Acords prematrimonials. Un pacte per si l’amor s’acaba
Després de més d’una dècada de convivència i amb dos fills en comú, Ramon V. i Maria F. han celebrat recentment el primer any de matrimoni. En un calaix del domicili, la parella guarda una còpia de l’escriptura de capítols matrimonials que van signar a la notaria abans de casar-se. Va ser un tràmit ràpid i senzill que a penes va durar uns pocs minuts. En el document, tots dos especifiquen per escrit i davant notari que estableixen “com a règim econòmic matrimonial de les futures núpcies el d’absoluta separació de béns”.
Aquest escrit s’incorpora a l’expedient del matrimoni que, després de les noces, figura en el Registre Civil. “No té per què passar res en la relació, però ens quedem més tranquils si deixem clar aquest tema des del principi. Volem evitar embolics si sorgeixen problemes més endavant”, explica en Ramon.
6 de cada 10 matrimonis es trenquen
Les dades confirmen que les ruptures són a l’ordre del dia. El 2021, es van celebrar a Espanya 148.588 matrimonis, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest mateix any s’hi van registrar 86.851 divorcis, un 12,5% més que el 2020. A més, va haver-hi 3.674 separacions i 57 nul·litats. En altres paraules, 6 de cada 10 matrimonis s’escindeixen. Molts d’aquests, amb data de caducitat, perquè el 30% dels divorcis arriba després de 20 anys de vida en comú. I encara que la majoria són consensuats, l’experiència dels advocats de família confirma que la conflictivitat és massa freqüent.
Per això, cada vegada és més comú que moltes parelles ho deixin tot per escrit abans de donar-se el sí, ho vull. D’entrada, no sona gaire romàntic, però establir per endavant quines són les regles del joc pot estalviar molts maldecaps. A més del testament, la principal mesura preventiva que hi ha en el dret de família són els capítols matrimonials.
Com més clar, molt millor
El concepte és senzill. Es tracta un acord entre les dues parts que s’ha de respectar durant el matrimoni o si s’extingeix la relació per un divorci, separació, nul·litat o defunció d’un dels membres. Aquest pacte es pot segellar abans del casament –en aquest cas, les noces s’han de celebrar en el termini d’un any des que s’han signat les capitulacions perquè l’acord tingui validesa– o després de passar per l’altar, el jutjat, el notari o l’ajuntament.
El tràmit al notari és assequible, ja que el preu de l’escriptura oscil·la al voltant dels 60 euros. Si, més enllà de la separació de béns, la parella vol incloure en les capitulacions altres pactes de naturalesa personal o patrimonial, el més recomanable és acudir a un advocat matrimonialista. En aquest cas, l’interval de preus és enorme: pot anar dels 250 euros als 2.000, perquè els honoraris varien en funció de cada bufet i de la complexitat dels casos.
Què s’hi pot incloure?
Els capítols matrimonials poden incorporar gairebé tota mena de pactes. “Des de normes de convivència, deures d’assistir i cuidar ascendents, qüestions empresarials com protocols en els negocis familiars…”, enumera el cofundador del despatx Debelare Abogados, Pablo Espinosa. També s’hi poden incloure moltíssimes altres qüestions relatives al patrimoni, com ara donacions per raó de matrimoni –són aquelles que qualsevol persona, inclosos els futurs esposos entre si, fan abans que se celebri la unió oficial, a favor d’un cònjuge o de tots dos–, indemnitzacions en cas d’infidelitat, assumpció dels deutes de les tècniques de reproducció assistida per un només dels consorts, l’ús i el repartiment de l’habitatge familiar, rendes vitalícies o pensions compensatòries, per citar-ne alguns exemples.
L’advocat Pablo Espinosa recorda que el límit el marca el Codi Civil, la norma que regula les capitulacions, en l’article 1.328: “Serà nul·la qualsevol estipulació contrària a les lleis, als bons costums o limitativa de la igualtat dels drets que correspongui a cada cònjuge”.
Què passa amb els fills?
Els capítols matrimonials poden incloure regles vinculades al testament i pactes que ajudin a regular diferents àmbits en una eventual crisi de parella, com el tipus de custòdia dels fills. No obstant això, el jutge sempre té l’última paraula, i si entén que l’elecció que es reflecteix a les capitulacions pot perjudicar els interessos del menor, té facultats per a imposar un règim diferent.
