Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Exercici físic: la millor medicina davant l’obesitat

El 40,6% dels menors de 3 i 8 anys a Espanya pateix sobrepès o obesitat, i la majoria d’ells continuaran patint-ne d’adults. A l’atracció que nens i adolescents senten pel sucre i els aliments ultraprocessats, s’hi uneix un altre condicionant que entela encara més el seu benestar: només un 37% d’ells arriba a l’hora mínima diària d’activitat física que recomana l’OMS.

Exercici físic: la millor medicina davant l’obesitat

Si hi hagués una pastilla que garantís als nostres fills una bona salut per a tota la vida, els la donaríem? La resposta és òbvia, però potser el que molts desconeixen és que aquesta píndola miraculosa i sense efectes secundaris ja existeix: es diu exercici i és a l’abast de tothom. No és un fàrmac, però es pot dir que sí que és una medicina. La ciència confirma que practicar-ne incrementa considerablement les possibilitats que els nostres petits no pateixin malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis o diferents tipus de càncer a l’edat adulta. De pas, a més a més, l’activitat física també ajuda considerablement a socialitzar, afavoreix l’autoestima i millora el rendiment acadèmic. És cert que practicar-ne no és tan senzill com ficar-se alguna cosa a la boca, però moure’s tampoc requereix gaire esforç, o almenys això sembla si ens cenyim als arguments que ens dona la biologia: estar actiu és una cosa per a la qual els éssers humans estem dissenyats naturalment i no fer-ho ens deteriora l’organisme a poc a poc. Just el que està passant. 

Una generació amb menys esperança de vida

Segons l’estudi Passos 2019 elaborat per la Fundació Gasol, només un 36,4% dels infants i adolescents del nostre país compleix el mínim de 60 minuts al dia d’activitat moderada a intensa que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest sedentarisme, unit a una dieta gens saludable, forma un còctel nociu capaç de provocar que, per primera vegada en la història, aquesta generació de nens esdevingui la primera que viurà menys que els seus pares. Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l’any 2050 es reduirà l’esperança de vida en tres anys. Això seria conseqüència de l’aparició prematura en els joves de malalties que fins ara havien estat típiques d’adults. Patologies físiques provocades per l’excés de pes, però també emocionals, com la manca d’autoestima i la depressió. “Quan un nen acumula greix en la infància i arriba a l’adolescència amb aquests quilos de més, és més que probable que sigui un adult amb sobrepès o obesitat. Això es tradueix en quilos extra per a l’organisme, però també en un estat latent d’inflamació capaç d’alterar el metabolisme de la persona, un fet que acaba generant malalties com ara diabetis, hipertensió i colesterol alt en sang”, explica Carmen Pérez-Rodrigo, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i professora de la Universitat del País Basc. “El més normal era que aquest tipus de trastorns es presentés en la quarta època de la vida de les persones, però els metges ho estem veient cada vegada més aviat, en concret en nois i noies de 12 i 14 anys”, afegeix. 

Cada cop es mouen menys 

La realitat és que les xifres són descoratjadores. El 34% de la població espanyola d’entre tres i 24 anys té obesitat o sobrepès, xifra que arriba al 40% en el cas dels nens d’entre tres i vuit anys, segons indica l’Estudi Nutricional de la Població Espanyola (ENPE 2020), publicat a la Revista Española de Cardiología (REC) i impulsat en origen per la Fundació Eroski. L’estudi va analitzar la influència que té l’estil de vida dels més petits amb l’excés de pes i els factors de risc cardiovascular. Una de les causes d’aquestes dades és que els nens no es mouen. El mínim que marca l’OMS per als més grans de cinc anys és una hora d’activitat física en què es combinin activitats d’intensitat de moderada a vigorosa o alta: és a dir, que accelerin la respiració i el ritme cardíac. A més a més, a mesura que els infants compleixen anys, el nombre de minuts dedicats a l’exercici disminueix. L’estudi Passos també reflecteix que, a Secundària, les dades d’activitat encara són pitjors, amb el 72% dels estudiants declarats completament sedentaris, enfront dels 55% de Primària. Hi ha moltes raons perquè això sigui així, més enllà de la mandra típica de l’adolescència o l’addicció als videojocs. 

Actius des del bressol 

Moure’s no és sinònim de fer esport, sinó de saltar, trotar, escalar, ballar, córrer… En definitiva, el que és important és l’activitat física. “Cal fomentar-la des que els nens són lactants, ja que és llavors quan els petits aprenen a moure’s i adquireixen totes aquestes habilitats que els permetran desplaçar-se amb més destresa i, per tant, gaudir mentre es mouen”, explica Carmen Pérez-Rodrigo. És més fàcil adquirir els hàbits en la infància. Passa amb l’alimentació. És complicat i poc realista canviar el patró alimentari de forma dràstica a 40 anys. I encara que es pot aconseguir, el més normal és que per a aconseguir-ho o s’està molt motivat –gairebé sempre hi ha un motiu de salut– o s’acaba reincidint en els “mals hàbits”. Amb l’exercici passa el mateix. “Per això és important estimular les habilitats motrius des de petits i que els menors aprenguin a gaudir mentre ho fan, perquè si s’obliga un adolescent a moure’s quan no hi està acostumat i, a més a més, té dificultats o resulta maldestre perquè mai ha practicat exercici, se li pot crear un conflicte psicològic i social, ja que malauradament la majoria de les activitats esportives que es plantegen per als menors, tant des dels centres escolars com de fora, són competitives”, relata l’experta. 

Més moviment, menys temps asseguts

Cal moure’s més i, per fer-ho, s’ha d’estar menys temps assegut. “Quan fa més de 60 minuts que estem asseguts, tant nens com adults hem d’aixecar-nos i estirar-nos, encara que només sigui per a moure les extremitats i activar les masses musculars, la circulació i el metabolisme”, comenta Pérez-Rodrigo. En alguns centres escolars hi ha algunes iniciatives en aquest sentit, amb interrupcions dins de l’horari escolar per fer que els nens, dins de l’aula, girin, es canviïn de lloc, s’aixequin i es moguin, i evitar així que passin massa temps quiets al mateix lloc. En d’altres, posen en pràctica una altra tàctica, coneguda com a descans actiu, que introdueix petites píndoles de tres a cinc minuts d’exercicis entre classe i classe. A casa, el sedentarisme s’agreuja. Amb una mitjana de sis hores de deures a la setmana, som un dels països que més feines encarrega als menors. I a aquest excés de deures se sumen amb força l’ús de les pantalles, que ha augmentat de manera generalitzada durant la pandèmia. 

 

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions