Mediació. Els avantatges de resoldre un conflicte sense arribar als tribunals
Quan dues parts entren en conflicte tenen dues opcions per a resoldre-ho: acudir a un tercer neutral, àrbitre o jutge, que decideixi i imposi la solució, o buscar la solució per si mateixos i arribar a acords. En aquest segon cas entra en joc la mediació, una via alternativa on els protagonistes consensuen els pactes, de manera equilibrada i igualitària, i poden posar fi a l’enfrontament, amb ajuda d’un professional de la mediació, sense judicialitzar el cas. Nuria Calvo Boizas, procuradora i mediadora especialitzada en la gestió de conflictes ens dona les claus de la mediació a Espanya.
Què és la mediació?
L’Associació Espanyola de Mediació (Asemed) defineix aquest tipus de negociació com “un procés pel qual una persona, independent i imparcial, ajuda uns altres a trobar solucions per a resoldre les seves divergències, i així eviten acudir als jutjats per a resoldre el conflicte”. Es tracta d’un procediment voluntari i confidencial que té l’objectiu de buscar, de manera consensuada i dialogada, solucions personalitzades a cada conflicte.
Per a què serveix?
Normalment acudim al jutjat quan dues persones no poden solucionar un conflicte i esperen que un tercer imposi una solució. En la mediació, els implicats són els protagonistes: prendran les seves decisions, perquè són ells els que s’enfrontaran al conflicte i arribaran a acords, ajudats pel professional de la mediació, que és imparcial i neutral. El seu treball és establir nexes d’unió, no assessorar, facilitant que el conflicte es vegi des de tots els punts de vista. Del que tracta la mediació és de girar 180 graus el conflicte, perquè cada part vegi el problema des del punt de vista de l’altre.
Quins principis la regeixen?
Tot procés de mediació es desenvolupa sota les premisses de voluntarietat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat. Dins d’aquesta voluntarietat, la mediació no s’inicia si les parts no hi estan decidides o si comencen el procés i decideixen acabar abans d’hora, sense cap acord. També és voluntari per al mediador, qui determinarà si el que es parla entre les parts es pot mediar o no. Hi ha conflictes en el quals no pot haver-hi mediació: quan es dona una desigualtat o falta d’equilibri entre les persones en conflicte, quan el mediador observa que hi ha una situació de maltractament o violència o quan les parts estan tan enverinades que no ho poden resoldre en aquell moment.
Com es regula?
Hi ha tants tipus de mediació com conflictes, en l’entorn familiar, laboral, escolar, civil o mercantil. La regulació està recollida en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, que reuneix les directives comunitàries europees, i el seu reglament es va desenvolupar un any més tard, en el Reial decret 980/2013. Les diferents normatives autonòmiques sobre mediació familiar s’acullen als mateixos principis i bases que estableixen la llei estatal i l’europea.
On es pot buscar un mediador?
El Registre de Mediadors i Institucions de Mediació depèn del Ministeri de Justícia i es recull en una base de dades informatitzada i gratuïta, al portal web del Ministeri. L’Associació Espanyola de Mediació també publica anualment una Guia de Mediadors Professionals d’Espanya, que es pot consultar en línia o en paper en jutjats, notaries, ajuntaments, registres de la propietat i mercantils, on es troben les dades dels mediadors en actiu, per províncies i per àrea d’especialització. D’aquesta manera podem buscar professionals mediadors que estiguin formats i certificats degudament per a desenvolupar aquesta activitat, i que compleixin els requisits que recull la llei.
Registre de Mediadors: remediabuscador.mjusticia.gob.es
Associació Espanyola de Mediació: asemed.org
Quins avantatges té?
