Irresponsabilitat en el consum
Els ciutadans tenen a la seva mà la possibilitat de practicar dia rere dia un consum responsable que contribueixi a conservar el medi ambient, a aconseguir un món equitatiu i, també, que els permeti estalviar diners. Només han de dur a terme set actituds: reflexionar, rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar, redistribuir i reclamar.
I és que, segons la Declaració Oficial de Nacions Unides amb motiu de la Cimera de la Terra de 2002, “una de les causes principals que el medi ambient mundial continuï deteriorant-se són les modalitats insostenibles de consum i producció, particularment als països industrialitzats”.
Amb l’objectiu d’informar, formar i conscienciar els consumidors sobre la importància de prevenir i reduir el malbaratament alimentari, el consum responsable i la millora en la gestió dels residus generats en l’àmbit domèstic, HISPACOOP (la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, de la qual EROSKI forma part) ha elaborat un estudia sobre el comportament i les percepcions que tenen els consumidors en la gestió dels recursos i els residus.
Per dur-ho a terme, ha fet servir una combinació de dues tècniques: una de qualitativa i una de quantitativa. La primera es basa en 3 grups de discussió (focus group) efectuats a Madrid, València i Sevilla a homes i dones de 25 a 65 anys. I la segona es fonamenta en una enquesta telefònica d’àmbit nacional feta durant el mes d’octubre a més de 2.000 consumidors majors d’edat.
Hàbits de compra
La compra es troba integrada en els modes de vida dels consumidors. En aquest estudi s’ha detectat que els criteris utilitzats a l’hora de comprar tenen poc a veure amb el medi ambient. Així, en el moment del consum es comporten com a simples consumidors i els criteris que guien els seus actes de compra són els dels consumidors.
Així, nou de cada deu persones consultades asseguren que compren aliments que s’adeqüen a les seves necessitats i que evitin malbarataments. Un altre 86% busca mantenir l’aliment fresc durant més temps i un 82% té en compte l’aparença perfecta de fruites o verdures. Altres criteris es tenen menys en compte. Per exemple, evitar generar més residus, l’impacte mediambiental dels envasos o embalatges, el sistema d’obertura i tancament del producte, la facilitat del transport o l’emmagatzemament i els materials de l’envàs o embalatge.
A l’hora de comprar aliments frescos envasats, els avantatges més assenyalats pels consumidors que van participar en la investigació van ser la comoditat i la rapidesa, d’una banda, i el fet que es conservin millor en aquest format de l’altra. Això implica que es prioritza la funcionalitat i la qualitat dels aliments frescos envasats per sobre d’altres aspectes.
En tercer lloc se situa un altre avantatge de caràcter funcional, que és el d’adaptar la compra a les necessitats del consumidor i, en menys quantitat, s’esmenten altres avantatges com que és més higiènic, que així ho venen al seu establiment habitual, pel preu o la qualitat i per la informació de l’etiquetatge.
De la seva banda, els principals motors de la compra a granel són l’adaptació de la compra a les necessitats i el preu. Així, el 37% dels consumidors enquestats assegura que, quan compra a granel, ho fa per adaptar la compra a les seves necessitats i un altre 21% ho fa perquè adquirir en aquest format és més barat.
Cal destacar també que un 9% dels ciutadans als quals es va preguntar van assenyalar espontàniament com a principal motiu d’elecció de la compra a granel que els aliments són més frescos, saludables o naturals. Tan sols un 8% va assenyalar que d’aquesta manera es prevé el malbaratament de l’aliment i un 6%, respectivament, es va referir a aspectes relacionats amb la qualitat i la confiança (com ara la identificació de la zona del producte, el tracte amb el comerciant, etc.) i que és el format com ho venen al seu establiment habitual.
La proliferació dels envasos és, segons la investigació, un element característic de les formes de consum actual. Són els joves sobretot els qui consideren aquesta situació com un autèntic problema, per a la qual cosa no es té resposta.
I és que, avui dia, resulta pràcticament impensable tornar a un temps en el qual tot es comprava a granel, líquids i tot. Per tant, és pràcticament impossible evitar la compra d’aliments envasats (fins i tot els productes a granel o els articles comprats al pes s’embalen després).
Durant la investigació es va comprovar que, a l’hora de comprar, el consumidor atorga més importància a les mateixes característiques dels productes envasats que no als criteris mediambientals que poguessin presentar els envasos.
Així, tres de cada quatre consumidors enquestats prefereixen molt o bastant sovint envasos que preservin els aliments més temps i també aquells fàcils d’obrir i de manipular. El 70%, de la seva banda, opta pels envasos amb obertura i tancament i un altre 59% dels enquestats diu que té en compte molt o bastant sovint criteris mediambientals a l’hora de comprar.
