Els excessos de la clàusula sòl
La sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la clàusula sòl de les hipoteques dictamina que és abusiva, que no hi ha límits a la retroactivitat i que els bancs espanyols han de retornar la totalitat de les quantitats cobrades indegudament als més de 3,5 milions d’afectats.
Les reclamacions contra la clàusula sòl de les hipoteques vénen de molt lluny. De fet, les devolucions van viure una època d’esplendor entre els anys 2011 i 2012, quan se’n va recuperar el 100%, tal com explica Marcelo Tamargo, advocat d’Espacio Legal i pioner en la reclamació d’aquestes clàusules abusives. Tot i això, a partir d’una sentència del Tribunal Suprem el 9 de maig de 2013, a través de la qual es van declarar nul·les les clàusules, però es van limitar les devolucions fins a aquesta data, els jutges van ser més conservadors i costava molt tirar endavant les sentències.
Segons explica Tamargo, ara que la sentència del tribunal europeu “per fi ha trencat la lluna de mel que han viscut els bancs amb el Tribunal Suprem”, els hipotecats podran recuperar el que han pagat de més, quantitats que per als ciutadans són importants i per als bancs només representen el 5% dels seus beneficis.
En aquesta breu guia s’explica què és aquesta clàusula, com podem saber si la tenim i com hem de reclamar perquè la considerin nul·la i retornin el que s’ha cobrat de més.
És una condició del banc que impedeix als hipotecats beneficiar-se de les caigudes de l’euríbor en la quota que paguen cada mes. Aquesta clàusula estableix un límit, un tipus d’interès mínim que s’ha de pagar, encara que el tipus baixi més. És una disposició que molts bancs incloïen de manera habitual en les hipoteques amb tipus variable, que són la majoria de les que se signen a Espanya.
Quan una clàusula es declara abusiva significa que mai ha existit i s’elimina el contracte conforme a dret. La conseqüència és que s’ha de restablir la situació de fet i de dret en la qual es trobaria el consumidor si aquesta no hagués existit.
La decisió del Tribunal Suprem espanyol el 2013 va ser limitar la retroactivitat de la devolució de quantitats per clàusula abusiva. En canvi, la justícia europea recorda que si una clàusula deixa d’existir, no es pot moderar aquesta eliminació ni deixar-ho a la interpretació dels jutges.
S’ha de consultar el contracte hipotecari. Aquest límit al tipus d’interès que cobra el banc figura, en general, en l’apartat de condicions financeres. A més, es pot mirar el rebut de l’últim pagament efectuat de la hipoteca: si el tipus d’interès que apareix com a pagat no és igual a la suma de l’euríbor més el diferencial pactat, aquesta hipoteca té una clàusula sòl.
Cal tenir en compte que els bancs no estan obligats a retornar “d’ofici” el que han cobrat per clàusula sòl. Cal demanar-los-ho i gairebé sempre és necessari recórrer a la via judicial. S’ha d’intentar primer un requeriment al banc, que funciona només en alguns casos (com amb el BBVA), però no en la majoria.
Per a fer una reclamació judicial i obtenir la declaració de nul·litat de la clàusula sòl, el més aconsellable és acudir a un advocat especialista en aquests temes. A més, comptar amb els serveis d’experts és útil per a confirmar que el càlcul del que s’ha pagat de més és correcte.
I com es pot saber quant retornarà el banc? Depèn de cada cas. De tota manera, podem recórrer a alguna de les nombroses calculadores en línia. Però, si recorrem a un despatx expert, ells s’encarregaran d’efectuar tot el còmput.
Les reclamacions es resolen en no més de sis mesos des que ingressen en el jutjat. I no cal anar a judici, ja que són qüestions jurídiques que es resolen en audiència prèvia. En general, la devolució es fa mitjançant un ingrés en el nostre compte, encara que si tenim dubtes podem consultar l’entitat bancària de quina manera ho farà. El dubte és saber quins efectes té la sentència europea en un cas ja jutjat i resolt.
Tamargo suggereix reclamar a l’Administració de Justícia. La raó és que ja existia la normativa comunitària sobre les clàusules abusives quan el Tribunal Suprem va dictar la sentència que limitava la retroactivitat i una norma comunitària està per sobre d’una de nacional. Això sí, cal tenir en compte que el procés pot ser més llarg que el de les reclamacions de nul.litat de la clàusula i s’haurà de valorar si compensa el que retornaran. Dependrà de cada cas concret.
Sí. Les quantitats lliurades perquè la clàusula sòl de la hipoteca es declari nul.la no són una renda que s’hagi de declarar. Però, en el cas d’haver-se deduït interessos en l’IRPF (com ara rendiments del capital immobiliari o despeses deduïbles d’una activitat econòmica), s’obté un avantatge fiscal per aquesta despesa i, després de retornar el que s’ha cobrat per la clàusula sòl, aquesta despesa ja és inexistent. Per això cal presentar una declaració complementària a fi d’eliminar aquesta despesa del rendiment declarat.