La mediació és un procés més flexible i econòmic que acudir als jutjats i els terminis de resolució també són més breus. La mediació equilibra la situació, perquè hi hagi igualtat de condicions entre les dues parts en conflicte, en un espai còmode i tranquil, on puguin expressar què els passa i escoltar l’altra part. És un procés més rendible que judicialitzar, no només en l’aspecte econòmic, sinó per temps i emocions. “Al jutjat hi ha qüestions, ferides de fons, que no es poden tractar. El jutge no ha d’escoltar la part emocional, ni resoldre-la, només dicta sentència i això és posar una tireta sobre una ferida que no es cura. La mediació aixeca la tireta, desinfecta la ferida i deixa que es curi a l’aire. Es podria dir que els mediadors som els sanitaris dels conflictes”, explica Nuria Calvo.
En quin tipus de conflictes pot intervenir?
Tant si es tracta de separacions i divorcis com de conflictes a l’aula, greuges en l’entorn laboral, problemes veïnals, repartiments d’herències o dissolució d’empreses familiars, la mediació arriba a qualsevol àrea de la vida civil i mercantil, encara que també hi ha una mediació penal i penitenciària, comunitària i intercultural, que ajudarà a considerar diferents punts de vista per a resoldre una situació enquistada. La mediació en la comunitat educativa pot abordar l’assetjament escolar mitjançant la prevenció i la formació, però no quan l’assetjament ja s’ha comès, perquè implica que ja hi ha violència. De la mateixa manera, tampoc es pot mediar en casos de violència de gènere durant un procés de separació. En la mediació sí que es poden fer “pràctiques restauratives”, en paral·lel al jutjat, per a obtenir una comunicació diferent, sense violència, com una manera de gestionar el conflicte. “Així, les víctimes poden processar com s’han sentit i els victimaris poden reflexionar sobre què els ha portat a fer mal i escoltar la víctima sobre el que va provocar la seva conducta. Això no implica que arribin a un acord, però sí que puguin seguir amb les seves vides”, apunta la mediadora.
Com s’aplica en l’àmbit familiar?
De vegades, el conflicte es dona en el si de la família, que pot acudir a la mediació si no troba eines per a resoldre’l per si mateixa. Aquest tipus d’intervenció concerneix tots els familiars implicats, per a canviar la manera de tractar-se cap a una comunicació no violenta. El professional de la mediació els aportarà habilitats d’assertivitat, descripció d’emocions i escolta activa. “Quan et parlen bé, respons bé. Això és el que treballem amb les famílies que tenen problemes. Per exemple, pares que han adoptat i tenen dificultats amb l’adopció quan el nen creix. Treballem amb tothom perquè la forma de comunicar-se sigui diferent i deixin els crits i l’insult i es transformi en comunicació fluida i de qualitat”, planteja Calvo Boizas.
També es pot acudir a la mediació davant de la dificultat plantejada per la cura de familiars dependents. “Treballem molt en els conflictes relatius a cura de persones grans o de fills malalts, perquè sorgeixen molts conflictes en les famílies quan hi ha un membre que requereix una cura especial. Això genera que tot giri al voltant d’aquests familiars i que sorgeixin friccions sobre com ens organitzem o prenem les decisions. Tot això es pot treballar amb la família de manera preventiva, perquè, quan passi en un futur, tinguin les eines suficients per a resoldre cada situació”, explica Calvo. Una altra possible intervenció mediadora es troba en l’entorn de les empreses familiars, on els possibles conflictes futurs es treballen amb la creació de protocols, per a ordenar els canvis generacionals quan l’amo de l’empresa es jubili, per exemple, i així deixar per escrit com s’hi han d’incorporar els fills i la família política i com han de resoldre els problemes societaris que puguin sorgir en l’empresa familiar.
Com s’inicia un procés?
