Els ous i les patates es poden bullir junts?
No. Aquesta pràctica augmenta el risc de contaminació. Tampoc hem de rentar els ous abans de ficar-los a la nevera.
Els ous amb closca no s’han de bullir amb altres aliments. Encara que pugui semblar una bona idea per a estalviar energia, suposa un risc. La closca dels ous pot tenir brutícia visible o microorganismes que passen a l’aigua de cocció i contaminen la resta d’aliments.
Una altra pràctica incorrecta és rentar els ous abans de ficar-los a la nevera. Al contrari del que pot semblar, no redueix el risc de contaminació, sinó que l’incrementa. L’explicació es troba en l’anatomia de l’ou: la closca és porosa, però està recoberta d’una membrana molt fina anomenada cutícula, que aïlla l’interior de l’ou i el protegeix. Quan el rentem eliminem aquesta membrana, de manera que els microorganismes de la part exterior ja no tenen barreres per a penetrar la closca i arribar a la part comestible. Podem millorar-ne la higiene si els rentem immediatament abans de cuinar-los, ja que després s’han de trencar i no hi haurà temps que els patògens contactin amb l’interior.
Són iguals totes les dietes vegetarianes?
No. No tota l’alimentació basada en aliments d’origen vegetal és igual de saludable i de sostenible.
És un error pensar que totes les dietes vegetarianes, només perquè no incloguin aliments d’origen animal, són les millors per a la salut de les persones i del planeta. Aquest tipus d’alimentació també pot incorporar aliments amb un perfil nutricional indesitjable, com ara brioixeria, refrescos i aliments altament processats, que, a més, suposen un impacte mediambiental alt. Això és el que destaca una recerca de l’Escola de Salut Pública de Harvard que, a més, ha trobat que les dietes vegetarianes saludables són també les més sostenibles. L’estudi va analitzar l’alimentació de més de 65.000 persones i va concloure que les dietes basades en plantes on tenen protagonisme els cereals refinats, els refrescos, les patates, els dolços, les postres i els sucs suposaven un risc cardiovascular més alt, i a més requerien més terres de cultiu i fertilitzants (es necessiten grans extensions i adobs per a conrear les matèries primeres, com la canya de sucre, la remolatxa o els cereals generalment en règim de monocultiu), que no les protagonitzades per verdures, fruites, grans sencers, fruites seques, llegums, olis vegetals, te i cafè. De tota manera, l’estudi confirma que l’impacte mediambiental més alt deriva de la producció de carn vermella i processada.
Així es decideix la data de durada dels aliments
Excepte els ous, en què la data de consum preferent està fixada legalment en 28 dies després de la posta, en la resta d’aliments és el fabricant el que l’estableix. Això és així perquè la durada depèn de les matèries primeres, la composició, el tractament, les condicions d’envasament i altres variables. El termini es pot establir a partir de les dades d’aliments similars o mitjançant estudis de vida útil on es veu com es deteriora l’aliment. Si són peribles, aquests estudis són en temps real. Quan són de llarga durada, no és viable esperar que es faci malbé, així que es dissenyen estudis accelerats amb condicions extremes.
Com podem triar una crema de verdures saludable
Al mercat trobem una gran varietat de purés i cremes de verdures ja preparades, però la qualitat nutricional que tenen és molt variable. Per triar la millor opció, hem de seguir uns passos senzills. Començarem triant el tipus de crema: fresca o esterilitzada. Això no afecta el valor nutricional, però ens ajudarà a organitzar el rebost. La primera està pasteuritzada, per tant és a la zona de refrigerats i té una durada més curta. La segona es pot mantenir uns mesos a temperatura ambient. A continuació ens fixarem en la llista d’ingredients. Les verdures han de ser les més abundants i han de sortir les primeres a la llista. Sobre el tipus de greix, cal prioritzar les cremes que portin oli d’oliva verge sobre altres com la nata. També poden portar aigua, espècies i sal. Si veiem ingredients que no utilitzaríem a casa, com midons o sucres, és millor que en triem una altra. Ha de tenir menys de 0,8 g de sal per 100 ml.
Una dieta sense carn implica un dèficit de nutrients?
No hi ha cap nutrient que es trobi exclusivament en la carn, per això podem cobrir els nostres requeriments a partir d’altres productes. Si eliminem totalment els aliments d’origen animal o si seguim una dieta ovolactovegetariana, sí que ens haurem de suplementar amb vitamina B12.
Es venen plàtans amb curvatures estranyes?
Els plàtans i les bananes que veiem al mercat solen tenir tots la mateixa forma, amb una curvatura lleugera. Tot i això, sí que es poden comercialitzar els que tenen defectes de manera que no afectin la polpa. Això sí, es consideren d’una qualitat més baixa i es classifiquen com a “Categoria II” (ho podem veure en l’etiqueta).
La cocció a baixa temperatura és segura?
Depèn. Alguns microorganismes es poden desenvolupar a temperatures bastant altes, per això hi ha un límit inferior clar: la temperatura en què creix el Clostridium perfringens, el més resistent (52,3 °C ). De tota manera, és preferible apujar aquesta temperatura per a evitar riscos. Es considera que la cocció a partir de 60 °C durant un temps prolongat és segura.