No totes les aigües són segures

Com es mesura la qualitat de les zones de bany. No totes les aigües són segures

Segons l’Informe Nacional de Qualitat d’Aigües de Bany 2021 –l’últim publicat fins avui–, elaborat pel Ministeri de Sanitat, el 96,6% de les aigües de bany d’Espanya van aconseguir el mínim de qualitat “suficient” i el 87,4% va complir els requisits de qualitat “excel·lent”. Tanmateix, un 7,8% de les zones de bany només va aconseguir la categoria de “bones”, l’1,2% va obtenir “insuficient” i el 2,2% es va quedar sense classificar, és a dir, no es va poder mesurar la contaminació. Aquesta classificació analitza la qualitat de l’aigua de 2.261 punts, entre els quals es troben platges i cales de bany permès i aigües continentals, com ara rius, piscines fluvials i llacs. L’objectiu és comprovar si aquestes aigües compleixen la vigilància i la regulació europees.

“La qualitat de les aigües de bany és un indicador de la salut ambiental de les nostres aigües costaneres i continentals, amb rellevància en Salut Pública i en el potencial de desenvolupament turístic i econòmic del nostre país. La normativa nacional i l’europea estan destinades a garantir una qualitat de l’aigua apropiada per a l’ús del bany de la població, protegint així la salut dels ciutadans”, exposa en l’informe Pilar Aparicio, directora general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat.

Com s’analitza l’aigua?

A Espanya, la temporada de bany on es fan els mostrejos mensuals de l’aigua va de maig a setembre a les zones costaneres —excepte Canàries, que s’estén durant gairebé tot l’any— i de juny a setembre a les aigües d’interior. Això implica que a l’estiu es prendran un mínim de vuit mostres d’aigua. I què s’analitza al laboratori per determinar si la qualitat de l’aigua és bona o no? La presència de dos bacteris fecals: enterococ intestinal i Escherichia coli, mesures en “unitats formadores de colònies” (UFC) per cada 100 mil·lilitres d’aigua. Quan a les zones de costa i litoral superen els 185 UFC/100 ml per a enterococs i els 500 UFC/100 ml per a E. Coli, la qualitat de l’aigua és “insuficient” i s’hi desaconsella el bany. Aquests bacteris poden procedir de nuclis urbans (excrements humans), activitat agrícola (fem) o ramadera (excrements animals).

L’escenari ideal seria evitar que els bacteris fecals arribin a les aigües de bany, però no sempre s’aconsegueix. De vegades, els esdeveniments meteorològics extrems, com les sequeres, les pluges torrencials o les escorrenties, o bé el col·lapse de depuradores i sistemes de gestió de les aigües fecals per la massificació turística, poden fer que el control de la contaminació en origen falli. Per això, la presència fecal en l’aigua de bany obliga a tancar una platja, un llac o un riu de manera temporal, amb advertiments als banyistes per a desaconsellar que s’hi banyin.

Les platges més contaminades

El 2016, un equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant, dirigit per Luis Aragonés, doctor del departament d’Enginyeria Civil, va publicar a la revista Science of the Total Environment l’anàlisi de la qualitat de l’aigua a zones costaneres d’Espanya (amb una mostra de 1.392 platges), en funció de la presència de bacteris fecals i la relació que té amb les condicions climàtiques i ambientals de la zona. L’estudi va descobrir que les platges de sorra són un reservori natural de bacteris, més que les platges de grava, i la batuda de l’onatge i grans marees empitjoren la contaminació. La incidència de les hores de sol, de la temperatura, de la salinitat de l’aigua i de la pluja, entre altres factors, també influeix en la proliferació d’aquests bacteris.

