Complir anys genera desigualtats en el tracte sanitari

Complir anys genera desigualtats en el tracte sanitari

El mot edatisme és un neologisme que encara no incorpora el nostre diccionari, per bé que fa anys que nombroses organitzacions alerten sobre la discriminació per raó d’edat. N’és una l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que defineix l’edatisme com “una manera de pensar (estereotips), sentir (prejudicis) i actuar (discriminació) respecte dels altres o de nosaltres mateixos per raó de l’edat”.

L’edatisme afecta totes les persones, però són les més grans de 65 anys les que ho pateixen més. L’OMS calcula que la meitat de la població mundial té prejudicis respecte de la població sènior. I aquesta discriminació té conseqüències. Ser víctima d’una conducta edatista té repercussions en la salut, la longevitat i el benestar de la gent gran, a més de conseqüències econòmiques de gran abast. Tal com es reflecteix en l’Informe mundial sobre l’edatisme, elaborat per l’OMS, aquest tipus de discriminació s’associa a una mort prematura (resta 7,5 anys a l’esperança de vida), a una salut física i mental més precària i a una recuperació més lenta de la discapacitat en la vellesa.

Problemes en l’atenció mèdica

L’edatisme es dona en tots els àmbits, també en el sanitari. L’Associació Mèdica Mundial (AMM) denúncia que la gent gran pateix tota mena de discriminacions en l’atenció mèdica. El motiu? Ser considerats una càrrega per als sistemes de salut pel creixent volum de recursos que es necessiten per a la seva atenció sanitària i l’alt cost d’aquests recursos. Els sistemes sanitaris argumenten que aquesta situació posa en compromís la sostenibilitat financera, una qüestió que no és del tot certa, ja que no són l’únic factor determinant. En l’augment de costos també té molt a veure la millora del nivell de vida, l’accessibilitat als serveis sanitaris o l’ús de les noves tecnologies.

“Quan es parla de la gent gran, moltes veus pensen exclusivament en persones amb dependència i amb moltes malalties i, per tant, se centren només en les despeses que podrien generar. La gent gran és molt heterogènia i, per sort, la majoria d’aquestes persones estan en bon estat de salut. Però, a més, la dependència associada a l’envelliment es pot prevenir i està demostrat que amb un sistema sociosanitari adaptat a les necessitats de la gent gran es poden revertir gran part de les limitacions de l’envelliment”, explica Cristina Alonso, presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Geriàtrica (SEMEG).

L’opinió és compartida per Vânia de la Fuente-Núñez, responsable de la campanya mundial contra l’edatisme de l’OMS. “Avui ja hi ha més persones majors de 65 anys al món que nens menors de 5 anys, i en comptes de veure aquesta major longevitat com un assoliment, les despeses en la població gran continuen percebent-se com un cost i no com una inversió. El discurs predominant continua centrant-se en els impactes negatius d’aquest canvi demogràfic i perd de vista les enormes oportunitats d’aquesta major longevitat si va acompanyada d’una bona salut”, comenta. “És cert que les malalties cròniques produeixen despeses elevades per a l’atenció sanitària, però també és cert que hem treballat molts anys aportant grans quantitats a la Seguretat Social per poder rebre atenció mèdica a canvi”, afegeix Inmaculada Ruiz, presidenta de la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP).

Apartats de la sanitat

Les discriminacions més comunes en la població de més edat relacionades amb l’àmbit sanitari són el racionament d’uns certs procediments diagnòstics o terapèutics costosos, els assajos clínics i l’accés a determinades intervencions quirúrgiques. Des de l’OMS avisen que, d’acord amb una revisió sistemàtica del 2020, en el 85% dels 149 estudis revisats, l’edat determinava qui rebia uns procediments o tractaments mèdics concrets.

“Hi ha evidència que el personal mèdic té menys probabilitats de fer servir respiradors o de programar intervencions quirúrgiques o diàlisis a mesura que augmenta l’edat del pacient. Això ho vam veure en el context de la pandèmia, quan es va negar l’accés de la gent gran a les unitats de vigilància intensiva en molts països malgrat que l’edat cronològica només té una correlació moderada amb l’edat biològica o amb el pronòstic a curt termini”, apunta De la Fuente-Núñez. L’especialista creu que és hora de reformar els sistemes de salut. “Van ser dissenyats en el seu moment per tractar malalties agudes. Això significa que no estan preparats per a abordar les afeccions de salut més cròniques i complexes que tendeixen a sorgir a mesura que ens fem grans”, explica.

Segons Cristina Alonso, presidenta de la SEMEG, l’assistència sanitària de la majoria de les especialitats està centrada en les malalties i en l’aplicació de protocols sense tenir en compte la capacitat funcional de la gent gran, una qüestió central en el seu pronòstic. “Això fa que, amb freqüència, es prenguin decisions errònies: s’infradiagnostiquen o fins i tot se sobrediagnostiquen i es tracten patologies molt freqüents, i això té un impacte important en la seva qualitat de vida, en la seva salut i en la gestió de recursos”, analitza.

