Col·lutoris. Quan són necessaris?
Des de fa força temps, un producte d’higiene oral s’ha sumat al duet clàssic de raspall de dents i pasta: són els col·lutoris. Gràcies a la publicitat, s’ha estès la idea que són un element imprescindible per una bona salut bucodental. El missatge ha entrat amb força a la societat: segons el Llibre blanc que va publicar el 2023 el Consell de Dentistes, mentre que el 2010 només el 23% de la població feia servir col·lutoris cada dia, avui aquest percentatge arriba al 63%. Per això, segons aquest informe, “cal insistir sobre la importància de no fer servir col·lutoris sense indicació i supervisió del dentista”. I més en el grup de majors de 65 anys, on es detecta fins a un 72% d’usuaris que n’usen, almenys, de manera ocasional.
Aquest advertiment ens porta a reflexionar sobre què són realment els col·lutoris, quina funció tenen i com s’han de fer servir.
No substitueix la raspallada
Un col·lutori, també conegut com glopejador, és un producte líquid que es fa servir per a rentar-se la boca i la gola amb diferents objectius: millorar la higiene bucal, refrescar l’alè i prevenir o tractar problemes bucals com la gingivitis, la càries i l’halitosi (mal alè).
“No és un substitut de la raspallada, encara que en algun moment tendim a fer-ne una rentada ràpida per sortir del pas”, assegura Óscar Castro, president del Consell General de Col·legis de Dentistes. “La raspallada és la veritable clau de la higiene oral, perquè és la manera d’eliminar la placa bacteriana, el microfilm que es forma a les dents i on hi ha els bacteris que provoquen gingivitis i càries. Tot això ho emulsionem amb la pasta de dents, que pot ser medicinal o simplement refrescant”, afegeix.
Hi ha diversos tipus de col·lutoris, cadascun dissenyat per abordar unes necessitats específiques. Els ingredients que porten ens donen les claus.
Anticàries (Amb prescripció)
- Ingredients comuns: Fluor
- Indicació: Contenen fluor per a enfortir l’esmalt i prevenir les càries. Són especialment útils per a persones amb bràquets ortodòntics o amb una història de càries recurrents.
Antiplaca o antigingivitis (Amb prescripció)
- Ingredients comuns: Fluor, triclosan i clorur de cetilpiridini.
- Indicació: Dissenyats per a prevenir i reduir la inflamació de les genives i la formació de placa.
Anticarrall (Amb prescripció)
- Ingredients comuns: Pirofosfat de sodi
- Indicació: Controlen la formació de carrall en persones amb una propensió especial a desenvolupar-lo.
Antisèptics (Amb prescripció)
- Ingredients comuns: Clorhexidina i clorur de cetilpiridini.
- Indicació: Ajuden a combatre els bacteris en la boca, prevenen l’acumulació de placa i redueixen el risc de malalties de les genives i càries.
Blanquejadors (Amb prescripció)
- Ingredients comuns: Peròxid d’hidrogen i bicarbonat de sodi.
- Indicació: Dissenyats per ajudar a aclarir i millorar el color de les dents.
Dessensibilitzant (Amb prescripció)
- Ingredients comuns: Nitrat de potassi o fluorur d’estany.
- Indicació: Es fan servir per a ajudar a reduir la sensibilitat dental causada per l’exposició de la dentina.
Refrescants (Sense prescripció)
- Ingredients comuns: Mentol, eucaliptol o olis essencials.
- Indicació: Es fan servir per a refrescar l’alè i provocar una sensació de frescor a la boca.
Quan els hem de fer servir
La segona idea que cal destacar és que els col·lutoris, excepte prescripció mèdica, no són necessaris. Els podem fer servir pel nostre compte? “Sí, sempre que no es tracti de col·lutoris medicinals; és a dir, que no tinguin una indicació terapèutica específica”, explica. Es refereix als col·lutoris anticàries, antigingivitis, anticarrall, antisèptics, blanquejadors o dessensibilitzants. Si ens agrada fer servir els refrescants perquè ens donen una sensació de frescor agradable a la boca i milloren l’alè, no hi ha cap problema.
En aquest sentit, es tracta d’entendre que els col·lutoris poden contenir una varietat d’ingredients actius, com ara agents antibacterians, antisèptics, antiinflamatoris, analgèsics o fluorur, depenent del propòsit específic. Per aquestes rentades, les recomanacions del Consell de Dentistes són clares: només s’han d’usar quan ho prescriu el dentista, “ja que estan indicats per a cada situació clínica concreta i no són aptes per a tots els pacients. Per tant, no s’han de fer servir sense prescripció”.
L’ús de col·lutoris medicinals sense que estiguin prescrits per un professional comporta alguns riscos: altera la microbiota intestinal, pot interactuar amb diversos medicaments, pot desenvolupar irritació en les mucoses i les genives i pot emmascarar altres problemes de salut més greus.
