Per què han despertat l’atenció mundial els refugiats sirians?
La foto d’Aylan, el nen ofegat en una platja de Turquia que semblava qualsevol dels nostres fills, ha remogut consciències. Són ja quatre milions de refugiats fora de Síria i set milions i mig de desplaçats a dins.
Quines altres crisis necessitarien aquest focus mediàtic?
Els últims cinc anys, més de quinze conflictes han esclatat o s’han reactivat a Àfrica, Àsia, Orient Mitjà, Europa amb Ucraïna, etc. El darrer any, més de mig milió de persones han fugit a Sudan del Sud, 190.000 a Burundi, més d’un milió al Iemen, 300.000 a Líbia, prop de 100.000 a Myanmar (Birmània), etc.
Quantes persones sofreixen aquest problema al món?
És la xifra més alta registrada per ACNUR en la seva història: 60 milions de refugiats fora del seu país i desplaçats al seu interior per guerres, violacions de drets humans, persecució per motius de raça, religió, polítics, de gènere, etc. A Colòmbia, hi ha uns sis milions de desplaçats.
Com ha respost Europa?
La resposta d’Europa ha deixat molt a desitjar en aquesta crisi, la més gran a què s’enfronta des de la Segona Guerra Mundial. I no és d’immigració econòmica, sinó de refugiats, persones a fora del seu país per un temor fundat de persecució i que manquen de protecció. No se’ls pot retornar al seu país perquè se’ls posaria en perill. Europa ha d’afrontar-ho des de la solidaritat dels 28 països membres, no des d’un país en solitari; i menys Grècia, on han arribat 450.000 persones des de començament d’any. Han mort ja 3.000 persones ofegades i l’any passat 3.500. Hi ha hagut una resposta més positiva, impulsada per la societat demanant que Europa compleixi amb les seves obligacions legals.
I Espanya?
Ha trigat també. Al setembre va acceptar la proposta de la Comissió Europea de resituar uns 16.000 refugiats els pròxims dos anys. És urgent reforçar la capacitat d’integració a Itàlia i Grècia, amb centres de registre i acolliment, mentre se’ls deriva als diferents països. Però això no ha de ser temporal, perquè aquesta crisi ve per quedar-se. Continuarà arribant gent.
No només vénen de Síria…
Sí. A les costes gregues i italianes arriben persones de l’Iraq, Afganistan, Eritrea, la República Centreafricana, Sudan del Sud, Somàlia, etc. Turquia ja té dos milions de refugiats. I la seva situació es deteriora perquè les organitzacions humanitàries no rebem mitjans suficients.
Quins mitjans falten?
ACNUR, que té l’obligació de donar resposta humanitària i coordinar-se amb altres entitats, estava fins fa un mes al 37% del finançament per a la crisi de Síria. A escala global no arribarà al 45%. Deixem la gent en una situació dramàtica retallant menjar, atenció mèdica, recer, atenció psicològica, educació, etc. No pensàvem que a Europa hauríem de treballar com als camps de refugiats d’Àfrica, Orient Mitjà, etc.
La societat va al davant dels seus responsables institucionals?
Sí, marcant les polítiques i donant lliçons de solidaritat. I continua en països com Grècia, on arriben 6.000 persones cada dia a les illes de l’Egeu. A Espanya, la resposta també és impressionant. Però el que cal realment són vies legals, visats humanitaris i, per a estudiants, programes de reassentament i de reubicació familiar, etc. No hauríem de veure morir persones a les portes d’Europa ni de més llocs. Molts han volgut entrar legalment, però han acabat en mans de màfies, els principals beneficiaris d’aquesta manca de resposta comuna.
Com hi podem ajudar?
Acollir ara a un refugiat a casa no és la millor idea, ja que acaben de viure els horrors d’una guerra. Correspon als professionals i cal canalitzar-ho a través de les institucions. També cal suport per als qui són aquí. No hi ha prou places d’acolliment, no s’han incrementat els pressupostos per a l’atenció de refugiats els últims tres anys, amb el doble de sol.licituds. Hi ha gent en situació de marginació i d’indigència. Per ajudar econòmicament, ens poden contactar en el 902 218 218 o a la nostra web (www.acnur.es), o col.laborar amb altres organitzacions humanitàries, impedir actituds racistes o xenòfobes, etc.
Què diria als qui no són solidaris amb aquesta crisi?
Hi ha molta gent amb perjudicis, que dificulta la integració. Els refugiats són gent molt capaç, amb el valor de sortir de casa seva, d’una guerra, amb el que porten posat. Són com nosaltres, se’ls ha privat de llibertat i fugen de la violència, no són els terroristes. Així que els diria que els tractin com els agradaria que els tractessin a ells.