Els riscos del sedentarisme
Les persones amb malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, obesitat o diabetis pertanyen als grups amb més risc d’agreujar els símptomes d’altres malalties, com s’ha pogut veure amb la COVID-19, que es presenta amb símptomes greus en persones amb aquestes patologies, segons el Ministeri de Sanitat. Per això, el control d’aquestes malalties cròniques és molt important.
D’altra banda, el confinament, que és eficaç per a evitar la transmissió del virus, va obligar a reduir l’activitat física, i això va fer que empitjoressin les malalties metabòliques. Un estudi recent publicat a Nutrients reflecteix com fins i tot períodes breus de sedentarisme dificulten el control de la glucosa en sang, produeixen pèrdua de massa muscular, incrementen la resposta inflamatòria i alteren el perfil dels lípids en persones amb sobrepès, efectes més acusats en la gent gran. Per tant, evitar el sedentarisme, fent taules d’exercicis ben programades, pot tenir un paper important en la reducció del risc.
La panela, davant del sucre
En el procés d’obtenció del sucre a partir de canya s’obtenen sucs en els quals hi ha sacarosa i altres compostos, com ara vitamines del grup B o minerals. En aquest punt es pot obtenir sucre blanc, separant la sacarosa i cristal·litzant-la. Si no hi ha separació, la barreja (que es coneix com “mel”) es continua concentrant fins a aconseguir un contingut elevat de sòlids, que serà la panela. Malgrat la fama que té d’alternativa saludable al sucre de taula, el seu compost principal és el mateix: la sacarosa (fins a un 90%). Les petites quantitats de proteïnes, vitamines i minerals que aporta no són significatives en el conjunt de la dieta.
Alerta amb les “calories buides”
Aquest és el nom que es dona a les calories que procedeixen d’aliments que només aporten energia, sense que aquestes s’acompanyin de nutrients essencials com ara vitamines i minerals. És el cas de productes com les pastes dolces i salades o les begudes ensucrades, que inclouen greixos de mala qualitat i sucres simples, i desplacen el consum d’aliments amb més densitat nutricional.
Color del salmó de piscifactoria
La carn dels salmons és naturalment d’un color grisenc, però adquireixen la tonalitat rosada a partir de la dieta, menjant crustacis i microalgues que contenen pigments vermells coneguts com astaxantina. En els salmons d’aqüicultura, aquests pigments s’afegeixen als pinsos per a aconseguir el color desitjat. Nutricionalment, el peix de piscifactoria sol ser més gras, ja que gasta menys energia per desplaçar-se. A més, com que el seu contingut en àcids grassos omega-3 depèn del tipus d’alimentació que rebi, aquest serà més elevat i s’assemblarà més al que té el salmó salvatge com més oli de peix s’inclogui en la seva dieta.
Aquest producte vegetal s’elabora amb la proteïna del llegum, i es barreja amb aigua, sal, aromes, micronutrients i, generalment, sucres. Conté una proteïna de millor qualitat que altres begudes vegetals (com la de civada, la d’arròs o la d’ametlles), però inferior a la beguda de soia, que seria una millor opció nutricional.