Les xarxes socials han posat de moda l’ús d’altres productes per a glopejar pels suposats beneficis que tenen per a les dents. Què hi ha de cert?
Oli de coco
L’oil pulling consisteix a glopejar amb una culleradeta d’oli de coco. Encara que s’ha popularitzat la idea que és útil per a la salut bucodental, el dentista Óscar Castro adverteix que “aquest possible benefici no se sustenta amb cap aval científic. Tampoc no hi ha evidència que funcioni com a blanquejador. Des del Consell General de Dentistes compartim la postura de l’Associació Dental Americana, que no en recomana l’ús per l’absència d’estudis científics fiables que demostrin que l’oli de coco és beneficiós per a la salut bucal”.
Aigua oxigenada i bicarbonat
També se n’ha estès l’ús com a suposats blanquejadors, cosa que, com explica Óscar Castro, “no només no té cap fonament, sinó que, a més a més, pot ser perillós, ja que pot provocar abrasions en l’esmalt, sensibilitat dental i, amb el temps, acabar amb una tonalitat groguenca a les dents”.
L’efecte que tenen en la microbiota oral
La boca és un ecosistema que conté més de 700 espècies diferents de bacteris. “En cada mil·límetre de saliva trobem desenes de milions de microorganismes. És molt important entendre que compleixen una funció, i que n’hi ha alguns que poden ser patògens i d’altres de beneficiosos. És tot una qüestió d’equilibri”, explica Álex Mira, investigador del Laboratori de Microbioma Oral de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio).
I aquest equilibri, tan important per a la salut, es pot alterar amb un ús excessiu o inadequat de determinats col·lutoris. “Glopejar cada dia amb un producte antisèptic pot fer que es desequilibri el balanç de la microbiota en benefici dels microorganismes patògens. Perquè un antisèptic eliminarà tant els bacteris bons com els dolents”, adverteix Óscar Castro. Així, l’ús continuat d’aquesta mena de col·lutoris pot fer que desapareguin els bacteris que impedeixen l’assentament de patògens que provoquen infeccions per càndides o fongs.
La publicitat dels col·lutoris ha arribat també a la població infantil. Els dentistes recomanen que els menors només facin servir un col·lutori si li ho prescriu un dentista i mai per indicació paterna. “El dentista pot indicar a un nen amb tendència a tenir càries un col·lutori amb fluor per ajudar la pasta de dents. A més a més, han de ser fórmules suaus, no agressives i que no continguin alcohol”, recomana Óscar Castro, president del Consell General de Col·legis de Dentistes. A més a més, és important tenir en compte que els menors de sis anys no poden fer servir aquests productes. Abans d’aquesta edat, el nen pot no haver desenvolupat completament els reflexos per a empassar, per tant hi ha risc d’ingesta. Cal no oblidar els riscos de l’ús d’un excés de fluor en les dents de la canalla. “Es pot passar d’una hipomineralització provocada per la càries a una fluorosi, que genera un dany en l’esmalt”, conclou Castro.
La interacció amb alguns fàrmacs
Alguns ingredients dels col·lutoris poden interactuar amb altres medicaments que prengui una persona; això pot provocar efectes secundaris no desitjats o reduir l’efectivitat dels fàrmacs.
- Alcohol. Alguns col·lutoris que contenen alcohol poden interactuar amb antidepressius, sedants i antihistamínics, i augmentar l’efecte sedant.
- Clorhexidina. Aquest compost és un antisèptic que combat els bacteris. Pot interactuar amb alguns medicaments per tractar la pressió arterial alta, com els blocadors dels canals de calci, i disminuir-ne l’efectivitat.
- Antibiòtics tòpics. Alguns col·lutoris poden contenir antibiòtics com la neomicina o la clindamicina, que poden tenir interaccions amb altres antibiòtics que es prenen per via oral.
- Antisèptics com el clorur de cetilpiridini (CPC). Aquest ingredient pot tenir interaccions amb medicaments com la ticlopidina (que es fa servir per a prevenir coàguls en la sang) i alguns medicaments anticoagulants, i augmentar el risc de sagnat.
Aquestes interaccions varien segons el medicament i la composició del col·lutori. Per tant, és fonamental que el dentista sàpiga si prenem algun fàrmac.
Altres problemes
Alguns col·lutoris poden contenir ingredients que són massa forts o irritants per a les genives i els teixits tous de la boca, i poden causar inflamació, enrogiment i dolor. D’altres poden augmentar la sensibilitat dental, especialment si es fan servir incorrectament o durant un període prolongat.
Finalment, l’ús de col·lutoris pot proporcionar alleujament temporal dels símptomes, com el mal alè o el mal de gola, però no aborda la causa subjacent del problema. Això pot fer que es retardi el diagnòstic i el tractament adequats de condicions bucals més serioses.