Les noves formes de pagament

El futur ja és aquí

Comprar només mostrant la forma de la cara o l’iris serà més freqüent els pròxims anys. Analitzem els avantatges i inconvenients dels sistemes de pagament més recents.
1 Abril de 2023

Les noves formes de pagament. El futur ja és aquí

Un gest fins fa poc tan habitual com treure un bitllet de la cartera o fer una transferència al banc per assumir un pagament és ja gairebé una imatge del passat.

Fins i tot fer servir una targeta de crèdit física ja comença a estar passat de moda. Avui dia cada cop és més habitual fer servir internet i, sobretot, el mòbil per a pagar, comprar o enviar diners amb algun dels nous mitjans de pagament que triomfen per la senzillesa, la rapidesa i la seguretat.

Una realitat que s’estén

Segons estimacions de la consultora PWC, entre el 2020 i el 2025 les transaccions electròniques creixeran un 82%, passant d’un bilió a 1,8 bilions d’operacions. I entre el 2025 i el 2030, se superaran els tres bilions de transaccions arreu del món. Però parlem d’un futur del qual ja formem part. A Espanya, el 95% de la població és usuària de comptes bancaris, i això ens permet accedir a pràcticament qualsevol dels nous mitjans de pagament que han sorgit els últims anys i que en la majoria només exigeixen tenir una targeta o un compte associat per a respondre de les despeses.

L’efectiu continua sent el mitjà de pagament més utilitzat en les compres en establiments físics a Espanya, però la seva disminució és clara: el 2022, el 66% de les adquisicions es van fer amb metàl·lic, enfront del 83% del 2019. De fet, segons dades del Banc d’Espanya, gairebé el 70% de les persones i més del 60% dels comerços, físics i virtuals, estan modificant els hàbits a favor de les transaccions digitals.

Són mètodes segurs?

L’acceptació dels nous mètodes de pagament creix a mesura que desapareixen les reticències relacionades amb el risc en les operacions. A parer de Román Ramírez, expert en tecnologia i cofundador del congrés sobre seguretat informàtica RootedCON, “el nivell de seguretat depèn sempre de la cura que tinguis amb les teves dades”.

Entre les recomanacions que dona: no separar-se de la targeta o el mòbil quan paguem i limitar els pagaments o fer servir targetes virtuals amb límit de saldo diari i per compra per a mitigar possibles problemes. “Seguint aquestes pautes bàsiques, en general, tots els mitjans de pagament són igual de segurs”. Tanmateix, posa l’accent que els més fiables són aquells que requereixen almenys un segon factor de validació per un canal diferent al que hàgim fet servir per iniciar una operació. Aquesta mesura de seguretat es va fer obligatòria per als pagaments en línia amb la Directiva PSD2, aprovada el 2018 i en vigor des del 2021. Aquesta regulació reforça la seguretat dels pagaments electrònics a la Unió Europea, inclosos els virtuals i els que es fan amb el telèfon mòbil. Aquesta directiva també regula l’accés a les nostres dades bancàries per part de tercers i reforça els drets dels consumidors en cas de frau.

En general, segons Román Ramírez, tot el que és molt fàcil de fer servir, àgil i que destorba poc a l’usuari sol tenir risc, “ja que implica poques validacions i confirmacions explícites per part d’aquest”. D’altra banda, que les coses siguin complexes i difícils “també augmenta el risc, ja que creix la probabilitat que els usuaris cometin errors”, apunta. Repassem els sistemes de pagament més recents, els avantatges i inconvenients que tenen i el seu nivell de seguretat.

PayPal

Com funciona. Permet pagar, enviar diners i acceptar cobraments sense haver d’introduir les dades financeres en cada operació ni compartir aquesta informació amb tercers. Per fer-lo servir cal donar-s’hi d’alta amb un correu electrònic i associar a l’usuari una targeta de crèdit o un compte bancari.

Des de quan es fa servir. Va començar a operar als Estats Units l’any 1998.

S’hi cobren comissions? No, sempre que es pagui amb moneda local. Si es fa servir una altra divisa, caldrà assumir comissions de canvi.

Permet pagar en botigues físiques? Permet fer pagaments en alguns comerços físics mitjançant l’aplicació, escanejant un codi QR.

Permet pagar en línia? Sí.

Permet fer transferències? Sí.

Avantatges. Aplica la verificació en dos passos. A més, té un servei de protecció al comprador per a reclamar fraus en la compra d’articles i també permet enviar diners a tercers amb el correu electrònic o el mòbil del destinatari.

Inconvenients. Els comerços físics generalment no l’accepten, i grans marketplaces com Amazon tampoc, ja que disposen d’un altre mètode competidor, com ara Amazon Pay.

Nivell de seguretat. Alt. “L’ús del compte de correu electrònic com a mitjà d’enviament/recepció és una gran idea”, comenta Román Ramírez, però adverteix del perill de repetir contrasenyes entre diferents serveis, fet queaugmentaria el risc. En aquest cas tampoc es comparteixen les dades amb tercers.

Sabies que…? És la segona forma de pagament més utilitzada a Espanya per a les compres en línia després de les targetes de dèbit.

Wallet o cartera electrònica

Com funciona. Serveix per a emmagatzemar en un mòbil les versions virtuals d’una targeta bancària i utilitzar-la directament des del telèfon. Apple, Samsung o Google tenen les seves carteres electròniques ja integrades als telèfons i permeten vincular-hi diferents targetes. La majoria de bancs també ofereixen un wallet propi dins de l’aplicació de l’entitat o amb una app específica.

Des de quan es fa servir. Les primeres proves es van fer l’any 2010, però l’ús massiu a Espanya no ha arribat fins la pandèmia.

S’hi cobren comissions? Només si la targeta bancària n’aplica.

Permet pagar en botigues físiques? Sí.

Permet pagar en línia? En algunes pàgines web sí que es pot, sobretot amb els e-wallets independents com Apple Pay, Samsung Pay o Goople Pay.

Permet fer transferències? No.

Avantatges. El funcionament és similar al de les targetes contactless: només cal acostar el telèfon intel·ligent a un terminal de pagament i verificar l’operació, en aquest cas mitjançant dades biomètriques (com l’empremta dactilar o el rostre), un PIN o una autenticació en dos passos. No es comparteixen les dades bancàries amb tercers.

Inconvenients. Que no hi hagi cobertura o que sigui inestable n’impedeix l’ús.

Nivell de seguretat. Com que fa servir NFC (Near Field Communication), una tecnologia de comunicació sense fils creada per a l’intercanvi de dades entre dos dispositius pròxims, el nivell es considera alt. També incrementa la seguretat el fet que depengui d’un mòbil que tenim nosaltres, però, si agafen el control del dispositiu, la possibilitat que se’n faci un ús fraudulent existeix.

Sabies que…? Amb alguns wallets es poden treure diners del caixer sense tenir la targeta física. El procés és el mateix: acostar el dispositiu a la màquina, verificar amb el PIN i sol·licitar l’operació.

Monedes virtuals

Com funcionen. Les més famoses, i actualment les úniques en ús, són les criptomonedes com bitcoin, ethereum o cardano. Són instruments de pagament sense suport físic que fan servir mètodes criptogràfics per assegurar les transaccions financeres i verificar la transferència d’actius. Les monedes digitals amb el suport dels bancs centrals, denominades CBDC, com l’euro digital o el iuan digital, poden ser una realitat d’aquí a pocs anys.

Des de quan es fan servir. El bitcoin es va llançar el 2009; l’ethereum, el 2015, i el cardano, el 2017.

S’hi cobren comissions? No.

Permeten pagar en botigues físiques? Sí, encara que actualment és un sistema poc utilitzat, alguns grans magatzems accepten les criptomonedes més conegudes.

Permeten pagar en línia? Sí. Cada vegada més pàgines les inclouen entre les formes de pagament.

Permeten fer transferències? Sí.

Avantatges. Són monedes globals, de manera que es poden fer servir per a comprar en qualsevol país, sense necessitat d’afrontar costos per canvi de divisa. A més, no hi ha un límit ni mínim ni màxim per a fer transaccions i aquestes es fan amb una aplicació, cosa que simplifica el procés de compra.

Inconvenients. Les criptomonedes fluctuen contínuament, i això ens pot afectar, per exemple, a l’hora de sol·licitar un reintegrament, ja que ha pogut canviar el valor entre el dia de l’adquisició i el de la devolució. A més, com que no estan sota el control d’organismes governamentals, ni bancaris o financers, els usuaris estan menys protegits.

Nivell de seguretat. “En general, les que depenen de moneders electrònics i es gestionen com a moneders freds, és a dir, que guarden les claus de les nostres criptomonedes, però que no estan connectats a internet, són les més recomanables. Les que s’externalitzen a serveis en núvol resulten perilloses”, assenyala Ramírez.

