3 pistes per a identificar els aliments ultraprocessats
La majoria d’aquests productes són poc recomanables, mentre que entre els processats podem trobar moltes opcions saludables.
Encara que cada cop sentim més a parlar dels ultraprocessats, no sempre és fàcil distingir-los dels processats. No hi ha una definició consensuada sobre les característiques que han de complir, encara que se sol usar com a referència la classificació NOVA de la Universitat de São Paulo (Brasil). Aquestes tres pistes ens poden ajudar. La primera és que contenen ingredients que no fem servir a la cuina i els seus additius s’usen per millorar-ne el sabor o l’aspecte, com els edulcorants, els colorants o els potenciadors del sabor. La segona és que es fabriquen amb processos industrials, com ara l’extrusió. I, finalment, són extremadament grats al paladar i es presenten en envasos que criden molt l’atenció. En els processats podem trobar opcions saludables –llegums en conserva, oli d’oliva o pa integral– i altres de menys recomanables, com ara embotits o fruita en almívar. Els ultraprocessats són majoritàriament productes de consum ocasional, tret d’algunes excepcions comptades, com la llet de fórmula o la soia texturitzada.
Els nabius prevenen les infeccions d’orina?
Aquesta fruita té un efecte preventiu, però no ajuda a curar una infecció ja establerta.
L’organització Cochrane, una de les entitats científiques més prestigioses en el camp de l’avaluació de l’evidència científica, acaba de publicar una revisió sobre l’eficàcia del consum de nabius per a prevenir les infeccions d’orina. Després d’avaluar els resultats de 50 assajos clínics amb més de 8.000 persones han conclòs que probablement són útils, tant al natural com en forma de complements. Això sí, cal tenir en compte que l’efecte és preventiu, no ajuden a curar una infecció ja establerta. A més, són útils en infants, dones i persones que hagin passat per una cirurgia relacionada amb la bufeta, però no hi ha evidència de l’eficàcia en ancians, embarassades ni persones que tinguin problemes per a buidar la bufeta. Tampoc no se n’ha pogut establir una dosi concreta, cosa que cal tenir en compte, ja que els suplements que hi ha al mercat tenen formulacions molt variables.
Com és la proteïna dels cacauets
Prop del 25% del pes d’aquesta lleguminosa són proteïnes, fet que la situa per davant d’altres llegums, com els cigrons o les mongetes (20%), encara que per darrere de la soia, que en té un 36%. La qualitat de la proteïna es valora en funció del contingut en aminoàcids essencials (els que no sintetitza el nostre cos i que només podem obtenir amb la dieta) i la digestibilitat, és a dir, en quina mesura la podem aprofitar. La proteïna dels cacauets s’absorbeix molt bé, però alguns aminoàcids essencials no s’hi troben en quantitats suficients. Això no obstant, aquests aminoàcids els obtenim fàcilment d’altres aliments com els cereals. Tot i que, per les seves característiques botàniques, són lleguminoses, pel perfil nutricional i per la forma de consum s’assemblen més a la fruita seca, de la qual es recomana consumir-ne un grapat diari.
Alternatives a la llet infantil
La llet és un aliment nutricionalment molt interessant i fàcil d’incorporar a la dieta dels infants, però no és imprescindible, ja que els seus nutrients es poden obtenir d’altres fonts. Encara que cap beguda vegetal no se’n pot considerar un equivalent, la millor alternativa és la de soia sense sucres afegits ni edulcorants i enriquida amb calci i vitamina D. Les de cereals (civada, kamut o arròs), fruita seca (ametlles o avellanes) o fruita (coco) són poc interessants nutricionalment. Aquesta recomanació només és vàlida per a majors d’un any i en cap cas substitueix la llet materna ni la de fórmula en lactants.
L’enciam té efectes somnífers?
Aquesta verdura conté lactulina i lactupicrina, dos compostos que poden actuar com a inductors del son i que es troben en quantitats més altes en l’enciam romà, per això s’ha popularitzat a les xarxes com un somnífer natural. Tot i això, l’evidència que hi ha d’aquest efecte es deu a l’ús d’extractes, no al consum com a aliment. A més a més, només s’ha estudiat en ratolins.
Quina funció té la sal en els dolços?
Quan les molècules que formen part dels aliments s’uneixen als receptors de les papil·les gustatives, produeixen un impuls nerviós que es tradueix com un sabor. Un estudi recent fet en ratolins ha trobat que el clorur de la sal activa certs receptors del sabor dolç, i això podria explicar que els aliments dolços potenciïn el sabor quan s’hi afegeixen petites quantitats de sal.
Els sulfits provoquen al·lèrgies?
Aquests compostos poden aparèixer de manera natural en els aliments o afegir-se com a additius pel seu poder conservant, antioxidant i blanquejant. Poden desencadenar reaccions al·lèrgiques en la població general, però és més freqüent que apareguin en persones asmàtiques, per tant s’identifiquen com a al·lergògens en les etiquetes. Els aliments que en tenen més quantitat són la fruita dessecada, el vi, els sucs de fruites i les salses.