Xampinyons i bolets com a font de vitamina D
Només uns pocs aliments com el peix blau, els ous o els lactis contenen quantitats rellevants de vitamina D. La seva ingesta no cobreix els nostres requeriments, per això la major part (fins al 90%) l’obtenim exposant la pell al sol. Els fongs no són estrictament vegetals i, a diferència de les plantes, contenen ergosterol, una molècula que pot transformar-se en vitamina D quan s’exposa als raigs ultraviolats, com ocorre amb els bolets silvestres en algunes èpoques de l’any. En el cultiu solen rebre només llum indirecta, per la qual cosa el seu contingut en vitamina D és baix. No obstant això, s’ha vist que si s’exposen una estona al sol després de collir-los o fins i tot després d’assecar-los s’incrementa notablement el seu contingut en vitamina D i aquesta es manté durant l’emmagatzematge i la cocció, de manera que poden ser una interessant font dietètica d’aquesta vitamina.
Per què hi ha additius autoritzats a Europa i no als EUA?
A la UE només poden utilitzar-se els additius alimentaris que hagi avaluat l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). En la revisió es tenen en compte des de quin tipus d’aliments solem consumir i la seva quantitat, fins a quins grups d’edat els prenen amb més freqüència. D’aquesta manera se sap quina exposició tindrem a l’additiu estudiat. Si tenim en compte que normalment s’autoritzen additius quan així ho sol·licita la indústria, és lògic que variïn depenent del país i els seus costums alimentaris, sense que això signifiqui que siguin menys segurs.
Fregidores sense oli: una alternativa als fregits
Aquests electrodomèstics funcionen com els forns de convecció: fan circular aire calent al voltant de l’aliment. L’avantatge és que, com que són més petits, són més eficients que els forns. Si es compara amb el fregit, poden cuinar pràcticament sense oli, per tant l’aportació calòrica és inferior i es redueix la formació de compostos perjudicials com l’acrilamida.
Cafè mòlt o soluble: en què es diferencien?
El primer s’obté triturant les baies torrades de cafè i no es dilueix en aigua: per a obtenir la beguda s’ha d’infusionar aigua calenta. L’instantani, soluble o “extracte de cafè” s’elabora extraient-ne els compostos aromàtics amb aigua calenta, que posteriorment es filtra i concentra. La barreja resultant es deshidrata per convertir-la en una pols seca que es dissol amb facilitat.
Dieta FODMAPS: per a qui es recomana?
Aquesta dieta restringeix la ingesta d’hidrats de carboni de mida petita –com la fructosa o la lactosa– que es troben en vegetals i poden ser fermentats pels microorganismes intestinals. Es proposa com a tractament de patologies com la síndrome d’intestí irritable o la malaltia de Crohn, però només ha de seguir-se durant un temps i sota la supervisió d’un nutricionista o professional mèdic.