Els beneficis del cafè després de l’embaràs
Aquesta beguda pot reduir el risc de patir diabetis de tipus 2 en dones amb historial de diabetis gestacional.
Durant l’embaràs es produeixen canvis hormonals que alteren la resposta del cos de la dona a la glucosa. En alguns casos, el pàncrees de la mare no és capaç de segregar insulina suficient i s’eleva la quantitat de glucosa en sang en un procés que es coneix com a diabetis gestacional i que sol solucionar-se després del part. Tanmateix, quan això ocorre les dones tenen més risc de desenvolupar posteriorment diabetis de tipus 2. Un estudi recent publicat a The American Journal of Clinical Nutrition ha seguit més de 4.500 dones amb un historial de diabetis gestacional durant 25 anys i ha trobat que el risc de patir diabetis en les dones que consumien cafè era més baix en comparació de les que no en prenien. Aquest risc es redueix com més cafè es prengui, i arriba a baixar fins a un 53% en aquelles que en bevien quatre tasses al dia. Aquesta propietat del cafè ja es coneixia en la població general i s’atribueix a la presència d’alguns compostos bioactius com els polifenols, però la cosa interessant de la recerca és que se centra en dones que tenen un risc elevat.
Hi ha aliments amb calories negatives?
No. Encara que quan mengem gastem energia, aquest efecte és molt petit i no compensa les calories ingerides.
S’ha popularitzat la idea que hi ha aliments que requereixen més energia de la que aporten per a digerir-los i que, per tant, tenen “calories negatives”. Aquest concepte és erroni, encara que parteix d’una idea correcta: quan ingerim un aliment gastem una certa energia per a metabolitzar-lo i aquestes calories que “cremem” s’alliberen en forma de calor. És el que es coneix com a “efecte termogènic dels aliments” i varia segons la composició que tinguin: processar les proteïnes gasta més energia que fer el mateix amb els hidrats de carboni, mentre que metabolitzar els greixos pràcticament no requereix energia. En tot cas, l’efecte termogènic suposa només una petita part de l’energia del que mengem, per això no hi ha aliments que ens facin cremar les reserves de greix. La part positiva és que, en general, aquesta propietat s’atribueix a aliments vegetals que tenen una gran densitat nutricional, atès que contenen molts nutrients per cada quilocaloria, com l’api, l’enciam, el bròcoli o els tomàquets i, sens dubte, és una bona idea incorporar-los a la dieta, però sense falses creences sobre si la seva ingesta genera calories negatives.
Els substituts de l’ou
L’ou es fa servir en nombroses receptes no tan sols pel valor nutricional que té o pel sabor, sinó perquè la seva composició proteica li atorga unes propietats tecnològiques molt útils: actua com a emulsionant i estabilitza salses amb aigua i greix, conserva les escumes, aporta brillantor i humitat o forma estructures gelatinoses. Tanmateix, si tenim al·lèrgia a l’ou hi ha ingredients alternatius que cobreixen aquestes funcions. Si necessitem un aglutinant per a una massa podem posar en remull llavors de xia o de lli durant cinc minuts i es formarà un gel. La mateixa fórmula ens serveix per a fer un arrebossat. Perquè la massa ens quedi suculenta podem fer servir plàtan o alvocat picat. La textura de l’ou dur en una amanida es pot imitar amb tofu extraferm. En una truita de patates es pot canviar l’ou per farina de cigrons i aigua, que es baten fins a obtenir una barreja uniforme.
La música de fons influeix en el ritme quan mengem?
No tan sols la velocitat a què ens serveixen els plats o la conversa i la companyia determinen el temps que passem en un restaurant: la música ambiental pot agilitar el servei o, per contra, allargar la nostra estada. És el que es va concloure en un estudi de 1986, quan es va comprovar que els comensals que sentien música lenta feien menys mossades per minut. També hi influeix el volum dels altaveus, de manera que si la música sona a volums més alts ens fa menjar més de pressa. Aquestes troballes tenen aplicacions pràctiques per a aconseguir una rotació més gran en les taules.
Quina és la millor manera de conservar l’api?
A l’hora de comprar api és important fixar-se que el color sigui verd brillant o tirant a groc i que no tingui zones marrons. L’ideal és conservar-lo a la nevera en una bossa de plàstic lleugerament oberta. Si s’ha comprat envasat, s’ha de deixar en aquesta bossa, que ja està perforada. D’aquesta manera no perd humitat i durarà en bon estat fins a 10 dies.
Les formes de la sal
Tota la sal procedeix de l’evaporació de l’aigua a partir d’una dissolució d’aigua amb sal, però la diferència es troba en les condicions en què es produeixi. La sal refinada s’obté evaporant l’aigua ràpidament i, si el procés es fa al buit, es formen cristalls amb forma de gra. La flor de sal es produeix per evaporació natural i cristal·litza en forma d’escates. També se li pot donar formes planes sota pressió, com la sal kosher.
Per què hi ha persones que odien el coriandre?
Per a la majoria de persones aquesta herba aromàtica té un agradable sabor fresc i cítric. En canvi, un 20% de la població el percep com a “sabonós” o amb olor de “brutícia”. La raó és genètica. Aquestes persones són capaces de detectar els compostos del coriandre que donen olor de sabó gràcies al fet que són portadors d’una variant en els gens relacionats amb els receptors olfactoris.