La salut dels nens i nenes, en risc

Pobresa infantil. La salut dels nens i nenes, en risc

Posar fi a la pobresa al món ocupa el primer lloc dins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos en l’Agenda 2030. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) cataloga la pobresa com un “problema de drets humans”. Per a l’entitat, aquesta situació va més enllà de la manca d’ingressos i de recursos per garantir uns mitjans de vida sostenibles, atès que la pobresa es manifesta de manera tangible en la fam, en la malnutrició, en la falta d’un habitatge digne i en l’accés limitat a altres serveis bàsics, com l’educació o la salut.

Segons l’ONU, 736 milions de persones, és a dir, el 10% de la població mundial, viu en una situació d’extrema pobresa (amb una renda per càpita inferior a 1,90 euros al dia). La meitat són nens i nenes, la qual cosa equival a dir que hi està sumit un de cada cinc menors. A més, cal dir que el 45% de la població infantil es troba en condicions de pobresa moderada.

Cinc variables que cal mesurar

Per a Ajuda en Acció, l’impacte de la pobresa infantil es mesura mitjançant cinc variables: l’augment de la mortalitat (entre 70 i 100 menors moren als països pobres per cada mil que en neixen); la mala salut, que comença amb un retard en el creixement (156 milions de persones menors de cinc anys en pateixen) i que pot marcar una demora en el desenvolupament cognitiu; la impossibilitat d’accedir a una educació de qualitat i d’assistència al col·legi amb regularitat; el treball infantil (uns 152 milions de nens i nenes al món treballen abans de complir l’edat legal, que s’estableix en 14 o 16 anys, depenent del país), i la violència.

Si bé la pobresa al món ha disminuït gradualment durant els últims 25 anys, la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un repunt. A partir del 2020, la pobresa extrema mundial ha augmentat i s’ha diversificat geogràficament: no afecta només els països més pobres (tot i que més del 40% de la població pobra es troba en aquestes nacions), també impacta de manera notable en països catalogats com a desenvolupats.

Espanya no és aliena a les dades

L’índex AROPE (“At Risk Of Poverty and/or Exclusion”, per les sigles en anglès) és l’indicador multidimensional que el Consell d’Europa fa servir per mesurar la incidència de la pobresa i de l’exclusió social, i el 2021 era d’un 28,9% a Espanya, la xifra més alta dels últims cinc anys. Això equival a dir que més de dos milions de nens, nenes i adolescents pateixen pobresa al nostre país. Som el tercer estat de la Unió Europea amb la taxa més elevada.

L’actual situació econòmica, marcada per una inflació desbordada, ha provocat que les famílies limitin les despeses en partides que es considerin essencials. L’informe El cost de la vida i estratègies familiars per a abordar-lo, elaborat per Càritas Espanyola i la Fundació Foessa, denuncia que set de cada deu llars vulnerables han renunciat o han reduït les seves despeses en matèria de roba i calçat i quasi la meitat han retallat el pressupost familiar en alimentació; una quarta part d’aquests no pot portar la dieta especial que necessita per qüestions mèdiques a causa de la inflació. A més, el 18% de les llars amb infants han deixat de fer servir el menjador escolar per no poder costejar-ho: aquest percentatge equival a 500.000 famílies. A banda, segons dades de la Plataforma d’Infància, les ajudes o beques de menjador només arriben a l’11% de l’alumnat en edat educativa obligatòria.

Mala alimentació i obesitat

L’exposició a la pobresa en la infància de manera persistent està associada a un risc més alt de patir problemes de salut mental, obesitat i malalties cròniques. El fet de patir pobresa en la infància tardana o en l’adolescència està més relacionat amb la salut mental i les malalties cròniques, mentre que patir-la durant la primera infància s’associa amb l’obesitat. L’informe sobre Obesitat infantil a Espanya 2021-2022, d’EROSKI Consumer, fa referència al fenomen conegut com a “pobresitat”, que indica que la taxa d’obesitat infantil és el doble entre les famílies amb unes rendes més baixes que entre les que tenen rendes més altes.

