Per què la desaparició de les abelles posa en risc la nostra salut?
Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a la Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les sigles en anglès), més del 75% dels cultius principals del món i el 35% de les terres agrícoles es beneficien de la pol·linització animal. A la Unió Europea, el 76% del vegetals, la fruita fresca i la fruita seca –nous, principalment– estan condicionats en producció, rendiment i qualitat per la intervenció d’aquests animals. Encara que la majoria són insectes –abelles i abellots, principalment–, hi ha algunes espècies de vertebrats, com els ocells, els rèptils i els rosegadors, que també acompleixen aquesta funció, però la seva acció no és tan significativa.
D’acord amb la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), adscrita al Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el volum de producció de collites dependent dels pol·linitzadors s’ha triplicat les últimes dècades. “S’estima que hi ha al voltant de 1.500 cultius arreu del món que requereixen pol·linització per part dels insectes. Si ens centrem únicament en els cultius que s’utilitzen directament per al consum humà, el 70% depenen de pol·linitzadors. Per tant, la pol·linització és fonamental per a mantenir la producció d’aliments”, explica Violeta Hevia, doctora en Ecologia per la Universidad Autónoma de Madrid.
Abelles i abellots: els reis
La pol·linització és el procés de reproducció de les plantes i es produeix quan el pol·len dels estams arriba al pistil. Aquest procés es pot dur a terme per l’acció del vent, cosa que ocorre en arbres grans, com pins, oliveres o xops; amb l’aigua; sense requerir la intervenció de tercers o mitjans externs, quan el pol·len dels estams de la planta cau als pistils, i per l’actuació d’animals, encarregats de transportar el pol·len d’una flor a una altra.
Les abelles són el grup d’insectes més destacats en la pol·linització. “Tenen al cos estructures úniques que els permeten recol·lectar i transportar el pol·len. Són les úniques espècies que tenen aquestes característiques físiques. A més, com que viuen en societat, són molt nombroses, fet que augmenta l’eficiència pol·linitzadora. De les 100 espècies agrícoles més comunes per al consum humà, aproximadament el 70% són pol·linitzades per l’acció de les abelles”, exposa Concepción Ornosa, professora al Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universidad Complutense de Madrid.
Però a més de les abelles i els abellots, els sírfids (mosques de les flors) són els segons insectes amb més rellevància en la funció pol·linitzadora, ja que són presents en una gran varietat d’ecosistemes de tot el món. “Són un grup molt interessant no només pel paper que tenen en la pol·linització, sinó perquè les seves larves tenen una gran importància com a depredadores de pugons i cotxinilles de molts cultius. Per això són, en totes les fases, de gran valor per a l’agricultura, pels serveis de control/regulació d’espècies plaga i pol·linització”, exposa Francisco J. Cabrero, professor del Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universidad Complutense de Madrid.
La Llista Vermella Europea de Sírfids de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura adverteix que el 37% de totes les espècies de sírfids a Europa estan en perill d’extinció, i l’agroramaderia intensiva és l’amenaça més gran per a aquesta espècie d’insectes a la regió europea: afecta 475 espècies, més de la meitat del total.
La nutrició apícola és fonamental per a garantir la seva acció pol·linitzadora. Ho explica Concepción Ornosa, professora de la Universidad Complutense de Madrid. “Totes les espècies d’abelles necessiten poder disposar de recursos bàsics com el nèctar i el pol·len, que obtenen de les flors. Aquests insectes transformen el nèctar en mel i aquesta els aporta, fonamentalment, aigua i sucres, que proporcionen energia a les abelles. El pol·len els aporta el component proteic, que els permet créixer i desenvolupar-se”. Quan les abelles estan desnodrides, se’n veu afectada la capacitat de vol i l’acció pol·linitzadora. “Si els falta nèctar i pol·len es redueix el seu nivell de glucosa i de proteïnes i, com a conseqüència, es debiliten i moren”, adverteix la investigadora.
En àrees de monocultius, amb un únic tipus de pol·len, normalment no es cobreixen tots els requeriments nutricionals de les abelles. “Això és així especialment en àrees amb cultius de cereals, les flors dels quals no les atreuen, ja que no són adequades per a elles. A més, hi ha espècies que tenen menys valor nutritiu, com el gira-sol o l’eucaliptus, amb la qual cosa pot haver-hi una deficiència en el pol·len d’algun aminoàcid essencial”, concreta Onosa. Per contra, la barreja de pòl·lens de diferent origen té més valor nutritiu i afavoreix el desenvolupament i l’esperança de vida de les abelles. Per això, segons l’experta és important respectar les pastures, les praderies i la flora autòctona fins i tot en mitjans agrícoles, “i deixar passadissos d’aquestes plantes entre els cultius per garantir la salut de les abelles, de la pol·linització i de la màxima productivitat i qualitat dels cultius”, conclou.
