A 25 anys comencem a perdre’n | Cert
El cos no deixa mai de produir col·lagen, però a partir d’aquesta edat ho fa en menys quantitat. Es calcula que a partir dels 25 anys se’n perd un 1% a l’any. Aquesta pèrdua s’accelera de manera natural a partir dels 45 anys, i a partir dels 60 s’arriba a reduir un 35%.
L’edat és l’única cosa que el deteriora | Fals
A més de l’edat, si no ens cuidem podem perdre col·lagen a un ritme més accelerat. La producció cau més de pressa per l’exposició excessiva al sol, el tabaquisme, l’excés d’alcohol i, en menor grau, la falta de son i d’exercici. Aquests factors ambientals danyen les fibres de col·lagen en les persones més joves, reduint-ne el gruix i la resistència, i això provoca, per exemple, l’aparició de les arrugues en la superfície de la pell.
El cos pot fabricar-ne a l’excés | Cert
Tres de cada 10.000 persones, en la majoria dones, pateixen una malaltia autoimmunitària anomenada esclerodèrmia, que es produeix per una acumulació del col·lagen que el cos genera a l’excés. Aquest excedent provoca l’enduriment, l’engruiximent i la rigidesa de la pell, però en els casos més severs pot arribar a afectar els vasos sanguinis i fins i tot els òrgans interns, amb danys renals, pulmonars i cardiovasculars. No se’n sap la causa amb exactitud, però tot indica que es deu a una resposta anormal del sistema immunitari.
Els esportistes d’elit en sofreixen més pèrdues | Cert
El col·lagen representa el 95% de la composició dels cartílags a les articulacions; per tant, com més col·lagen hi hagi, menys possibilitats hi haurà de desenvolupar artrosi. L’esport té molts beneficis per a la salut, sobretot per a les articulacions, però és cert que els esportistes d’elit porten el cos al límit i això n’accelera el desgast articular, muscular i ossi. Es calcula que un 30% dels esportistes d’elit pateixen d’artrosi.
Prendre aliments amb col·lagen ajuda a produir-ne més | Fals
Menjar aliments que són font natural de col·lagen, com ara ossos d’animals o les parts dures i gelatinoses de la carn, no fa que augmenti la producció d’aquesta proteïna. Quan ingerim col·lagen, aquest arriba al nostre estómac i es descompon en aminoàcids, que l’organisme fa servir per a diferents funcions, no necessàriament per a la producció de més col·lagen. El que de debò ajuda a augmentar el col·lagen és incorporar a la dieta aquells aminoàcids que intervenen en la seva producció. Ens referim a una dieta saludable que inclogui aliments rics en glicina, prolina i hidroxiprolina. És a dir, peix, carn, ous, lactis, llegums i soia. La producció de col·lagen també requereix nutrients com el zinc, que es troba en els marisc, els llegums, la carns, la fruita seca, les llavors o els cereals integrals. I vitamina C, present en cítrics, fruites vermelles, verdures de fulla verda, pebrots o tomàquets.
Les cremes amb col·lagen redueixen les arrugues | Fals
El col·lagen és una proteïna que es troba de manera natural en el teixit conjuntiu, la funció del qual és omplir els espais que queden entre altres teixits i els òrgans, de manera que serveix de sustentació a tot l’organisme. A més, gràcies al treball conjunt amb una altra proteïna anomenada elastina, aporta fermesa i elasticitat a la pell. Però la ciència ha demostrat que és impossible que la cosmètica d’ús tòpic a base de col·lagen pugui absorbir-se, ja que la molècula de col·lagen és massa gran per a penetrar en la superfície de la pell quan l’apliquem en forma de crema.
Els suplements milloren la pell i el dolor articular | Fals
Les recerques sobre l’efectivitat dels suplements de col·lagen se centren en l’efecte que té per a retornar l’elasticitat de la pell i per a disminuir el dolor de les articulacions en casos d’artrosi. Tanmateix, a Europa, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no ha aprovat les al·legacions de salut que es demanaven per al col·lagen, argumentant que no hi ha evidències científiques que relacionin el seu consum amb aquestes propietats saludables.
Hidrolitzat tampoc funciona | Cert
Després de quedar demostrat que les cremes amb col·lagen no funcionen, la indústria dels suplements va apostar pel col·lagen soluble o hidrolitzat, que s’absorbeix més fàcilment perquè es descompon en fragments més petits. Aquesta forma de comercialització permet, a més, poder dissoldre les pólvores de col·lagen en begudes. Però igual com passa amb els aliments, qualsevol proteïna que mengem, quan arriba a l’estómac, es degrada en els aminoàcids lliures corresponents, que després l’organisme destinarà a demanda cap a aquelles àrees on més es necessitin. És a dir, que la proteïna inicial, el col·lagen en aquest cas, una vegada digerida, deixa de servir per a la seva funció original. Aquests aminoàcids no tenen memòria, no recordaran que una vegada van formar part d’una molècula de col·lagen i que ho vam prendre, per exemple, per treure el dolor als genolls.
- És la proteïna més abundant al cos. La seva estructura, similar a la fibra, s’utilitza per fer teixit connectiu, que és el que sosté, protegeix i estructura altres teixits i òrgans.
- N’hi ha fins a 13 tipus. És una família de molècules relacionades entre si, però genèticament diferents. Encara que n’hi ha més d’una dotzena, aquestes són les més destacades:
- TIPUS I. Es troba als ossos, els tendons i la còrnia. Un defecte genètic en aquesta mena de col·lagen produeix la malaltia dels ossos de vidre (osteogènesi imperfecta).
- TIPUS II. Es localitza sobretot al cartílag (part flexible del nas, les articulacions i les orelles). Hi ha diverses malalties congènites provocades per la mutació d’un gen que afecta aquesta mena de col·lagen, com l’acondrogènesi, un desordre del desenvolupament dels ossos que es caracteritza pel fet de tenir braços i cames molt curts.
- TIPUS III. Abunda a la pell, les parets dels vasos sanguinis i els intestins. Quan la mutació d’un gen causa una anomalia estructural en aquesta mena de col·lagen, provoca una fragilitat d’aquests teixits (síndrome d’Ehlers-Danlos).