Els quaderns del segle XXI
Prendre notes en un quadern ja no és el mateix des de l’arribada de les pantalles. Les clàssiques llibretes de fulls de paper han donat pas als quaderns digitals, que combinen totes les possibilitats dels quaderns clàssics amb la versatilitat del format digital. Amb aquests dispositius es pot escriure en una pantalla com si ho féssim amb un llapis i paper, guardant a l’instant les anotacions en arxius, però amb l’avantatge que ja no tenim un nombre limitat de pàgines. Aquesta és la primera diferència que tenen amb els tradicionals, a la qual podem afegir la capacitat de transformar la nostra lletra en text mecanografiat automàticament, la possibilitat de sincronitzar les anotacions amb el nostre ordinador o mòbil o la comoditat d’oblidar-nos de comprar-ne un altre quan s’acabin les pàgines.
No tots serveixen per al mateix
Hi ha un mercat extens de productes que s’autoanomenen “quaderns digitals”, però la realitat és que molt pocs haurien de tenir aquesta consideració. Podem parlar de tres categories de dispositius: bàsics, híbrids i 100% digitals.
La primera categoria és la que ens pot ocasionar més confusió. En aquesta tipologia trobem dispositius amb un preu que no sol superar els 20 euros, i que inclouen un quadern de paper, en el qual se suposa que podem reutilitzar les pàgines, acompanyat d’un bolígraf “esborrable”. Però res d’això és digital, ja que el que realment importa és l’aplicació que cal fer servir, obligatòriament, per a escanejar cada pàgina amb el mòbil i que s’encarrega de guardar-les i digitalitzar-les. És a dir, una vegada que escrivim el text, l’hem d’escanejar amb el mòbil per a emmagatzemar-lo en format digital. La realitat és que no cal pagar per aquests kits, ja que fins i tot hi ha aplicacions gratuïtes que poden escanejar les notes fent servir sistemes de reconeixement òptic de caràcters (OCR). En aquesta categoria trobem dispositius de marques com Guyucom, Elfinbook o Homestec.
En el segon grup trobem els dispositius híbrids o SmartPads. Es tracta d’una tauleta digitalitzadora que es col·loca sota un paper. Tot el que escrivim al full es captura amb la tauleta i, automàticament, es desa al mòbil. El problema que tenen aquests dispositius és que, encara que podem posar qualsevol paper sobre la seva superfície, al final cal trobar llibretes compatibles amb la seva mida i, habitualment, només podem recórrer a les oficials que ens ofereix el fabricant. Un exemple són els productes de Wacom Bamboo.
Finalment, la tercera categoria és la dels equips més complets, aquells amb una superfície de pantalla en què, gràcies a una tecnologia de tinta electrònica, es pot escriure a sobre; que tenen els seus propis sistemes per a gestionar, desar, editar i consultar els documents escrits, i que podem fer servir sense necessitat de connexió a un altre dispositiu. Són els productes més cars, però els més interessants, entre els quals podem esmentar Remarkable 2, Kobo Elipsa o el recent Kindle Scribe.
Si volem iniciar-nos en aquest univers de digitalitzar els nostres escrits a mà, el més senzill i barat és recórrer a aplicacions amb funcions OCR. Aquestes sigles es tradueixen per optical character recon o reconeixement òptic de caràcters. Aquesta funció fa temps que existeix als escàners, però gràcies a la millora de les càmeres dels telèfons mòbils, juntament amb els sistemes d’intel·ligència artificial que incorporen, ara els podem portar a la butxaca. Només escrivint OCR en qualsevol botiga d’aplicacions com Apple Store o Google Play, apareixeran centenars d’apps amb les quals simplement hem d’enfocar qualsevol paper amb una cal·ligrafia mitjanament llegible per a transformar-lo en un text mecanografiat i crear documents per a portar-los en qualsevol dispositiu digital. Hi ha una enorme oferta d’aquestes aplicacions, però destaquen Microsoft Lens, Adobe Scan, CamScanner o Docutain.
I per què no podem fer servir una tauleta?
Els últims anys, alguns fabricants com Apple amb el seu iPad o Lenovo i Samsung, amb Android, entre d’altres, han llançat equips preparats per a fer sevir llapis digitals en les seves pantalles. Si de debò volem la funció de quadern digital, per què no els aprofitem? Cal tenir en compte diversos factors.
