Productes adaptats. Una solució per a cada necessitat
Vora 9,4 milions de persones a Espanya tenen més de 64 anys, segons dades de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran (CEOMA). Un col·lectiu que anirà en augment progressiu per l’envelliment de la població; per això, hi ha un interès i una demanda creixents de productes i aliments adaptats a la gent gran. La finalitat és que la qualitat de vida i la salut siguin cada vegada millors en aquestes edats.
Amb l’objectiu d’atendre les demandes d’aquest col·lectiu, moltes empreses ja s’estan obrint a la idea que la personalització dels aliments, tant físicament com nutricional, és cada vegada més necessària.
Nutrients personalitzats
L’Institut Tecnològic de l’Alimentació Ainia és un dels centres que s’hi dediquen. Una de les línies en què treballen al Departament de Tecnologies dels Processos és el desenvolupament de nous productes dissenyats per a atendre les necessitats de grups diferents de població. “La gent gran no només necessita productes adaptats a les seves necessitats, sinó també uns ingredients nutricionals determinats, com ara vitamines, minerals, calci, ferro…”, explica Beatriz Pérez Graells, enginyera agrònoma i responsable d’aquest departament. Un exemple és el ferro microencapsulat, destinat a productes de forn. “L’objectiu és que es prengui sense notar-ne el mal gust. Perquè treballem també molt amb els panels sensorials per anar modificant els productes a les situacions i necessitats de cada tipus de població”, diu aquesta experta.
En concret, en aquest equip es desenvolupen aromes, ingredients i aliments preparats. “Hem creat un puré de verdures enriquit amb diferents nutrients, pollastre amb una textura diferent de la normal, més tova per a evitar l’ennuegada en ingerir-lo. I tot per a escalfar-ho al microones, fàcil d’obrir i amb una vàlvula que permet la cocció perfecta”, afegeix aquesta enginyera.
Un altre dels productes que han dissenyat són unes pólvores que es dissolen en la llet i que contenen requeriments nutricionals molt específics, amb un alt contingut proteic i pensades, sobretot, per a aquelles persones que pateixen pèrdua de gana. Aquest tipus de productes especialitzats encara no han arribat als supermercats, però només és qüestió de temps. “Les empreses estan cada vegada més convençudes que la personalització dels aliments és com més va més necessària”, afirma Pérez Graells. “Perquè no es tracta de fer-los només per a la gent gran, sinó també per a molt diversos tipus de població, des de les persones amb problemes per a agafar objectes fins a les que tenen dificultats per a empassar, artritis o seqüeles de malalties”, explica.
Per a persones amb discapacitat
A Espanya hi ha més de 4,3 milions d’homes i dones amb alguna mena de discapacitat, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en l’enquesta Discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència, del 2022. Aquestes xifres demostren la necessitat d’oferir a aquestes persones productes més accessibles per a ajudar-los amb la seva independència.
“L’accessibilitat és una cosa que ens fa pensar en una rampa, però és un concepte molt més ampli. És en tots els contextos de la vida, és transversal”, assenyala Paloma Cid, terapeuta ocupacional de la Direcció d’Accessibilitat i Innovació de la Fundació ONCE. “Hi ha moltes persones amb problemes de força que no poden obrir un envàs normal o a qui els resulta impossible cuinar o pelar i tallar la fruita”, prossegueix.
Hi ha diversos centres superiors que han desenvolupat eines dirigides a revertir la situació que bé descriu Paloma Cid. La Universitat de Cambridge, al Regne Unit, ha creat Exclusion Calculator, una eina que permet avaluar el nombre de persones que no poden usar un producte o servei per les exigències imposades en el seu ús. La vista, l’oïda, el pensament, la destresa i la mobilitat són els paràmetres valorats pels usuaris –d’entre 16 i 85 anys– quan accedeixen a aquesta calculadora.
Exclusion Calculator va inspirar la Universitat de Mondragón per a desenvolupar la seva pròpia eina, anomenada Inklugi, en col·laboració amb la Fundació ONCE. Aquesta eina permet introduir les característiques d’un producte o servei i, a partir d’aquestes, calcular el percentatge de persones que exclou aquest disseny. L’objectiu és ajudar a quantificar el grau d’exclusió i a prioritzar el disseny accessible en el desenvolupament de nous productes i serveis.
Per començar a fer servir Inklugi, n’hi ha prou d’introduir a la web (mondragon.edu/inklugi) els passos necessaris per a usar un producte o servei. Després, cal respondre a una sèrie de preguntes sobre usabilitat, valorant les capacitats visuals, auditives, cognitives, de destresa i mobilitat. Amb aquestes dades, Inklugi avalua el percentatge de població que quedaria exclosa des de la perspectiva dels diferents valors que hem dit més amunt. Al mateix temps, aquesta eina persegueix conscienciar i sensibilitzar sobre la importància de dissenyar des del prisma del disseny inclusiu.
