El dilema de la paga: sí o no?
Segons dades de l’informe Educació financera, què n’hem de saber?, elaborat per la Fundació Júnior Achievement España i la Universitat de Múrcia, aproximadament la meitat dels estudiants de primària (6-12 anys) reben una paga periòdicament, una xifra que augmenta fins al 62% en el cas de l’alumnat de secundària (12-16 anys). Aquestes xifres podrien donar a entendre que, com en tants altres aspectes relacionats amb l’educació i la criança, ens trobem davant un nou cas de les dues Espanyes, la de la paga i la dels diners a demanda. Tanmateix, segons totes les expertes consultades, el debat només té una resposta: paga sí.
El perquè d’aquesta resposta tan contundent també genera unanimitat: la paga és una eina extraordinària d’educació financera. Molt sovint, l’única que hi ha per l’absència d’aquesta mena de formació al currículum acadèmic de primària i l’ESO. Les últimes dades sobre competència financera són de l’informe PISA 2018 (15 i 16 anys) i reflecteixen que Espanya, amb 492 punts, es troba lluny de la mitjana dels països de l’OCDE (504) i a anys llum de països capdavanters com Estònia (547), Finlàndia (537) o el Canadà (532).
Per a què serveix?
“La paga és una eina magnífica perquè els nostres fills aprenguin a gestionar els diners de manera autònoma, responsable i eficient, ja que quan creixin hauran de prendre decisions relacionades amb els diners. Si els donem els diners a demanda o quan els necessitin, impedim que aprenguin a autoregular-se”, resumeix Sara Vicent, experta en educació financera per a famílies.
Segons un estudi sobre la població holandesa del 2014, els adults que provenen de famílies en què de petits rebien una paga i els han ensenyat a gestionar-la, estalviaven entre un 16% i un 30% més. Però els beneficis van molt més enllà de l’estalvi, ja que les finances personals tenen un impacte directe en la salut global de les persones. Un estudi de l’OCDE del 2022 posava de manifest que les persones que tenen un alt grau d’estrès financer (és a dir, que tenen problemes causats per una gestió no encertada dels diners) tenien un 20% més de probabilitats de desenvolupar problemes de salut i malalties com migranyes, insomni, ansietat, depressió, dolors d’esquena, úlceres, hipertensió o atacs al cor.
“L’equivocació i l’equació prova-error-nou assaig és un dels aspectes més interessants per a la formació de l’infant en aspectes financers. El més normal és que al principi es gasti tots els diners, perquè no té el concepte d’estalvi, però d’aquest error aprendrà per a la pròxima”, afirma Francis Blasco, de la Universitat Complutense de Madrid.
Totes les expertes consultades coincideixen en la importància de deixar als nens i nenes que s’equivoquin. “En aquest sentit va molt bé la figura del progenitor que veu que el nen caurà i des de la calma pensa que ja el recollirà i li explicarà que, la pròxima, si no vol caure, és millor que no vagi per la vorada”, afegeix la psicòloga Mónica Rodríguez, que anima els pares a no fer recriminacions als fills. “Els judicis no ajuden qui està en ple aprenentatge”.
Això sí, totes destaquen la importància de no canviar les regles del joc. “No s’hi val que, per no sentir l’enrabiada, li donem més diners. Si el teu fill s’ho ha gastat tot en un dia i no pot comprar llaminadures o sortir amb els amics perquè no té diners, s’haurà d’esperar a la setmana vinent. Encara que ens costi, ens hem de mantenir ferms”, afirma Amalia Guerrero, experta en economia familiar.
A partir de quina edat es recomana?
A Espanya, les famílies solen començar a donar la paga al voltant dels set o vuit anys, segons l’informe de la Universitat de Múrcia. Les expertes serien partidàries d’avançar aquesta edat. “A partir dels cinc o sis anys, els nens i les nenes ja saben sumar i restar i, fins i tot, ha vingut la fada de les dents o han rebut alguns diners extra. Cal aprofitar que a la canalla li crida molt l’atenció els diners”, aconsella Amalia Guerrero, experta en economia familiar.
Quina periodicitat ha de tenir?
La recomanació durant els primers anys i gairebé fins a l’adolescència és que la freqüència sigui curta. La millor alternativa? La paga setmanal. “Com més petits són, més curta hauria de ser la periodicitat, perquè hi ha una zona del cervell, el lòbul prefrontal, que encara no està desenvolupada del tot i que és la que té a veure amb la visió del futur. És a dir, que si donem una paga mensual a un nen de set o vuit anys correm el risc que se la gasti tota el primer dia”, assenyala Mónica Rodríguez Enríquez, doctora en Psicologia de la Universitat de Vigo.
Quants diners els hem de donar?