Hàbits de consum
La gestió domèstica dels aliments i les begudes és fonamental per a entendre la manera en què es produeix el malbaratament d’aliments a les llars. D’aquí ve la importància de conèixer el consum a casa i la seva relació amb els envasos, els aliments i les seves característiques, més concretament amb el comportament del consumidor en relació amb les condicions de conservació i emmagatzemament dels aliments i el paper dels envasos en aquest procés.
Més de la meitat dels enquestats asseguren aprofitar moltes vegades el producte un cop obert i el 45% també segueix les instruccions d’emmagatzemament i conservació que s’indiquen en l’envàs o l’etiqueta. Però és menys freqüent que emmagatzemin els productes al seu mateix envàs, fet que porta a rebutjar l’original i, en cas necessari, a conservar el producte adquirit en un altre recipient, envàs o material per a conservar-lo.
Quant al deteriorament d’aliments conservats a les llars, un 35% de la població afirma que mai o gairebé mai se’ls fan malbé, encara que un 57% confessa que li ocorre poques vegades. Només representen un 7% aquells ciutadans que reconeixen que se’ls fan malbé aliments bastant o molt sovint.
Un 48% de les persones consultades a qui es fan malbé els aliments alguna vegada assegura que el principal motiu és per oblit o distracció, i tres de cada deu culpen l’excés de temps transcorregut fins al possible consum, per la qual cosa el producte pereix o caduca. Aquest motiu no és excloent respecte del primer, sinó més aviat complementari.
A més, un de cada deu consumidors assenyala no saber aprofitar les sobres o restes per a fer-les servir posteriorment o en altres plats. Un altre 6% apunta a una mala conservació i entorn del 2%, respectivament, per desconeixement sobre com s’han de conservar i altres motius.
De quina manera els consumidors consultats consideren que els envasos ajuden a malgastar menys i a conservar i transportar millor els aliments? Nou de cada deu afirmen que ajuden bastant o molt a transportar millor els aliments. Vuit de cada deu assenyalen que permeten bastant o molt conservar millor els aliments. I, finalment, sis de cada deu declaren que ajuden bastant o molt a malgastar menys aliments.
Així, sorprèn la percepció que tenen els consumidors sobre la funcionalitat dels envasos, ja que no perceben que aquests puguin ser un element fonamental per a evitar el malbaratament d’aliments envasats, bé allargant-ne la vida útil o bé mantenint-los frescos durant més temps.
En aquest sentit, només un 36% dels entrevistats afirma que coneix els envasos que allarguen la vida dels aliments o bé n’ha sentit a parlar. Però el 68% estaria interessat a consumir productes que tinguessin envasos que informessin el consumidor sobre la frescor de l’aliment, per exemple, per mitjà d’un canvi gradual de color de l’envàs o un sistema semblant.
Finalment, es va consultar els participants de l’estudi sobre la forma com congelen els aliments. Set de cada deu fan servir un altre tipus d’envàs diferent del de la venda per congelar els aliments a casa, mentre que el 24% sí que ho fan en el mateix envàs de venda.
Així, és una pràctica habitual entre els consumidors comprar aliments frescos (carn o peix), redistribuir-los i congelar-los posteriorment, bé en bosses de congelar o en paper film. Per contra, la pràctica de congelar en el mateix envàs de venda és menys freqüent, ja que molts consumidors conceben que l’envàs només serveix per a emmagatzemar l’aliment i exposar-lo al comerç, i per al seu transport fins a casa. En cap cas per a la conservació de l’aliment mitjançant el procés de congelació.
Hàbits de reciclatge
Segons la investigació, tots els consumidors consultats reconeixen la importància de la consciència mediambiental en el reciclatge. Es recicla perquè cal fer-ho, perquè hi ha una consciència més o menys que els efectes de l’activitat humana se’ns han anat de les mans.
Així, es va comprovar que al voltant del 85% dels entrevistats separen al domicili els envasos de vidre i el paper i cartró. Els residus d’envasos -llaunes, plàstics, brics, etc.- els recicla també un percentatge rellevant de consumidors consultats, un 78%, i en una proporció semblant (un 76%) asseguren que separen piles, olis, electrodomèstics i altres deixalles reciclables.
Quant als residus orgànics, la incidència dels qui els separen de forma independent (55%) o juntament amb la resta de residus (53%) entre el conjunt de la població és més baix, fet que es produeix perquè el sistema de recollida selectiva de matèria orgànica (contenidor marró) no està implantat en totes les comunitats autònomes.
Però, consideren còmode reciclar a casa? Hi influeix la capacitat de la llar i el nombre de contenidors. En aquest sentit, l’estudi mostra que hi ha una relació directa segons la qual l’augment dels contenidors a les cases augmenta la incomoditat que aquests representen.