Conductes edatistes

Diversos estudis han abordat les actituds negatives envers la gent gran per part dels professionals sanitaris. A Espanya, una recerca del 2016 va preguntar a professionals sociosanitaris sobre l’existència de discriminació per l’edat en contextos mèdics i socials. La principal conclusió va ser que, tot i que la legislació espanyola –des de la Constitució fins a les normes que regeixen els contextos sanitaris i socials– prohibeix qualsevol forma de discriminació per edat, els professionals espanyols directament implicats en la cura de la gent gran perceben aquests prejudicis tant directament com indirectament, així com un tracte desigual.

L’estudi esmentat va repassar alguns exemples d’aquesta discriminació, que van des de la manera de tractar els pacients fins a una mala aplicació de l’atenció mèdica i els tractaments. Per exemple, les mesures per a la detecció precoç d’unes certes malalties exclouen la gent gran o posen límits d’edat difícils de justificar, com la pràctica de mamografies per al diagnòstic preventiu del càncer de mama, que en la Seguretat Social només es programen fins als 70 anys. Així mateix, com més gran és el pacient més s’incompleixen els protocols i les guies d’actuació per als tractaments de determinades malalties. En aquest aspecte, cardiologia i oncologia són dos camps especialment significatius.

Exclosos per l’edat

L’estudi evidencia, a més, que l’edat del pacient es té en compte a l’hora de prioritzar les necessitats. N’és un exemple l’exclusió inicial de les persones més grans de 65 anys dels programes de diàlisi crònica i en la possibilitat de dur a terme angioplàsties coronàries.

“Hi ha pocs treballs que avaluïn la prevalença d’aquestes conductes edatistes. En un treball publicat el 2022, en el qual s’avaluava  precisament això en infermeres de l’àrea d’oncologia, es va veure que més del 75% de les professionals entrevistades tenien actituds edatistes tant positives com negatives. Al nostre país hi ha molts hospitals, ciutats i fins i tot comunitats autònomes sense medicina geriàtrica. S’imaginen una regió sense ginecòlegs o pediatres en tots els hospitals?”, reflexiona la presidenta de la SEMEG, Cristina Alonso. Segons l’estudi, que els professionals en infermeria tinguessin coneixements en geriatria, tant previs com en formació contínua, ajudava a mantenir actituds positives envers les persones grans i a prevenir prejudicis.

Cap a un canvi de patró

Què es pot fer per combatre aquesta discriminació? Els experts ho tenen clar: cal modificar l’enfocament. L’ONU ja s’hi va posicionar contundentment en l’Informe mundial sobre l’envelliment i la salut, elaborat el 2015, un text en el qual es reforçava la visió de l’envelliment saludable. L’informe, en paraules de la presidenta de la SEMEG, “revisa tota l’evidència que demostra que la qualitat de vida i la salut de la gent gran depenen fonamentalment del que són capaces de fer i insta a passar d’una atenció sanitària centrada en la malaltia a una atenció centrada en la capacitat funcional”.

La medicina geriàtrica és una peça clau per a afrontar la salut de la gent gran des d’un prisma diferent. “Fa anys que contribueix a l’envelliment saludable: amb la seva visió, amb les recerques, amb la feina que fa en la clínica diària i amb les seves contribucions a la salut pública, a la gestió i a l’organització de serveis. Per poder desenvolupar la medicina geriàtrica cal augmentar-ne la dotació i millorar la formació en envelliment d’infermeres, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes… I, per descomptat, geriatres. Pel nostre coneixement i entrenament som una peça clau per a la salut de la gent gran”, apunta Cristina Alonso.

Per a Vânia de la Fuente-Núñez, la geriatria no està valorada com caldria. “Això es reflecteix en el nombre de places per a aquesta especialitat o el fet que no sigui una de les més sol·licitades. Tampoc els programes universitaris de medicina, infermeria, psicologia i altres disciplines rellevants cobreixen de manera suficient l’envelliment i l’atenció a la gent gran, tot i que una bona proporció i creixent dels pacients que atenen els proveïdors de salut ho són. Els professionals de la salut necessiten les competències adequades per a atendre la població gran i ara mateix no oferim aquesta formació alineada amb el perfil de pacients que acudeixen a les consultes”, adverteix.

Com cal actuar

Qualsevol actitud edatista que es rebi durant l’atenció sanitària s’ha de denunciar, tant el mateix afectat com aquells que la detectin. Des de l’Associació del Defensor al Pacient recalquen que la discriminació per edat és il·legal. Per això, davant un cas de discriminació per edat l’associació recomana presentar “una reclamació davant l’organisme competent, explicant el que ha passat i sol·licitant que s’obri una investigació i es depurin responsabilitats, a banda d’aportar les proves que acreditin la denúncia. Si el tracte discriminatori és greu, es pot considerar consultar-ho amb un advocat per si l’assumpte es pot denunciar als tribunals pels danys i perjudicis ocasionats”, conclouen.