Apocalipsi d’insectes
Com les mosques de les flors, la resta dels pol·linitzadors també estan en risc d’extinció. Un estudi de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) alerta d’una disminució acusada d’aquests insectes, tant en nombre com en diversitat. Amèrica del Nord i l’Europa nord-occidental són les zones més afectades, i les papallones i les abelles, les espècies més amenaçades.
Què en provoca la desaparició? Hi ha diverses causes i totes són conseqüència de l’acció humana. “Hem alterat els seus hàbitats, per l’agricultura i per l’urbanisme i les infraestructures, per modificació del paisatge eliminant els pasturatges, les praderies i d’altres, per l’ús constant d’insecticides i altres biocides, per l’escalfament climàtic i per diferents patògens, que els poden contagiar”, explica Concepción Ornosa. Per a la científica aquesta pèrdua té “una afectació molt arriscada en poblacions i espècies, que estan desapareixent o que ja han desaparegut, i efectes negatius derivats per a les plantes i els ecosistemes silvestres que poden ser irreversibles i comprometre el seu futur i el nostre”.
A més, aquesta pèrdua de pol·linitzadors té una repercussió directa en el rendiment agrícola. Una minva en les collites de verdures, fruites i hortalisses té una influència rellevant en la salut de la població mundial. “Si aquesta tendència continua, alguns cultius nutritius —com la fruita i seca i moltes hortalisses— se substituiran cada vegada més per altres de bàsics com l’arròs, el blat de moro i la patata, i això podria desembocar, finalment, en una dieta desequilibrada”, adverteixen des de la FAO.
Precisament, una de les qüestions tractades en l’última Conferència de Biodiversitat de l’ONU, celebrada al desembre de 2022 a Mont-real (Canadà), ha estat la dels pol·linitzadors. La seva corba de descens i l’impacte en el rendiment de cultius va ser debatut pels especialistes. La conclusió principal fou que la disminució de l’1% al 2% de les poblacions de pol·linitzadors al món podria anticipar una “apocalipsi d’insectes” imminent les pròximes dècades.
El paper que tenen en la nostra salut
Aquesta desaparició també té conseqüències per a la població humana. Per primera vegada, un estudi ha quantificat el cost que té per a la nostra salut l’extinció dels pol·linitzadors. Aquesta recerca de l’Escola de Salut Pública de Harvard publicada al desembre de 2022 apunta que la falta de pol·linitzadors ha provocat una pèrdua d’entre el 3% i el 5% de la producció mundial de fruita fresca i seca i d’hortalisses al llarg del 2020. Aquesta reducció hauria originat un excés de 427.000 morts anuals per no haver pogut consumir aquests aliments saludables. Així mateix, la falta d’aquests productes en la dieta es relaciona amb una predisposició més alta al desenvolupament de malalties com diabetis, ictus, patologies cardiovasculars i alguns tipus de càncers.
Segons Samuel Myers, científic investigador del Departament de Salut Ambiental i autor principal de l’estudi, el treball mostra els vincles directes entre la biodiversitat i la salut humana. “Aquesta investigació estableix que els impactes estimats en la salut de la pèrdua de pol·linització serien comparables a altres factors importants de risc global: els atribuïbles als trastorns per ús de substàncies, la violència interpersonal o el càncer de pròstata”, explica.
Segons explica Luis Frechoso, membre del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN), no consumir aliments saludables –com fruita fresca o seca, verdures o llegums– “significa que els estem desplaçant i incloent un altre tipus de productes que solen estar carregats en sucres i de greixos saturats, fet que comporta un risc més alt de desenvolupar malalties de tipus metabòlic o cardiovascular”.
Un altre motiu, relacionat amb l’anterior, és el mateix perfil nutricional dels aliments. Els vegetals, els cereals i els llegums tenen un perfil de greixos saturats més baix, més quantitat de fibra, menys densitat energètica i més densitat nutricional. Aquesta suma afavoreix el nostre organisme i ajuda a disminuir el risc de patologies metabòliques i cardiovasculars.
Les persones, amb les nostres accions quotidianes, podem contribuir a preservar aquests insectes.
- Compte amb els pesticides. Fer servir productes inadequats en les nostres plantes, jardins o horts pot posar en perill colònies de pol·linitzadors.
- Prioritzar les plantes autòctones. Cada hàbitat té la pròpia fauna i flora. Introduir espècies vegetals foranes pot alterar aquest equilibri i restar aliment als pol·linitzadors locals. A l’hora de triar plantes per al nostre jardí, balcó o terrassa, és preferible triar varietats autòctones i de diferents espècies per a oferir aliment divers als pol·linitzadors.
- Crear un refugi per a la nidificació. Comprar o construir un refugi o hotel per a abelles a la nostra terrassa o al jardí. Aquestes estructures, compostes per canyes i forats de diferents mides, serveixen perquè les espècies d’abelles solitàries puguin niar.
- Educar els més petits sobre la importància d’aquests insectes. Mostrar als nens els motius pels quals els pol·linitzadors són importants és una bona manera de preservar-los la vida. El futur de la nostra alimentació depèn d’aquests animalons, no ho hem d’oblidar.