Tot comença amb una sessió informativa, amb les parts reunides o per separat, per a informar-los sobre com serà el procés de mediació, els principis que regeixen, l’espai segur —físic o en línia— on es farà, les normes de torn de paraula, el temps i com es durà a terme la mediació. Després de la sessió informativa, si les parts no n’estan convençudes, es dona un marge de 48 a 72 hores perquè valorin i decideixin si volen iniciar la mediació o no. Una vegada acceptat, en la reunió següent se signa l’acta de constitució, on les dues parts es comprometen a participar i a col·laborar en la mediació, en els termes plantejats en la sessió informativa. S’acorda el preu per sessió, les normes que regiran aquestes trobades i es fa constar un resum breu del problema que els ha portat a la mediació.
Quins passos cal seguir?
La mediació comença quan es planteja per primera vegada el problema. Es tracta d’escoltar atentament ambdues parts. En primer lloc parla una, des del seu punt de vista, durant 15 minuts, sense interrupcions. Quan acaba, el mediador fa un resum o “parafraseig” del que ha explicat, perquè la persona escolti la seva història en boca d’un altre i també perquè l’altra part escolti la versió a través d’un tercer. Després, l’altra part, en els seus 15 minuts, explicarà el seu punt de vista. De nou, es resumeix. Posteriorment, el mediador fa preguntes, indagant, amb una comunicació positiva, perquè ells vagin treballant tot el que tenen enquistat.
Després de la primera sessió conjunta, es pot donar pas al “Caucus” o sessió individual i privada, on el mediador formula preguntes que facilitin l’alleujament i l’anàlisi de cada part per separat. Els mediadors no dirigeixen ni suggereixen solucions al conflicte, sinó que mitjançant diverses eines, com la pluja d’idees, les cartes amb els desitjos de com voldrien que fos la situació o l’intercanvi de rols, entre d’altres, cada part va trobant el camí i les solucions, siguin parcials o totals, per a arribar a un acord en les sessions conjuntes següents.
Què passa si no s’arriba a un acord?
Quan finalitza cada sessió de mediació se signen els acords parcials a què s’hagi arribat i l’acord final quan acaba la mediació. Després es poden traslladar als advocats, si cal, per a donar-los una forma jurídica, si s’ha de presentar a un jutjat com a procediment per a homologar, o davant d’un notari, si es vol elevar a escriptura pública, perquè puguin ser executats en cas d’incompliment. “Quan un conflicte s’enquista i les parts no poden avançar, s’acaba la mediació sense acord. Però no és un fracàs, sinó un primer pas. O potser el conflicte consta de quatre punts i només s’arriba a acords en tres i en el quart decideixen anar al jutjat. La mediació pot ser un primer pas per a aconseguir nous acords en un futur”, reflexiona Calvo Boizas.
Quant costa?
Algunes comunitats autònomes disposen d’un sistema de torn d’ofici de mediació gratuïta en l’àmbit familiar, per a persones sense recursos que necessitin la seva ajuda. Tanmateix, la mediació encara no està generalitzada i incorporada en la justícia gratuïta. En l’àmbit privat, hi ha llibertat de preus, que oscil·len entre 40 i 120 euros per sessió i solen durar entre 50 i 60 minuts, depenent de la dificultat del conflicte. L’objectiu és trobar una solució en el mínim temps possible. La mediació és més flexible i ràpida que qualsevol altre procediment. Si s’estableix una sessió a la setmana, per exemple, en quatre o sis setmanes, mes i mig, es podria solucionar. En aquest cas, els preus de la mediació estarien entre 160-480 euros si dura quatre setmanes, i entre 240 i 720 euros, si s’allarga a sis. En algunes mediacions molt complexes, on el mediador ha d’elaborar, per exemple, un protocol o un repartiment d’herència amb un patrimoni elevat per dividir, es pot acordar el cobrament d’un tant per cent del resultat final. En qualsevol cas, la mediació és més econòmica que dirimir el conflicte en un jutjat (en processos on la quantia reclamada superi els 2.000 euros), que implicaria una despesa en la minuta de l’advocat, aranzels del procurador i costos processals. El preu de la mediació s’acorda i es firma en la sessió constitutiva i se sol pagar a mitges entre les parts.