Setrills reomplibles, sí o no?

La prohibició d'utilitzar-los als bars i restaurants ha causat polèmica entre diferents sectors i la CE ha retirat aquesta iniciativa de moment
1 Setembre de 2013
Img alimentacion 5 listado

Setrills reomplibles, sí o no?

/imgs/20130901/aceiteras1.jpg
És una de les imatges que més es repeteixen en bars i restaurants, tant a l’hivern com a l’estiu. Els setrills descansant a les taules dels diferents establiments a l’espera que els clients els utilitzin per adobar les amanides o bé per amanir els diferents plats. L’objectiu d’aquesta pràctica tan comuna al nostre país no és cap altre que el d’estalviar en envasos; s’omplen les ampolles amb oli una vegada buides i així successivament fins que s’acaba l’oli. Tanmateix, quinze dels estats membre de la Unió Europea en van demanar la prohibició a la Comissió, entre aquests Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal, els quatre principals països productors d’oli d’oliva de la UE i del món. Sota la premissa de garantir la qualitat en un aliment tan preuat com és l’oli d’oliva, els experts asseguren que és una mesura a favor del consumidor.

La UE va decidir vetar als restaurants l’ús d’ampolles reomplibles amb la finalitat d’evitar fraus i de millorar la higiene dels aliments, una iniciativa que diversos dels Estats membres demanaven des de fa temps. Des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) del nostre país es veia amb bons ulls aquesta nova legislació, ja que s’aconseguia una major transparència en l’ús de l’oli. Tanmateix, la polèmica suscitada ha estat tan gran que la Comissió Europea ha anunciat la retirada d’aquesta mesura.

La idea era que a partir del dia 1 de gener de 2014 els restaurants ja no disposessin d’envasos reomplibles amb oli d’oliva a les seves taules. El comissari europeu d’Agricultura informa que s’està estudiant una nova proposta sobre l’ús dels setrills reomplibles i que s’ha de debatre a fons amb els sectors més afectats, com són l’hostaleria, la restauració i, per descomptat, el consumidor. Si bé alguns estats donen suport a la iniciativa, són molts els que no ho fan i apunten sobretot als consumidors com els principals detractors, ja que, en la majoria dels casos, aquesta normativa suposaria un increment del preu final dels menjars.

Garantir la qualitat de l’oli

La votació de la nova normativa no va obtenir el suport necessari perquè fos aprovada, per la qual cosa el procés s’ha suspès. Des de la Comissió s’estan fent els tràmits necessaris entre totes les parts implicades per donar un nou veredicte òptim per a tothom. L’objectiu de la norma era garantir la qualitat de l’oli i evitar fraus, ja que és habitual barrejar diferents tipus d’olis i servir-los com a oli d’oliva. Els responsables de bars i restaurants haurien d’aplicar, a més, noves regles sobre l’etiquetatge; en concret, s’hauria d’assenyalar la categoria de l’oli d’oliva i el seu origen per als rangs d’oli verge i verge extra.

Es tracta d’una mesura per a garantir la qualitat del que ens serveixen, a més de la seva autenticitat. El consumidor podrà conèixer, així, la procedència de l’oli, la categoria i la certesa que no s’ha omplert amb un altre tipus d’oli. No obstant això, els propietaris de bars i restaurants ja indiquen que aquesta mesura suposa un increment econòmic per a ells, amb la qual cosa es poden veure obligats a augmentar el preu final dels plats, ja siguin entrepans, torrades o amanides, per exemple. Els defensors de la norma, com ara Portugal, expliquen que al seu país es van introduir mesures similars el 2005 i el resultat és positiu.

Hi ha un corrent d’opinió que defensa que l’ús d’ampolles d’oli no reomplibles suposa un preu molt baix en comparació de l’oli que contenen i no ha de suposar necessàriament un increment excessiu per als empresaris del sector. A més, puntualitzen que aquesta nova iniciativa tampoc planteja problemes mediambientals, ja que la majoria d’ampolles són de vidre, fàcils de reciclar. En definitiva, una normativa que no planteja contraindicacions i que garanteix una qualitat única per a un aliment únic com és l’oli d’oliva.

Què en pensa el consumidor?

Els països del nord són els que s’oposen a la normativa. Consideren que els afecta perquè no hi és tan habitual el consum d’oli d’oliva ni en són països productors. En canvi, els països del sud estan a favor de la prohibició dels setrills reomplibles. Però, què en pensa el consumidor? Al cap i a la fi, d’ell depenen. El comissari europeu, representant dels interessos dels ciutadans i consumidors de la UE, ha reconegut un error en el procediment: no haver escoltat el consumidor, principal detractor de la normativa, per la possibilitat que el preu dels aliments sofreixi un increment. La polèmica està més que servida. Ara, la Comissió Europea haurà de consultar l’Organització Mundial del Comerç (OMC) sobre aquesta qüestió i, en un termini de 60 dies, donar la seva opinió. Després, s’haurà de presentar una nova proposta sobre l’oli identificat en restauració i tornar a sotmetre-la a votació. Ara com ara, el procés està aturat i no hi ha cap prohibició de l’ús de setrills reomplibles.

L'alternativa: monodosis o envasos no reomplibles

/imgs/20130901/aceiteras2.jpg
Per substituir les ampolles reomplibles es proposen les monodosis que ja se serveixen en establiments de menjar ràpid o les ampolles no reomplibles i d’un sol ús, ja que l’oli servit en envàs de vidre o de plàstic dur és més atractiu per al consumidor. En qualsevol cas, les ampolles no podran ser omplertes a posteriori. D’aquesta manera, es podrà controlar l’autenticitat de l’oli que se serveix en cada establiment. El sector hostaler no està a favor d’aquesta normativa, com tampoc les petites cooperatives del sector de l’oli per la despesa extra que representen.

La Federació de Cooperatives Agroalimentàries s’hi ha mostrat també a favor, ja que anteposa la qualitat de l’oli com a raó principal. Quant a la repercussió econòmica del consumidor, els experts indiquen que no ha de suposar cap increment, però serà necessari esperar a veure què passa. En qualsevol cas, pot ser que el consumidor opti per no afegir tant d’oli als seus menjars si aquests es veuen encarits en el preu final.