Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Enquesta a 1.050 persones de 9 comunitats autònomes sobre els gestos de solidaritat en matèria alimentària : Solidaritat alimentària: tres de cada quatre enquestats l'han promogut en l'últim any

El gest més comú ha estat donar aliments (un 63% ho confirma així) i gran part d'aquests s'han destinat a Bancs d'Aliments

El que més es dóna i on es dóna més

Donar aliments i ajudar els amics

I, quina mena de gestos solidaris han estat els més comuns aquest últim any? El 63% ha donat aliments a alguna entitat sense ànim de lucre i un 29% ha ajudat algú que no pertanyia a la seva família i tenia necessitats alimentàries. A més, un 16% també ha ajudat algun membre de la seva família amb dificultats, però només un 4% ha estat voluntari en alguna entitat sense ànim de lucre involucrada en projectes solidaris en els quals l’alimentació era la prioritat.

/imgs/20140401/Solidaridad2.jpg
Les donacions d’aliments són més freqüents entre les persones de 45 a 64 anys (un 72% ho assegura així) i els originaris de Navarra (un 74%). Cap estudiant va dir que havia ajudat algun familiar en matèria d’alimentació (cosa evident per la falta d’ingressos), mentre que en les comunitats més proclius a fer-ho van ser els entrevistats a les Illes Balears, Catalunya i a la Comunitat Valenciana (al voltant d’un 23% ho afirmaven). D’altra banda, les persones que més van ajudar en aquest sentit persones de fora de l’àmbit familiar eren majoritàriament joves d’entre 18 i 24 anys (un 32%), valencians i madrilenys (un 35%) i aturats (un 30%) o jubilats o pensionistes (el 32%).

Més implicació

Entre les persones solidàries de l’estudi, hi ha un sentiment generalitzat: que la crisi ha fomentat la solidaritat. El 64% considera que la mala situació econòmica que travessa el país l’ha influenciat a l’hora de fer aquest tipus d’activitats solidàries. Els qui més ho pensen així són els joves d’entre 18 i 24 anys (el 81%) i els més grans de 64 anys (el 74%), els manxecs (un 73%), els jubilats o pensionistes (un 71%) i aquells que formen una llar composta per una parella sense fills (77%).

A més, set de cada deu entrevistats per EROSKI CONSUMER troben a faltar més iniciatives socials per part de l’Administració. Creuen que el treball que es fa en l’actualitat és insuficient. Fins i tot proposen engegar principalment tres mesures fonamentals per a ells: més quantitat d’ajudes econòmiques i que siguin molt més equitatives que les actuals, replantejar i incrementar les ajudes socials als més necessitats i amb menys recursos i, en general, volen sentir més implicació personal i enteniment de les dificultats dels ciutadans per part dels qui formen les institucions.

Els menys solidaris

Malgrat que la major part dels enquestats són solidaris en matèria nutricional, també hi ha un 23% que no ha fet cap gest d’aquest tipus l’últim any: un 28% dels homes, un 45% dels joves d’entre 18 i 24 anys, un 27% dels madrilenys i bascos, un 45% dels estudiants i un 29% de les persones que viuen soles. Tenen els seus motius. El 36% dels enquestats no ha donat mai aliments a una entitat sense ànim de lucre. Encara més: el 60% ni tan sols s’ha plantejat fer-ho alguna vegada. Les raons: un 47% assegura que no pot fer-ho per dificultats econòmiques i un altre 25% no ha trobat el moment oportú.

L’últim any, el 71% admet que no ha ajudat persones que no pertanyessin a la seva família i el 83% tampoc ha ajudat familiars amb dificultats per alimentar-se. En tots dos casos, els tres arguments principals que justifiquen aquesta decisió són: que mai no li els ho han demanat, que no ha fet falta i que les dificultats econòmiques els impedeixen dur a terme aquesta mena de gestos.

Finalment, el 96% dels entrevistats per EROSKI CONSUMER no han estat voluntaris en entitats sense ànim de lucre que duguin a terme iniciatives relacionades amb les necessitats alimentàries. El 45% apunta com a motiu principal que no ha trobat el moment oportú, un 19% no té temps i un 10% considera que són les institucions els qui ho han de fer.

Pobresa i solidaritat el 2012,comunitat per comunitat

La gana continua estant molt present en el dia a dia. Al nostre país, ha estat la crisi econòmica la que ha tornat a posar sobre la taula la paraula gana (desnutrició i malnutrició). Els últims anys s’ha produït un increment significatiu de les persones que, per motius econòmics, no poden accedir a una alimentació adequada.

En aquest sentit, els grups més vulnerables i afectats per la pobresa són les famílies amb membres en atur, seguides dels immigrants, les famílies monomarentals i, finalment, la infància. A aquests últims, la crisi els colpeja amb molta força. La seva fragilitat els converteix en diana fàcil. Els més petits sofreixen les conseqüències de les males decisions dels adults, tot i que l’article 27 de la Convenció dels Drets del Nen (CDN) reconeix el “dret de tot nen a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social”.

En el mapa següent, es mostren les dades, comunitat per comunitat, de pobresa i solidaritat alimentària de 2012 proporcionades a EROSKI CONSUMER per l’INE, Unicef i la Federació Espanyola de Banc d’Aliments (FESBAL).

/imgs/20140401/mapa.jpg

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions