Eficàcia dels biberons anticòlic per a nadons

Imiten la succió del pes matern i poden ajudar a calmar i reduir les molèsties del lactant
1 Novembre de 2015
Img bebe listado 153

Eficàcia dels biberons anticòlic per a nadons

/imgs/20151101/bebe.jpg

Quan un nadó plora de forma desconsolada per un temps prolongat i gairebé sempre li ocorre a les mateixes hores del dia (especialment a la tarda), pot ser que pateixi una patologia anomenada “còlic del lactant”. Afecta entre el 10% i el 40% dels nadons, segons la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària.

Hi ha una senzilla regla de tres que ajuda a identificar els còlics, ja que sintetitza les característiques principals d’aquesta malaltia: es tracta de nens d’entre tres setmanes i tres mesos, que presenten un plor persistent i que es prolonga durant més de tres hores al dia, almenys tres dies per setmana, durant tres setmanes o més.

Encara que aquests episodis de plor intens i incontrolable del nadó solen provocar bastant angoixa i desesperació als pares, en el 95% dels casos no estan relacionats amb cap tipus de lesió greu. A més, no impliquen risc o perill per al nen que els pateix i es resolen de forma espontània a partir dels tres o quatre mesos d’edat.

Per al pediatre Jesús Garrido (també responsable del blog Mi pediatra online i autor del manual Bebé sin cólico), el còlic és la forma que té el lactant de dir que alguna cosa no va bé. Els desencadenants del plor poden ser el reflux gastroesofàgic, la intolerància a les proteïnes de la llet de vaca o a la lactosa o el restrenyiment del nen. El més difícil és buscar la causa o la combinació de causes que el generen en un nadó concret.

Sistemes “anticòlic”
/imgs/20151101/bibebrowns.jpg

Hi ha dos sistemes d’alimentació infantil amb la denominació d'”anticòlic”: el biberó i les vàlvules. Convé aclarir que encara que no són la solució per a aquesta patologia, poden contribuir a millorar-la en nadons alimentats amb llet artificial o amb llet materna en biberó, tal com explica Garrido.

La raó es troba en el seu disseny i el seu mecanisme (diferent del tradicional), que permet que la llet surti amb més facilitat, ja que estan ideats per a imitar la forma en què la llet s’extreu del pit matern.

Amb el biberó, la llet surt perquè el nen succiona; amb el pit, perquè el pressiona. La succió fa que es produeixi un buit dins del biberó, que obliga el nadó a interrompre la presa per deixar que hi entri aire de nou. Aquesta situació pot crear-li ansietat mentre menja, una de les causes atribuïdes al còlic del lactant.

Els biberons i les vàlvules anticòlic tenen un disseny que possibilita l’entrada d’aire al mateix temps que en surt la llet. D’aquesta manera, el nadó pot prendre la llet a la velocitat que vulgui sense cap dificultat.

El funcionament

/imgs/20151101/chupete-anticolic.jpg

  1. Biberons anticòlic: estan dotats d’un sistema de ventilació, format per una cànula acoblada a una base que s’encaixa al coll del biberó. Aquest mecanisme crea un circuit que permet que l’aire entri fins a la part posterior del recipient mentre el nadó succiona. Així, s’evita que l’aire es barregi amb la llet i que es creïn bombolles durant la presa, de manera que el petit només ingereix líquid. El principal desavantatge d’aquests biberons és que la seva neteja és més dificultosa, ja que les peces del sistema de ventilació requereixen una rentada minuciosa per a evitar que hi quedin restes de llet.
  1. Vàlvules anticòlic: algunes marques de biberons comercialitzen unes tetines especials per a còlics que es poden intercanviar per les normals. Aquestes tetines tenen una vàlvula afegida que deixa que entri aire al biberó i evita la formació del buit. L’avantatge és que són més econòmiques (només cal adquirir la tetina) i més senzilles de netejar. Però també tenen desavantatges: d’una banda, es taponen amb facilitat i ja no acompleixen la seva funció; i, d’una altra, aquest sistema de fer passar l’aire a través de la llet, que té “alguns efectes perjudicials com l’oxidació de la vitamina C”, segons el pediatre Jesús Garrido.
La preparació més segura

/imgs/20151101/limpio-bibe.jpg

El preparat de llet s’ha de conservar en un lloc fresc i sec. Una vegada obert l’envàs, cal posar-hi una atenció especial, ja que els patògens poden arribar-hi per diferents mitjans. Les mans, la boca o el nas dels manipuladors, la superfície de preparació, el mal estat de l’aigua o un preparat emmagatzemat durant massa temps són aspectes que influeixen, de forma directa, en la seguretat final.

A més, s’han de seguir amb detall les instruccions del fabricant, ja que si la llet està massa concentrada o diluïda pot alterar el seu valor nutricional i arribar a ser perillosa. Per a dur a terme la preparació correcta cal:

  • Rentar-se les mans abans de la manipulació.
  • Rentar el biberó i qualsevol altre tipus d’estri que es faci servir amb aigua neta i detergent.
  • Desinfectar els estris al rentaplats o en aigua bullint durant un minut.
  • Desar els biberons i estris en un lloc net i cobert.