És difícil estipular de manera general una xifra econòmica per a la paga. En tot cas, dependrà de l’edat del menor i de les possibilitats econòmiques de cada família. La paga en menors de deu anys no sol superar els 5 euros. Els últims anys de primària (10-12 anys) se sol situar de mitjana en els 12 euros setmanals, una xifra que puja fins als 25 euros els últims anys de l’ESO (15-16 anys), segons l’informe Educació financera, què n’hem de saber? Sigui la quantitat que sigui, en tot cas, la comunicació és clau. Per això, abans d’instaurar la paga recomana fer una reunió familiar per explicar als fills que la paga té com a objectiu la seva educació financera i que hi haurà unes normes i uns límits a l’hora de prendre decisions. “Els pares hauran d’especificar el dia que rebran la paga, l’import i en què podran gastar-se els diners, i també que, quan rebin la paga, hauran d’apartar-ne una part i posar-la en una guardiola per a l’estalvi”, afirma Sara Vicent.
En efectiu o en targeta?
En temps d’absència d’efectiu i hegemonia de les targetes moneder, les transferències bancàries i aplicacions com Bizum, sorgeix el dubte de com s’ha de donar la paga. “Fins a onze anys, aproximadament, no hi ha una capacitat cognitiva que permeti bé l’abstracció, així que entenen millor les coses quan les toquen. Partint d’aquesta base, la intuïció em diu que potser a aquestes edats és més adequat rebre els diners en efectiu, perquè això permet millor la comprensió”, afirma Rodríguez Enríquez.
La sola idea de “càstig” ja genera habitualment discrepàncies entre els diferents models de criança. No podia ser menys en el cas de la paga. “No fer els deures o suspendre algun examen no està relacionat amb la gestió dels diners, sinó que pertany a l’esfera acadèmica. Per tant, deixar sense paga un nen o una nena per raons acadèmiques no té relació amb la seva educació financera, així que no ho hauríem de fer si volem ser coherents amb aquest raonament”, defensa Sara Vicent, experta en educació financera per a famílies.
Segons la investigadora Francis Blasco, si exigim a l’infant ¡que faci unes feines a canvi de la paga, retirar-la sí que seria una estratègia acceptable si el nen o la nena no compleix la seva part reiteradament (“no una vegada, sempre cal donar-los una segona oportunitat i una tercera”): “En cas contrari no reforçarem l’objectiu de relacionar esforç i paga”. La psicòloga Mónica Rodríguez, d’altra banda, només veuria útil aquesta estratègia en el cas que s’hagin gastat la paga en coses molt inadequades, com ara tabac o alcohol. “En aquests casos, deixar els fills i filles sense paga pot ser una mesura per a recuperar la confiança”, assevera.
S’ha de donar a canvi d’alguna cosa?
¿La paga s’ha de donar perquè sí o, per contra, ha de ser una mena de retribució per la col·laboració de la canalla en determinades feines domèstiques? Davant aquesta pregunta, les expertes no es posen d’acord. “La nostra filosofia és que hem d’incorporar petits esforços de l’infant que estiguin associats a la paga, perquè és l’única manera d’educar-los en la cultura de l’esforç i que el dia de demà no pensin que tindran els diners gratis”, opina Francis Blasco López, vicedegana de la Facultat de Comerç i Turisme de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). En aquest cas, es recomana posar petites tasques als menors com parar la taula i desparar-la, omplir el rentaplats, fer-se el llit… “Petites obligacions perquè comencin a generar una connexió entre esforç i diners”, aconsella Blasco.
Amalia Guerrero i Mónica Rodríguez opinen el contrari. “No estic a favor de donar la paga a la canalla a canvi de fer tasques domèstiques o de treure bones notes, això és la seva responsabilitat. A mi no em paguen per posar una rentadora”, sosté Guerrero. Algunes famílies opten per un model mixt: una paga fixa que després es pot complementar amb treballs extraordinaris que puguin fer els nens i nenes. “Aquest model sí que combinaria les dues coses, però al final parlem de competències i valors diferents i si els barregem es poden desvirtuar”, afegeix Rodríguez.
Què en poden fer?
Els diners s’han de destinar a despeses pròpies de la canalla (llaminadures, sortir amb amics, capritxos…) i no mai per pagar despeses bàsiques. “Els pares continuen assumint les despeses de la criança i l’educació, òbviament. I han de reflexionar i establir les despeses que ha d’assumir el seu fill: joguines, cromos, aficions…”, explica Vicent. Però s’ha de fomentar l’estalvi. Aquest concepte és una cosa que els nens i nenes entenen molt bé, per això es recomana dividir la paga: una part per a gastar i una altra per a estalviar. “Una manera de fomentar l’estalvi és l’estratègia de la prima. És a dir, si els nostres fills volen comprar-se alguna cosa que val 50 euros i fa setmanes que estalvien i han arribat a 45 euros, una bona idea per a reconèixer l’esforç d’estalvi és ajudar-los amb 5 euros a aconseguir l’objectiu”, assenyala la psicòloga Mónica Rodríguez.
- 7 anys és la mitjana d’edat en què es comença a donar la paga a Espanya.
- Més del 80% dels infants i adolescents dediquen una part de la paga a l’estalvi.
- El 50% i 12 € de mitjana a la setmana reben la paga a primària.
- El 62% i 25 € de mitjana a la setmana reben la paga a secundària.