer pas per a evitar els riscos que venen de sèrie amb els telèfons mòbils és portar un control a casa. La Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units fa diverses recomanacions:
- Conèixer les capacitats dels mòbils i el tipus de continguts a què tenen accés d’acord amb la seva tarifa. Si cal, evitar les que tenen més prestacions.
- Informar-se sobre programes de filtratge o controls que puguin ser instal·lats.
- Parlar (amb naturalitat, sense fiscalitzar) amb els joves de la manera de fer servir els dispositius.
- Contrastar a quins webs tenen accés. Assegurar-se que entre ells no hi ha xarxes socials o serveis de xat.
- Examinar els comptes del banc periòdicament per a assegurar-se que no hi ha càrrecs extra per descàrregues o compres fetes amb el mòbil.
5 passos per a saber actuar
- Ser un referent. En el cas que passi qualsevol incident, cal mantenir la calma i remarcar el suport: cal ser-hi per a ajudar, no per a culpar.
- Demanar assessorament. En cas de qualsevol dubte o conflicte en les relacions que mantenen els fills a Internet o per a rebre pautes sobre com gestionar una situació complexa, disposem de canals d’assessorament, com la Línia d’Ajuda d’IS4K (900 116 117), on es rep assistència gratuïta i confidencial.
- Traslladar l’incident als proveïdors del servei. La finalitat d’aquestes plataformes és el contacte entre persones, per la qual cosa no solen tolerar conductes ofensives ni desagradables. Per això, compten amb diferents mecanismes de reportament d’insults, suplantació de comptes o conductes inapropiades envers els menors.
- Denunciar. Si la informació compartida s’utilitza de forma nociva en altres serveis, serà a aquests segons davant de qui s’haurà de denunciar. Els serveis de contacte podrien tenir capacitat d’actuació si és possible orientar-los sobre quins usuaris han pogut filtrar aquesta informació.
- Acudir a la policia nacional o autonòmica. En cas que l’incident tingui una importància especial o es consideri que s’està cometent algun delicte, es pot acudir als Cossos de Seguretat de l’Estat.
És un èxit entre els adolescents per com d’atractives són les seves funcionalitats: actualitzar estats, posar filtres en fotos, enviar més de 30 imatges alhora, expressar idees i emocions amb emoticones… IS4K destaca dues d’aquestes opcions per la seva utilitat, però també pels seus riscos:
- En què consisteix? Permet fer desaparèixer un missatge enviat en un termini de 68 minuts, excepte si un altre usuari ja l’ha citat.
- Utilitat: corregir quan s’envien missatges per error o a les persones equivocades.
- Perills: un mal ús pot donar lloc a situacions de ciberassetjament, ja que algú pot enviar un missatge amenaçador, esperar que el llegeixi i eliminar-lo. Una vegada esborrat no es podrà llegir, encara que sí que quedarà un rastre que hi hagut un missatge escrit.
- En què consisteix? Permet compartir de manera voluntària la ubicació de manera constant en temps real. És a dir, si el menor comparteix la localització, el destinatari pot veure sobre el mapa on és el nen i la seva trajectòria.
- Utilitat: facilita als menors quedar amb el seu cercle. A més, en cas d’estar en perill, es pot compartir la localització per a sol·licitar ajuda. També es pot fer servir com a mesura de supervisió.
- Perills: si un menor comparteix la seva ubicació amb desconeguts, posa en risc la seva privacitat i fins i tot implica un risc físic. També pot fomentar l’abús de control per part de tercers.
10 NORMES BÀSIQUES PER A UTILITZAR EL MÒBIL: Un telèfon no és una joguina, oi? Abans que a casa decideixin quan en pots tenir un, estaria bé saber-ne algunes regles bàsiques, com les d'aquest acord o declaració d'intencions. Comparteix-ho amb la teva família. Junts en podeu afegir més!
- Només trucaré o enviaré missatges a la meva família i als amics/amigues que coneguin els pares.
- Contestaré sempre que truquin els pares.
- L’apagaré quan sigui a classe.
- Només buscaré informació, fotos, vídeos i notícies útils i apropiades.
- No agregaré a les meves xarxes socials perfils de persones que no conegui.
- Ensenyaré a casa qualsevol missatge, foto o comentari que m’arribi al mòbil i que em faci sentir incòmode/-a.
- No enviaré ni compartiré cap missatge o imatge que ridiculitzi o humiliï un altre company o companya.
- No compartiré fotos íntimes, ni tan sols amb els meus amics o amigues
- Deixaré que la meva família configuri les opcions de privacitat de les meves aplicacions i xarxes socials, a més del control parental a Internet.
- Revelaré als meus pares la contrasenya o el patró de desbloqueig del meu mòbil.