Endometriosi. No silenciïs el mal de regla
La xifra de prevalença de l’endometriosi s’ha de prendre seriosament, però no sempre ha estat així. La proporció de població que en pateix és similar a malalties com la diabetis o la migranya, però així i tot aquesta afecció ha estat durant anys oblidada i absent dels treballs d’estudi científic. En realitat, aquesta ha estat la tònica amb tot el que fa referència a la menstruació, de la qual encara avui dia se sap poc.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 190 milions de dones pateixen aquesta malaltia. Aquesta xifra equival a un 10%-12% del total de la població femenina en edat reproductiva del planeta i també coincideix amb el percentatge d’afectades al nostre país. Això vol dir que aproximadament dos milions de dones a Espanya batallen, pràcticament des del primer dia que els va baixar la primera regla, amb còlics menstruals forts que no milloren amb analgèsics, intensos dolors pelvians, molèsties fortes i incòmodes quan tenen relacions sexuals, dolor i punxades al ventre quan orinen o defequen, vòmits i fins i tot desmais.
Diagnòstics que triguen 8 anys
Malgrat aquestes proves més que evidents que alguna cosa no funciona bé, l’endometriosi tarda molt a diagnosticar-se. “El retard en el diagnòstic encara continua sent el gran repte a què ens enfrontem els especialistes. Tot i que cada vegada se’n parla més, encara persisteix la idea –tant en pacients com en alguns metges– que el mal de regla és un fet normal. Això provoca que continuï havent-hi un retard en el diagnòstic, en alguns casos de fins a vuit anys”, explica Alicia Gutiérrez Alaguero, ginecòloga de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid.
Encara que al llarg dels anys s’ha normalitzat el dolor de regla, aquesta no ha de fer mal. Les afectades han assimilat com un fet normal de la condició femenina encongir-se de dolor i no poder anar a l’institut o a treballar quan els baixava la regla. “Si trivialitzem aquests símptomes, estem tancant els ulls al que de debò li passa a la dona. El dolor de la regla és potser el més comú entre les pacients d’endometriosis, però també és comú el dolor en les relacions sexuals o quan van al lavabo. En general són símptomes que solen donar la cara aviat, per això el retard en el diagnòstic no es justifica”, reflexiona Santiago Díez, responsable de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Universitari de Cruces (Biscaia).
Tots dos especialistes reconeixen que els últims anys es parla més d’aquesta malaltia. “Des del punt de vista clínic, cada cop hi ha més congressos i cursos específics per a la formació d’especialistes que volen millorar l’assistència a aquestes pacients. Tot i això, hem de continuar avançant en la informació i la formació perquè deixi de ser una malaltia silenciosa”, explica Gutiérrez Alaguero.
És una malaltia crònica, benigna, inflamatòria i dependent d’estrògens, que afecta les dones al llarg de tota la seva vida fèrtil. Es produeix quan el teixit endometrial –part de la paret de l’úter que es descama quan l’òvul no és fecundat i que s’expulsa en la menstruació– s’implanta en altres parts de l’organisme. En el 95% de les vegades ho fa en l’úter, els ovaris, les trompes de Fal·lopi, la bufeta o els intestins. Això pot provocar dolor incapacitant durant les regles (que solen ser de flux intens), molèsties durant de les relacions sexuals o després, i també dolor quan es va al lavabo, problemes digestius i infertilitat.
“La malaltia del ginecòleg”
La manca d’interès en l’estudi d’aquesta malaltia ha fet que avui dia no hi hagi avanços especialment significatius pel que fa al tractament. Però més enllà de posar el focus en una cura futura i hipotètica, el que destaquen els especialistes és que, com més aviat es tracti aquesta malaltia, més bé respondrà la pacient i més controlada estarà la patologia. Segons Santiago Díez, a més del diagnòstic precoç, també és important la gestió d’aquesta afecció. “Tradicionalment l’endometriosi sempre ha estat la malaltia del ginecòleg, en el sentit que era a aquest professional exclusivament a qui li competia l’atenció i el tractament. Però ens hem adonat que va més enllà, que s’ha de comptar amb cirurgians, rehabilitadors, psicòlegs i psiquiatres. Al final s’ha de repartir la responsabilitat, anar tots a una per a facilitar-ne el diagnòstic i l’abordatge terapèutic correcte”, comenta l’especialista, que reconeix que en la malaltia hi ha un abans i un després des que es tracta de manera multidisciplinària en les unitats específiques d’endometriosi dels hospitals.