Ho explica Carme Vidal, presidenta de la Societat Espanyola de Pediatria Social (SEPS): “La primera conseqüència de la pobresa infantil és el canvi en l’hàbit de l’alimentació en la família, la dificultat per a accedir a una alimentació equilibrada comporta que molts menuts s’alimentin de productes que poden superar les necessitats d’energia, però amb les mancances dels nutrients necessaris per ser aliments de baix cost, amb pocs nutrients i un alt contingut en greixos, amb un consum inferior de vegetals i de verdures, de manera que ocasionen una malnutrició que pot portar al sobrepès i l’obesitat”. En cas de perpetuar-se, segons l’opinió de l’experta, l’obesitat pot comportar conseqüències físiques, com ara malalties cardiovasculars; diabetis; major risc de càncer; conseqüències mentals, com una baixa autoestima, depressió o ansietat, i conseqüències socials, com estigma, discriminació o dificultats per relacionar-se. “Totes suposen un empitjorament en la qualitat de vida”, puntualitza Vidal. Per a la presidenta de la Societat Espanyola de Pediatria Social, els menors en situació de pobresa tenen el doble de risc de patir obesitat que els que viuen en famílies de rendes més altes i, consegüentment, de desenvolupar altres malalties.

Problemes des del bressol

Durant la gestació i la lactància també és primordial que la mare segueixi una dieta saludable. Hi ha diferents estudis mèdics que demostren que no garantir la ingesta dels nutrients necessaris implica que poden haver-hi perills, tant per al bebè com per a la futura mare. Una mala alimentació pot incrementar les possibilitats d’un part prematur i d’avortament, pot provocar hipertensió, generar excés de líquid amniòtic, i acabar en hipermaduresa fetal i desencadenar diabetis de tipus 2 i obesitat en la infància del bebè. “La mala nutrició i una salut materna inadequada poden associar-se al baix pes de la criatura quan neix i a un creixement intrauterí endarrerit, que alhora tenen conseqüències futures, com ara un major risc de malalties cardiovasculars”, concreta Vidal.

L’especialista apunta altres conseqüències de la pobresa infantil: “Patir asma –la malaltia respiratòria crònica infantil més comuna, que té un fort component socioeconòmic i està molt relacionada amb l’estat dels habitatges, com ara tenir humitats o problemes per a adequar la temperatura–; tenir una pitjor salut dental; estar exposat a patir més accidents; presentar problemes de salut mental, i l’abandó escolar primerenc”. Assegurar l’accés efectiu de tots els nens, nenes i adolescents a una alimentació saludable, equilibrada, adequada i adaptada a cada etapa de desenvolupament són mesures que, segons l’opinió de Vidal, podrien ajudar a revertir la situació de la pobresa. També assenyala que caldria establir ajudes per a l’adquisició de fruites i verdures en llars amb dificultats, concedir beques per a menjadors escolars de qualitat que garanteixin un menjar saludable i elevar els impostos d’alguns productes (com els dels refrescos, per exemple).

Com afecta la salut mental

La pobresa, a més d’afectar la salut física, també incideix en la salut mental. “Afecta perquè porta a la vulnerabilitat i a l’absència de recursos. La pobresa també porta a l’aïllament, que és un altre dels grans factors que incideixen especialment en la fragilitat i en la manca de salut mental”, explica Guillermo Fouce, president de la Fundació de Psicologia Sense Fronteres. En el cas dels menors, estar en situació de pobresa els fa ser assenyalats per altres iguals, “la qual cosa els portarà a una situació més complexa de controlar amb la resta”, adverteix.