“De la investigació es desprèn que les hores de llum i, per tant, l’acció de la radiació ultraviolada són els factors més importants en l’eliminació de bacteris, i fins i tot poden compensar la depuració més baixa de les aigües residuals. Tots els factors que directament o indirectament provoquin que aquesta radiació no actuï o ho faci en un percentatge més baix contribueixen a l’augment de les concentracions bacterianes”, assenyalen els investigadors. És a dir, les platges del Cantàbric, amb menys dies de sol, més pluja, temperatura freda de l’aigua, gran onatge i marees, podrien tenir més contaminació bacteriana que les platges del sud d’Espanya. L’informe de la Universitat d’Alacant adverteix que, si bé la directiva europea 2006/7/CE que regula la qualitat de l’aigua té un objectiu ambiciós, potser falla perquè no estableix distincions. No diferencia entre tipus de sòl de platja, per exemple, ni tampoc disposa d’un protocol comú per a la recollida de mostres i varia molt entre les hores del dia que es recullen, els dies de sol o de pluja, o el punt on es fa, més o menys tèrbol per l’impacte de l’onatge i les marees.

Al llarg de la temporada estival són les autoritats autonòmiques en matèria de seguretat ambiental i sanitària els qui han d’alertar el tancament d’una zona recreativa de bany contaminada, que pot durar 48 o 72 hores, segons si l’aigua s’ha regenerat en aquest punt on s’ha localitzat la contaminació o més temps si la contaminació és greu. A més a més, els tècnics que supervisen la qualitat de l’aigua també fan inspeccions visuals per detectar presència de meduses, quitrà, plàstics, matèries flotants, restes orgàniques o qualsevol tipus de contaminació i es decidirà si és recomanable o no el tancament de la platja.

Com podem saber si ens podem banyar

Els estiuejants que tenen previst gaudir d’alguna zona de bany autoritzada poden observar els cartells informatius a l’àrea, que classificaran la qualitat de l’aigua com d’“insuficient, suficient, bona o excel·lent” i pictogrames amb un nedador acompanyat d’una línia sobre el cap, o d’una a tres estrelles, per a mostrar la qualitat de l’aigua de menor a major. Només en el cas de llocs amb aigua de qualitat insuficient es prohibeix el bany, pel risc que implica per a la salut entrar en contacte amb els bacteris fecals.

Aquestes anàlisis també es poden observar tant a l’aigua com a la sorra o la grava del litoral, residus d’olis minerals, restes vegetals, substàncies orgàniques i tensioactives, residus plàstics, algues i macroalgues, diatomees, llot en descomposició, escumes, cianobacteris, meduses, presència de cristall, fusta, cautxú, entre altres productes.

Des del 2008 existeix el sistema d’informació sanitari, conegut com a nàiada, que reuneix les dades sobre les característiques de les zones d’oci aquàtic, a interior i litoral, i l’avaluació en temps real de la qualitat de l’aigua, amb els mostrejos de la temporada estival. D’aquesta manera, si tenim previst viatjar i banyar-nos en una platja determinada de València, per exemple, podem introduir les dades al cercador i comprovar la situació habitual i recent d’aquesta zona de bany. Les dades reunides serveixen posteriorment per a elaborar tant l’Informe Nacional de Qualitat d’Aigües de Bany com l’Informe de Qualitat d’Aigües a Europa, publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), que monitora la salubritat de les àrees de bany i el compliment de la normativa. En l’últim informe europeu (2021), que analitza 21.551 zones de bany a la Unió Europea, situa Espanya en el lloc 13è del rànquing, amb un 87,4% de les zones de bany amb qualitat d’aigua “excel·lent”, lleugerament per sobre de la mitjana europea.

El que no ens diuen els informes.

Els riscos per als banyistes no es limiten a la presència de bacteris fecals. La temporada 2021, per exemple, es va decidir tancar 254 zones de bany continental o litoral en algun moment de l’estiu, tant per episodis puntuals de contaminació, circumstàncies excepcionals, presència de residus o impossibilitat de prendre la mostra. A més a més, hi ha altres limitacions al sistema de vigilància. El mostreig no es fa si, per condicions meteorològiques, la temporada d’estiu en algunes zones no dura més de vuit setmanes, si no es pot accedir a la platja per alguna circumstància o quan l’autoritat competent considera que l’aigua no suposa un risc per a la salut, per exemple, si durant cinc anys seguits ha aconseguit la qualificació d’“excel·lent”. En tots aquests casos, no hi ha control periòdic i els banyistes no poden saber la qualitat real de l’aigua.

