Nombres vermells: el color més temut en els comptes corrents
“Tal com ve se’n va”. Aquesta dita popular és la vivència real que experimenten moltes persones que observen com els seus comptes corrents tenen moltes “sortides” de diners i poques “entrades” de capital. En aquests moments de crisi econòmica, en què nombroses famílies viuen amb un sol sou o amb subsidis, les despeses són tantes que és fàcil deixar un compte corrent tremolant. Un petit error en la planificació, un descuit o una despesa inesperada poden derivar, amb relativa facilitat, en un descobert bancari, és a dir, en nombres vermells. Quan això passa, la broma surt cara: les entitats poden cobrar fins a un 10% sobre els diners que s’han deixat a deure al banc. I amb la crisi, les comissions que cobren les entitats per aquest concepte s’han disparat. Bancs i caixes es queixen que tenen més clients morosos, per la qual cosa han elevat les comissions per tractar d’evitar aquesta mena de situacions. El seu pagament és inevitable, però el consumidor pot pensar en un altre tipus d’argúcies per a evitar futurs descoberts.
- Gestor de comptes. Portar al dia la gestió de les finances domèstiques és el consell més útil que pot evitar un descobert. De vegades, malgrat tot, és difícil controlar l’entrada de diners mitjançant ingressos i la sortida per despeses. Per això, és molt útil disposar d’un gestor de comptes en línia, un instrument de què disposen ja nombroses entitats financeres. Aquestes eines permeten recopilar totes les dades d’ingressos i despeses mensuals. Algunes permeten fins i tot carregar la posició, els diners i els productes financers que té l’usuari en qualsevol entitat, amb la qual cosa es pot aconseguir una visió global de la seva situació financera o particular, per entitats concretes.
/imgs/20120601/economia2.jpg
Bestreta de nòmina. Una altra pràctica eficaç per sortejar un possible descobert al compte és sol.licitar una bestreta de nòmina. Aquesta acció es pot dur a terme de dues maneres: a l’empresa on es treballa o al banc on es tenen domiciliats els ingressos. En el primer cas, quan el treballador és un empleat per compte d’altri, per llei té dret a sol.licitar una bestreta de la nòmina. Les característiques d’aquesta pràctica, però, poden variar d’unes companyies a d’altres. En general, aquest dret està regulat en els convenis d’empresa, per la qual cosa aspectes sobre el termini en què es poden demanar o la quantitat de nòmina a què es té dret dependran del tipus d’activitat de què es tracti. Si el conveni no preveu aquesta pràctica, l’estalviador pot recórrer a l’Estatut dels Treballadors, on també està regulada. En aquest cas, el dret a demanar una bestreta de la nòmina mensual està recollit en l’article 29. Així i tot, la descripció del dret és bastant vaga. En definitiva, cada empresa estableix els seus criteris. En general, per qüestions administratives, es pot sol.licitar una bestreta de nòmina entre els dies 1 i 20 de cada mes, perquè així es pugui carregar en el mateix mes en què se sol.licita. Algunes companyies donen bestretes de nòmina del 100% i d’altres opten només per un percentatge (de fins al 80%), per a evitar problemes de tresoreria. La quantitat que es pot sol.licitar dependrà del volum de la nòmina. Sol.licitar una bestreta pot ajudar a resoldre un descobert puntual, però cal tenir en compte que s’ha de retornar a l’empresa. En aquest cas, el treballador pot triar no cobrar la nòmina del mes següent (si ha sol.licitat només un mes de bestreta), que és el més habitual, o negociar amb l’empresa prorratejar el “préstec” en diversos mesos.
Les entitats financeres donen l’opció de sol.licitar un préstec pel valor de la nòmina o diversos múltiples d’aquesta. En general, és un préstec amb un tipus d’interès més baix que en els préstecs personals o que, fins i tot, assoleix un tipus d’interès zero. Les condicions seran negociables amb el client i variaran en funció de les quantitats sol.licitades i de la solvència o la capacitat de pagament del client. Aquest préstec només es pot sol.licitar al banc on es té domiciliada la nòmina.
Sofrir un descobert al compte es pot convertir en una experiència traumàtica. En primer lloc, perquè posa de manifest que les finances de l’usuari no passen per un bon moment. En segon lloc, per la quantitat de despeses i de tràmits que exigeixen fer les entitats financeres per esmenar el cas. Els darrers anys de crisi, les comissions associades a un descobert s’han incrementat a taxes anuals al voltant del 5%.
L’estalviador ha de tenir en compte que és una operació que implica diverses comissions:
- L’entitat cobra una comissió per descobert pel simple fet de deixar el compte en nombres vermells i que el banc hagi de posar diners per a cobrir totes les despeses que s’han carregat.
- En segon lloc, cobra una comissió denominada de reclamació de descobert, per les gestions que ha de fer (trucades de telèfon o correus ordinaris) per a informar el client i sol.licitar la devolució del capital prestat.
Una vegada que s’ha produït el descobert, per a minimitzar-ne l’impacte, el millor és posar-se en contacte amb l’entitat al més aviat possible. Això pot evitar haver de pagar la comissió per reclamació de descobert (la més cara). En general, les entitats envien cartes als clients per informar-los que han deixat el compte en nombres vermells.