Seguretat alimentària
Una investigació efectuada per un grup internacional d’experts liderat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit) ha creat el primer índex de risc global de les causes i els efectes de la disminució dels pol·linitzadors a sis regions del món. Per als investigadors, la pèrdua d’espècies pol·linitzadores a tot el món posa en risc la seguretat alimentària i el “valor estètic i cultural” del planeta.
Segons l’informe, l’impacte de la pèrdua d’aquests insectes en plantes i fruites silvestres és un problema seriós a moltes regions del món. Àsia-Pacífic, Àfrica i Amèrica del Sud, zones on hi ha una concentració més alta de països amb ingressos baixos i on les poblacions locals depenen dels aliments d’origen silvestres, en són les àrees més afectades.
L’Amèrica Llatina és la regió més vulnerable. Aprofita els cultius fertilitzats per insectes, principalment anacard, soia i cacau, tant per al consum propi com per al comerç internacional. A la regió Àsia-Pacífic, el declivi dels insectes és considera un risc greu per al benestar humà. La Xina i l’Índia són països que depenen de l’acció dels insectes pol·linitzadors per a pràcticament la totalitat dels seus cultius de fruita i hortalisses. A Europa també s’evidencia el dèficit de pol·linització. Cultius com la colza o la maduixa estan amenaçats seriosament. Tom Breeze, coautor d’aquest estudi i investigador de la Universitat de Reading (Regne Unit), alerta de la falta de coneixement sobre el declivi dels pol·linitzadors. “Es necessita més investigació a escala mundial per a entendre realment els problemes a què ens enfrontem i com els podríem abordar”.
Objectiu: protegir els pol·linitzadors
La Comissió Europea (CE) és coneixedora de la rellevància de protegir els insectes pol·linitzadors. En la Llei de restauració de la natura inclou dos objectius específics en aquest aspecte: invertir el declivi de les poblacions de pol·linitzadors per al 2030 i aconseguir una tendència d’augment de les colònies d’aquestes espècies.
A Espanya, la Conferència Sectorial de Medi Ambient del 2020 va aprovar l’Estratègia Nacional per a la Conservació dels Pol·linitzadors. Presenta un diagnòstic sobre la situació i les tendències dels pol·linitzadors i les causes principals del seu declivi, i incorpora quatre grans àrees d’actuació: promoure els hàbitats favorables per a aquests insectes, afavorint l’agricultura ecològica; millorar la gestió dels pol·linitzadors i la reducció dels riscos derivats de plagues, patògens i espècies invasores; reduir el risc derivat de l’ús de productes fitosanitaris, i promoure investigacions que ajudin a cobrir els buits de coneixement existents i a divulgar i facilitar l’accés a aquesta informació.
Per a Violeta Hevia, doctora en Ecologia per la Universidad Autónoma de Madrid, “si les accions proposades en aquest document es duguessin a terme de manera rigorosa, seria un gran pas endavant per a aconseguir l’objectiu de frenar el declivi dels pol·linitzadors, especialment els silvestres”. Com bé apunta la mateixa estratègia, Hevia considera que és fonamental que continuïn fent-se recerques científiques que ens ajudin a posar llum sobre algunes de les qüestions clau on continua sent necessària més evidència científica, com ara els efectes de les abelles domèstiques sobre els pol·linitzadors silvestres, o els efectes a mitjà i llarg termini dels pesticides i els canvis d’ús del sòl sobre la supervivència de les poblacions de pol·linitzadors silvestres”. D’altra banda, Francisco J. Cabrero, encara que és optimista, assegura que té un cert temor “que els recursos que es puguin invertir no siguin suficients per a dur a terme les accions d’una manera òptima o que l’execució no es faci amb rigor. Ho veurem els anys vinents”.
Un dels riscos més grans per als pol·linitzadors ve d’altres insectes. És el cas de les vespes invasores, que posen en perill la biodiversitat, la salut i l’economia espanyola. Aquestes espècies redueixen les colònies d’abelles autòctones i fins i tot destrueixen els seus ruscos. Per això, és necessari controlar totes aquestes espècies.
- VESPA ASIÀTICA (Vespa velutina). Procedeix d’Àsia. És una de les causants principals de l’alta mortalitat de les abelles als ruscos. Les seves picades també són un problema, sobretot per a les persones al·lèrgiques.
- VESPA ORIENTAL (Vespa orientalis). És un perill per als ruscos, perquè hi troben tot el que necessiten per a alimentar les seves larves: proteïnes de les abelles o larves, nèctar i mel. Els seus nius no es detecten fàcilment, per això són molt difícils d’eliminar.
- VESPA BICOLOR (Vespa bicolor). Aquest tipus de vespa no és gaire agressiva i la seva extensió pel territori espanyol és lenta. Aquesta espècie caça abelles amb les quals alimenta les seves larves.