Envasos més accessibles
Un altre projecte espanyol que busca fer els productes més accessibles –en aquest cas per a les persones amb discapacitat visual– és NaviLens, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat d’Alacant. Aquesta tecnologia consisteix a incloure en els envasos de diferents productes uns quadrats de colors d’alt contrast sobre un fons negre. Una aplicació al telèfon mòbil de l’usuari és capaç de llegir aquest codi, des d’una distància de fins a tres metres (12 vegades més lluny del que es necessita per a llegir un QR o un codi de barres) i sense necessitat d’enfocar-lo directament. Amb NaviLens es pot llegir en veu alta tota la informació sobre ingredients, al·lèrgens i reciclatge. A Espanya ja la fan servir alguns productes de marques com Kellogg’s, Coca-Cola o Ariel.
La Fundació ONCE també ha contribuït a dissenyar diferents tipus de productes d’ajuda. Tenen un conveni amb el Reial Patronat sobre Discapacitat gràcies al qual dissenyen en 3D uns cinc productes accessibles nous a l’any i els pengen al web thingiverse.com, perquè qualsevol persona pugui descarregar-se’ls de manera gratuïta i imprimir-los. Si algú no disposa d’una impressora 3D, la fundació també s’encarrega de proporcionar aquest servei. Entre els productes accessibles hi ha un tap d’ampolla fàcil d’obrir o un mànec per a coberts.
Per bé que la quantitat dels productes comercialitzats encara és petita, hi ha moltes línies de recerca en marxa. Aquestes innovadores propostes, sens dubte, permetran desenvolupar-ne molts més a curt termini. I és que, si ja hi ha espais a les grans superfícies dedicats als productes per a vegans o vegetarians, no sembla tan forassenyat que n’hi hagi per a gent gran o per a persones amb discapacitat. Encara que abans, potser, s’hauria de disposar d’una regulació específica o un segell que permeti identificar-los.
El 25 de febrer de 2022 es va aprovar la Llei de protecció dels consumidors i usuaris enfront de situacions de vulnerabilitat social i econòmica, que obliga a etiquetar en braille els béns i productes de consum. La norma incorpora una disposició addicional sobre etiquetatge inclusiu, atesa la demanda del Comitè Espanyol de Representació de Persones amb Discapacitat (CERMI). El text establia que, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern desenvoluparà un etiquetatge en alfabet braille, així com en altres formats que garanteixin l’accessibilitat universal dels béns i productes.
El desenvolupament d’aquest etiquetatge hauria de fer-se, segons estableix la llei esmentada, especificant quins béns en queden afectats i en quines condicions ha de fer-se l’etiquetatge. Si bé el Consell de Ministres encara no ha anunciat res en aquest sentit, s’espera que sigui aquest mes de març quan finalment es publicarà la nova norma, en la qual han participat el Ministeri de Consum, CERMI i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).
Els últims temps, algunes comunitats autònomes han inclòs en les seves normes regionals l’opció de posar aquesta informació, però sense establir-ho com a obligatori. És el cas del Codi de Consum de Catalunya. També alguns empresaris del sector agroalimentari han etiquetat, de manera voluntària, alguns dels seus productes amb el sistema braille. No obstant això, les persones afectades consideren que es dona una informació escassa i, lògicament, sense un criteri unificat.
L’etiquetatge és una qüestió important, ja que al voltant d’un milió de persones amb alguna mena de discapacitat visual espera el seu desenvolupament, moltes de les quals per a poder anar soles al supermercat. Perquè la seva major necessitat no és que s’ideïn nous productes adaptats a ells, sinó que tots els que hi ha s’etiquetin en braille i amb tots els detalls possibles perquè siguin més accessibles. “El problema amb què es troben les persones amb discapacitat visual no és només el de no saber on són els aliments i altres productes en un supermercat, sinó també saber els components que tenen o si es tracta de productes perillosos, com pot passar amb el lleixiu”, explica un portaveu de l’ONCE.
L’etiquetatge en braille ha d’incloure tota la informació bàsica del producte (nom, fabricant…), les al·lèrgies, la data de caducitat i, en realitat, tot el que sigui possible d’incloure en l’espai del qual es disposi, per a poder ajudar tan bé com es pugui les persones amb discapacitat visual a ser més autònomes en les seves eleccions com a consumidores.