Unes altres limitacions són els abocaments que no tenen com a focus la contaminació fecal. Per exemple, al maig de 2021, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) va ordenar el tancament de la platja del Litoral davant la presència de possible contaminació a la sorra, exposada als residus de la veïna àrea industrial vora el riu. En concret es van detectar restes de substàncies potencialment cancerígenes: plom, cobalt, benzopirè, vanadi, molibdè, níquel i arsènic, amb límits per sobre dels màxims permesos per a la salut. Finalment, el mateix ajuntament va haver d’impedir l’accés dels banyistes, que continuaven acostant-se a la platja, sense tenir en compte els advertiments del cartell. Al juny de 2022, el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va començar el complex procés de descontaminació de la zona i s’espera que a l’estiu de 2023 es reobrirà després de dos anys de tancament.

Què passa si ens banyem allí?

Entre les conseqüències més freqüents per a la salut que té banyar-se en zones contaminades destaquen les possibles diarrees –derivades per la presència d’enterococ intestinal i Escherichia coli–, problemes digestius, irritacions de mucoses i de la pell o reaccions al·lèrgiques. Encara és aviat per a saber les seqüeles a llarg termini que provoca en la salut una exposició freqüent als contaminants, que afectaria sobretot la població local que practica esport, passeja, pren el sol o es banya durant tot l’any en una platja que pot estar contaminada.

El 2021, l’organització ecologista Surfrider Foundation Europe, que fa 30 anys que analitza els residus aquàtics, la qualitat i salubritat de l’aigua, el desenvolupament costaner i l’impacte del canvi climàtic, va emetre un Manifest Europeu per a les Aigües Saludables en què instava a millorar la vigilància i el tractament dels diferents tipus de contaminació, que actualment no es controlen. “Aquesta contaminació pot adoptar formes diferents: contaminació bacteriològica, amb presència en l’aigua de microorganismes patògens com bacteris, virus o paràsits, procedents de residus urbans, aigües residuals i escorrenties, navegació a vela o turisme de tipus creuer; contaminació química present al terra, l’aire o en ambients aquàtics. A hores d’ara hi ha més de 100.000 substàncies químiques catalogades que inclouen metalls pesants, hidrocarburs, residus de medicaments, pesticides o fertilitzants”, adverteixen els signants del manifest. Segons aquesta organització, només el 38% de les aigües superficials (rius, llacs i aigües de transició i costaneres) es classifiquen en bon estat químic a Europa, dada que contrasta amb el 84,7% de les zones de bany de qualitat excel·lent de què parla l’informe de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).

Els punts negres

També l’Informe Banderes Negres, que cada any publica l’ONG Ecologistes en Acció, assenyala les deficiències en la gestió i vigilància de la contaminació al litoral. Atorguen 48 “banderes negres” –dues per província o ciutat autònoma: Bandera Negra a la Mala Gestió Ambiental i Bandera Negra per contaminació–, després de supervisar cada any més de 8.000 quilòmetres de costa. “L’Informe Banderes Negres no es limita a analitzar la qualitat de l’aigua de bany, sinó problemes relacionats amb la indústria, la sobreexplotació urbanística de zones protegides o massificació turística deguts a una planificació dolenta o inexistent”, planteja Cristóbal López, coordinador de l’informe i portaveu d’Ecologistes en Acció. I afegeix: “Hi ha una sèrie de platges que poden tenir abocaments per deficiències en les infraestructures de depuració —perquè a l’estiu la zona multiplica per dos o tres la població— i les depuradores col·lapsen i aboquen directament a la mar. L’oxidació dels excrements requereix molt d’oxigen, roba oxigen a una zona d’aigua, ofega els peixos, ho mata tot, més enllà que evidentment ningú no es vol banyar en una platja plena de residus fecals. El reclam natural que ofereixes, els mateixos recursos naturals els destrueixes per una mala gestió i això és el que es troba el turista, que no hi voldrà tornar. És un problema no només mediambiental, sinó també econòmic”, explica Cristóbal López.

Sistema Náyade. Els ciutadans podem consultar la qualitat de l’aigua de la nostra destinació de vacances i revisar les alertes sanitàries o tancaments temporals per contaminació fecal en temps real.