Dietes extremes, portar la salut al límit

En el moment de fer una dieta convé assegurar-se que és saludable perquè moltes dietes, a més de ser ineficaces, comprometen la salut dels qui les segueix
1 Novembre de 2013
Img alimentacion 4 listado 129

Dietes extremes, portar la salut al límit

/imgs/20131101/dietas.jpg
El desig d’aprimar-se -i els intents successius per aconseguir-ho- obeeix moltes vegades a una motivació estètica, més que de salut. Així, en comptes d’entendre la dieta i l’alimentació saludable com un estil de vida, com un concepte més ampli, més interessant i més ric, ho enfoca com un simple mitjà per a aconseguir una fi: estar més guapos i prims que abans, tornar a fer servir la roba que se’ns ha quedat petita a l’armari i ajustar-se, en definitiva, als cànons estètics que imperen en l’actualitat. Per a no poques persones, els models de bellesa pesen més que no la salut o els quilos que els ensenya la bàscula. I és aquí, en aquest desig, en l’esperança i les expectatives, on fructifiquen les dietes miraculoses, els famosos cremagreixos i els falsos gurus. A continuació, es ressenyen quatre propostes dietètiques extremes que, a més de ser ineficaces, amenacen la salut dels qui les segueixen.

Quatre exemples per no seguir

Costa imaginar un llibre d’arquitectura que contradigui en les seves pàgines els principis fonamentals de la construcció d’edificis i estructures, o un d’enginyeria que violi les lleis de la física, les matemàtiques o l’aerodinàmica. Tanmateix, els llibres de dietètica que se salten amb alegria els fonaments de la nutrició humana són, per desgràcia, la norma. No tan sols campen a plaer, sinó que fins i tot ocupen els primers llocs en els “top vendes”. No estranya que un consell molt repetit pels experts sigui “no es refiï dels llibres, consulti un dietista-nutricionista”.

Per a reconèixer aquests llibres o reconèixer quan som davant d’una proposta dietètica enganyosa, resulta útil considerar si el llibre o el manual està indexat a la biblioteca d’una Universitat de Nutrició Humana i Dietètica. Si no ho està (o pertany a seccions denominades “dietes miracle”, “enganys dietètics, “despropòsits nutricionals” o similars) el més apropiat és no obrir les seves pàgines.

  • Dieta de la cervesa. Hi ha “sanadores” que obvien sense miraments que el consum habitual d’alcohol és perjudicial per a la salut i que s’atreveixen a proposar barbaritats com “la dieta de la cervesa”, la valoració de la qual per part de la ciència de la nutrició és tan breu com rotunda: “ineficaç i perillosa”. Aquesta dieta no té en compte que l’alcohol és, després del tabac, la segona causa de mortalitat previsible a Occident. Tant és així que una de cada deu defucions que hi ha a Europa és atribuïble al consum d’alcohol, moltes de les quals per càncer. Sovint (i amb raó) aquesta dieta es titlla de “tòxica”.
  • Dieta “depurativa” a base de substàncies diverses. Al mercat podem trobar altres dietes tan tòxiques com l’anterior. És el cas d’aquelles que utilitzen diferents preparats farmacològics com ara hormones tiroïdals, amfetamines, diürètics o laxants, per “depurar-nos” o “desintoxicar-nos”. La incorporació d’aquestes substàncies (moltes d’aquestes acompanyades dels adjectius “natural” o “vegetal”) altera el delicat equilibri del sistema corporal, pot deshidratar, danyar de forma irreversible el fetge, els ronyons o la glàndula tiroide, i en absolut és útil per a perdre pes o millorar la salut. La gran majoria d’aquests preparats es classifiquen com a il.legals per l’Agència Espanyola del Medicament, que els retira del mercat per desenes cada any. És per això que la Direcció General de Farmàcia aconsella desconfiar d’anuncis com “producte natural”, “fet amb plantes” o “de venda en farmàcies”.
  • Dejunis “terapèutics”. Dejunar un dia no té cap conseqüència sobre la salut. En cavi, quan aquesta pràctica s’allarga i un “doctor” proposa un dejú de 7 a 11 dies, les conseqüències poden ser nefastes. Entre aquestes val la pena citar les següents: intolerància al fred, sequedat de pell en general, sequedat de boca, halitosi, cefalea, etc. Al marge dels efectes puntuals, el més greu d’aquesta proposta és que no només és ineficaç per a educar-nos en l’alimentació saludable, sinó que genera l’efecte contrari: una desorientació palesa que incapacita l’individu per a ser amo de la seva salut.
  • Dieta del sol, anomenada Sungazing (que es tradueix al castellà com ‘contemplar el sol’). És una variant de la dieta anterior que consisteix a mirar de forma directa el sol amb la creença que això permetrà, gràcies a l’energia solar, complementar, millorar o fins i tot (i això és el més greu) reemplaçar l’alimentació. És una insensatesa perquè els nostres ulls no disposen de la clorofil.la que permet dur a terme la fotosíntesi que realitza una falguera per convertir l’energia solar en combustible. A més, encara que tinguéssim clorofil.la, l’àrea dels nostres ulls és moltíssim més petita que la de les fulles, i la despesa calòrica del nostre cos molt superior al d’una planta. Això per no esmentar que mirar al sol deteriorarà sens dubte la salut ocular. Ja hi ha diverses persones que han mort després de practicar aquest disbarat.
  • Beure aigua de mar. El cos humà no està dissenyat per beure aigua de mar, com tampoc ho està per respirar gas butà. Aquesta dieta no serveix per a millorar la salut o perdre pes, mentre que sí que pot empitjorar de forma palesa l’estat de diferents òrgans i sistemes corporals. No s’ha de seguir mai.

Encara que sembli fàcil reconèixer aquestes estafes perilloses i, més que això, no caure en la temptació de provar-les, la veritat és que no resulta tan senzill. Gairebé totes -per no dir totes- vénen molt ben presentades, inclouen opinions de presumptes especialistes, citen estudis inexistents o poc fiables d’universitats de vegades també inexistents, inclouen “testimonis” que generen proximitat i, si són llibres, solen estar ben escrits. En suma, resulten molt atractius i versemblants, i aconsegueixen esmunyir-se a les nostres prestatgeries, que es recolzen en aquest desig de veure’ns bé, de millorar el nostre aspecte.

Per tot això -i perquè seguiran apareixent artífexs d’il.lusions i promeses- convé recordar que aquestes dietes extremes s’articulen en el que anomenem “pensament màgic”, un procés que el llibre Anomalistic Psychology (‘Psicologia anòmala’) va definir com: qualsevol explicació de fenòmens experimentals o de comportament que violen alguna llei de la naturalesa o que suggereix, sense evidència que hi doni suport, l’existència de principis, forces o entitats desconegudes per a la ciència. Totes les “dietes” descrites abans violen les lleis de la naturalesa i manquen d’un raonament assenyat que les avali. L’únic efecte demostrat és el d’atemptar contra la salut d’aquells que les posen en pràctica.