La dieta alcalina té base científica?
Segons les organitzacions internacionals, no hi ha evidència dels beneficis d’aquesta mena d’alimentació.
Aquesta dieta postula que hi ha determinats aliments que poden modificar l’acidesa de la sang. Segons aquesta teoria, si s’acidifica, augmenta el risc de desenvolupar diverses malalties, especialment càncer, encara que també parlen de salut òssia, diabetis, obesitat o depressió. Si s’alcalinitza, es prevenen aquestes patologies. Els aliments acidificants serien els aliments proteics, mentre que les fruites i verdures serien alcalinitzants. També es promou la ingesta de suplements i d’aigua alcalinitzada. No obstant això, des d’un punt de vista fisiològic, aquestes teories no se sustenten, ja que el nostre organisme té mecanismes endocrins i metabòlics que mantenen el pH de la sang dins d’uns valors molt estrets i estables, i la dieta per si mateixa no pot modificar-los. L’Institut Americà per a la Recerca del Càncer indica que la dieta alcalina no és recomanable, ja que no compta amb evidència científica i PenNutrition, el portal de revisió de l’evidència científica, manté la mateixa postura no tan sols respecte del càncer, sinó de totes les propietats que s’atribueixen a aquesta dieta.
La discapacitat visual afecta la qualitat de la dieta?
Els problemes en la vista s’associen a un risc més alt de sobrepès o desnutrició.
Els estudis científics sobre discapacitat visual i estat nutricional són escassos, però els que s’han publicat fins al moment indiquen que la discapacitat visual s’associa a un risc més alt de patir sobrepès, obesitat i desnutrició. Així ho reflecteix un informe recent del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), en el qual es recull que aquestes persones es troben amb nombroses dificultats a l’hora d’adquirir, preparar i ingerir aliments, ja que són activitats que requereixen destresa visual.
En el moment de la compra es troben barreres per a arribar físicament al punt de venda i triar els aliments. Per fer aquesta tasca solen requerir ajuda i això els resta independència, dificultat que s’accentua amb els canvis de format o de localització dels productes als lineals. Els problemes continuen a casa amb la preparació dels aliments, que exigeix estris especials per a mesurar, abocar o servir, a més d’habilitats per a fer accions senzilles com tallar. Menjar fora de casa també és un repte, perquè depenen de les cartes en braille o de la comunicació amb el personal. Per a pal·liar aquestes dificultats, alguns organismes proposen el desenvolupament d’aplicacions que ajudin a conèixer la composició nutricional dels productes o la inclusió d’etiquetes en braille.
Les persones sanes han de prendre menys sal?
D’acord amb AESAN, a Espanya consumim de mitjana 9,8 g de sal per persona i dia, una xifra que gairebé duplica el màxim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (5 g/persona/dia). La major part d’aquesta sal no procedeix de la que s’afegeix amb el saler, sinó que entre el 70% i 75% és el que es coneix com a “sal oculta”, que es consumeix en aliments processats i en aquells que prenem fora de casa. Per aquests motius, la població espanyola que es troba sana hauria d’intentar reduir la ingesta de sal, cosa que es pot aconseguir rebaixant el consum d’aliments ultraprocessats i de productes amb alt contingut en sal com els derivats carnis o els formatges molt madurats. Les empreses han signat nombrosos compromisos per a anar reduint la quantitat de sal en els aliments i, en el cas del pa, una de les fonts dietètiques de sal importants, s’ha establert un màxim legal de 1,31 g/100 g.
Com es pot conservar el color verd quan es bullen les verdures
El color verd es deu a la presència de clorofil·la, una molècula que conté un àtom de magnesi. El magnesi es pot perdre si les verdures es posen en contacte amb un àcid, ja que se substitueix per un àtom d’hidrogen i la clorofil·la es transforma en feofitines de color grisenc o groguenc. Això ocorre si es bullen en aigua lleugerament àcida o si se salten, perquè la temperatura elevada trenca les parets del vegetal i aquest entra en contacte amb els seus àcids. L’acidesa de l’aigua es pot reduir afegint-hi una mica de bicarbonat, però això té el desavantatge que el sabor i la textura de l’aliment es poden veure modificats. També és útil afegir-hi una mica de sal, perquè s’ha comprovat que manté el color.
Què és millor per a les persones amb diabetis, la banana o el plàtan?
La banana conté un 12% de sucres, mentre que el plàtan n’aporta aproximadament un 15%. No obstant això, com qualsevol fruita, qualsevol dels dos pot ser adequat per a persones amb diabetis. Això sí, aquelles que hagin de controlar la ingesta d’hidrats de carboni han de tenir en compte la quantitat de sucres de cadascun dins del seu pla dietètic.
Així es va originar l’aranja
L’aranja és un híbrid entre la taronja dolça i el pummelo, una espècie procedent del sud-est de la Xina, Indoxina i Malàisia. Es va originar al segle XVIII al Carib. Altres exemples de cítrics que han sorgit mitjançant encreuaments són la mandarina, per la combinació de la taronja dolça i la mandarina salvatge, o les taronges sanguines, per l’encreuament de la mandarina i el pummelo.
Menjar sovint és millor que menjar poques vegades al dia?
Encara que s’ha popularitzat el missatge que hem de menjar cinc vegades al dia, no hi ha evidència que un major o menor nombre d’ingestes estigui relacionat amb el nostre pes corporal. Així ho recull l’Acadèmia Americana de Nutrició i Dietètica o el portal Nutrimedia, que revisa l’evidència científica darrere dels missatges nutricionals.