El cafè amb llimona pot ajudar a perdre pes?
Cap aliment per si mateix actua amb efectes aprimadors. Són creences errònies i infundades.
A les xarxes socials s’ha posat de moda el cafè amb llimona com un “truc infal·lible” per a baixar de pes, però de nou som davant un reclam que només pretén atreure atenció i seguidors amb un missatge senzill que promet resoldre un problema complex i multifactorial. No hi ha cap base científica que sustenti l’eficàcia d’aquesta combinació d’aliments i, de fet, cap aliment per si mateix actua com a aprimador. Tampoc és cert que qualsevol d’aquests dos productes per separat pugui tenir aquest efecte. Si bé hi ha hagut recerques científiques que apunten que la cafeïna pot incrementar la taxa metabòlica basal, és a dir, la quantitat d’energia que gastem simplement per mantenir-nos vius, i augmentar l’ús del greix com a font d’energia, és un efecte reduït i no té rellevància real sobre el pes corporal. Quant a la llimona, persisteixen les creences errònies i totalment infundades sobre les propietats que té com a “desintoxicant” o “cremagreixos”. Els consells sobre el cafè amb llimona per a aprimar són només una suma de mites i mala ciència.
Es pot reduir el risc d’al·lèrgies alimentàries en nens?
La lactància materna o incorporar els aliments potencialment al·lergògens com més aviat millor pot reduir-ne el risc.
Les al·lèrgies alimentàries són reaccions exagerades del sistema immunitari a la ingesta d’un aliment que reconeix erròniament com una amenaça, i poden tenir efectes molt greus. Els aliments que causen més al·lèrgies infantils són de consum habitual –llet, ou, blat, cacauets i fruita seca– i això en complica la gestió, perquè poden ser presents als plats com a ingredients o bé contaminar-los.
Algunes pautes poden ajudar a prevenir les al·lèrgies, fet especialment important si algun familiar directe ja les pateix perquè hi ha més probabilitat que el nadó les desenvolupi.
Per exemple, la lactància materna exclusiva exerceix un efecte protector. A més, en contra del que es creia, retardar la introducció dels aliments potencialment al·lergògens pot augmentar-ne el risc; per això, l’Acadèmia Americana de Pediatria recomana que no se’n posposi la incorporació, sempre respectant els calendaris d’introducció d’aliments dels nadons. A més a més, tampoc hi ha evidència que restringir la dieta de la mare durant l’embaràs o en la lactància sigui eficaç.
Les mongetes tendres són hortalisses o llegums?
Botànicament són lleguminoses, plantes el fruit de les quals és una beina amb llavors. Des del punt de vista legal, algunes normes les consideren llegums verds i altres les categoritzen com a hortalisses, que és la mateixa consideració que tenen gastronòmicament parlant. Després d’assecar-les passen a ser llegums. Nutricionalment, les mongetes tendres són més semblants a les verdures, encara que pel caràcter de lleguminosa tenen un contingut en proteïna superior que es multiplica quan es consumeixen seques, ja que tenen els nutrients més concentrats.
Es pot ser al·lèrgic a les espècies?
Sí. L’últim informe de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica recull que són la causa d’entre el 0,6% i el 1,6% de les al·lèrgies alimentàries. Encara que només algunes, com la mostassa o les llavors d’api, són de declaració obligatòria en l’etiquetatge, l’anís, el coriandre, el comí, el fonoll o el julivert, entre d’altres, també poden desencadenar reaccions al·lèrgiques en persones sensibles. A més a més, pot haver-hi reactivitat encreuada entre diferents espècies i també amb pòl·lens, llavors o fruites seques, cosa que vol dir que si una persona té al·lèrgia a una espècia es pot desencadenar la reacció també quan ingereix altres aliments o s’exposa al pol·len d’algunes plantes i viceversa, perquè tenen estructures químiques similars.
El raïm negre té més antioxidants que el blanc?
Sí. El color fosc del raïm negre és una pista del contingut en antocianina que té, un pigment de la família dels flavonoides el color del qual va del vermell al porpra. Per l’activitat antioxidant que fa es considera un compost bioactiu, és a dir, una substància que tenen els aliments en quantitats petites i que pot produir beneficis en la salut.
Per què la ceba crua repeteix més?
Aquest bulb i altres vegetals del gènere Allium, com l’all, són rics en compostos organosulfurats. Aquestes substàncies que contenen sofre s’alliberen en mastegar i amb la digestió, i poden ser expulsades en forma de gasos, que produeixen la sensació de repetició. Però són sensibles a la temperatura, així que disminueixen durant la cocció i, per això, la ceba i l’all cuits es toleren millor.
Què hi ha darrere del gust pel dolç?
Un estudi de l’Institut Max Planck de Recerca del Metabolisme de Colònia (Alemanya) ha trobat que l’exposició repetida a aliments rics en greix i sucres genera adaptacions neuroconductuals que ens alteren les preferències alimentàries. D’aquesta manera, es redueix l’apetència per aliments saludables i pot incrementar el risc de sobrepès i obesitat.