El primer és l’autonomia. La bateria dels quaderns digitals, amb un ús diari intensiu, pot arribar a una setmana (fins i tot més). Si fem servir una tauleta tradicional, és probable que no arribi ni a un dia. Per a fer-les servir com a quadern digital, les pantalles de les tauletes, que habitualment són OLED (tecnologia d’alta qualitat que il·lumina cada píxel per separat), estan enceses permanentment i això consumeix molta energia. Les dels quaderns digitals basats en tinta electrònica (e-Ink) són més eficaces energèticament, ja que només apliquen corrent elèctric en el moment de mostrar un text en pantalla o d’escriure’l, sense necessitat de gastar més energia per a mantenir-los visibles fins que canviem de pàgina.
No ens podem oblidar de la vista. Una pantalla OLED emet, constantment, llum i radiació, encara que posem el “mode lectura” que la col·loca en un to ataronjat. La d’un quadern intel·ligent no té aquest efecte, per això és pràcticament igual de còmode per als ulls que llegir sobre el paper tradicional, ja que en la retina no impacta cap mena d’emissió de llum artificial.
La tercera raó també té a veure amb la pantalla, però en aquest cas amb la superfície. Mentre que les tauletes tenen un cristall sobre el qual escrivim i amb uns moviments i una vibració hàptica (petita vibració que se sent quan es prem la pantalla), que simula la sensació que pot oferir un bolígraf sobre el paper, les de tinta electrònica estan tractades perquè el tacte sigui similar al del paper i que, quan hi fem lliscar el punter, la sensació sigui real. Això té una contrapartida, i és que les puntes dels llapis digitals per a aquestes pantalles es desgasten i cal canviar-les cada cert temps.
El mercat dels quaderns digitals ha sofert un terratrèmol el 2022. Fins ara estava dominat per marques independents com Remarkable i Kobo. Però, aquest any, el gegant i líder indiscutible d’una altra categoria de productes de tinta electrònica, el dels llibres electrònics, finalment ha llançat una versió dels seus Kindle que no només serveixen per a llegir, sinó també per a escriure, els Kindle Scribe. Aquest moviment marca un abans i un després: primer en preus, ja que ha fet que les marques de preu més elevat, com Remarkable, els abaixin, i Kobo, que ja lluita en el mercat dels e-books contra Amazon, tingui ara un equip molt similar en disseny, que el supera lleugerament en prestacions a un preu una mica inferior.
Això fa que un mercat que era molt específic s’hagi posat de moda i tingui competència. Un fet que es demostrarà amb els pròxims llançaments. D’aquesta manera, comprovarem si hi ha lloc per a totes les marques o si, per contra, Amazon i els seus productes, que porten associats tots els serveis de Kindle com l’accés a una immensa biblioteca de llibres, s’imposen sobre la resta.
Com convé triar un quadern intel·ligent
En la primera classificació ja hem avançat que els dispositius que es basen en una aplicació que escaneja el que escrivim i amb un preu mitjà que no supera els 20 euros no poden considerar-se quaderns intel·ligents, així que ens centrarem en els híbrids i els 100% digitals. Per a triar el que s’adapti més bé a les nostres necessitats hem de tenir en compte:
- Mida. L’habitual és trobar dispositius en format A4: és a dir, la mida del paper més comú, o A5, la meitat. Els segons solen ser més econòmics i són útils si volem anar anotant sobre la marxa idees o petits textos. Però si de debò volem treure de les motxilles i els maletins els quaderns de paper, és convenient optar pels més grans, encara que tenen un preu més elevat, ja que no només serà més còmode escriure-hi perquè l’espai de pantalla és més gran, sinó que, a l’hora d’anotar sobre documents com PDF o PowerPoint, és molt més pràctic.
- Llapis o punter. La majoria de les vegades va inclòs quan es compra el dispositiu, però no tots són iguals. Cal fixar-se si necessita piles, si es pot carregar per USB o si, directament, no cal carregar-lo mai. El gran perill d’aquests dispositius i el seu principal hàndicap enfront d’un quadern tradicional és aquest, quedar-nos sense bateria en algun dels elements i, per tant, sense poder apuntar o consultar res del que contenen.
- Densitat de pantalla. Si atenem els elements tècnics, la característica clau és la densitat de la pantalla, que no és el mateix que la resolució. Aquesta es mesura en punts per polzades (ppp). La conclusió per a interpretar-ho és senzilla: com més punts hi hagi per polzada, més fàcil serà escriure de forma més definida i nítida. Algú dirà també que els nivells de pressió (ndp) són importants –solen estar entre els 1.024 ndp i els 5.000 ndp–, però realment això només afecta qui vulgui dibuixar, ja que podrà aplicar més o menys pressió per a difuminar el traç. A l’hora d’escriure, és un paràmetre que no hi té tant a veure.
