Una de cada tres persones segueix una dieta insana
Una de cada tres persones al món segueix una dieta insana que compromet el seu estat de salut a curt o a llarg termini i els ambients alimentaris determinen les dietes insaludables, l’obesitat i moltes altres malalties. Són algunes de les conclusions de l’ “Informe Global de la Nutrició 2015” publicat recentment, elaborat per un grup d’experts independents coordinats per l’Institut de Recerca International de Política Alimentària (IFPRI, en les seves sigles en anglès), en què també ha col.laborat la Comissió Europea, entre altres organitzacions.
Les xifres d’obesitat al món no paren de créixer, així que la humanitat s’enfronta a un gran repte, ja sigui per la relació que hi ha entre l’excés de pes i les malalties cròniques, o per la despesa que suposa l’obesitat (entre un 2% i un 20% del pressupost sanitari).
La malnutrició pot ser-ho tant per excés com per defecte. Encara que el nombre de persones afectades per diferents tipus de malnutrició no es pot sumar (perquè una persona pot patir més d’un tipus de malnutrició), aquestes són les dades que l’informe d’IFPRI recull per descriure un panorama colpidor:
- 2.000 milions de persones sofreixen malnutrició per una ingesta insuficient de micronutrients.
- 1.900 milions d’adults tenen sobrepès o obesitat.
- 794 milions de persones no prenen calories suficients.
- 161 milions de nens menors de cinc anys presenten un retard del creixement, 51 milions no pesen prou per a la seva altura i 42 milions tenen excés de pes. Cap d’ells està creixent de forma saludable.
- 1 de cada 12 adults al món pateix diabetis de tipus 2.
- Les xifres d’obesitat són altes i van en augment en 127 països.
- Cap país del món ha revertit les seves xifres d’obesitat.
A Espanya, la gran majoria de la població que presenta malnutrició ho fa per excés. Això té relació, entre altres aspectes, amb el fet que el nostre sistema alimentari ens aporta una gran abundància i varietat d’aliments de diferent qualitat. Això té una connotació positiva perquè evita la desnutrició, però també negativa, ja que “contribueix a generar dietes insaludables, cada vegada més freqüents”, segons observa l’informe d’IFPRI.
Així mateix, l’estudi detalla que, en el nostre entorn, cada persona ingereix entre 80 i 90 quilos anuals d’aliments “ultraprocessats”. Són productes que presenten una alta densitat energètica (moltes calories en poc volum) i tenen grans quantitats de sal i de sucre afegits, però també són pobres en micronutrients essencials. Insisteix, a més, que prenem “grans quantitats de carns vermelles i processades”, cosa que, segons l’estudi, presenta conseqüències negatives tant per a la salut com per al medi ambient.
El nostre patró d’alimentació ens predisposa a patir malalties cròniques. Precisament, la publicació d’IFPRI descriu tres factors de risc molt relacionats a Espanya amb l’alimentació: hipertensió, hiperglucèmia i hipercolesterolèmia. Segons els seus càlculs, el 10% de la població adulta espanyola té les xifres de glucosa sanguínia elevades (hiperglucèmia), el 56% presenta nivells de colesterol per sobre del normal (hipercolesterolèmia) i el 37% té massa alta la tensió arterial (hipertensió). Quant al pes corporal, el 58% dels adults espanyols presenta sobrepès, mentre que el 24% pateix d’obesitat.
Són molts els tipus d’intervencions que poden implementar-se en diversos àmbits per a prevenir o gestionar les dietes poc saludables, l’obesitat i les malalties no transmissibles relacionades amb la nutrició: campanyes de màrqueting social en entorns comunitaris, educació nutricional a les escoles, assessorament en Atenció Primària per part de dietistes-nutricionistes i, fins i tot, en alguns casos, cirurgia bariàtrica (conjunt de procediments quirúrgics que busquen canvis en la fisiologia per aconseguir pèrdues de pes mantingudes i duradores en el temps).
Però el que no s’ha d’obviar és el control del màrqueting d’aliments. A tall d’exemple, segons l’informe d’IFPRI, moltes companyies que venen substituts de la llet materna “continuen violant el Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de Llet Materna de diverses maneres, fins i tot als països en què hi ha una legislació nacional sobre aquest tema”. Igual de polèmica és la situació, al seu parer, en el màrqueting d’aliments complementaris per a nadons.
L’estudi va més enllà del simple abordatge de les dietes insanes o les malalties cròniques, atès que al món hi ha molts casos de desnutrició. Per aquest motiu els autors del document proposen afrontar quatre àmplies àrees per a solucionar tots dos problemes alhora:
- Accions i estratègies polítiques per a millorar la nutrició.
- Desenvolupament d’entorns alimentaris que permetin seguir una dieta saludable durant totes les etapes de la vida.
- Accions dutes a terme durant els primers 1.000 dies després de la concepció, així com durant el període preconcepcional.
- Promoció de sistemes alimentaris respectuosos amb la nutrició.
IFPRI proposa 10 crides a l’acció per a millorar la nostra alimentació:
- Elevar el paper de la nutrició mitjançant objectius de desenvolupament sostenible.
- Enfortir la responsabilitat nacional relacionada amb objectius nutricionals.
- Millorar la nutrició durant tot el procés de creixement.
- Aconseguir, amb el finançament existent, els millors resultats nutricionals possibles.
- Augmentar el finançament per a les accions nutricionals.
- Implementar accions per a fer front a la malnutrició en totes les seves formes.
- Construir aliances entre organitzacions relacionades amb la nutrició i les referides al canvi climàtic, al voltant d’objectius comuns.
- Desenvolupar indicadors de l’impacte dels sistemes alimentaris en la nutrició i en la salut.
- Construir una millor comprensió de les funcions i responsabilitats de les empreses en matèria de nutrició.
- Identificar les llacunes que dificulten dur a terme accions efectives i omplir-les.