Nadons d'alta demanda: com els reconeixem?

Són nens que dormen menys, ploren més i reclamen més atenció de l'habitual
1 Novembre de 2013
Img bebe listado 117

Nadons d'alta demanda: com els reconeixem?

/imgs/20131101/bebe1.jpg
Pocs pares han sentit a parlar del terme científic “alta demanda” en relació amb el comportament dels seus nadons; la raó és que estan acostumats a utilitzar termes com “esgotadors” o “difícils” en el moment de definir l’estat dels seus fills. Una conducta caracteritzada pel plor continu del nadó, per la necessitat constant d’estar al braç, per les poques hores de descans que necessita o perquè sol.licita el pit a tothora.

El terme “nadó d’alta demanda”, el va encunyar el pediatre nord-americà William Sears, membre de l’Acadèmia Americana de Pediatria i autor de més de 30 obres sobre la criança dels nens. Sears, pare de vuit fills, va utilitzar per primera vegada aquesta denominació per definir el comportament diferent de la seva quarta filla: “un nadó absorbent, hipersensible, incapaç de calmar-se amb els estímuls normals”, explica. En definitiva, era una nena que reclamava molta més atenció de l’habitual.

Aquest especialista és el precursor de la denominada criança amb inclinació, un model de paternitat que aposta per la creació d’un sòlid vincle emocional entre pares i l’oferiment d’una atenció individualitzada a les seves necessitats. Una teoria que, a Espanya, ha estat abonada i difosa sobretot pel pediatre Carlos González, autor de diverses obres de referència per als partidaris dels models de criança no conductistes.

Tots els nadons necessiten molta atenció per part dels pares, sobretot durant els primers mesos. No obstant això, els nens d’alta demanda van més enllà. “El dia a dia resulta aclaparador”, explica Mónica San Martín, promotora de la comunitat en línia Criança d’Alta Demanda i autora del llibre Hijos intensos, un enfoque positivo.

San Martín, que es va embarcar en aquesta aventura literària després d’experimentar en la seva pròpia pell amb la seva filla el que significava tenir un nadó d’alta demanda, recalca que aquesta denominació no s’ha de considerar com un diagnòstic, ja que no és una malaltia ni una etiqueta. El terme serveix per a agrupar una sèrie de característiques de determinats nens que poden servir perquè uns pares preocupats comprenguin que el seu fill és un nadó normal, i les tinguin en compte a l’hora de criar-lo.

Plorar molt, dormir poc

Es tracta de nens intensos, absorbents, que mamen amb més freqüència, que es desvetllen sovint, insatisfets, impredictibles, hipersensibles i que necessiten molt de contacte físic. Aquestes són algunes de les característiques principals dels anomenats nadons d’alta demanda.

La convivència amb un petit així pot resultar difícil, ja que ploren amb molta intensitat i no suporten estar lluny de la mare. A més, sempre estan en estat d’alerta, pràcticament no dormen (20 minuts seguits, màxim) i el més mínim soroll els desperta. Però, a més d’aquestes característiques, hi ha altres senyals comunes als nadons d’alta demanda que serveixen per a advertir als pares que el seu fill forma part d’aquest grup de nens:

  • Tenen els ulls grans i molt oberts; observen amb atenció el seu entorn des del primer dia.
  • Subjecten el cap gairebé sense ajuda tan bon punt neixen i no accepten la posició tombada: volen estar sempre drets mirant-ho tot.
  • No permeten que se’ls deixi ni un segon allunyats del cos de la mare (nit i dia).
  • A aquests nadons no els agrada anar amb cotxe: ploren d’una manera desesperada.
  • No toleren el bressol, el cotxet, alguns ni tan sols els portanadons: només volen braç i més braç.
  • No els agrada banyar-se i és molt difícil fer-los prendre medicines.
  • No deixen que cap altra persona els agafi, cosa que dificulta molt les revisions del metge.

Cuidar el nadons i cuidar-se com a pares

Algunes vegades, els pares de nadons difícils es poden sentir incompresos per familiars i amics, que els poden culpar del comportament del seu fill. En aquest sentit, una vegada que els pares confirmen que la conducta del seu nadó no és atribuïble a cap causa mèdica, el primer mur contra el qual xoquen és el de la incomprensió. Familiars i amics no sempre entenen que el petit tingui un comportament diferent i veuen amb freqüència en la conducta dels pares l’actitud dels fills. “L’agafes molt al braç”, “deixa’l que plori” o “no pots estar sempre a sobre” són alguns dels comentaris habituals del seu entorn que acostumen a sentir els progenitors dels petits amb altes necessitats.

Només qui té un nadó d’aquestes característiques pot entendre-ho, recorden els experts. Per això, el més aconsellable és relaxar-se, no sentir-se culpable i acceptar que el petit té una manera de ser més intensa i és més sensible als estímuls. A partir d’aquí, els especialistes recomanen que els pares segueixin les pautes següents:

  • Cuidar d’un mateix. És difícil que els pares puguin atendre les necessitats del seu intens fill si no es troben bé. Per això, és convenient que en la mesura possible procurin dormir i estar descansats.
  • Necessitats, no capritxos. Els pares han d’observar el seu fill i aprendre a diferenciar entre el que és una necessitat i el que és un capritx infantil. “Cal permetre al nadó experimentar alguna frustració”, assenyala Sears.
  • Oblidar-se dels esquemes. Comparar un nen d’alta demanda amb un altre que no ho és resulta un exercici poc recomanable. Els especialistes aconsellen oblidar-se d’esquemes preconcebuts i crear una pròpia pauta per al nadó per poder determinar quins gestos, quines activitats, quines rutines… funcionen amb ell.
Veure'n la part positiva

/imgs/20131101/bebe2.jpg
Es converteix el nadó d’alta demanda en un nen d’alta demanda quan creix? Segons expliquen les mares que han passat per aquesta experiència, les coses canvien quan el nadó comença a gatejar i després a caminar i parlar. Aquestes tres fites proporcionen al petit més independència i capacitat d’expressar les seves necessitats sense haver de recórrer sempre al plor, de manera que la intensitat remet en part.

Els experts insisteixen a subratllar que els nens d’alta demanda tenen un gran potencial des que neixen, i en destaquen sobre tot l’empatia, la capacitat d’anàlisi i d’observació i l’entusiasme per tot el que l’envolta, a més d’una gran creativitat.