En l’estudi es va comprovar que un 50% dels entrevistats indica la barrera de la incomoditat en tres contenidors, a diferència del 74% que la situa en quatre. Així, es confirma que hi ha un percentatge majoritari i rellevant de persones per a les quals l’acumulació de contenidors a casa suposa un problema a l’hora de separar i reciclar els residus.
De fet, haver de disposar de diversos contenidors per a separar els diferents residus generats ha comportat que moltes llars hagin optat per reciclar uns residus o d’altres, basant-se en criteris mediambientals i d’espai. Així, es va posar de manifest que algunes llars tendeixen a reciclar, per exemple, el vidre, encara que sempre ocupi més que els envasos de plàstic o llaunes, perquè consideren que és perfectament reciclable i pel seu impacte mediambiental nul. En altres casos, i de forma negligent, es força la similitud entre materials, utilitzant els contenidors domèstics com a destinació final per a qualsevol objecte que correspondria dipositar, altrament, en un punt net.
Tanmateix, la conseqüència de triar entre un tipus de contenidor o un altre a l’hora de dipositar els residus generats a casa és que la resta de contenidors acullen més materials dels que deurien, fet que en dificulta el tractament posterior. És el clar exemple del contenidor de fracció residu, que s’ha convertit en un autèntic calaix de sastre.
La meitat dels ciutadans enquestats té clar com es recicla. Així, un 51% dels enquestats afirma que mai o gairebé mai dubta a l’hora de separar el tipus de deixalles que es generen a la llar o a quin contenidor correspon cada cosa. Tres de cada deu diuen que poques vegades dubten i només representen un 15% els qui declaren tenir bastants dubtes i molts dubtes.
Amb tot, una de les dificultats principals per a reciclar és la manca de coneixement sobre el que correspon a cada contenidor, i això comporta que els contenidors disponibles a casa s’omplin d’objectes inadequats o impropis que correspondrien a altres contenidors.
Per tant, segons la investigació, això denota que hi ha un marge de millora en els sistemes actuals de separació i reciclatge dels residus d’aliments produïts en l’àmbit domèstic.
El sistema de gestió de residus (SIG) és ben conegut per tothom. Però tot i que aquest model de gestió dels residus ja porta temps implantat, encara continua havent-hi alguns dubtes.
Durant la investigació, es va comprovar que l’usual és que no es coneguin els agents que intervenen en el procés ni tampoc quina és la relació que mantenen entre ells, de manera que finalment no es té clar si l’Administració rep algun tipus de benefici del reciclatge o bé és pagadora neta.
Tampoc es coneix bé quin és el cicle (tan sols a grans trets) i, quina és l’eficàcia real de tots els esforços individuals i de l’organització d’aquest sistema. Compleixen amb la seva part en la mesura que entenen que té un sentit col.lectiu i que apunta a aquesta finalitat raonable o a la consciència ambiental. En canvi, sorgeixen demandes de “compensació” o de “retribució” d’aquest esforç individual, perquè, en última instància, es desconeix de quina manera concreta es beneficien els ciutadans del seu propi esforç per a reciclar.
Pel que fa al funcionament, s’entén de manera vaga que encara queda molt per fer fins a arribar a una situació ideal de reciclatge del 100% dels residus domèstics.
En canvi, consideren que el sistema actual té errors. Alguns d’aquests estan relacionats amb la distribució desigual i incompleta de contenidors a les diverses zones d’una mateixa ciutat, fet que constitueix el principal límit per a la cooperació ciutadana. Destaquen que l’esforç individual arriba fins on el sistema permet, de manera que els errors d’aquest sistema produeixen l’error humà corresponent: ningú no torna a emportar-se a casa les escombraries només perquè els contenidors estan plens.
I sobre l’SDDR? El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) és un sistema que implica el pagament d’un dipòsit en el moment de la compra i afecta el 9% dels envasos. El dipòsit es podria recuperar en el cas que el consumidor retornés l’envàs al punt de venda en perfectes condicions: sense esclafar, buit i amb l’etiqueta intacta.
L’estudi ha detectat tres elements negatius associats a l’SDDR. En primer lloc, l’increment del nombre de contenidors necessaris en l’àmbit domèstic, fet que perjudica les llars amb menys renda i en àmbits urbans. En segon lloc, que els envasos s’hagin de conservar i retornar en perfecte estat. I, finalment, vincular als moments de compra la pràctica de desfer-se dels residus, limitada als horaris comercials.
Davant de la necessitat de coexistència dels dos models, SIG i SDDR, el consumidor qüestiona que el destí final del producte recollit és el mateix que el del sistema actual, el reciclatge, i no la reutilització de l’envàs.
En conseqüència, els consumidors interpreten que es tracta d’un canvi de model en el qual preval la coerció enfront de la sensibilització ambiental, i penalitza els qui ja reciclaven, mentre que no assegura la incorporació de les persones que mai reciclen.