Sabies que…? El 22 de maig se’n commemora la primera transacció: un informàtic estatunidenc va pagar 10.000 bitcoins, uns 30 dòlars, per dues pizzes familiars.

Bizum

Com funciona. Permet rebre i enviar diners a l’instant des del mòbil a un particular o comerç només coneixent el número de telèfon del receptor. És l’aplicació més usada aquí, ja que té el suport de la majoria de bancs espanyols, però també guanyen pes altres opcions com Verse, que es pot utilitzar amb divises diferents, i en breu estarà disponible la proposta de WhatsApp.

Des de quan es fa servir. Des del 2016.

S’hi cobren comissions? No. Juntament amb la immediatesa, aquest és el gran avantatge que té enfront de les transferències tradicionals.

Permet pagar en botigues físiques? Comença a ser habitual a Espanya. De fet, ja s’accepta als punts de Loteries i Apostes de l’Estat o als establiments que no tenen datàfon.

Permet pagar en línia? A poc a poc s’està incloent entre les opcions de pagament.

Permet fer transferències? Sí.

Avantatges. És molt fàcil fer petits pagaments sense que ens cobri una comissió mínima. Es pot usar vinculat a targetes moneder o de prepagament, molt útils perquè els joves ho facin servir en l’operativa diària. A més, és l’única que té un apartat específic per a fer donacions a ONG.

Inconvenients. Si enviem diners a algú per error no hi ha manera d’exigir-ne la devolució, per això cal extremar la cura per no equivocar-nos amb el número de telèfon on fem l’enviament.

Nivell de seguretat. Mitjà-alt. “Ja s’han vist diferents enganys amb missatges que semblen de pagament però que són de cobrament. El problema no és de Bizum, però, al final, fer servir el número de telèfon com a identificador si no hi ha una autenticació de múltiples factors (MFA, en les sigles en anglès) acaba sent insegur”, explica l’expert en seguretat informàtica.

Sabies que…? Si es reben més de 10.000 euros a l’any per Bizum cal declarar-ho a Hisenda.

És la fi dels diners en efectiu?

El desenvolupament i auge de nous mitjans de pagament no hauria de derivar en el fet que en alguns comerços no acceptin diners. Per a evitar-ho, les autoritats espanyoles han legislat el dret a pagar en efectiu i han obligat els establiments a permetre sempre el pagament amb monedes i bitllets; però, això sí, fins a una quantitat màxima de 1.000 euros en prevenció del frau fiscal.

Amb aquesta normativa es tracta d’evitar l’exclusió financera dels segments de població més desfavorits i amb una menor capacitació digital i defensar, també, els qui prefereixin aquesta via perquè els dona més confiança, els ajuda a controlar millor les despeses o simplement per motius que afecten la seva esfera personal.

Però aquesta visió no és compartida per tots els països. A Suècia o a Noruega, per exemple, l’ús de diners físics és residual i planegen fer desaparèixer l’efectiu. Tanmateix, encara que no han renunciat a aquest objectiu, sí que estan alentint-ne la transició, ja que s’han trobat el rebuig de la població sobretot de nuclis rurals, que continuen defensant poder pagar l’autobús o un cafè en corones.

Wearables

Com funcionen. Són accessoris o peces de roba que porten incorporats un xip NFC vinculat a una targeta, fet que permet pagar compres quan l’acostem a un terminal TPV. L’ús és semblant a una targeta sense contacte. Els més habituals són els rellotges intel·ligents o les polseres esportives, però també es poden incorporar a roba esportiva, sabatilles, ulleres, anells, clauers…

Des de quan es fan servir. Les primeres polseres intel·ligents es van presentar el 2016 al Mobile World Congress (MWC) que se celebra cada any a Barcelona, però l’ús per a pagaments ha agafat força després de la pandèmia.

S’hi cobren comissions? Només en el cas que la targeta bancària vinculada les apliqui.

Permeten pagar en botigues físiques? Sí.

Permeten pagar en línia? No.

Permeten fer transferències? No.

Avantatges. Es paga amb una cosa que es porta posada, així que no és necessari agafar cap bossa o cartera per al mòbil o la targeta. És especialment còmode, per exemple, quan es fa esport.

Inconvenients. Perdre el dispositiu pot ser més habitual, ja que normalment són més petits (anell) o fàcils de treure (rellotge o ulleres).

Nivell de seguretat. Fan servir una versió de l’NFC en la qual es basen els moneders electrònics, així que el nivell es considera igualment alt. No obstant això, segons l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI), la informació que poden gestionar unes certes aplicacions de dispositius, com la ubicació o dades de salut dels usuaris, “representa un botí molt suculent per als ciberdelinqüents”.

Sabies que…? Es multipliquen els objectes que incorporen aquests sistemes: s’han dissenyat vestits de jaqueta que permeten pagar acostant només la màniga, o formats pensats per a esportistes. Per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2018 es van llançar guants, etiquetes adhesives o agulles de solapa.

Codi QR

Com funciona. El comprador escaneja amb el mòbil un codi QR que li facilita el venedor al comerç físic o en línia, i des del seu dispositiu accedeix a la pàgina de pagament on introdueix les dades. En sentit contrari, algunes aplicacions bancàries permeten la creació de codis personalitzats per a executar pagaments o transferències bancàries.

Des de quan es fa servir. A la Xina s’utilitza des de fa anys, però a Europa s’està introduint lentament des de la pandèmia.

S’hi cobren comissions? No.

Permet pagar en botigues físiques? Sí.

Permet pagar en línia? Sí.

Permet fer transferències? Sí.

Avantatges. Els codis QR poden estar impresos en paper (es mostren prop de la caixa o en fullets publicitaris) o generats en una pantalla, i això permet enviar-los per WhatsApp o correu electrònic, o bé mostrar-los en diferents canals com ara xarxes socials, vídeos… A més, amb aquest mètode les botigues físiques no necessiten datàfons per a cobrar.

Inconvenients. No hi ha cobrament directe, ja que el codi QR fa de passarel·la cap al lloc on hem d’omplir les dades i on realment es produeix el pagament. A més, encara hi ha telèfons que no tenen capacitat per a llegir aquests codis, i en aquest cas cal descarregar-se una aplicació que permeti llegir-los.

Nivell de seguretat. El que ofereixi la pàgina que s’obre per a fer el pagament. Cal tenir en compte que quan s’escaneja el codi no hi ha certesa de cap a on se’ns dirigeix i podem acabar en una pàgina web maliciosa.

Sabies que…? A la Xina, AliPay, l’aplicació mòbil per excel·lència per a pagaments amb QR a Àsia i vinculada a la plataforma comercial Alibaba, supera els 1.000 milions d’usuaris.

Biometria

Com funciona. Es detecten i analitzen dades físiques úniques de cada persona, com l’empremta dactilar, els trets facials o la característica de l’iris, per identificar-nos i autoritzar les compres.

Des de quan es fa servir. Al metro de Moscou s’utilitza des del 2021.

S’hi cobren comissions? No.

Permet pagar en botigues físiques? Sí, però a Espanya encara té un ús molt escàs.

Permet pagar en línia? Possiblement en el futur.

Permet fer transferències? No.

Avantatges. Màxima comoditat, ja que es vàlid amb el propi cos. Els consumidors valoren el fet de no haver de portar cap dispositiu ni recordar una contrasenya.

Inconvenients. L’establiment ha de fer una inversió considerable per a disposar de la tecnologia biomètrica, conformada per un lector o escàner i el programari necessari per a processar les dades.

Nivell de seguretat. Mitjà-alt, ja que qualsevol operació que exigeixi biometria és, a priori, més resistent al robatori dels detalls d’identitat. No obstant això, si ens roben el patró biomètric és per sempre. “La contrasenya la podem canviar, però la cara no”, recorda Román Ramírez.

Sabies que…? S’estan desenvolupant targetes bancàries que inclouen un sensor biomètric capaç de reconèixer l’empremta de l’usuari per a autoritzar les compres, sense necessitat de marcar un PIN.

El que vindrà: l’euro digital

Els diferents bancs centrals dels països de l’eurozona treballen des de 2021 en la posada en marxa d’un euro digital. El prototip podria estar llest aquesta tardor i, en circulació, potser el 2025. De moment, per a les primeres proves s’ha triat l’empresa espanyola de tecnologia financera Monei.

Es tracta d’una moneda electrònica, però amb diferències significatives respecte de les criptomonedes. Començant perquè tindria el suport d’un banc central, cosa que li donaria estabilitat. El seu disseny respondria a les necessitats dels ciutadans: no tindria riscos, respectaria la privacitat i la protecció de dades i es podria usar en pagaments ordinaris en qualsevol lloc de la zona de l’euro.

A més, segons ha avançat el BCE, no substituiria els diners en efectiu, sinó que seria un complement, un mitjà de pagament electrònic més amb el qual es podria operar en targetes o aplicacions.