De tota manera, és útil pactar la custòdia dels fills abans de casar-se. “Té molt de pes saber quina és la voluntat dels cònjuges, emesa lliurement, quan el conflicte encara no ha sorgit”, recorda Espinosa. A més, el jutge ha de respectar, abans de res, aquests acords adoptats per la parella i només podrà modificar-los o canviar-los si són perjudicials per als fills o per a una de les parts. En aquest cas, haurà de justificar-ho i acreditar-ho en el procediment judicial, ja que no pot decidir, sense més, que hi ha un possible perjudici.
Un altre aspecte important és que la capitulació matrimonial s’ha d’elevar sempre a escriptura pública: com que l’acord pot repercutir en els interessos de terceres persones, la llei obliga a donar-li publicitat. I només tindrà efecte si es produeix la ruptura del matrimoni. Les capitulacions, a més, no són inamovibles: es poden modificar en qualsevol moment i fins i tot anul·lar.
El dret civil estableix de manera automàtica el règim conjugal de societat de guanys. No obstant això, a Catalunya, Balears, Navarra, Aragó i en algunes zones de Biscaia (País Basc), el dret foral estableix el tipus de règim econòmic matrimonial, que té una sèrie de particularitats pròpies. A més, en 19 localitats de la província de Badajoz i a la ciutat autònoma de Ceuta s’aplica el denominat Fur de Baylío, que consisteix a dividir per la meitat els béns que la parella aporta al matrimoni quan es dissolgui la societat conjugal. No obstant això, els contraents poden acollir-se a qualsevol altre règim patrimonial mitjançant els capítols matrimonials.
Els diners, font de conflictes
Encara que cada parella és un món, els lletrats admeten que els capítols matrimonials són una manera realista d’afrontar la relació. “Són els mateixos cònjuges i no un tercer els qui estableixen el règim que governarà una situació de ruptura. Això agilitza els tràmits i suposa un estalvi de temps i diners, ja que es redueixen les costes del procediment contenciós”, apunta el vocal de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA), Óscar Martínez. Com que tots els punts del matrimoni estan perfectament regulats des de bon començament, es redueixen els costos econòmics i emocionals de la separació, si és que arriba.
Les persones que ja han travessat amb anterioritat un divorci solen blindar-se abans de les segones núpcies amb uns capítols matrimonials. Des del 2013, aquesta opció és una tendència a l’alça a tot el país, només interrompuda durant el 2020, l’any de la pandèmia. El Centre d’Informació Estadística del Notariat revela que, el 2022, es van registrar 63.152 capitulacions, un increment del 19,6% respecte de l’any anterior. “Les dades suggereixen que són una pràctica cada cop més comuna en la societat espanyola i que cada vegada més parelles opten per establir acords patrimonials i econòmics, abans o durant el matrimoni, diferents de l’establert per defecte [el de societat de guanys]”, sosté l’informe.
De fet, una de les possibles fonts de conflictes en la parella té a veure amb les finances. Al nostre país, 6 de cada 10 matrimonis encara s’acullen al règim de societat de guanys. Molts ni tan sols es plantegen l’alternativa de la separació de béns, que és el que regeix en algunes comunitats autònomes, com Catalunya, Aragó, Balears, Navarra i als municipis de l’Infanzonado o Tierra Llana de Biscaia (País Basc). Mantenir el règim de guanys pot ser un error, adverteixen els experts. Per això és important que les dues parts acordin la forma en què gestionaran el patrimoni durant la vida en comú.
“Molts veuen aquests pactes prematrimonials com un acte de desafecte, de falta d’implicació d’una part de la parella”, admet el psicòleg Jorge Barraca. Fins i tot entre els cònjuges, els diners poden generar malentesos. Com que es tracta d’una qüestió sensible i delicada, pot provocar una certa desconfiança envers l’altra persona. Barraca té clar que la qüestió monetària ha de quedar clara des de l’inici de la relació, “perquè al començament tot és molt fàcil i massa bonic, però es pot tòrcer”. “No podem donar res per fet. Si no s’ha tractat o si en algun moment no s’ha discutit, sabem que els diners crearan conflictes”, afegeix Barraca.
Al cap i a la fi, una parella implica un projecte de vida conjunta, en el qual necessàriament hi ha una sèrie de despeses i inversions: fills, educació, habitatge, alimentació, lleure… “Les qüestions econòmiques no poden ser tabú i s’han d’afrontar amb una comunicació clara. Tenir coneixement legal sobre aquests aspectes sempre és positiu”, conclou.