Criptomonedes. Risc financer o llibertat econòmica sense intermediaris?
Les criptomonedes o criptodivises han viscut una època d’esplendor els últims cinc anys i han esdevingut el producte d’inversió principal entre els joves de 16 a 30 anys, segons dades del Ministeri de Consum. Aquest perfil inversor busca més rendibilitat i independència financera, però cal no oblidar els riscos d’estafes, hackejos i fallides de les companyies en què s’ha invertit el capital. Sense una regulació ni supervisió que garanteixi la seguretat en la compravenda de criptoactius, cada usuari és responsable de la seva pròpia recerca i inversió, perquè ningú assegura el benefici o la recuperació dels fons. Per introduir-se en aquest sistema financer virtual i descentralitzat no cal tenir coneixements de matemàtica avançada o mineria informàtica, però sí que és convenient aprendre alguns conceptes clau i considerar la recomanació universal dels experts en qualsevol aventura financera: invertir només la quantitat de diners de què es pugui prescindir.
Què són i on es poden fer servir?
Les criptomonedes són actius digitals que no existeixen de manera física i permeten intercanvis financers sense un intermediari, com podria ser un banc. Aquests diners electrònics es basen en la criptografia matemàtica i la tecnologia blockchain (cadena de blocs), que és una base de dades, inalterable i descentralitzada, en la qual es registren les transaccions de criptoactius a tot el món. Bitcoin (BTC) va ser la primera criptomoneda, xifrada digitalment i creada ln 2008 per una persona o col·lectiu darrere del nom de Satoshi Nakamoto. El valor del bitcoin es basa en l’escassetat: només es podran crear 21 milions de monedes virtuals de bitcoin, per la qual cosa l’oferta i la demanda en determina el preu en cada moment. Podem comprar criptomonedes amb diners de curs legal, com euros o dòlars, i usar els criptoactius com a reserva de valor, intercanvi monetari, compravenda de béns (a les botigues que accepten pagaments amb targetes de dèbit de criptomonedes, per exemple, o empreses que directament accepten pagaments en bitcoin) o en casos excepcionals, com monedes de curs legal, com al Salvador, que ha apostat pel bitcoin.
Com funcionen i on es compren?
Iniciar-se en la criptoinversió és tan senzill com crear un compte en algun exchange –plataformes digitals similars a les cases de canvi– i fer una transferència bancària o compra directa amb una targeta de crèdit. Si invertim 50 euros obtindrem aproximadament 0,0018 bitcoins o 0,028 ethers, el juliol de 2023. La recomanació a tots els inversors és DYOR, acrònim de Do your own research. És a dir, cada usuari ha de fer la seva pròpia recerca sobre les criptomonedes en les quals invertirà. Sense oblidar que l’absència de regulació, control o intervenció de tercers que administrin les transaccions fa que no es disposi de mecanismes de protecció al client enfront de hackejos, estafes, errors o robatoris. Quan fem una transacció, no es pot cancel·lar: és inalterable i irreversible. Per això és important estudiar bé el mecanisme i funcionament de la plataforma per no cometre errors, com ara enviar els fons a un destinatari equivocat, una operació que no es pot desfer i que pot fer-nos perdre els diners.
En què cal fixar-se per triar un exchange?
Seria recomanable no invertir en pàgines web que ofereixen grans descomptes en la compra de criptomonedes o bitcoins gratis a canvi d’alguna subscripció o un ICO (Initial Coin Offering, és a dir, oferta inicial de monedes) a preu anormalment baix (cèntims d’euro) per a suposadament finançar un projecte, en realitat inexistent, que pretén oferir una gran rendibilitat a curt termini. El sentit comú i la norma de desconfiar de qualsevol plataforma emergent ajudaran a triar entre les més solvents i segures, amb activitat internacional, demostrable, seguretat criptogràfica enfront de hackejos i pirates informàtics, transparència en les activitats, opinions favorables dels usuaris i, si pot ser, sense conflictes financers ni judicials. Entre les plataformes exchange més conegudes i esteses destaquen Binance, Coinbase, Bit2Me, Huobi, Kraken, HitBTC, BitStamp o Bitfinex. Cap font oficial fa llistes dels exchanges més segurs. La revista Forbes té un rànquing propi, però en l’últim hi van incloure de confiança FTX i Bittrex, dues plataformes que van fer fallida i van provocar pèrdues milionàries.
Quants tipus de criptomonedes hi ha i quines són les més segures?