Com es diagnostica
A més d’elaborar una bona història clínica, per a diagnosticar la malaltia sol servir fer una exploració orientada i una ecografia. “L’ecografia requereix un equip molt format, ja que no es tracta d’una ecografia ginecològica estàndard, on es veu l’úter, les trompes i els ovaris. L’endometriosi és una malaltia que s’estén a teixits que hi ha al voltant, ja que es pot infiltrar en l’intestí o en la bufeta. És una prova més complexa i requereix formació, per això és fonamental trobar l’equip de professionals adequat”, recorda Santiago Díaz.
Tractaments a mida
Una vegada diagnosticada, es pot recórrer a diferents tractaments. “El tractament de l’endometriosi ha de ser absolutament personalitzat”, explica l’especialista. “Ja no es tracta l’endometriosi, es tracten dones amb endometriosi. L’objectiu és fer un vestit a mida per a cada dona, ja que el que a una li pot funcionar, pot no fer-ho igual en una altra”, afegeix Díaz.
“És molt important entendre què vol la pacient i què necessita. S’ha de parlar amb ella sobre la seva simptomatologia, els desitjos de ser mare, les seves pors de fer servir segons quins tractaments, i fer-la partícip de la decisió del tractament que s’ha de seguir. Hem de traçar un pla personalitzat per a tota la vida fèrtil de la pacient, ja que parlem d’una malaltia crònica que l’acompanyarà durant tot aquest temps, i la simptomatologia i les prioritats poden canviar ”, relata Alicia Gutiérrez. A més, també s’ha de tenir en compte que un mateix tractament en una mateixa pacient pot ser eficaç durant un temps determinat i al llarg dels anys pot disminuir d’eficàcia per diferents raons, com ara canvis en el metabolisme, aparició d’altres malalties…
Actualment, el tractament mèdic de l’endometriosi es basa en dos pilars: el fisiopatològic i el que provoca la inflamació. El primer s’aborda tractant l’origen de la malaltia amb tractaments hormonals. El teixit endometrial ectòpic, és a dir, el que apareix fora del seu lloc habitual, genera la reacció inflamatòria i té els seus receptors hormonals igual que el teixit endometrial que cobreix el revestiment de l’úter, per tant s’ha d’actuar davant d’aquests receptors hormonals.
La inflamació, d’altra banda, s’aborda amb tractaments simptomàtics antiinflamatoris i analgèsics de diferents escales. “Analgèsics com paracetamol o antinflamatoris, anticonceptius i també antidepressius o antiepilèptics. No es recepten per a tractar l’epilèpsia o la depressió, encara que en aquest cas de vegades també és necessari, sinó per a tractar altres tipus de dolor. També podem recórrer a tècniques més intervencionistes d’alleujament, com infiltracions o bloquejos nerviosos”, relata la ginecòloga Alicia Gutiérrez.
- Evacuacions doloroses o dolor quan s’orina durant la menstruació
- Dolor intestinal i torçons
- Menstruacions molt abundants o molt irregulars
- Dolor durant les relacions sexuals, o en un orgasme, o després
- Dolors amb la regla molt forta, que no se’n van amb analgèsics i impedeixen fer vida normal
- Nàusees, vòmits i dificultat per a menjar o digerir durant la menstruació
- Sensació gran de cansament o de falta d’energia durant la menstruació
Quan no arriba l’embaràs
S’estima que entre un 30%-40% de dones amb endometriosi poden tenir dificultats per a quedar-se embarassades. En molts casos, ha estat quan han acudit a la consulta d’un especialista per la impossibilitat de quedar-se embarassades quan han descobert que pateixen endometriosi. És una malaltia que pot alterar la fertilitat per diversos motius: bé perquè es produeix una inflamació dins de l’abdomen que impedeix la unió entre l’òvul i l’espermatozoide, perquè les adherències (el teixit endometrial) pelvianes obstrueixen o impedeixen el moviment normal de les trompes o perquè impedeix l’ovulació i la fabricació d’estrogen i progesterona. El ginecòleg Santiago Díaz recorda que aquesta malaltia és crònica i que pot empitjorar amb el temps. “L’endometriosi pot destruir cada vegada més teixit ovàric fins que sigui gairebé impossible l’embaràs. Tenint en compte que la mitjana d’edat del primer embaràs és cada cop més avançada, s’ha de transmetre a la dona afectada que potser s’ha de preservar la fertilitat. Ho fem igual amb les pacients de càncer abans d’iniciar-se en la quimioteràpia, obtenint els seus ovòcits perquè es puguin fer servir més endavant”, explica l’especialista.
Cirurgia: l’últim recurs
La cirurgia s’ha d’indicar quan el tractament mèdic no ha estat eficaç i la pacient continua amb uns símptomes incapacitants que no milloren amb els diferents tipus de tractament mèdic. “L’endometriosi és una malaltia crònica incurable; per això, si comencem a operar la dona a 20 anys, podem trobar-nos amb la mateixa pacient als 50 anys amb múltiples cirurgies. Sabem que la cirurgia més eficaç és la primera i que totes les repetitives no milloren ni el dolor ni la fertilitat de les dones. Per això en endometriosi s’ha d’operar menys, però operar bé”, explica el Santiago Díez.
