Quins avantatges i inconvenients té el model educatiu actual pel que fa al començament de l’escolaritat?
En moltes escoles l’edat d’entrada és als 3 anys, de manera que, encara que no sigui obligatori, t’arrisques a no tenir plaça al centre si t’esperes fins als 6. El problema rau més en com està organitzada la societat, cal avançar més en la conciliació familiar i laboral. A Finlàndia, exemple tan esmentat pels seus èxits escolars, són els pares els que gaudeixen ensenyant a llegir els seus fills i entren a l’escola a 6 o 7 anys, amb l’èxit escolar assegurat perquè ja són bons lectors des de casa.
Quina seria l’edat escolar del començament ideal?
El que una mare o un pare pot aconseguir en el desenvolupament del seu fill no es pot comparar amb la feina de cap professional. La meva recomanació és gaudir i educar el fill fins a 6 anys, o almenys fins a 3 anys, en els quals el desenvolupament cerebral és més alt que en cap altre moment posterior.
Defensa l’educació primerenca i el mètode Doman. En què consisteix?
El cervell té una gran plasticitat, especialment els primers anys de vida. Fins i tot algunes finestres d’aprenentatge es tanquen si no s’aprofiten en edats primerenques, com l’accent d’un idioma estranger. D’aquí ve la importància de l’educació o l’estimulació primerenca. Glenn Doman ho sabia molt bé, i també que ningú com una mare podia ensenyar el seu fill en edats primerenques. La combinació d’aquests dos factors la va portar a desenvolupar cursos per a ajudar els pares en el desenvolupament físic i intel.lectual dels seus fills, que van aportar grans beneficis.
Com ajuda els nens amb problemes neuronals?
Tots els nens, bé siguin sans o amb problemes neuronals, tenen les mateixes necessitats, no només fisiològiques o emocionals, sinó també neurològiques. El cervell, a més dels seus nutrients bàsics, necessita estímuls per a funcionar. Aquesta necessitat neurològica els primers anys de vida es pot cobrir millor amb l’estimulació primerenca i, quan es fa així, la capacitat física i intel.lectual de tots els nens millora.
Com es pot augmentar la intel.ligència dels nens?
La mare i el pare són els millors aliats del nen per a aconseguir-ho i està a l’abast de qualsevol família. Per exemple, parlar al nen sovint amb explicacions i riquesa de vocabulari és un bon començament. A més, convé fer correctament activitats que proporcionin estímuls informatius al nen al mateix temps que se’n gaudeix, com en un joc. I el vincle afectiu entre pare i fill s’enforteix.
Hi ha qui critica aquest mètode per considerar-lo “radical i sense base científica”.
Sovint es critica sense conèixer. Doman sempre va recalcar la importància de passar-ho bé mentre s’educa el fill, amb amor i respecte cap al nen; fins i tot recomanava deixar-ho si no gaudien pares i fills. Això és radical? Quant a la base científica, fa més de 60 anys que els Instituts de Doman a Filadèlfia fan la seva tasca per a nens sans i amb lesió cerebral. Allà han anat esbrinant què funcionava millor per a desenvolupar la intel.ligència. Ara que investigo en el CBC (Center for Brain and Cognition) a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vaig comprovant i trobant explicació científica a moltes de les seves propostes.
Qualsevol pot ser un geni?
Tot ésser humà té, en néixer, el potencial de ser un geni. Tot i això, les oportunitats per a ser-ho no formen part de l’entorn de tots, malauradament. Experiència en la seva major part i genètica en menor part conformen la intel.ligència de cada persona. El nombre de gens involucrats en la formació i el funcionament del sistema nerviós és el mínim necessari per a especificar tan sols una petita part del conjunt normal de neurones i connexions neuronals, perquè la resta, la major part, queda adaptable a l’entorn després del naixement.
Els nens que no aprofiten la seva edat primerenca, poden utilitzar després un altre mètode per a millorar les seves capacitats?
Pot haver-hi neurogènesi, és a dir, naixement de noves neurones, al llarg de tota la vida en determinades zones del cervell com l’hipocamp, relacionat amb l’aprenentatge. Per tant, sempre hi ha oportunitats per a millorar. Malgrat això, mai no serà tan fàcil ni amb tan bons resultats com en els primers anys de vida. Proporcionar un entorn ric en estímuls i moltes oportunitats d’aprenentatge des de la infància és la millor inversió que un pare pot fer pel seu fill.