Estalvi, el millor company d'oficina
Treballar costa diners. Sona a paradoxa, però és així. L’abonament del metro, el bitllet d’autobús o el combustible del cotxe, els menús diaris i les begudes, a més de les compres petites i diàries en comerços propers a l’oficina, són les fonts de despesa més habituals a la feina, i les que poden desquadrar el pressupost de molts treballadors. No obstant això, aquesta “sagnia” es pot reduir mitjançant l’aplicació de senzilles estratègies d’estalvi que poden posar-se en pràctica des del moment en què se surt per la porta de casa.
- Compartir cotxe amb veïns o companys: en els casos en què l’empresa es trobi més lluny de casa, es pot contactar amb un o més veïns que treballin a la mateixa zona i anar plegats, pagar les despeses entre tots o alternar-se per setmanes per portar el cotxe, així com recórrer a l’intercanvi d’automòbils. Si no es coneix ningú, per buscar un company de trajecte es pot utilitzar una eina bàsica avui dia: Internet. Hi ha pàgines que faciliten la trobada de persones interessades a compartir el vehicle privat per fer junts un mateix trajecte. En aquestes webs es poden trobar ofertes tant de viatges diaris o setmanals, per raons de feina, com de viatges puntuals entre ciutats o pobles. El contacte es fa de primer per correu electrònic, però amb la finalitat d’evitar problemes sempre cal demanar referències a l’altra persona, a més de fer una primera entrevista personal en un lloc públic abans de tancar el viatge, pactar les despeses i horaris, etc.
- Utilitzar la bicicleta: cada vegada són més els municipis que disposen de carrils específics per anar amb bicicleta sense la necessitat d’esquivar els cotxes i autobusos. A part de les tradicionals, es fabriquen ja bicicletes plegables que són idònies per a la ciutat, i molt útils per als qui desitgen anar al lloc de treball en aquest mitjà de transport. Si només es té un fill, també es pot aprofitar per deixar el nen a escola, una forma més divertida i menys contaminant.
- Desplaçar-se en transport públic: una altra alternativa és utilitzar els abonaments dels transports públics (tramvia, metro o autobús), que poden reduir el preu de cada trajecte en més del 20%, en alguns casos.
És comú tenir un període de descans als matins, al voltant de mitja hora, que gairebé tots els treballadors solen dedicar a prendre un cafè o refresc en algun establiment proper a la feina, o a la cafeteria de l’empresa. Però si es vol estalviar, es pot abandonar aquest hàbit i prendre el cafè en alguna màquina expenedora d’aquestes begudes, fet que redueix la despesa en prop d’un 50%. O fins i tot es poden suprimir per complet aquestes visites i dedicar aquest temps a efectuar gestions administratives i bancàries o bé a la lectura d’un bon llibre, un hàbit que ajudarà a mantenir la ment clara i a desconnectar uns minuts de les tasques professionals.
Es poden aprofitar els dies laborables per llevar-se uns minuts abans i esmorzar a casa, amb tota la família. Serà un moment per estar reunits al voltant de la taula i, a més, així s’eliminaran també les despeses que genera esmorzar tots els dies a fora. Encara que molts establiments han ajustat els preus per demanar un esmorzar complet, un cafè amb llet i una pasta o una torrada és difícil que baixin d’1, 50 euros i l’habitual és que arribin als 2,5-3 euros si s’hi inclou un suc. Esmorzar a casa, a més, permet triar els productes utilitzats per a l’esmorzar i les quantitats i, amb tota seguretat, es començarà el dia de manera més saludable.
Si es té la jornada partida, però no hi ha prou temps per anar a dinar des de la feina fins a casa, el dinar és una de les despeses diàries més importants. Perquè aquesta hora no suposi un desemborsament excessiu, es pot dur el menjar en una carmanyola i dinar a l’oficina. En molts centres de treball disposen ja de neveres i microones destinats a desar-hi el menjar dels empleats i a escalfar-lo. Si no és així, es pot recórrer a un menú econòmic, que voreja els 10 euros. En moltes poblacions (sobretot, les grans ciutats o les capitals administratives) s’ha popularitzat des del començament de la crisi el “minimenú” o el “mig menú”, que consisteix en un segon plat fort amb una guarnició -que fa de primer- d’arròs, amanida o verdures. El preu, la meitat del d’un menú complet, oscil.la entre els 5 i 6 euros.
L’aniversari d’un company o el seu comiat per un trasllat són algunes de les ocasions en què se sol fer un regal. Sense deixar de fer-ho, aquesta despesa es pot reduir. Amb aquesta finalitat, es pot crear un fons comú entre uns quants companys, en comptes de fer un regal cadascú. Amb una quantitat mínima, de 4 o 5 euros, es pot adquirir un petit detall. Una altra opció, que també resulta bonica (i més emotiva), és comprar material i fer algun regal manual més personal, com ara emmarcar una foto, fer-li una polsera o collaret… O, en comptes de regal, organitzar un àpat on cadascú porti un plat: truita, bescuits o magdalenes decorades…
/imgs/20131101/economia2.jpg
No s’ha d’aprofitar el descans que es té a mitjan matí per fer compres. En molts casos són compulsives o sense cap motiu, i es realitzen per passar aquests minuts de pausa, fins i tot amb l’ús de targeta.- Cal evitar recórrer a l’ús freqüent i irracional del servei de taxi, ja que suposa una despesa elevada i innecessària si ens organitzem bé.
- No s’ha de visitar la cafeteria en tot moment: abans i després de treballar, als descansos… Cal fer-ho de debò? Gairebé amb tota seguretat sobren la meitat de les visites. Si volem xerrar amb algun company, es pot fer en qualsevol altre lloc o aprofitar el temps de descans per caminar mentre es comparteixen confidències. El cafè de màquina també és una opció bona i econòmica i va dels 0,30 als 0,60 euros per als treballadors.