“S’ha de fer un bon estudi prequirúrgic de la pacient, identificar totes les localitzacions de la malaltia i planificar molt bé la intervenció, comptant amb un equip multidisciplinari (cirurgians digestius, uròlegs…) si així ho requereix”, explica Alicia Gutiérrez. Aquestes operacions són delicades. La cirurgia està indicada, per exemple, en el cas dels endometriomes (un tipus d’endometriosi que genera quistos en els ovaris). S’opera quan aquests són molt grans i es corre el risc de trencament (quan són de més de 8 cm) o quan l’endometriosi es localitza en l’intestí, l’uretra o la vesícula.
Una recerca duta a terme per científics de l’Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles (Califòrnia) que es va publicar a Nature Genetics el mes de gener passat obre la porta a futurs tractaments més personalitzats i efectius per a les pacients d’endometriosi. En concret, aquests investigadors han analitzat gairebé 400.000 cèl·lules individuals de pacients i han creat un perfil molecular únic i pioner de l’endometriosi que ha permès identificar les diferències moleculars que hi havia entre els subtipus d’endometriosi principals (la que se situa als ovaris, les trompes, el peritoneu). Aquesta base de dades servirà per a entendre millor els orígens de la malaltia (que encara es desconeixen) i la seva progressió i per a trobar possibles tractaments terapèutics més efectius per a cada dona.
El paper de l’alimentació
Alicia Gutiérrez insisteix en com els tractaments multidisciplinaris són els que els últims anys han aconseguit realment millorar la qualitat de vida d’aquestes pacients. “Parlem d’associar els tractaments mèdics a nivell clínic –analgèsics i el tractament hormonal– amb altres tractaments complementaris, com una dieta mediterrània antiinflamatòria amb antioxidants alimentaris”, comenta.
Però quan parlem de dieta per a calmar o disminuir els símptomes de l’endometriosi s’ha d’advertir la pacient que, tot i que la gran majoria de les dones asseguren que les molèsties i els dolors milloren amb una dieta antiinflamatòria i antioxidant, també és cert que encara no hi ha cap evidència científica que ho vinculi. La relació entre l’alimentació i l’endometriosi ha estat àmpliament estudiada, però quan s’han fet estudis per aliments o nutrients aïllats s’han obtingut conclusions diferents i algunes contradiccions. “Sempre que sigui dins d’una estratègia multidisciplinària per a tractar la malaltia, i que no es deixi de banda el tractament mèdic que recepti el ginecòleg, la dieta, i també l’activitat física adaptada a cada persona i una vida sense estrès ni contaminants, sempre es recomanen”, afegeix Alicia Gutiérrez.
Una dieta contra la inflamació
La clau és menjar aliments que mantinguin a ratlla la inflamació i l’estrès oxidatiu. A mesura que s’ha anat investigant sobre l’endometriosi, s’ha anat veient una relació d’aquesta malaltia amb l’estrès oxidatiu, per això ha guanyat en importància la incorporació d’uns determinats hàbits de vida.
Se sap, per anàlisis que s’han fet del líquid peritoneal –es produeix en la cavitat abdominal i cobreix la majoria dels òrgans de l’abdomen–, que les dones amb endometriosi tenen nivells alts de prostaglandines, una substància que participa en la regulació de l’ovulació, en la fisonomia de l’endometri i en la menstruació. En grans quantitats, aquestes substàncies provoquen la inflamació i, per tant, la intensitat de la contracció muscular uterina i intestinal. És a dir, són les causants del dolor.
Les prostaglandines són greixos que produeix el cos a partir d’altres àcids grassos procedents de la ingesta d’aliments, per això una manera de combatre el dolor és intentar reduir la formació en el nostre organisme de les anomenades prostaglandines “dolentes” (o de sèrie 2 en l’argot científic), que són les que provoquen la inflamació i les que es creen per la ingesta de greixos animals, sobretot de carn vermella i sucres.
Consultar davant de qualsevol senyal
L’endometriosi és una malaltia que, si no es tracta, pot arribar a ser molt incapacitant i impedir una vida normal. El metge de família és la porta d’entrada al sistema sanitari i d’aquest professional depèn que els diagnòstics no triguin tant a arribar. Davant del dolor, s’ha de demanar ajuda i investigar què el produeix. Potser no és res, però també pot ser una alarma que indica que alguna cosa no funciona com hauria de fer-ho.