Investigadors de la Universitat de Harvard i de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) destaquen que les persones amb ingressos més baixos acostumen a tenir entre 1,5 i 3 vegades més probabilitats que els rics de sofrir depressió o ansietat. Fouce confirma que aquestes dues patologies també es donen entre els menors. “Hi ha nens i nenes que es retreuen, tenen dificultats de comunicació, s’aïllen i els costa dir què els passa. D’altres reaccionen amb ira, impuls i agressivitat”, resumeix l’especialista.

Des del punt de vista psicològic és vital intervenir al més aviat possible. “És important normalitzar i solucionar les situacions on hi ha mancances de material. També cal parlar d’aquesta situació amb els nens i abordar-la amb la família. Indubtablement, és possible que arribin a ser adults sans, però abans han de resoldre’s aquestes mancances fonamentals perquè la persona pugui seguir endavant”, explica el president de la fundació. “En la pobresa no només hem d’atendre els símptomes físics, sinó també els mentals. Al capdavall, tot és un cercle que va relacionat. No hi ha salut física sense salut mental, no hi ha salut mental sense salut física i no hi ha salut física, mental i emocional si no hi ha salut social”, reflexiona.

Desavantatge educatiu

La pobresa infantil també afecta l’etapa formativa. A més, aquesta incidència és acumulativa, per la qual cosa actuar des dels primers anys –en l’etapa infantil, de 0 a 3 anys– pot suposar minimitzar situacions o conductes que es donin en etapes posteriors, com la repetició de cursos o l’abandó escolar.

Per a David Lozano, portaveu de la Fundació Pere Tarrés, que elabora l’informe Infància i Salut a Catalunya i Espanya, “conceptes actuals com la bretxa digital posen de manifest que no disposar dels recursos informàtics necessaris a la llar per culpa de les dificultats econòmiques de les famílies genera desigualtats dins de l’aula. Aquest conjunt de dificultats a què s’enfronten les famílies en situació de vulnerabilitat, en risc de pobresa o d’exclusió social incrementen la possibilitat de repetir el curs acadèmic o d’un abandó escolar prematur”.

Des de la Fundació destaquen les activitats d’oci educatiu per a pal·liar les dificultats que les situacions de pobresa generen en les famílies dins de l’àmbit educatiu, socioeducatiu i en les activitats de temps lliure educatiu. Lozano sintetitza que “treballen tant en l’esfera educativa, en la qual s’atén la diversitat existent, com també oferint espais gratuïts o a cost molt reduït perquè els nens i nenes de famílies en risc de pobresa o exclusió puguin gaudir d’espais de desconnexió, diversió i aprenentatge”.

Aquestes activitats reforcen competències educatives, socials i de valors cívics clau, com la comunicativa, la digital, la social i relacional, i la creativitat, “i ho fan amb accions integradores i cohesionadores”, aclareix Lozano. D’aquí ve la importància de garantir espais d’oci educatiu complementaris a l’educació formal per als infants i joves de llars en context de vulnerabilitat. “Cal assegurar que tots els nens i nenes puguin participar en aquests programes independentment dels recursos econòmics de cada família, així es poden reduir les desigualtats educatives i, per tant, contribuir a una societat més cohesionada i inclusiva”, finalitza.

Com es pot revertir la situació

Si bé organitzacions i experts de diferents àmbits coincideixen que és difícil posar fi a la pobresa infantil, apunten que l’educació és l’eina més poderosa per a revertir aquesta situació. Si el conjunt de la societat assegura l’accés a una educació de qualitat per a tots els nens i les nenes, hi haurà més opcions per a un futur lluny de l’estigma de la pobresa. Com bé va dir Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau, “agafem els llibres i els llapis. Són les nostres armes més poderoses. Un nen, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món”.

També calen més recursos. Per a Carles López, president de la Plataforma d’Infància, “és necessari que els avanços s’acompanyin de recursos econòmics, desenvolupaments normatius i mesures específiques en tots els àmbits, perquè tinguin un impacte real en la vida d’aquests nens i nenes. A més, les polítiques públiques han de comptar amb un enfocament de drets d’infància i amb la participació de la societat civil i dels mateixos infants”, conclou.