Llet: una fama injustificada
La llet és un aliment nutritiu que pot formar part de tota dieta saludable. Segons la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, els nens han de consumir de 2 a 3 racions diàries de lactis (de 200 ml cadascuna); els adults, entre 2 i 4 racions (de 250 ml cadascuna) i les persones grans, 3 racions al dia (també de 250 ml cadascuna). Si el consum de llet no desplaça la ingesta d’aliments d’origen vegetal poc processats, com les fruites fresques, les hortalisses, les fruites seques o els llegums, tot seran beneficis.
No obstant això, i malgrat els seus beneficis per a la salut, la llet té en contra seva una llarga llista de falses creences. Algunes d’aquestes estan tan arrelades en l’imaginari popular que no hi ha manera que s’extingeixin. Repassem-ne algunes:
Si algú pateix una al·lèrgia a les proteïnes de la llet, ha de retirar els lactis de la seva dieta, sens dubte. Però això no significa que qui prengui llet acabarà tard o d’hora presentant una al·lèrgia. L’al·lèrgia a les proteïnes dels lactis, que ha de diagnosticar un al·lergòleg, és més comuna en la infància, però afecta menys del 5% dels nadons, i a més sol desaparèixer a l’any d’edat.
És molt important no confondre la intolerància a la lactosa amb una al·lèrgia a les proteïnes làctiques. En el primer cas es produeixen símptomes gastrointestinals que solen ser lleus i passatgers, mentre que en el segon cas hi haurà símptomes greus (si la persona al·lèrgica consumeix lactis), que poden fins i tot comprometre la vida.
Esment a banda mereix la falsa creença que els lactis produeixen mucositats. Es va desmentir en una recerca publicada el 2005 en la revista Journal of the American College of Nutrition. La conclusió dels seus autors -investigadors de la Unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Zurich- va ser: “Les recomanacions d’abstenir-se de prendre productes lactis sobre la base de la creença que indueixen els símptomes de l’asma no tenen suport en la literatura científica”.
Les controvèrsies relacionades amb la llet arriben fins i tot a qüestionar el seu paper en la salut òssia. Ara com ara, és fàcil llegir en fonts poc informades que la llet descalcifica. Si bé en la major part dels casos no s’aporta bibliografia científica que sustenti una contradicció així (no s’ha d’oblidar que els lactis són la principal font de calci en la nostra dieta), de vegades s’hi adjunten estudis amb conclusions com la que afirma que als països on es consumeixen més lactis, hi ha més fractures òssies.
Tanmateix, qualsevol científic afegiria que als països occidentals no només es consumeixen més lactis, també es donen altres factors, que són els autèntics responsables de les majors taxes de fractures òssies i d’osteoporosi observades: tabaquisme, sedentarisme, menor exposició al sol (que permet la síntesi de vitamina D, imprescindible per al metabolisme ossi), més taxes d’alcoholisme, un consum de sal molt més elevat o un consum superior de fàrmacs.
Si bé la clau de la prevenció de les fractures no es troba a consumir altes quantitats de lactis (seguir un bon estil de vida és molt més important), un consens espanyol publicat el 2013 en la revista Nutrición Hospitalària va arribar a la conclusió que la llet acompleix un paper “crucial” per a cobrir les nostres necessitats de calci, un mineral important en la configuració dels nostres ossos.
La més sonora de les falses creences relacionades amb la llet és la que sosté que consumir aquest aliment produeix càncer, causa diabetis o genera malalties cardiovasculars. Ho han revisat en una recerca recent la doctora Susanna C. Larsson i els seus col.laboradors (revista Nutrients). Conclouen que el consum de llet no s’ha vinculat amb taxes més altes de cap de les tres malalties descrites, ni tampoc amb un augment en el risc de mortalitat per qualsevol altra causa.
Per descomptat, no podem oblidar que al mercat hi ha molts derivats de la llet als quals s’han afegit quantitats elevades de sucre (flams, natilles, gelats o altres postres làcties). Aquests productes presenten un perfil nutricional molt diferent al de la llet sola. Així, mentre que la llet pot formar part de la nostra alimentació quotidiana, el consum d’aquests productes -per l’elevada aportació calòrica que tenen- és millor que sigui ocasional.
La llet és un dels aliments més consumits a Espanya. Als esmorzars i berenars, amb cafè, cacau o cereals, com a ingredient de molts menjars i, també, d’altres productes alimentaris (com els iogurts o el formatge), la llet és present en la vida quotidiana de gairebé totes les famílies del país. A diferència dels productes estacionals, la llet és un aliment que es pot adquirir durant tot l’any. Això influeix en el preu, encara que -tal com s’ha vist aquest estiu amb les reivindicacions dels ramaders- no és l’únic factor.
La geopolítica incideix en els preus. La fi de les quotes làctiques per a la llet de vaca de la Unió Europea -que portaven tres dècades vigents-, la crisi econòmica a la Xina i el veto rus a la importació de productes d’Occident -que ja supera l’any de durada- són factors molt seriosos que expliquen part del que ocorre amb el sector ramader d’Espanya. I a això cal sumar, per descomptat, la sobreproducció de llet a Europa i la caiguda de preus, que dificulta als productors locals competir amb l’oferta dels veïns.