Flors comestibles: una moda amb certs riscos
Segons l’Acadèmia Americana de Nutrició i Dietètica, les flors comestibles són riques en minerals com el potassi i poden contenir fitonutrients interessants com els compostos fenòlics (uns micronutrients amb propietats antioxidants). Tot i això, hi ha una certa preocupació pel que fa a la seguretat, ja que algunes flors són tòxiques i s’han donat casos d’efectes adversos molt greus després d’haver-ne ingerit. L’increment en el consum, així com el risc de toxicitat ha fet que l’EFSA hagi inclòs les flors fresques, les seques i els extractes en la llista de riscos emergents amb l’objectiu de vigilar aquests usos nous.
El suc d’aranja i els antihistamínics
Alguns aliments són capaços d’alterar l’efecte d’alguns medicaments. Els fàrmacs pateixen reaccions enzimàtiques, fonamentalment al fetge, per convertir-se en substàncies fàcils d’eliminar. Alguns aliments potencien l’acció d’aquests enzims, i això fa que la transformació i l’eliminació sigui més ràpida, per tant hi haurà menys quantitat de medicament circulant a la sang. D’altres, en canvi, fan que l’eliminació sigui més lenta.
És el cas del suc d’aranja, que redueix l’activitat dels enzims encarregats de metabolitzar els antihistamínics, i això fa que s’eliminin lentament i estiguin més temps en la sang. Això pot augmentar els efectes secundaris d’aquests fàrmacs (mals de cap, somnolència, sequedat de boca…).
No hi ha antibiòtics en els formatges
Algunes floridures del gènere Penicillium produeixen antibiòtics i hi ha formatges, com el rocafort o el camembert, que es maduren amb aquestes floridures. Però això no vol dir que el formatge pugui contenir penicil·lina o altres antibiòtics: de les més de 300 espècies de Penicillium, només unes poques poden elaborar antibiòtics, i les que s’utilitzen en els formatges no estan entre aquestes.
Rentar les maduixes elimina els pesticides?
Amb cada temporada de maduixes arriben alertes que són les fruites més contaminades per plaguicides. A la UE, tots els aliments comercialitzats, incloses les maduixes, compleixen els límits màxims de residus i són segurs. Si les rentem sota un raig d’aigua, necessari per a arrossegar brutícia i reduir la quantitat de microorganismes, també eliminarem aquests residus.
Què és la capa verda que envolta el rovell en alguns ous durs?
En la clara d’ou hi ha sofre, mentre que en el rovell trobem ferro. Quan el bullim, la calor fa que les proteïnes que contenen el sofre l’alliberin o que facin contacte amb el rovell i el ferro. Aquests dos compostos reaccionen i formen sulfur ferrós, de color verd. No suposa cap risc, però es pot reduir per estètica si abaixem el temps de cocció i els refredem ràpidament.