Qualsevol moneda alternativa a bitcoin són les anomenades altcoins, com ara Ethereum (ETH), Litecoin (LTC), Radix (XRD) o Cardano (ADA), que van sorgir per diversificar les criptodivises. Però també hi ha un altre tipus de criptomonedes pensades per als inversors d’un perfil més conservador: les stablecoins o monedes estables. Es caracteritzen per la transparència, per la liquiditat i perquè tenen un suport en diners de curs legal (dòlar estatunidenc), matèries primeres (com or, diamants i metalls rars, entre d’altres), criptografia (una altra criptomoneda que pot ser volàtil) o algorismes (que intentaran evitar la fluctuació). L’avantatge principal és que el valor de les stablecoins no sol patir grans canvis, per la qual cosa la inversió estarà protegida en els vaivens del mercat. L’inconvenient és que aquests diners tampoc creixeran. Algunes de les stablecoins més sòlides el 2023 són Theter (USDT), USD Coin (USDC) i Binance USD (BUSD).
Com se’n fixa el valor?
El preu d’una criptomoneda depèn de l’oferta i la demanda, dels cicles econòmics (amb etapes a l’alça i a la baixa) i de la intervenció de tercers: personatges influents que aposten per una moneda per inflar-ne el valor o grans “balenes” (acumuladors de criptomonedes) que poden influir en els mercats amb una compra o venda massiva dels seus actius.
Què puc fer amb les criptomonedes?
Les autoritats europees de supervisió del sistema financer adverteixen que les criptomonedes són actius “arriscats” i “especulatius”, per la qual cosa desaconsellen als inversors minoristes recórrer a aquestes com a inversió o mitjà de pagament. Si, tot i això, volem invertir en criptomonedes, es recomana que diversifiquem la cartera entre stablecoins, bitcoins i altcoins per reduir el risc. El pas següent és decidir quina estratègia portarem a terme: acumular en el temps, sense vendre ni prendre decisions impulsives quan hi ha creixement o caiguda de valor (hòlding); vendre car i comprar barat més criptomonedes en funció de l’anàlisi tècnica que fem del mercat (trading) o prestar i congelar durant un temps fixat aquesta inversió a canvi d’uns interessos (staking), que seria similar a una inversió a termini fix.
On i com s’emmagatzemen?
Les criptomonedes s’emmagatzemen virtualment a la blockchain, però podem operar-hi en diferents entorns. Si la intenció no és operar, sinó acumular i conservar a llarg termini una criptomoneda, potser no volem deixar-ho en mans de tercers, amb el risc i comissions que això implica. L’alternativa per a custodiar personalment aquesta inversió són les carteres o moneders (wallet): programes de gestió que permeten crear un compte i una clau (contrasenya), per a enviar i rebre els fons que hem comprat a l’exchange. Les carteres criptogràfiques on es custodien els diners digitals, d’altra banda, poden ser calentes (hot wallet), és a dir, connectades a la xarxa (com les plataformes MetaMask, Exodus o Trust), o bé fredes (cold wallet), que mantenen les claus en un dispositiu electrònic extern (com Ledger, Trezor o Coldcard Wallet), que no està connectat a internet, fet que n’augmenta la seguretat i protecció. Si perdem la cartera o oblidem les claus, haurem perdut tota la inversió.
Quins riscos impliquen?
El mercat de les criptomonedes és volàtil, descentralitzat, irreversible i impredictible. La tolerància al risc dependrà de cada inversor, però la recomanació principal és no deixar-se portar per les emocions ni caure en el FOMO (“por de perdre’s alguna cosa”, per les sigles en anglès, que porta a la compra compulsiva davant la idea de perdre una bona oportunitat) o FUD (“por, incertesa i dubte”, que implica deixar-se arrossegar per les informacions i desinformacions sobre el mercat prenent decisions financeres precipitades). Evitar riscos implica triar un exchange solvent (encara que fins i tot els més estesos aixequen sospites sobre la solvència), dissenyar una estratègia d’inversió a llarg termini, no invertir diners que necessitem, custodiar personalment les claus i no caure en els anuncis fraudulents, exchanges falsos, estafes piramidals, fraus o campanyes de phishing.
Cal declarar les criptomonedes?
A l’abril de 2023 es va publicar a Espanya el Reial decret 249/2023 sobre criptomonedes que afectarà la campanya de la Renda 2024. Estaran exempts de declarar-les els contribuents amb criptoactius per valor inferior a 50.000 euros, però superada aquesta xifra hauran d’omplir tres apartats en la declaració: el model 721, per a declarar la tinença de criptomònades, i els models 172 i 173, amb els saldos i les operacions, respectivament, a data 31 de desembre. Els inversors al País Basc, que depenen de les hisendes forals, amb competència pròpia en qüestions d’IRPF, han de declarar els beneficis obtinguts com a guany patrimonial i, com a impost de patrimoni, la quantitat que posseeix l’inversor. No obstant això, s’espera que el 2024 es desenvoluparan nous reglaments que detallaran la manera de declarar les operacions i els beneficis obtinguts amb les criptomonedes.
A partir del 2025 s’espera l’entrada en vigor del reglament Markets in Crypto Assets (MiCA), aprovat pel Parlament Europeu, per a regular les transferències cripto a la Unió Europea i buscar una manera de protegir els drets dels inversors.