Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

No cal alarmar-se, però tampoc descuidar aquest dolor : Mare, m’explotarà el cap!

Segons la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP), entre un 75 i un 90 % dels menors experimenten al llarg de la seva vida escolar algun episodi de cefalea i un 20 % la pateix de manera severa i freqüent. Les possibilitats que es tracti d’una cosa greu, com un tumor o un aneurisma, són mínimes, però no per això cal descuidar aquest dolor. La clau està en el fet que els infants, els pares i les mares, i fins i tot l’entorn escolar, sàpiguen actuar davant d’aquesta malaltia i aprenguin a controlar-ne els símptomes.

Mare, m’explotarà el cap!

“Mare, em fa molt de mal el cap”. Probablement aquesta és una de les frases que més angoixa i nerviosisme desperta en la família, especialment quan el nen la pronuncia de manera relativament habitual. Els especialistes són conscients de l’ansietat que aquesta molèstia causa en els progenitors, però confirmen que no hi ha motiu per a alarmar-se. Les possibilitats que es tracti d’una cosa greu, com un aneurisma, un tumor o meningitis, són mínimes i aquests pensaments només generen una ansietat innecessària que s’acaba transmetent al nen, que ja té bastant de lluitar contra el dolor.

Segons l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPAP), el 80 % de les cefalees infantils són primàries, és a dir, que no hi ha un trastorn o malaltia que les causi –les més comunes són les cefalees tensionals i les migranyes– i un 20 % són secundàries, és a dir, quan sí que es pot identificar la patologia que les produeix. En aquest últim grup hi hauria, d’una banda, les cefalees que no presenten gravetat i que són les que més atenen els metges en consulta –per exemple, les que provenen de la febre d’infeccions típiques de la infància, com una faringitis, una otitis, sinusitis– i, d’una altra, menys freqüents, les que sí que presenten gravetat.

Així es busca l’origen del dolor

El cervell no té receptors del dolor; per tant, no fa mal. El que fa és interpretar els estímuls dolorosos, però no els sent per si mateix. El que ens fa mal són les estructures adjacents que l’envolten, tant intracranials (artèries cerebrals, nervis cranials i cervicals…) com extracranials (cuir cabellut, orella, músculs de la cara…). És per això que s’han de descartar malalties greus que el puguin causar. “Tot i que la gran majoria de cefalees que veiem en consulta no tenen una causa orgànica, és important descartar la possibilitat que aquest dolor sigui provocat per una cosa greu i que calgui derivar-se urgentment a l’hospital”, explica Rebeca Palomo, pediatra d’Atenció Primària. Al centre de salut es du a terme una exploració física (es pren la temperatura, la tensió arterial i s’observa si hi ha signes d’infecció) i un examen neurològic, en el qual es comprova el nivell de consciència del nen, els reflexos, la força, si pot veure-hi bé… “Normalment això ja ens serveix per a distingir si es tracta d’una cefalea primària o secundària i descartar una malaltia greu”, afegeix Palomo.

El pas següent és treballar al costat del menor i els seus progenitors en les característiques de la cefalea i trobar-ne el tractament adequat. El diagnòstic precoç d’una migranya o una cefalea tensional resultarà decisiu, ja que, encara que aquestes molèsties no siguin finalment res greu, sí que són molt incapacitadores i arriben a afectar l’activitat i la qualitat de vida del nen, havent de faltar a classe o impedint-li participar en activitats esportives. Com assenyala Pablo Irimia, neuròleg i coordinador del grup d’estudi de cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia, “malgrat que la migranya no es cura, el seu tractament ha de començar com més aviat millor. Se sap que els pacients que són diagnosticats i tractats de manera precoç tenen una millor evolució clínica i menys risc que es faci crònica, ja que amb el tractament s’aconsegueix controlar-ne els episodis i reduir la freqüència de les crisis”.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions