No són un joc de nens

Batuts de xocolata. No són un joc de nens

A primera vista podria semblar que aquests productes són saludables, perquè en els envasos se sol destacar la presència de llet i cacau. A més, alguns estan enriquits amb vitamines i minerals i inclouen missatges que ens fan pensar que estan indicats especialment per al públic infantil. Però si ens fixem en els detalls veurem que en la majoria dels casos les aparences enganyen.

El batut de cacau ideal hauria d’estar compost tan sols per dos ingredients: llet i cacau. Però difícilment en trobarem cap així al mercat. Per començar, aquests productes es caracteritzen pel sabor dolç, així que el sucre és un altre dels compostos habituals. També s’hi fan servir estabilitzants o espessidors que eviten la separació del cacau i aconsegueixen la textura desitjada. Les particularitats de cadascun d’aquests ingredients i la quantitat en què es troben determinen les característiques dels batuts.

Quanta llet contenen?

La llet és l’ingredient principal en tots els productes analitzats i el més interessant des del punt de vista nutricional. Per triar bé, hem de fixar-nos en la quantitat: com més alta sigui, millor. Però només tres productes indiquen la proporció en què es troba: Milka (92%), ColaCao Shake (91%) i Puleva (90%). Per què en aquests sí i en els altres no? La quantitat d’un ingredient s’ha d’indicar obligatòriament en alguns casos (Reglament 1169/2011):

• Quan es destaca en l’envàs, que és el que ocorre a Milka i Puleva. També passa a Don Simón, en l’envàs del qual es mostren imatges de llet, però no se n’indica la quantitat, així que no compleix la legislació.
• Quan s’indica en la denominació de venda, com passa a Puleva i ColaCao Shake. A ColaCao Energy també ocorre (la denominació de venda és “llet enriquida amb cacau UHT”), però aquest producte no indica la quantitat de llet, així que incompleix la legislació. Milka també ho fa, perquè, tot i indicar la quantitat de llet, no inclou la denominació de venda, tal com ha de fer-se de manera general en l’etiquetatge.
• Quan el consumidor associï aquest ingredient amb la denominació del producte o quan sigui essencial per a definir un aliment. En aquest sentit, la legislació resulta poc clara, així que podem entendre que la llet és essencial en un batut i que la seva quantitat hauria d’indicar-se. Però també es pot interpretar el contrari, i en aquest cas no seria necessari. Això últim ocorre en els productes que es venen sota la denominació “batut” (Pascual, Cacaolat, Okey, Don Simón, Kaiku i Eroski), atès que no s’hi indica aquesta informació

Una pista: les proteïnes

Com que molts d’aquests productes no indiquen la quantitat de llet, és important fixar-nos en les proteïnes, que ens en poden donar algunes pistes. Per exemple, els batuts ColaCao Shake i Milka, que són els que declaren un contingut més alt de llet, presenten també els valors més alts de proteïnes (3,9% i 3,6%, respectivament). Els valors més baixos de proteïnes els trobem a Don Simón (2%), Kaiku (2,1%) i Okey (2,2%), fet que pot ser una pista que contenen menys llet. De fet, Okey té l’aigua com a segon ingredient.

Sencera, semi o desnatada

També hem de fixar-nos en la mena de llet que contenen. La legislació n’estableix tres tipus segons el contingut de greix. La llet sencera té un mínim del 3,5% de greix i és la que s’utilitza a Cacaolat. La semidesnatada conté entre el 1,5% i el 1,8% de greix i la desnatada només pot contenir com a màxim un 0,5% de greix. Aquesta última és l’ingredient majoritari a Milka i Don Simón.

Els altres productes estan elaborats amb llet parcialment desnatada, que té una proporció de greix que no encaixa en cap dels grups anteriors. Podem veure-ho en els tres batuts en què s’indica aquesta dada: Pascual (llet amb 1,4% de matèria grassa), Puleva (1,2%) i Eroski (0,8%). En la resta no s’indica aquesta informació (ColaCao, Okey i Kaiku), i això és un inconvenient per a saber amb detall les seves característiques.

Tot i la mala fama del greix, es tracta d’un nutrient necessari. A més, el greix de la llet no és tan dolent com es pensava en el passat i, de fet, la llet sencera és preferible enfront de les versions desnatades, especialment per a la població infantil, ja que assacia més i aporta més nutrients, com ara vitamines liposolubles. El greix és apreciat, a més, perquè contribueix al sabor i la textura.

Altres ingredients lactis

La llet és l’únic ingredient lacti en gairebé tots els productes. Però en quatre marques també se n’utilitzen uns altres menys coneguts i que permeten abaratir costos:

• Sèrum de mantega. S’obté a partir del procés d’elaboració de la mantega. Té un contingut baix de greix i un contingut elevat de proteïnes i fosfolípids, així que s’utilitza com a emulgent; és a dir, per a facilitar la barreja de llet i cacau. En conté Pascual.
• Permeat de llet. S’aconsegueix a partir de la filtració de la llet amb membranes. Té un contingut baix en proteïnes i greix, però és ric en lactosa. Permet estabilitzar el producte. S’utilitza a Kaiku, probablement per a aportar un sabor dolç.
• Llet desnatada en pols, sèrum lacti en pols, sòlids lactis reconstituïts, proteïna de llet. Es tracta de llet o derivats lactis que són sotmesos a un procés de deshidratació per a facilitar-ne la barreja. Aporten cos al producte i l’estabilitzen. Cacaolat i ColaCao Shake en contenen alguns.

Cacau en proporcions mínimes

En el nostre entorn, el cacau sempre s’ha consumit com un ingredient de la xocolata amb altes proporcions de sucre, per això tenia fama d’aliment poc recomanable. Però en l’actualitat podem dir que el cacau pur, sense sucres afegits, cap dins d’una dieta saludable.

El cacau és un dels ingredients més importants en els batuts, així que, com més en tingui, millor. De tota manera, en els productes analitzats es troba en proporcions molt baixes, entre el 0,9% de Puleva i l’1,5% de Cacaolat, fet que en el millor dels casos equival a menys d’una culleradeta per got (200 ml).

També en aquest cas s’aprecien alguns incompliments de legislació. ColaCao Energy i Okey citen en la denominació de venda el cacau i la xocolata, respectivament, per la qual cosa haurien d’indicar-ne el percentatge i no ho fan. Hi ha quatre productes que es venen sota la denominació “batut de xocolata” (Pascual, Okey, Don Simón i Kaiku), però en realitat estan elaborats amb cacau. Per això, el més correcte seria fer servir la denominació “batut de cacau”, tal com fan la resta. A Don Simón, a més, es mostren imatges de xocolata, cosa que resulta enganyosa. Milka és l’únic producte que sí que conté xocolata entre els ingredients, elaborada amb cacau, mantega de cacau i sucres.

La importància del sucre

És present en tots els productes analitzats, en els quals s’utilitza per a aportar sabor dolç. És difícil saber la quantitat de sucres que afegeix el fabricant perquè aquesta informació no es mostra en l’etiqueta. El que s’indica és la proporció de sucres totals, en els quals s’inclouen els afegits i els que són presents naturalment en els ingredients; en aquest cas, la llet.

Per fer-nos una estimació de la quantitat de sucres afegits podem fixar-nos en Puleva. La quantitat de sucres totals és de 9,1 g per cada 100 ml de producte. La llet (90%) conté al voltant del 4,6% de sucres, cosa que significa que en 100 ml de producte hi ha uns 4 g de sucre procedent de la llet. Així, dels 9,1 g de sucres que hi ha en 100 ml d’aquest batut, uns 5 g són sucres afegits, fet que equival a una culleradeta. És a dir, en una ració (200 ml) hi ha dues culleradetes de sucres afegits.

Els productes que més sucres totals contenen són Cacaolat i Don Simón (sobre un 12,5%), i els que menys, Pascual i Puleva (entorn de 9%). En la resta es troba entre el 10% i l’11%.

Altres estratègies per a endolcir

Els últims anys, la preocupació pels sucres afegits ha portat moltes empreses a seguir diferents estratègies per a endolcir els seus productes; per exemple, reduir el contingut en sucre. Això es destaca en l’envàs de Puleva, amb el missatge “40% menys de sucre afegit respecte dels productes de la mateixa categoria”. És difícil comprovar si aquest missatge s’ajusta a la realitat, perquè en els etiquetatges només s’indiquen els sucres totals. Però considerant que aquests valors són de l’11% per a la majoria dels productes analitzats i del 9% per a Puleva, es podria pensar que la reducció que assenyala és massa optimista.

Una altra estratègia és afegir-hi lactasa. Aquest enzim ens ajuda a digerir la lactosa de la llet perquè la trenca en els dos sucres que la componen: glucosa i galactosa. Alguns productors afegeixen aquest enzim als batuts per a aconseguir un sabor més dolç sense afegir-hi sucre (sacarosa) o, almenys, no tant. L’explicació es troba en el poder edulcorant de la glucosa i de la galactosa, més alt que el de la lactosa. Aquesta estratègia se segueix en el cas de Kaiku, que presenta lactasa entre els ingredients. En qualsevol cas, la seva quantitat de sucres totals és similar als altres (11%).

També s’hi pot afegir fibra. Hi ha substàncies com la inulina, una fibra vegetal obtinguda de l’arrel de la xicoira, que aporten sabor dolç, així que alguns fabricants la utilitzen per a poder reduir així la quantitat de sucre. D’aquesta manera s’aconsegueix un altre avantatge, perquè la fibra està ben valorada des del punt de vista nutricional i actua com a estabilitzant, de manera que evita que el cacau es dipositi al fons. Això és el que podria ocórrer a Pascual, que és l’única que declara fibra vegetal entre els ingredients i és un dels batuts amb menys sucres (9,2%).

Quantes calories tenen?

Com que es tracta de productes elaborats a partir de llet amb baix contingut de greix, amb una baixa proporció de cacau i una quantitat relativament moderada de sucre, tenen una aportació calòrica poc elevada. Els productes més calòrics són Cacaolat i ColaCao Shake (entorn de 80 kcal/100 ml), pel fet que són també els que contenen més greix (1,5%). Cacaolat és, a més, el que té més sucres (12,7%).

Els productes menys calòrics són Kaiku, Eroski i Puleva (60 kcal/100 ml). En els dos primers es deu al baix contingut gras (entorn del 0,8%), mentre que a Puleva s’explica perquè el contingut en sucre és el més baix (9,1%). Aquesta aportació calòrica és similar al de la llet sencera, encara que això no significa que els batuts siguin comparables, són productes amb una composició diferent.

La puntuació Nutri-Score

Tots els productes obtenen una B, excepte ColaCao Shake i Pascual, amb una A. Com que es tracta de productes lactis, no s’avaluen amb els criteris aplicables a les begudes, sinó als aliments sòlids. Segons aquests criteris, els valors dels elements que es consideren negatius no són elevats: aporten menys de 80 kcal, el contingut de sucres és inferior al 13% i el contingut de greixos saturats no supera l’1%. A més, aporten proteïnes (2%-3,9%) i en alguns casos, fibra, que puntuen de manera positiva. Precisament el contingut més alt en aquests dos nutrients és el que explica la puntuació A. Ara bé, això no vol dir que els batuts siguin saludables. El que ens permet Nutri-Score és poder conèixer aquestes diferències d’una sola ullada. Encara que sempre convé llegir amb detall l’etiqueta.

El preu marca la diferència

Si fem comparacions per ració (200 ml) veurem que el preu de la majoria se situa entre 0,44 € i 0,63 €. Entre els que es troben fora d’aquest interval hi ha enormes diferències. Així, el més car, ColaCao Shake (1,50 €), costa sis vegades més que el més econòmic, Eroski (0,24 €).

En alguns casos, les diferències de preu es poden explicar pel tipus d’envàs o la composició (alguns productes contenen ingredients que n’abarateixen els costos, com Okey, que té aigua, o Kaiku, que conté permeat de llet). Però en molts altres casos les diferències de preu no semblen justificades. Per exemple, la composició de Pascualés similar a la dels batuts Eroski. Tots dos contenen llet parcialment desnatada, amb una quantitat de greix similar i la mateixa proporció de cacau (1,2%), però el de Pascual costa 0,45 € i el d’Eroski, gairebé la meitat (0,24 €) per ració.

Conclusions

Considerant els ingredients i la composició nutricional, el més interessant sembla ColaCao Shake, que conté una quantitat important de llet (91%), una de les proporcions més altes de cacau (1,4%) i es troba entre els que més greix i proteïnes contenen. Però aquestes característiques no en justifiquen el preu elevat, que és el més alt de tots.

Si tenim en compte la relació qualitat-preu, podem destacar dos productes. El primer és Eroski, que és el més econòmic i té una quantitat relativament moderada de sucres i alta de cacau. El segon és Pascual, que es troba entre els que menys sucre tenen i més quantitat de cacau declaren. A més, conté llet amb una quantitat notable de greix.

Si volem consumir productes d’aquest tipus podem optar per una alternativa més saludable i econòmica: preparar el nostre propi batut amb llet sencera i cacau pur en pols, que podem aromatitzar amb espècies com canyella o fins i tot endolcir amb una mica de sucre si el volem destinar a un consum puntual. Això planteja un inconvenient respecte dels productes comercials, i és el transport i la conservació quan els hem de consumir fora de casa. Podem resoldre-ho amb recipients que mantinguin la calor o el fred, o bé triar altres aliments més pràctics i saludables, com la fruita sencera.