Menús escolars: n'ha millorat la qualitat?

Menús escolars: n'ha millorat la qualitat?

/imgs/20120601/alimentacion4-4.jpg
L’alimentació és un eix vital per al desenvolupament i el creixement físic i intel.lectual dels nens, el manteniment de la salut i la prevenció de malalties. Per això, els pares i els educadors no deixen de preocupar-se per l’alimentació dels nens i nenes fora de casa. Al nostre país, el centre escolar és també per a prop de dos milions de nens el seu menjador diari de dilluns a divendres, durant una mitjana de 165 dies a l’any. A més de la tasca educativa i social essencial, el menú escolar ha de representar entre el 30% i el 35% de les necessitats energètiques diàries i ha de respondre a un equilibri nutricional. És fonamental que sigui agradable i gustós, i que respecti les quantitats i la freqüència de consum recomanades per als diferents aliments segons l’edat.

Els experts en nutrició asseguren que la importància del menú escolar és doble: influeix en l’establiment dels hàbits alimentaris dels nens i afecta el seu estat nutricional, ja que constitueix una part important de la dieta diària que es repeteix cinc dies a la setmana, durant moltes setmanes a l’any. Tot això posa de manifest la gran importància que ha de tenir el menjador escolar en l’alimentació i en l’educació nutricional del nen.

Des de 1998 i, de forma periòdica, el 2004, el 2008 i el 2011, EROSKI CONSUMER ha avaluat cada any la qualitat dietètica d’una mitjana de 400 menús escolars pertanyents a centres escolars d’àmbit nacional (tant privats com públics i concertats). I s’ha obtingut la dada referent a la qualitat dietètica de dues setmanes de menús escolars completes (primer plat, segon plat i postres) pel que fa a l’oferta alimentària, freqüència de consum i diversitat de preparacions culinàries. Les anàlisis efectuades han detectat que es registren diferències en la qualitat dietètica segons la titularitat del col.legi, diferències geogràfiques, millores en alguns aspectes dietètics d’un any a un altre i carències alimentàries destacables.

Lliçons per a encertar

• /imgs/20120601/alimentacion4-1.jpg
  Relació qualitat-preu. El menú escolar té un preu, i a aquest preu s’exigeix la màxima qualitat, tant a nivell dietètic com de seguretat alimentària. En l’historial d’EROSKI CONSUMER s’ha comprovat que pagar més no és sinònim d’una millor qualitat nutricional en els menús. De fet, entre els 20 menús més econòmics i els 20 menús més cars no hi havia una diferència substancial en la qualitat dietètica de l’oferta alimentària setmanal.
• Titularitat del centre. En aquesta anàlisi retrospectiva, encara que no s’aprecia una diferència especialment cridanera en la qualitat dietètica dels menús servits segons la titularitat del centre, els resultats indiquen que hi ha més menús en col.legis públics amb millors notes i amb menys suspensos. En l’última anàlisi de 2011, la meitat (un 49%) dels menús de centres públics aconseguien “bones o molt bones” qualificacions (un 15% amb “molt bé” com a nota final), enfront del 27% dels menús de centres privats o concertats amb una puntuació semblant (en aquest cas, cap no va obtenir la màxima qualificació de “molt bé”). En l’aspecte negatiu, també s’observen pitjors menús entre els col.legis privats i els concertats (un 28% dels menús són dolents o regulars) que entre els col.legis públics (un 19% dels menús sumen ambdós males notes).
• /imgs/20120601/alimentacion4-2.jpg
  Segons qui cuini els menús. La qualitat del menjar ve determinada moltes vegades pel tipus de servei encarregat de l’elaboració dels menús. La tendència que sigui un càtering l’encarregat del servei de menús és cada vegada més gran; el 2011, set de cada deu col.legis van optar per aquest servei. Les altres alternatives són que el personal del mateix centre s’encarregui del servei de menjador escolar o que es treballi de manera conjunta entre el col.legi i l’empresa de càtering (el menjar, l’elabora l’empresa i en les instal.lacions del mateix centre acaben de cuinar-lo, escalfar-lo, reescalfar-lo, etc.). Les notes, encara que no són gaire diferents entre si, mostren certes diferències pel que fa a la qualitat, ja que els menús elaborats per càtering o en règim mixt són els més ben valorats. Les carències dietètiques més destacades es repeteixen en els menús elaborats al mateix centre, cosa que es podria resumir en una oferta més gran de dolços i de precuinats.
• Menús especials. Sempre que les instal.lacions ho permetin, les escoles infantils i els centres escolars amb alumnat amb al.lèrgies o intoleràncies alimentàries elaboraran menús especials, adaptats. Així ho estableix la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, aprovada recentment. En les investigacions d’EROSKI CONSUMER s’ha comprovat que nou de cada deu centres ofereixen menús especials adaptats a circumstàncies mèdiques (diabetis, obesitat, intoleràncies, al.lèrgies alimentàries, etc.) o a conviccions (vegetarians, musulmans…), etc. En alguns casos, encara que el menú del dia és el convencional, s’ofereix el menú especial que es necessiti segons demanda.
• Aliments ecològics. El 2011, els aliments ecològics han arribat als col.legis en forma d’hortalisses, verdures i fruites, i de vegades en arròs, pasta o llegums. Sevilla és la província amb més menús amb aliments ecològics (6 centres), seguida d’Almeria (3 centres), Màlaga i Còrdova (les dues amb 2 centres) i Granada, Barcelona i Cantàbria (1 centre). En total, 16 centres, cosa que equival a 32 menús, un 7,6% del total de menús de la mostra.

L’evolució en titulars

• /imgs/20120601/alimentacion4-3.jpg
  1998: “El 62% dels menús han de millorar nutritivament”: Aquell any es van analitzar 400 menús, en 200 col.legis de 12 províncies espanyoles. El 25% va suspendre sense pal.liatius i només un 18,5% dels centres oferia un menú nutritiu i equilibrat.
• 2004: “Només quatre de cada deu centres ofereixen menús escolars nutritius i equilibrats”: Dels 402 menús que es van analitzar en 201 col.legis de 13 províncies espanyoles, un de cada quatre suspenia l’examen per cometre diversos errors dietètics importants.
• 2008: “Millora la qualitat dietètica dels menús escolars, però un de cada tres són mediocres o dolents”: Aquell any es van analitzar més de 420 menús en 210 col.legis de 18 províncies espanyoles. Un 17% dels centres visitats no incloïa verdures com a mínim un dia a la setmana i els alumnes d’un de cada deu col.legis no menjaven una ració de peix de dilluns a divendres.
• 2011: “Empitjora la qualitat dels menús i un de cada tres presenta carències dietètiques”: Dels 418 menús que es van analitzar en 209 col.legis de 19 províncies espanyoles, prop del 30% dels centres visitats no incloïa verdures com a mínim un dia a la setmana i s’abusava dels precuinats en dos de cada deu.