Veritat o mentida: cosmètics bevibles, didalets miraculosos o pseudociència?

Veritat o mentida: cosmètics bevibles, didalets miraculosos o pseudociència?

Aquests productes no són fàrmacs // Cert

No, els cosmètics bevibles no es consideren medicaments, sinó complements alimentaris. La nutricosmètica es refereix a càpsules, begudes o píndoles que es venen amb la promesa de millorar la pell, el cabell o les ungles gràcies als seus actius i nutrients. Com que es consumeixen de forma oral i no s’apliquen com un cosmètic tradicional, s’han de regular pel Reglament de la UE 432/2012, pel qual s’estableix la llista de components autoritzats de propietats saludables dels aliments.

Per a analitzar l’efectivitat dels seus ingredients, sempre cal buscar el que diu l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) de cada compost. Encara que l’ingredient principal no tingui les propietats saludables que es destaquen en l’envàs, la llei permet promocionar-les si en la composició final hi ha altres vitamines i minerals (en un 15% de la quantitat diària recomanada) que sí que ha quedat demostrat que tenen aquestes propietats. Per tant, aquests productes sí que complirien la legislació.

Aquestes begudes no són dolentes per a la salut // Depèn

Si es consumeixen amb la recomanació d’un professional sanitari, com el metge de família o un farmacèutic, aquests productes no són perjudicials per a les persones sanes. Però cal consultar sempre abans d’ingerir-los, perquè poden contenir determinats micronutrients que, si es prenen en quantitats superiors a les recomanades, poden produir efectes perjudicials en l’organisme, sobretot en persones amb patologies prèvies, com ara problemes renals, ja que un excés de proteïnes, com el col·lagen, obliga els ronyons a fer un sobreesforç.

Ingerir col·lagen millora la pell i l’artrosi // Fals

S’ha posat molt de moda tirar pólvores de col·lagen al cafè o a la infusió, però aquest suplement no millora l’elasticitat de la pell ni enforteix els músculs o els ossos. El col·lagen és una proteïna que es troba de forma natural en els teixits (músculs, tendons, cartílags, pell…), i els aporta flexibilitat, elasticitat i resistència. Amb els anys, el cos comença a reduir la producció de col·lagen i no és capaç de reemplaçar-lo, fet que es tradueix en dolor articular, pèrdua de densitat òssia i una disminució de l’elasticitat de la pell (arrugues). Per això es busca fora, en els suplements. La molècula de col·lagen és massa gran per a penetrar en la superfície de la pell quan s’aplica com a crema, per la qual cosa el consumidor ha optat pel col·lagen soluble o hidrolitzat que, com que es descompon en fragments més petits, és més fàcil d’absorbir. L’EFSA assegura que no hi ha certesa que ingerir el suplement de col·lagen permeti recuperar-lo, encara que tampoc es pot assegurar que no ho permeti. Qualsevol proteïna, en arribar a l’estómac, es degrada en aminoàcids lliures, que després l’organisme destinarà a aquelles àrees que més ho necessitin. Aquests aminoàcids no tenen memòria, no recordaran que van formar part d’una molècula de col·lagen.

L’àcid hialurònic en suc m’afina la pell // Fals

L’àcid hialurònic és una altra molècula formada per cadenes de carbohidrats que és present de forma natural en les nostres articulacions, cartílags, ulls i epidermis. Depenent de la zona en què es trobi complirà funcions diferents: hidratant, lubrificant o reconstituent. Des de fa anys l’àcid hialurònic es fa servir amb èxit com a tractament mèdic d’alleujament temporal de l’artrosi (a través d’infiltracions en les articulacions) i, en cosmètica, per a reduir les arrugues. Tanmateix, segons l’EFSA, els suplements amb àcid hialurònic no funcionen. Si s’ingereix (en pastilla o beguda), l’aparell digestiu l’assimila com a sucres simples, que aniran destinats majoritàriament a aportar energia, com qualsevol altre sucre.

Beure àloe vera cuida la pell i el cabell // Fals

Hi ha evidència científica que demostra que l’àloe vera té efecte calmant i pot ajudar en casos de granellada, en irritacions i fins i tot en la psoriasi, si s’aplica en la pell. Però no hi ha cap efecte provat quan s’ingereix. Fins i tot s’han observat alguns riscos quan es consumeix en aliments i suplements. La Comissió Europea prohibeix als fabricants destacar-ne els suposats beneficis en els productes –per a ingerir– que n’inclouen entre els ingredients.

El motiu és la dificultat de conèixer el contingut en aloïna, un compost amarg aïllat de la fulla de l’àloe que està classificat per l’EFSA com a substància amb efecte carcinogen i de la qual encara s’està investigant quina és exactament la dosi màxima que es pot ingerir sense risc. Si no es poden promocionar els seus beneficis, com i per què es venen? Se sol incloure el nom de l’àloe vera com a reclam i després afegir components dels quals sí que està demostrada l’eficàcia en l’enfortiment del cabell, les ungles i la pell, com la vitamina B8, que es troba en concentracions més altes en el iogurt o en l’ou.

Las begudes amb biotina eviten la caiguda del cabell // Fals

Està comprovat que un dèficit de vitamina B8 (biotina) està relacionat amb la pèrdua del cabell i amb ungles trencadisses. Però això no significa que consumir més biotina de la recomanada diàriament ens hagi d’enfortir el cabell o evitar-ne la pèrdua. Si la caiguda és per qualsevol altre motiu (canvi estacional o per hàbits de vida), prendre biotina no la solucionarà. A més, és gairebé impossible que una persona tingui dèficit de biotina (pràcticament tindria un dèficit nutricional), ja que és molt senzill trobar la dosi necessària en la nostra alimentació. Per exemple, si una persona adulta necessita al dia 30 micrograms (1 µg = 0,001 mg) de B8, simplement menjant un ou cuit ja obtindria 25 µg.

Els sucs que afegeixen betacarotens protegeixen del sol // Fals

Els carotens són pigments que es troben en algunes plantes i són responsables del color de les pastanagues o les taronges. El més conegut és el betacarotè, capaç de transformar-se en vitamina A quan el cos ho necessita. A més, resulta ser el reclam perfecte per a moltes begudes de nutricosmètica , que l’inclouen entre els seus ingredients per a vendre’ns un efecte fotoprotector. Però aquest ingredient no protegeix del sol; amb aquesta comesa, de moment, només comptem amb les cremes fotoprotectores, una qüestió que confirma l’EFSA.

Llavors, per què en permeten la venda? Els fabricants juguen amb l’ambigua reglamentació que els permet incloure altres vitamines i minerals que les autoritats sí que han avaluat positivament, ja que han proporcionat aquestes propietats. Per exemple, pel sol fet d’haver-hi afegit alguns antioxidants (licopè i luteïna) o les vitamines C i E, de les quals sí que s’han constatat propietats enfront del mal oxidatiu dels rajos UVA, ja complirien la normativa. Però, en quina mesura ens beneficiem d’aquestes vitamines afegides? Difícil quantificar-ho, però no és res que no s’aconsegueixi amb l’alimentació: els antioxidants es troben en les fruites i les verdures. En 100 g de pastanaga hi ha més de 1.000 µg de vitamina A, enfront dels 160 µg/100 ml que podem trobar en aquestes begudes.